Preguntes freqüents

Qui és refugiat o refugiada? Fes clic per desplegar el contingut

Un refugiat o refugiada és algú que fuig del seu país perquè la seva vida hi perilla i busca protecció en un altre. La legislació espanyola estableix que la condició de refugiat o refugiada es reconeix a tota persona que, a causa d’uns temors fonamentats de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a un determinat grup social, gènere o orientació sexual, es troba fora del país de la seva nacionalitat i no pot o, a causa d’aquests temors, no es vol emparar en la protecció del dit país.

El dret a la protecció internacional se sustenta sobre el principi de no devolució, de l’article 33.1 de la Convenció de Ginebra de 1951: “Cap Estat contractant no podrà posar, per expulsió o devolució, de cap manera un refugiat en les fronteres dels territoris on la seva vida o la seva llibertat perillin per causa de la seva raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social determinat, o opinions polítiques”.

Quina és la diferència entre una persona refugiada i una sol·licitant d’asil? Fes clic per desplegar el contingut

La diferència és jurídica. Una persona refugiada és la que ja ha obtingut protecció internacional. Una sol·licitant d’asil és qui l’ha demanada, però encara no ha rebut resposta. Tota persona refugiada, per tant, ha estat abans sol·licitant d’asil.

I quina és la diferència amb una persona migrant? Fes clic per desplegar el contingut

La diferència és en la normativa que s’aplica a cada cas. En el cas de les persones que demanen protecció internacional, la norma aplicable és la Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària. En canvi, a la resta de persones estrangeres, els és aplicable la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.

Tant les persones refugiades com les migrants han abandonat els seus països d’origen o de residència a la recerca de seguretat. Hi ha diversos motius per fer-ho, des dels conflictes armats, la violència interna i la vulneració dels drets humans fins als desastres naturals o la pobresa.

La diferència principal és que les persones refugiades han hagut de fugir dels seus països d’origen per força i no hi poden retornar, tret que millori la situació que les va empènyer a marxar-ne. Les persones migrants n’han marxat per buscar una vida i un futur millors, però són lliures de tornar-hi.

Amb tot, moltes de les persones anomenades “migrants econòmiques” no podrien garantir la subsistència de les seves famílies en cas que tornessin als seus països. Per tant, també haurien de poder accedir a un sistema de protecció internacional. Com va dir Hanna Arendt, “no fem mai la distinció entre els que fugen de la misèria i els que fugen de les bombes”.

Quantes persones refugiades hi ha al món? Fes clic per desplegar el contingut

L’ACNUR calcula que hi ha gairebé 70 mil·lions de persones desplaçades de manera forçada a tot el món. D’aquestes, més de la meitat estaven desplaçades dins de les fronteres del seu país, més d’un terç van haver d’abandonar el seu país i només el 4,6% de les que han fugit sol·liciten asil en un altre.

Malauradament, l’increment de persones desplaçades fa anys que té un ritme creixent. Durant el 2017, 16,2 milions de persones van abandonar casa seva, 44.000 cada dia.

Actualment, el principal país d’origen de les persones refugiades és Síria. El segueixen l’Afganistan, Sudan del Sud, Myanmar i Somàlia. De totes maneres, els palestins continuen sent la principal població refugiada a escala mundial, amb milions de persones repartides entre els territoris autònoms palestins, Jordània, Síria, el Líban i altres països del Pròxim Orient i el Golf Pèrsic.

Sense tenir en compte les persones refugiades palestines, les principals regions d’origen de les persones refugiades són l’Àsia i l’Àfrica.

On són? Fes clic per desplegar el contingut

La gran majoria estan acollides en els països limítrofs i en regions en desenvolupament, i una de cada quatre en els països menys desenvolupats. Més del 40% resideixen en països amb un PIB per capita d’aproximadament 4.500 euros, més de sis vegades inferior al de Catalunya.

L’Àfrica és la regió del món on hi ha més persones desplaçades i refugiades a causa de les guerres, la vulneració de drets humans i la fam.

De totes les persones refugiades sota el mandat de l’ACNUR arreu del món, pràcticament la meitat sobreviuen entre l’Àfrica i el Pròxim Orient. Els principals països d’acollida són Turquia, el Pakistan, el Líban, l’Iran, Etiòpia i Jordània. Rússia, Alemanya, Estats Units, Itàlia i Turquia són els que més sol·licituds de protecció internacional van rebre.

Un país tan petit com el Líban, d’un terç de la mida de Catalunya i menys de la meitat del seu PIB per capita, allotja avui una persona refugiada per cada quatre habitants.

D’on vénen les persones que arriben a Europa i què fa la Unió Europea per ajudar-les? Fes clic per desplegar el contingut

La majoria de persones arriben de països en conflicte i ho fan pels seus propis medis, generalment en avió o per carretera. Durant el 2015, 650.000 persones van demanar protecció internacional a algun dels 28 Estats membres de la UE, especialment a Alemanya, Itàlia, França, gairebé la meitat de les sol·licituds del 2016.

El reforçament del control de les seves fronteres externes i la manca de vies d’arribada regulades i segures a la Unió Europea deixa una gran part de les persones atrapades en els països d’origen i de trànsit i les empeny a posar-se en mans de les màfies i seguir rutes perilloses.

Tot indica que la Mediterrània continuarà sent la principal via d’arribada a la UE durant el 2018, i també un dels punts on més morts es registren: entre 2015 i 2017, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), almenys 14.652 persones han mort a la Mediterrània.

A Barcelona, Veneçuela continua sent el país des del qual més persones sol·liciten protecció internacional, juntament amb Colòmbia, Hondures, Geòrgia i Ucraïna.

Acull l’Estat espanyol moltes persones refugiades? I quantes més en vindran? Fes clic per desplegar el contingut

L’Estat espanyol acull poques persones refugiades si es compara amb altres països de la Unió Europea, i això que és un dels quatre països més grans. De fet, no ha estat mai generós en la protecció de persones necessitades de refugi i aquestes no l’han triat com un lloc de destinació preferit.

De tota manera, mentre que les peticions d’asil a la UE van caure un 50% el 2017, principalment per la baixada del nombre de persones sol·licitants a Alemanya, Espanya, en va registrar el doble que l’any anterior, gairebé el 5% del total de la UE. Segon dades ministerials, des de l’any 2011 s’han multiplicat per deu les sol·licituds de protecció internacional (de 3.422 el 2011 a 31.563 el 2018).

Les principals nacionalitats de les persones sol·licitants de protecció internacional al conjunt de l’Estat són Veneçuela, Síria, Colòmbia, Palestina, Ucraïna, El Salvador i Hondures.

L’increment de les sol·licituds, però, no va representar un augment proporcional del nombre de resolucions emeses, la qual cosa va agreujar considerablement l’acumulació d’expedients pendents de resoldre. Al final del febrer de 2018, el col·lapse del sistema d’asil afectava 42.025 persones. Només per formalitzar la sol·licitud, el temps d'espera mitjà era de cinc mesos.

La nota negativa és que el 65% de les sol·licituds es deneguen. D’aquesta manera, Espanya se situa, amb un 35% de reconeixement, per sota de la mitjana de la UE (46%) i sobretot dels seus índexs propis de reconeixement del 2016 (67%), fruit del màxim percentatge de sol·licituds de persones sirianes.

Se’n pot obtenir una informació actualitzada en l’espai de documentació i publicacions del Ministeri de l’Interior (www.interior.gob.es) o a l’observatori de la CEAR, www.masquecifras.org.

És fàcil obtenir l’estatut d’asil? Qui ho decideix? Fes clic per desplegar el contingut

La política d’asil és una competència exclusiva de l’Estat i depèn del Ministeri de l’Interior. Cal sol·licitar-lo, fer una entrevista en profunditat i esperar un mes per saber si ha estat admès a tràmit. El procés es pot allargar entre un i tres anys, tot i que les autoritats espanyoles haurien de prendre una decisió en un termini de sis mesos.

Les xifres de concessió de protecció internacional a l’Estat són molt baixes comparades amb la mitjana d’altres països europeus de població i PIB similar, i també és molt baix el nombre de sol·licituds.

Quins beneficis té el programa d’atenció estatal? Fes clic per desplegar el contingut

La sol·licitud de protecció internacional és un procediment jurídic que no comporta cap ajut social.

Les persones sense recursos que sol·liciten asil poden accedir al programa d’atenció estatal un cop la seva petició s’ha admès a tràmit.

El programa d’atenció és gestionat per entitats socials i ONG mitjançant una convocatòria competitiva de subvencions del Ministeri d’Ocupació, Migracions i Seguretat Social. El programa consta de tres fases de sis mesos cadascuna, dividides segons el grau d’atenció que reben les persones ateses. Tal com ho explica el “Manual de gestió del Sistema d'Acollida i Integració per a Sol·licitants i Beneficiaris de Protecció Internacional” de l’Estat, abans de l'inici de l'itinerari té lloc una fase d'avaluació i derivació (Fase 0) en la qual es valora el perfil i les necessitats de les persones sol·licitants per derivar-les al recurs més adequat.

Un cop feta aquesta valoració, s'inicia l'itinerari d'integració, que comprèn tres fases.

La Fase d'acollida (primera fase) consisteix en l'entrada a un centre o dispositiu d'acollida i pretén cobrir les necessitats bàsiques de la persona destinatària des del moment de la seva arribada (allotjament i manutenció, intervenció social, atenció psicològica, formació, interpretació i traducció i assessorament legal).

La Fase d'integració (segona fase) s'inicia quan les persones acaben l’estada en el dispositiu d'acollida i requereixen continuar rebent suport. Es duu a terme, principalment, a través d'intervenció social i d'ajudes econòmiques i, en tot cas, en la mateixa comunitat autònoma on s'ha iniciat l'itinerari.

L'itinerari es pot completar amb una tercera fase en què la persona destinatària pot necessitar assistència o suport eventual o esporàdic en determinades àrees.

Les persones refugiades es beneficien d’algun avantatge en relació amb altres persones migrades residents al país, com ara tenir autorització de treball automàtica i dret a sol·licitar la nacionalitat en cinc anys en lloc de deu.

I què passa si l’Estat els denega l’asil? Fes clic per desplegar el contingut

Molts sol·licitants de protecció internacional no poden retornar als seus països d’origen perquè la seva vida hi correria perill. El fet que no se’ls concedeixi protecció no implica que el retorn sigui segur. Això els converteix en immigrants en situació irregular i sense protecció legal, tret que tinguin algun tipus d’autorització de residència.

I què fa l’Ajuntament? Fes clic per desplegar el contingut

L’Ajuntament no té competències en asil, però des del 1989 el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), que gestiona l’Ajuntament amb algunes entitats socials de la ciutat, dona ajuda i assessorament a les persones refugiades. És la porta d’entrada del programa d’acollida estatal i en cobreix les deficiències, ja que es fan càrrec de les necessitats bàsiques i de l’atenció a les persones més vulnerables en la Fase 0, fins que hi poden accedir.

Davant de la greu crisi humanitària actual, l’Ajuntament va posar en marxa el pla “Barcelona, ciutat refugi”, amb l’objectiu de preparar la ciutat per acollir les persones refugiades, assistir-les, proveir-les dels serveis necessaris i garantir-ne els drets. El pla també treballa en accions exteriors i per donar suport en origen i en ruta.

El pla disposa del Programa Nausica, un programa d’atenció integral per a persones sol·licitants de protecció internacional i refugiades que resideixen a la ciutat i que, per diversos motius, han quedat excloses del programa d’atenció estatal.

Quantes persones s'han refugiat a la nostra ciutat i quantes més en vindran, en el futur? Fes clic per desplegar el contingut

El SAIER és la porta d’entrada per a l’atenció social de les persones que van arribant a Barcelona pel seu compte, tant de manera individual com en família. El degoteig és constant i amb un increment exponencial en els darrers anys. La procedència és molt diversa i varia segons diversos factors, com ara els conflictes o les situacions de violència als països d’origen, o bé l’obertura o el tancament de vies d’arribada formals i informals.

En tot cas, més enllà de les places que tingui disponibles la xarxa estatal d’allotjament temporal o la xarxa municipal, que ens diu el nombre de persones ateses socialment, l’estatus de refugiat o de protecció internacional no és una dada que es pugui extreure del padró municipal i, per tant, únicament se’n poden fer estimacions.

I on s’allotgen? Fes clic per desplegar el contingut

La sol·licitud de protecció internacional és un procediment jurídic que no comporta cap ajut social. És a dir, hi ha moltes persones sol·licitants de protecció internacional que viuen com qualsevol altre ciutadà, amb els seus propis mitjans. Les persones sense recursos que sol·liciten asil poden accedir al programa d’atenció estatal un cop la seva petició s’ha admès a tràmit.

La Fase d'acollida (primera fase) d’aquest programa consisteix en l'entrada en un centre o dispositiu d'acollida on queden cobertes les necessitats bàsiques de la persona destinatària des del moment de la seva arribada.

L’Estat disposa de prop de 10.000 places repartides entre els diversos territoris. A Catalunya hi ha al voltant de 700 places d’aquesta primera fase, i unes 300 es troben a la ciutat de Barcelona, gestionades per diverses ONG.

Catalunya sempre ha estat deficitària en places d’acollida temporal en relació amb el nombre de sol·licituds d’asil que s’hi presenten.

Són d'utilitat els pisos buits de particulars que es posen a disposició de les entitats que atenen les persones nouvingudes. Igualment l’Ajuntament recolza i promou iniciatives d’acolliment a la ciutat, com ara Refugiats Benvinguts, la Xarxa d'Hospitalitat de Migra Studium-SJM o Punt de Referència.

Quin impacte té l’arribada de més persones refugiades a Barcelona? Fes clic per desplegar el contingut

El pla "Barcelona, ciutat refugi" es va posar en marxa per preparar la ciutat i garantir que les persones que hi arribin siguin acollides amb dignitat i respectant tots els seus drets i, alhora, evitar que això vagi en detriment d’altres col·lectius de la ciutat. Per aquest motiu, es va reforçar la xarxa d’atenció social sense crear una estructura paral·lela, cosa que permet que se’n beneficiï tothom.

Les persones refugiades tenen garantit l’accés als serveis públics, com l’educació i la sanitat? Fes clic per desplegar el contingut

Barcelona garanteix els drets de totes les persones residents amb independència de la seva situació legal i facilita l’empadronament com a via per accedir als serveis municipals.

Tots els menors que resideixen a Barcelona s’han d’escolaritzar si tenen edat de cursar ensenyaments obligatoris. La seva incorporació al sistema educatiu no va en detriment de la seva qualitat; al contrari, la diversitat és un valor positiu que contribueix a millorar la formació de joves i infants.

Les persones sol·licitants de protecció internacional tenen dret a accedir immediatament a la targeta sanitària individual (TSI) i a la cobertura sanitària general. Però ser refugiat no és sinònim d’estar malalt i, per tant, la seva atenció no minva la de la resta de la ciutadania.

Com hi puc ajudar? Fes clic per desplegar el contingut

Hi pots ajudar de diverses maneres. Llegeix el decàleg d'idees que hem elaborat partint de les propostes de les entitats socials. T’orientarà sobre quines són les millors maneres de contribuir-hi.

Vull fer voluntariat. Com ho puc fer? Fes clic per desplegar el contingut

Les persones refugiades i a la recerca de protecció internacional es troben en una situació d’alta vulnerabilitat que requereix una acollida i una atenció individual i especialitzada. Per això, cal orientar el voluntariat cap a tasques d’acompanyament que ajudin les persones nouvingudes en el procés d’incorporació a la ciutat i a la vida social quotidiana.

El pla "Barcelona, ciutat refugi" disposa d’un espai ciutadà per coordinar, amb les entitats i els col·lectius de la ciutat, les activitats de participació de la ciutadania i els oferiments de recursos i serveis que s'han rebut.

Conec persones refugiades que voldrien venir a Barcelona i les puc i vull ajudar. Com ho puc fer? Fes clic per desplegar el contingut

És molt difícil que puguis ajudar aquestes persones a arribar a l’Estat perquè hi puguin sol·licitar asil. Tot depèn d’on siguin, de la seva situació personal i dels seus recursos, i de l’ajuda que els puguis oferir. El millor és que consultis el vostre cas als serveis jurídics del SAIER.

Si ja han arribat a territori europeu, són els estats els responsables de tramitar-ne la sol·licitud d’asil i, si aconsegueixen arribar pel seu compte a Espanya, hi podrien ser retornades.

Les persones refugiades només tenen tres vies legals d’entrada: la reunificació familiar en el país on viuen familiars directes que disposin de l’estatut de refugiat o hi hagin sol·licitat asil; el reassentament des d’un primer país en el qual han trobat protecció, i l’admissió humanitària, per la qual s’ofereix protecció temporal a grups de població vulnerable refugiada en països tercers.

La normativa d’asil espanyola preveu la possibilitat que els ambaixadors a l’estranger puguin decidir el trasllat d’una persona a territori espanyol per sol·licitar asil, però és un poder discrecional i aplicable només a persones que estiguin en un país diferent al de la seva nacionalitat i al·leguin un perill per a la seva integritat física. El reglament que ha de desplegar la llei, i que encara no s’ha aprovat, determinarà les condicions d’accés de les persones sol·licitants a les ambaixades i als consolats, i el procediment per valorar-ne les necessitats de trasllat a Espanya.

En cas que es disposi de recursos, l’alternativa és intentar aconseguir un visat temporal per viatjar a Espanya i sol·licitar asil un cop s’hagi arribat a l’Estat.

I els visats humanitaris? En podrien sol·licitar un? Fes clic per desplegar el contingut

Només alguns països europeus disposen de visats humanitaris relacionats amb el refugi. És el cas de França, per exemple, i el seu “visat a títol d’asil”, que les seves representacions diplomàtiques a l’estranger poden atorgar a les persones necessitades de protecció amb l’objectiu que puguin arribar legalment al país i sol·licitar-hi asil.

Els visats humanitaris no estan regulats a la Unió Europea, però sí que hi ha les bases legals per fer-ho al Codi de visats de Schengen. Es tracta dels anomenats visats de validesa territorial limitada (VTL), previstos en l’article 25.1, un tipus de visat temporal que dona accés només al territori de l’Estat que l’emet i que es pot concedir de manera excepcional quan l’Estat considera que és necessari per qüestions humanitàries, d’interès nacional o per les seves obligacions internacionals. 

L’article 19.4 del Codi de visats, a més, preveu que es puguin limitar, per raons humanitàries o d’interès nacional, les condicions d’admissibilitat que s’exigeixen per aconseguir un visat, que difícilment podrien reunir les persones refugiades.

El visat de validesa territorial limitada es pot sol·licitar en els consolats situats als països tercers de la Unió Europea i a les seves fronteres exteriors. Espanya en va expedir prop de 17.000 l’any passat, segons dades de l’Eurostat. Les estadístiques no en desglossen els motius.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp