L'Acollida

 

Les ciutats i els municipis són els que acullen i integren els refugiats, però, a Espanya, no participen en les polítiques d’asil ni reben finançament per poder-les desenvolupar. L’Estat no financia les polítiques locals d’integració, tot i que rep fons comunitaris per a aquesta finalitat. La dotació per al període 2014-2020 és de més de 330 milions d’euros.

El Govern central té externalitzada a través de convenis la gestió del programa d’acollida dels sol·licitants de protecció internacional a l'Estat espanyol en diverses entitats que treballen en asil.

El programa estatal cobreix les necessitats bàsiques de les persones necessitades de protecció internacional —allotjament, manutenció i atenció psicosocial— durant un període que oscil·la entre sis i nou mesos, en funció dels casos i del moment.

Superat aquest període inicial, les persones refugiades tenen autorització de treball, però han de buscar feina i allotjament. Passen a ser un col·lectiu vulnerable, amb moltes necessitats d’atenció. El programa social d’acollida acaba sovint molt abans que la resolució de l’expedient jurídic d’asil, cosa que les deixa desprotegides. Finalment, les que no reben protecció internacional passen a estar en situació irregular. Fins l’any 2014, eren prop del 80% de tots els sol·licitants d'asil.

Barcelona participa en el procés d’acollida de les persones refugiades i sol·licitants d’asil des del primer dia, integrant-les als barris i en la seva vida quotidiana social i cultural; atenent els menors en centres educatius de la ciutat o a totes aquelles que ho necessiten en la sanitat pública i els serveis socials.

Les segueix atenent a continuació, quan s’han d’incorporar al mercat de treball i tirar endavant amb autonomia, i les integra a llarg termini si no es donen les condicions perquè puguin retornar, encara que ho vulguin, als seus països d’origen.

 
 

Les dades d'asil a Barcelona

  • Persones ateses
  • Nacionalitats ateses

Gràfics que mostren el nombre de persones refugiades ateses pel Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) des del 2012 i l'evolució per nacionalitats d'origen des del 2014.

El SAIER Fes clic per desplegar el contingut

 

Barcelona té una llarga experiència d’acollida i integració de persones nouvingudes i facilita l’accés als serveis i programes municipals a totes les persones que arriben a la ciutat, amb independència de la seva situació legal.

La ciutat disposa des del 1989 del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), un servei municipal i gratuït gestionat de manera conjunta entre l’Ajuntament i cinc entitats especialitzades: CITE-CCOO, AMIC-UGT, Fundació ACSAR, el Col·legi d’Advocats de Barcelona, la Creu Roja i el Consorci per a la Normalització Lingüística. L’any 2015, el SAIER va atendre 12.000 persones, de les quals la meitat estaven en situació irregular.

El SAIER ofereix serveis generals a tots els residents extracomunitaris que ho necessiten, com ara l’acompanyament en la tramitació jurídica dels expedients d’estrangeria; l’atenció social i el suport psicològic a persones vulnerables; el reconeixement de titulacions acadèmiques; l’aprenentatge del català, o l’allotjament i la manutenció de les persones més vulnerables a través de la xarxa de dispositius d’allotjament temporal municipals. També dóna suport a les persones residents a Barcelona que emigren o a les que retornen als seus països d’origen.

Les persones refugiades representen una mitjana de prop del 25% de tots els usuaris del SAIER, el col·lectiu que està creixent més ràpidament. El flux d’arribades és constant i permanent, i es produeix de manera espontània i fora dels programes estatals de reubicació i reassentament de refugiats. El SAIER en va atendre 2.292 el 2016, un 67% més que durant l'any anterior i gairebé tres vegades més que el 2014, moltes arribades de tot Catalunya. L’atenció social i jurídica a aquest col·lectiu va augmentar molt. Les principals nacionalitats i les que més han augmentat els darrers anys són, sobretot, la ucraïnesa i la veneneçolana.

Tot i l'increment de persones detectat pel SAIER amb la col·laboració de les entitats socials, el nombre de persones refugiades que passen per Barcelona, sovint en trànsit cap al nord d'Europa, pot ser més alt. És una dada que té el Govern central però que no notifica als municipis, fet que dificulta que els serveis municipals coneguin la situació d'aquestes persones i les puguin atendre com necessiten.

La manca d'informació i les disfuncions del programa estatal d'acolllida dels refugiats tenen un impacte negatiu en l'àmbit local i sobre les persones refugiades. En molts casos, el SAIER en supleix les deficiències i facilita voluntàriament allotjament en pensions i atenció a les persones més vulnerables i a les famílies amb menors que per diversos motius no hi accedeixen.

Per fer front a aquesta problemàtica i en el marc del pla "Barcelona, ciutat refugi", l'Ajuntament ha incrementat en més d'un 50% el pressupost del SAIER, que va passar de disposar d'1,1 milions d'euros a principis del 2015 a un total de 1,7 milions el 2016.

L'augment de la despesa es va destinar a l'allotjament temporal, traducció i interpretació, assessorament jurídic i ajuts d'emergència.

 

Programa municipal d’acollida Nausica Fes clic per desplegar el contingut

Els refugiats que ja resideixen a Barcelona hi han arribat pel seu compte, de manera individual o en família, i per diversos camins, a través de Grècia i Turquia; el nord del Marroc, Ceuta i Melilla, o en avió i amb visat de turista.

Si bé els demandants d’asil sense recursos poden accedir al programa d’atenció estatal, molts en queden exclosos, cosa que els situa sovint en una situació de greu vulnerabilitat. Això passa per diversos motius. Per exemple, perquè han estat retornats a Espanya des d’un altre estat europeu en aplicació de l’anomenat “sistema de Dublín”. O perquè han volgut quedar-se a Barcelona i han renunciat a la destinació on els obligava a anar el Ministeri d’Ocupació i Afers Socials. O perquè la pertinença a un grup social determinat, estat de salut o l'orientació sexual en desaconsellen l’allotjament en albergs col·lectius.

 

El Programa municipal d’acollida Nausica es va posar en marxa l’any 2015 per atendre aquestes persones en conveni amb dues de les tres entitats socials en què el Govern central ha delegat la gestió de l’acollida: ACCEM i CEAR. Durant el 2016 s’ha ampliat a altres entitats que treballen en matèria de refugi a casa nostra: la Fundació Benallar, Iniciatives Solidàries, la Fundació Ficat i l’Associació Catalana per a la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transexuals Immigrants (Acathi). El suport psicològic de tots els beneficiaris anirà a càrrec de la Fundació Exil.

 

El programa crea una estructura estable i permanent d’atenció i suport social per a aquestes persones, i 82 places d’allotjament a Barcelona. Les places donaran servei fins a 164 persones per any. El cost, que assumeix l’Ajuntament, és d’uns 800.000 euros anuals, a raó d’una mitjana de 30 euros per persona i dia.

 

L’objectiu del Programa municipal d’acollida és millorar els processos d’inserció social i d’autonomia d’aquestes persones i garantir que, un cop acaba l’estada en el programa, estan en situació d’incorporar-se en el mercat laboral i iniciar una nova vida pel seu compte.

 

Per aconseguir això, el programa va més enllà de la cobertura de les necessitats bàsiques i inclou, a més del dispositiu de places d’estada temporal, un pla de treball integral i individualitzat amb tot un ventall de serveis: des del suport professional, social i psicològic i l’aprenentatge de llengües fins a l’orientació jurídica, formativa i laboral i l’escolarització dels infants. La durada és de sis mesos, però es preveu que es pugui prorrogar tres mesos més i fins a un màxim d’un any per a les persones amb un risc de vulnerabilitat extrema.

 

Els criteris generals d’accés al programa són que els beneficiaris siguin persones que hagin sol·licitat asil, que estiguin en situació de vulnerabilitat o en risc d’exclusió social i que estiguin vinculades a Barcelona, ja sigui perquè hi tenen familiars o una xarxa social de suport, perquè hi estudien o hi reben tractament sanitari o perquè tenen relació amb l’entitat conveniada.

 

Hi tenen preferència les famílies amb menors, les dones embarassades, les persones grans, les persones que pateixin una malaltia greu (física o mental), les persones amb discapacitat, les persones que hagin estat víctimes de tortures i maltractaments o de violència de gènere, les que hagin patit discriminacions per qüestions d’orientació sexual o identitat de gènere, i totes les que es trobin al carrer i no disposin ni de recursos ni de suport social o familiar.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp