Lampedusa, Itàlia, abril de 2011. Un total de 760 persones d’origen subsaharià arriben a Lampedusa en una barcassa procedent de Líbia després de tres dies de viatge. Va ser el desembarcament més massiu que s’havia viscut fins aleshores a l’illa italiana.
Fotografia: Sandra Balsells
Mar Mediterrània, a uns 60 quilòmetres de la costa de Líbia, juliol de 2015. Un home resa a bord del Dignity I, el vaixell de rescat de Metges Sense Fronteres a la Mediterrània. Va sortir de matinada de Líbia en un bot inflable juntament amb 128 persones més amb la intenció d’arribar a Itàlia. El rescat continua darrere seu.
Fotografia: Anna Surinyach
Lesbos, Grècia, novembre de 2015. Un nen sirià espera assegut els seus pares, en una platja de Lesbos, després de creuar els vuit quilòmetres de mar que separen la costa turca de l'illa grega a bord d'una precària llanxa neumàtica. Per seguretat, grups de voluntaris ajuden a desembarcar-ne primer les persones grans i els infants.
Fotografia: Raül Clemente
Patras, Grècia, agost de 2013. Montar, un jove sirià de 27 anys, és ajudat per uns amics després d’haver estat víctima d’un atac racista. El van apallissar amb barres i cadenes cinc membres del partit neonazi grec Alba Daurada. Patras és la tercera ciutat de Grècia i un dels punts principals d’arribada del flux migratori procedent d’Àsia.
Fotografia: Mattia Insolera
Camp de refugiats de Gevgelija, Macedònia, octubre de 2015. Un jove sirià consulta el seu smartphone mentre espera durant hores a poder entrar al camp de refugiats de Gevgelija. L’ús de telèfons intel·ligents és molt habitual entre els refugiats, ja que els permet mantenir el contacte amb la família i anar informant del progrés del viatge.
Fotografia: Edu Ponces / RUIDO Photo
Pas fronterer d’Horgos, Sèrbia, 5 de setembre de 2015. Un grup de refugiats, majoritàriament sirians, s’enfronten a la policia hongaresa en el pas fronterer entre Horgos i Rotzke, al nord de Sèrbia, en tancar Hongria la frontera. Centenars de persones van aconseguir desbordar les forces antiavalots i ensorrar la tanca que segella la frontera. Però no van aconseguir entrar-hi i van ser traslladats a Croàcia.
Fotografia: Juan Carlos Tomasi
Frontera de Sentilj, Eslovènia, novembre de 2015. Un nen acompanya el seu pare, carregat amb dos fardells, mentre esperen en una filera a Sentilj, davant la frontera amb Àustria. Centenars de persones refugiades passen el dia a la intempèrie, sense menjar ni beure, en aquesta localitat minúscula d’Eslovènia.
Fotografia: Gervasio Sánchez
Nickelsdorf, Àustria, setembre de 2015. Voluntaris austríacs donen la benvinguda als refugiats que acaben de creuar la frontera procedents d’Hongria. Són originaris de Síria, l’Afganistan o l’Iraq i arriben en aquesta petita localitat austríaca després d’un viatge llarg i dur per Turquia, Grècia, Macedònia i Sèrbia.
Fotografia: Javier Bauluz
Calais, França, desembre de 2015. Dos refugiats sirians esperen el moment de saltar la tanca metàl·lica que envolta part del port francès de Calais, amb l’esperança d’arribar al Regne Unit en ferri. Des de l’estiu, el camp de refugiats, situat a cinc quilòmetres d’aquesta localitat francesa, ha quadriplicat l’extensió i acull més de 6.000 persones.
Fotografia: Guillem Trius
Nador, el Marroc, febrer de 2014. Un jove del Camerun es recupera a l’hospital de Nador. Sobrevivia a les muntanyes del Gurugú, el lloc d’espera per intentar saltar la tanca de Melilla, quan la policia marroquina el va agredir mentre buscava menjar. Li van colpejar la cara amb una pedra i el van llençar per un penya-segat de setze metres.
Fotografia: Mingo Venero
Notícies
25/09/2018 - 11:12
L’hort com a teràpia
Entitats. La mitja hectàrea de cultiu que la Fundació Benallar té prop de Vallvidrera s’ofereix com un recurs terapèutic i de suport emocional a les persones refugiades.
25/09/2018 - 09:53
“Les tasques de cura són molt dures, i per això recauen en les dones migrades”
Entrevista. Parlem amb Carmen Juares, de l’Asociación Mujeres Migrantes en Cataluña que dóna suport a un dels col·lectius més invisibilitzats: les dones migrades treballadores de la llar i de la cura. Ha compartit amb la Letícia...
- Prev
- Següent
Agenda
Exposició: “Refugiats, per què?”
Exposició itinerant de Fundipau que arriba a la Biblioteca Poble-sec - Francesc Boix el 15 d’octubre.
Curs en línia: “Marcades pel gènere: persecucions i refugi”
Cursos. Formació de professionals perquè puguin oferir una atenció integral a dones que han patit persecució per motius de gènere.
Barcelona
Ciutat Refugi
