El paper de la Unió Europea

A la Unió Europea hi viuen al voltant d'un milió de refugiats reconeguts. Representen un 7,6% del total mundial i equivalen al 0,2% de la població dels 28 països. La crisi humanitària ha doblat en un any el nombre de noves sol·licituds d’asil que s'hi presenten. L’Estat espanyol és el país gran que menys peticions rep i que menys persones protegeix. Les institucions i la societat civil catalana s'estan organitzant per acollir les que arribin.

Infografia elaborada per LaFede.cat que mostra com s’estan coordinant les diverses administracions, organismes i entitats socials catalanes per donar resposta a la crisi de persones refugiades.

L’Estat té la competència exclusiva en asil a Espanya però l’ha d’exercir en cooperació amb altres administracions públiques, perquè té incidència en competències autonòmiques i locals, com les de sanitat, educació, laborals, serveis socials o la protecció de menors.

Els municipis i les ciutats són qui reben l’impacte de l’arribada de persones desplaçades i qui les acaben atenent i integrant, però no tenen competències en polítiques d’acollida ni ajuda financera per desenvolupar-les.

Les administracions autonòmiques i locals, al seu torn, tenen la responsabilitat de vetllar perquè l’Estat compleixi les seves obligacions internacionals i les informi i s’hi coordini per garantir que els processos de protecció i acollida es facin amb la millor qualitat possible i garantint-ne tots els drets.

Catalunya disposa des del 2014 del Pla de protecció internacional a Catalunya.

El setembre del 2015, el Govern català va posar en marxa el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades, adscrit al Departament de Benestar Social i Família, amb l’objectiu de definir l’estratègia d’acollida a Catalunya i coordinar la tasca de les diferents administracions catalanes amb les entitats socials.

El comitè està organitzat en set grups de treball: de salut, d’inventari de recursos, d’infància i de gent gran, d’ocupació i ocupabilitat, de sensibilització i educació per al desenvolupament, i d’acollida en què estan representades totes les administracions i entitats socials. L’Ajuntament de Barcelona participa en els diversos grups. En el d’acollida ho fa conjuntament amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Creu Roja, SICAR, ACCEM i Càritas.

El gener de 2017, el Govern Català es va posar en marxa el Programa català de refugi, que preveu donar ajuts econòmics a les persones refugiades i sol·licitants d’asil residents a Catalunya que hagin acabat el programa d’atenció estatal sense haver assolit una autonomia personal suficient.

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que agrupa 300 municipis solidaris catalans, coordina l’acció dels ens locals. Aquest organisme treballa en tres eixos: el suport a les persones refugiades en ruta, el suport als municipis de la ruta i l’educació per al desenvolupament i la sensibilització als municipis. Barcelona n'és un dels contribuïdors principals.

 

Comparteix aquest contingut

Whatsapp