L'Acollida

 

La sol·licitud de protecció internacional és un procediment jurídic que no comporta cap ajut social ni cap procés d’acompanyament en l’aterratge a la nova societat d’acollida. Les persones sense recursos que sol·liciten asil poden accedir al programa d’atenció estatal un cop la seva petició s’ha admès a tràmit.

El programa d’atenció és gestionat per entitats socials i ONG mitjançant una convocatòria competitiva de subvencions del Ministeri d’Ocupació, Migracions i Seguretat Social. El programa consta de tres fases de sis mesos cadascuna, dividides segons el grau d’atenció que reben les persones ateses: Fase d’acollida (primera fase), Fase d’integració (segona fase) i es pot completar amb una tercera fase en què la persona destinatària pot necessitar assistència o suport eventual o esporàdic en determinades àrees.

Abans de l’inici de l’itinerari té lloc una fase d’avaluació i derivació (Fase 0) en la qual es valora el perfil i les necessitats de les persones sol·licitants per derivar-les al recurs més adequat.

Un cop superen els sis primers mesos, obtenen l’autorització de treball, però han de buscar feina i allotjament com qualsevol altre persona que tingui la ciutadania. Atesa la seva situació prèvia, passen a ser un col·lectiu vulnerable i el programa estatal sovint acaba abans que es resolgui l’expedient jurídic, de manera que es deixa les persones en uns llimbs d’incertesa i desprotecció.

Finalment, les que no reben la protecció internacional passen a estar en situació irregular.

Barcelona participa en el procés d’acollida de les persones refugiades i sol·licitants d’asil des del primer dia: les integra en els barris i en la seva vida quotidiana social i cultural, i atén els menors en centres educatius de la ciutat o, a totes les persones que ho necessiten, en la sanitat pública i els serveis socials.

Més endavant, les continua atenent quan s’han d’incorporar al mercat laboral i tirar endavant amb autonomia, i les integra a llarg termini si no es donen les condicions perquè puguin retornar, encara que ho vulguin, als seus països d’origen.

Les ciutats i els municipis són els que acullen i integren les persones refugiades, però, a Espanya, no participen en les polítiques d’asil ni reben finançament per poder-les desplegar. L’Estat no finança les polítiques locals d’integració, tot i que rep fons comunitaris per a aquesta finalitat. La dotació per al període 2014-2020 és de més de 330 milions d’euros.

Barcelona té una llarga experiència d’acollida i integració de persones nouvingudes i facilita l’accés als serveis i als programes municipals a totes les persones que arriben a la ciutat, amb independència de la seva situació legal.

 

 
 

Les dades d'asil a Barcelona

  • Persones ateses
  • Nacionalitats ateses

Gràfics que mostren el nombre de persones refugiades ateses pel Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) des del 2012 i l'evolució per nacionalitats d'origen des del 2014.

El SAIER Fes clic per desplegar el contingut

 

Des del 1989, la ciutat disposa del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), un servei municipal i gratuït gestionat de manera conjunta entre l’Ajuntament i entitats especialitzades.

El SAIER ofereix serveis generals a totes les persones residents extracomunitàries que els necessiten, com ara l’acompanyament en la tramitació jurídica dels expedients d’estrangeria; l’atenció social i el suport psicològic a persones vulnerables; el reconeixement de titulacions acadèmiques; l’aprenentatge del català, o l’allotjament i la manutenció de les persones més vulnerables a través de la xarxa de dispositius d’allotjament temporal municipals.

També dona suport a les persones residents a Barcelona que emigren o a les que retornen als seus països d’origen.

Pel que fa a l’atenció específica per a sol·licitants de protecció internacional, el SAIER ofereix assessorament jurídic i és, de la mà de la Creu Roja, la porta d’entrada al programa d’acollida de les persones sol·licitants de protecció internacional a l’Estat espanyol.

És des del SAIER mateix que es cobreixen les deficiències d’aquest programa, ja que es fan càrrec de les necessitats bàsiques i de l’atenció a les persones més vulnerables en la Fase 0, fins que hi poden accedir.

Programa municipal d’acollida Nausica Fes clic per desplegar el contingut

Les persones refugiades i sol·licitants de protecció internacional sense recursos poden accedir al programa d’atenció estatal. Tot i així, moltes en queden excloses per diversos motius, com ara perquè han estat retornades a Espanya en aplicació de l’anomenat sistema de Dublín; perquè la pertinença a un grup social determinat, l’estat de salut o l’orientació sexual desaconsellen l’allotjament en albergs col·lectius, o bé perquè el seu vincle amb la ciutat les ha fet renunciar a la destinació on els obligava a anar el programa d’atenció estatal.

El Programa municipal d’acollida Nausica es va posar en marxa l’any 2015, en conveni amb diverses entitats socials, per atendre aquestes persones i crear així una estructura estable i permanent d’atenció i suport social que millori els processos d’inserció social i d’autonomia.

Ofereix serveis d’acolliment d’habitatges temporals i intervenció especialitzada per a persones o famílies que han estat sol·licitants o beneficiàries de protecció internacional i que restin en situació de vulnerabilitat i exclusió social.

És un programa complementari al de l’Estat i té una doble direcció: d’una banda, es pretén continuar amb els processos d’autonomia ja iniciats prèviament i, de l’altra, poder treballar i fer un aterratge adequat a la ciutat (tant per adquirir o solidificar els processos d’autonomia com per accedir als serveis públics normalitzats amb un treball intensiu previ).

Es pot consultar el document “Informe de govern. Avaluació del programa Nausica” a https://t.co/OU6SbK18qz

 

Comparteix aquest contingut

Whatsapp