El paper de la Unió Europea

A la Unió Europea hi viuen al voltant d'un milió de refugiats reconeguts. Representen un 7,6% del total mundial i equivalen al 0,2% de la població dels 28 països. La crisi humanitària ha doblat en un any el nombre de noves sol·licituds d’asil que s'hi presenten. L’Estat espanyol és el país gran que menys peticions rep i que menys persones protegeix. Les institucions i la societat civil catalana s'estan organitzant per acollir les que arribin.

Infografia elaborada per LaFede.cat que mostra com s’estan coordinant les diverses administracions, organismes i entitats socials catalanes per donar resposta a la crisi de persones refugiades.

L’Estat té la competència exclusiva en asil a Espanya però l’ha d’exercir en cooperació amb altres administracions públiques, perquè té incidència en competències autonòmiques i locals, com les de sanitat, educació, laborals, serveis socials o la protecció de menors.

Els municipis i les ciutats són qui reben l’impacte de l’arribada de persones desplaçades i qui les acaben atenent i integrant, però no tenen competències en polítiques d’acollida ni ajuda financera per desenvolupar-les.

Les administracions autonòmiques i locals, al seu torn, tenen la responsabilitat de vetllar perquè l’Estat compleixi les seves obligacions internacionals i les informi i s’hi coordini per garantir que els processos de protecció i acollida es facin amb la millor qualitat possible i garantint-ne tots els drets.

L’arribada de persones refugiades a Catalunya s’ha incrementat considerablement durant els darrers anys, especialment a Barcelona. El 2014 hi van sol·licitar asil 786 persones, un 62% més que l’any anterior, fet que va representar una mica més del 14% de totes les de l’Estat.

Durant el 2015, i només a Barcelona, el SAIER, el servei municipal responsable de l’atenció als immigrants i refugiats, va atendre prop de 1.400 persones, quatre vegades més que el 2012.

A l’espera que es concreti la participació de Catalunya en el programa de reubicació de refugiats, la Generalitat estima que durant els propers dos anys hi arribaran prop de cinc mil refugiats, ja sigui a través dels contingents europeus o de manera individual i pel seu compte. Un nombre així equivaldria a un 0,06% de tota la població catalana.

Catalunya ja va acollir durant la dècada dels noranta persones que fugien de les guerres a l'antiga Iugoslàvia

Catalunya ja té una experiència prèvia en situacions d’emergència, ja que durant la dècada dels noranta va acollir persones que fugien de les guerres a l’antiga Iugoslàvia, des de Bòsnia i Hercegovina primer i de Kosovo després.

Des del 2014, disposa del Pla de protecció internacional a Catalunya.

El setembre del 2015, el Govern català va posar en marxa el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades, adscrit al Departament de Benestar Social i Família, amb l’objectiu de definir l’estratègia d’acollida a Catalunya i coordinar la tasca de les diferents administracions catalanes amb les entitats socials.

El comitè ha creat diversos grups de treball: de salut, d’inventari de recursos, d’infància i de gent gran, d’ocupació i ocupabilitat, de sensibilització i educació per al desenvolupament, i d’acollida en què estan representades totes les administracions i entitats socials, com el Comitè Català de l’ACNUR, CIEMEN, ACSAR, la Taula del Tercer Sector, Lafede.cat i la Plataforma Stop Mare Mortum.

L’Ajuntament de Barcelona participa en els diversos grups. En el d’acollida ho fa conjuntament amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Creu Roja, SICAR, ACCEM i Càritas.

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que agrupa 300 municipis solidaris catalans, coordina l’acció dels ens locals. Aquest organisme està treballant en tres eixos: el suport a les persones refugiades en ruta, el suport als municipis de la ruta i l’educació per al desenvolupament i la sensibilització als municipis.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp