Preguntes freqüents

Qui és refugiat? Fes clic per desplegar el contingut

Un refugiat o refugiada és algú que fuig del seu país perquè la seva vida hi perilla i busca protecció en un altre. La Convenció de Ginebra sobre l’Estatut dels refugiats, de la qual l’Estat espanyol és signatari, inclou entre els motius de persecució la raça, la religió, la nacionalitat, les opinions polítiques, la pertinença a un grup social determinat, el gènere o l’orientació sexual.

També es considera com a refugiada la població que fuig de conflictes armats o de situacions de violència generalitzada.

Quina és la diferència entre una persona refugiada i una sol·licitant d’asil? Fes clic per desplegar el contingut

La diferència és jurídica. Una persona refugiada és la que ja ha obtingut protecció internacional. Una sol·licitant d’asil és qui l’ha demanada però encara no ha rebut resposta. Tot refugiat, per tant, ha estat abans un sol·licitant d’asil.

I quina és la diferència amb un migrant? Fes clic per desplegar el contingut

Tant les persones refugiades com les migrants han abandonat els seus països d’origen o de residència a la recerca de seguretat. Hi ha diversos motius per fer-ho, des dels conflictes armats, la violència interna i la vulneració dels drets humans fins als desastres naturals o la pobresa. També hi ha diverses pràctiques que hi contribueixen, com l’espoliació dels recursos naturals, la contaminació del medi ambient o les polítiques comercials depredadores.

La diferència principal és que els refugiats han hagut de fugir dels seus països d’origen per força i no hi poden retornar, tret que millori la situació que els va empènyer a marxar-ne. Les persones migrants n’han marxat per buscar una vida i un futur millors, però són lliures de tornar-hi.

Amb tot, molts dels anomenats “migrants econòmics” no podrien garantir la subsistència de les seves famílies en cas que tornessin als seus països. Per tant, també haurien de poder accedir a un sistema de protecció internacional.

Quantes persones refugiades hi ha al món? Fes clic per desplegar el contingut

L’ACNUR calcula que a finals de l’any 2014 hi havia 59,5 milions de persones desplaçades de manera forçada a tot el món, xifra que equival a la població d’Itàlia. D’aquestes, 38,2 milions estaven desplaçades dins de les fronteres dels seus països; 19,5 milions estaven refugiades a l’exterior i 1,8 milions havien sol·licitat asil en un altre país i estaven esperant resposta.

En total, durant el 2014 es van desplaçar de manera forçada gairebé 14 milions de persones, fet que va representar 11 milions de nous desplaçats interns i 3 milions de nous refugiats. Durant el primer semestre de 2015, 5 milions més de persones van fugir de casa seva, 4,2 milions de les quals es van desplaçar dins les fronteres dels seus propis països i 839.00, a l'exterior.

El principal país d’origen dels refugiats és actualment Síria. Dels 23 milions de persones que hi residien a l’inici del conflicte el març del 2011, 4,7 milions han buscat refugi a l’exterior. El segueixen l’Afganistan (2,59 milions) i Somàlia (1,11 milions). Però els palestins segueixen sent la principal població refugiada a escala mundial, amb 5,1 milions de persones repartides entre els territoris autònoms palestins, Jordània, Síria, el Líban i altres països del Pròxim Orient i el Golf.

Sense tenir en compte els refugiats palestins, les principals regions d’origen dels refugiats són l’Àsia, amb 8,7 milions de persones, i l’Àfrica, amb 4,6 milions.

On són? Fes clic per desplegar el contingut

La gran majoria estan acollits en els països limítrofs i en regions en desenvolupament, i un de cada quatre en els països menys desenvolupats. Més del 40% resideixen en països amb un PIB per capita de gairebé 4.500 euros, més de sis vegades menys que el de Catalunya.

L’Àfrica és la regió del món on hi ha més persones desplaçades i refugiades, 15 milions en total, a causa de les guerres, la vulneració de drets humans i de la fam.

Dels 14,4 milions de persones refugiades sota el mandat de l’ACNUR arreu del món, pràcticament la meitat sobreviuen entre l’Àfrica i el Pròxim Orient. El 2014, els principals països d’acollida van ser Turquia, el Pakistan, el Líban, l’Iran, Etiòpia i Jordània. Rússia, Alemanya, els Estats Units, Turquia i Suècia van ser els que més sol·licituds de protecció internacional van rebre.

En el cas dels refugiats sirians, 2,5 milions són a Turquia; 1,1 milions, al Líban; 637.000, a Jordània; 245.000, a l’Iraq, i prop de 117.000, a Egipte, segons dades de gener de 2016. Entre abril del 2011 i desembre del 2015, prop de 900.000 van sol·licitar asil en els països europeus.

Un país tan petit com el Líban, d’un terç de la mida de Catalunya i menys de la meitat del seu PIB per capita, allotja avui un refugiat per cada quatre habitants.

 

D’on vénen les persones que arriben a Europa i què fa la Unió Europea per ajudar-les? Fes clic per desplegar el contingut

La majoria de persones que estan arribant a les fronteres exteriors de la Unió Europea o de les que hi sol·liciten asil procedeixen de països en conflicte, principalment de Síria, l’Afganistan i Eritrea. Al llarg del 2015 i fins al mes de setembre, més de 800.000 persones van demanar protecció internacional en algun dels 28 estats membres, especialment a Alemanya, Hongria i Suècia. Van ser 200.000 més que durant tot el 2014.

La UE no ha prioritzat l’acollida de refugiats ni l'establiment d'un passatge legal i segur sinó el control i la impermeabilització de les seves fronteres. Això els està forçant a seguir rutes perilloses per poder-hi accedir. L’ACNUR calcula que més d'un milió de persones van arribar a Europa a través de la Mediterrània durant el 2015 i que 3.771 van morir en naufragis o van desaparèixer pel camí.

La Comissió Europea va proposar dos mecanismes per implicar els estats membres en l’acollida de refugiats, les quotes de reubicació i les quotes de reassentament.

Les primeres afecten les persones que ja han aconseguit arribar a la Unió Europea i que són actualment a Itàlia, Grècia o Hongria. Les segones es refereixen a les persones que han buscat protecció en els països limítrofs als conflictes, sobretot en camps de refugiats. En el primer cas, els països europeus s’han compromès a repartir-se’n 160.000. En el segon, 20.000. Tot això, en dos anys.

Durant el 2015, només se’n van reubicar 232.

Acull molts refugiats l’Estat espanyol? I quants més vindran? Fes clic per desplegar el contingut

L'Estat espanyol acull molt pocs refugiats si es compara amb altres països de la Unió Europea i això que és un dels quatre països més grans.

El 2014 hi residien 5.798 persones refugiades i 7.535 sol·licitants d'asil, segons dades de l’ACNUR. Per a una població estimada de prop de 47 milions d’habitants, representa una relació de 0,12 refugiats per cada 1.000 habitants, o una relació de 0,28 refugiats i sol·licitants de protecció internacional per cada 1.000 habitants. Suècia i Malta, els dos països amb una taxa més alta per capita de la Unió Europea, allotgen 15 i 14 persones refugiades per cada 1.000 habitants, respectivament.

España hauria d'acollir al llarg dels pròxims dos anys entre 15.000 i 19.000 persones en el marc del programa europeu per reubicar 160.000 persones refugiades des d’Itàlia, Grècia i Hongria. Durant el 2015, només en van arribar 18. El govern central també es va comprometre a acollir-ne 854 més dins del programa de reassentament amb l’ACNUR, 130 de les quals haurien d’haver arribat durant el 2014.

És fàcil obtenir l’estatut d’asil? Qui ho decideix? Fes clic per desplegar el contingut

La política d’asil és una competència exclusiva de l’Estat i depèn del Ministeri de l’Interior. Cal sol·licitar-lo, fer una entrevista en profunditat i esperar un mes per saber si ha estat admès a tràmit. El procés es pot allargar entre un i tres anys, tot i que les autoritats espanyoles haurien de prendre una decisió en un termini de sis mesos.

Les xifres de concessió de protecció internacional a l’Estat són molt baixes comparades amb la mitjana d’altres països europeus de població i PIB similar, com també és molt baix el nombre de sol·licituds.

Quins beneficis té el programa d’atenció estatal? Fes clic per desplegar el contingut

Els sol·licitants d’asil sense recursos poden accedir al programa d’atenció estatal un cop la seva petició s’ha admès a tràmit.

El programa consta de sis mesos d’acollida en un centre, en què estan cobertes totes les necessitats bàsiques i l’atenció psicosocial. Després, tenen dret a tenir autorització de treball. El suport es pot allargar durant un termini de 18 mesos, i un màxim de 24 en els casos més vulnerables.

Els refugiats es beneficien d’algun avantatge en relació amb altres persones migrades residents al país, com ara tenir autorització de treball automàtica i dret a sol·licitar la nacionalitat en cinc anys en lloc de deu.

I què passa si l’Estat els denega l’asil? Fes clic per desplegar el contingut

Molts sol·licitants de protecció internacional no poden retornar als seus països d’origen perquè la seva vida hi correria perill. El fet que no se’ls concedeixi protecció no implica que el retorn sigui segur. Això els converteix en immigrants en situació irregular i sense protecció legal, tret que tinguin algun tipus d’autorització de residència.

I què fa l’Ajuntament? Fes clic per desplegar el contingut

L’Ajuntament no té competències en asil però des del 1989 el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), que gestiona l’Ajuntament amb algunes entitats socials de la ciutat, dóna ajuda i assessorament als refugiats. També cobreix les deficiències del programa d’acollida estatal, per exemple, es fa càrrec de les necessitats bàsiques i l’atenció de les persones més vulnerables fins que no hi poden accedir.

Davant de la greu crisi humanitària actual, l’Ajuntament va posar en marxa el pla "Barcelona, ciutat refugi", amb l’objectiu de preparar la ciutat per acollir, assistir, proveir dels serveis necessaris i garantir els drets de les persones refugiades. El pla treballa també en accions exteriors i per donar suport en origen i en ruta.

Tot esperant que el Govern central compleixi els seus compromisos, el pla ja disposa d’un programa d’atenció integral per a tots els refugiats que resideixen a la ciutat i que, per diversos motius, han quedat exclosos del programa d’atenció estatal. El programa ha significat la creació de 25 places d’allotjament temporal, que beneficiaran prop de cinquanta persones per any.

Quantes persones s'han refugiat a la nostra ciutat i quantes més vindran en el futur? Fes clic per desplegar el contingut

El SAIER va atendre prop de 1.400 persones refugiades el 2015, que van arribar a Barcelona pel seu compte, ja sigui de manera individual o en família. El degoteig és constant i s'ha multiplicat per quatre en els darrers tres anys. La majoria procedeix d’Ucraïna i de Síria, però n’hi ha de moltes altres nacionalitats.

El que no se sap encara és quantes persones arribaran a Barcelona en el marc dels compromisos europeus adquirits per l’Estat. Serà el Govern central qui ho decideixi, però encara no està clar amb quins criteris, més enllà de les places que tingui disponibles a la xarxa estatal d’allotjament temporal.

Caldrà acollir-les en pisos particulars? Fes clic per desplegar el contingut

Les persones que vinguin a Barcelona no necessitaran allotjar-se amb famílies de la ciutat. El programa d’acollida estatal garanteix la cobertura de les necessitats bàsiques -allotjament i manutenció- almenys durant els primers sis mesos a tots els sol·licitants d'asil i a les persones que arribin en el marc dels compromisos europeus. L’Ajuntament ha posat en marxa un programa complementari d’atenció integral per a totes aquelles que en puguin quedar excloses.

L’Ajuntament agraeix tots els oferiments que s'han rebut en aquest sentit. El que sí serà d'utilitat són els pisos buits, si arriben moltes persones i ja en la fase d'integració. En aquest cas, es posaran a disposició de les entitats que les atenen. Si teniu algun recurs i el voleu oferir, ho podeu fer a través del contacte del pla "Barcelona, ciutat refugi".

I on s’allotjaran? Fes clic per desplegar el contingut

Com que l’Estat té la competència exclusiva en asil és el responsable d’atendre i finançar l’atenció social dels refugiats. Ho fa a través de tres entitats, la Creu Roja, ACCEM i la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR). Per més que presentin la sol·licitud d’asil a Barcelona, els refugiats no poden triar destí i s’allotgen allà on la xarxa mixta estatal d’albergs i pisos té places disponibles.

Catalunya ha estat sempre deficitària en places d’acollida temporal en relació amb el nombre de sol·licituds d’asil que s’hi presenten. Fins al setembre passat, només n’hi havia 28, repartides la majoria entre Sant Feliu de Llobregat i Sabadell. Per fer front als compromisos europeus, el govern va concedir el setembre una subvenció a les tres entitats gestores, que ha representat la generació de 90 noves places.

Quin impacte tindrà l’arribada de més refugiats a Barcelona? Fes clic per desplegar el contingut

El pla "Barcelona, ciutat refugi" s’ha posat en marxa precisament per preparar la ciutat i garantir que les persones que hi arribin siguin acollides amb dignitat i respectant tots els seus drets, però evitant alhora que això vagi en detriment d’altres col·lectius de la ciutat. Per aquest motiu s’està reforçant la xarxa d’atenció social però sense crear una estructura paral·lela, cosa que beneficiarà tothom.

El pla prepara la ciutat davant de qualsevol eventualitat i per això disposa també d’un procediment d’emergència, que s’activaria en cas d’una arribada massiva de persones o de grups nombrosos de manera sostinguda.

El pla aposta per la dispersió de les persones. Barcelona té 10 districtes i 73 barris, per la qual cosa l’impacte en els territoris no serà elevat.

Els refugiats tenen garantit l’accés als serveis públics, com l’educació i la sanitat? Fes clic per desplegar el contingut

Barcelona garanteix els drets de tots els residents extracomunitaris amb independència de la seva situació legal i els facilita l’empadronament com a via per accedir als serveis municipals.

Tots els menors que resideixen a Barcelona s’han d’escolaritzar si tenen edat de cursar ensenyaments obligatoris. La seva incorporació al sistema educatiu no va en detriment de la seva qualitat, al contrari, la diversitat és un valor positiu que contribueix a millorar la formació dels joves i dels infants.

Els sol·licitants de protecció internacional tenen dret a accedir immediatament a la targeta sanitària individual (TSI) i a la cobertura sanitària general. Però ser refugiat no és sinònim d’estar malalt i, per tant, la seva atenció no minva la de la resta de la ciutadania.

Quin és el cost econòmic associat per a la ciutat? Fes clic per desplegar el contingut

L’acollida de persones refugiades no té cap cost econòmic per a la ciutat mentre depenen del programa d’atenció estatal. Els costos s’originen quan la xarxa estatal se satura i s’allarga el termini d’accés al programa, o quan algunes persones, per motius diferents, en queden excloses. L’Ajuntament va gastar el 2015 prop de 500.000 euros en allotjament temporal per als casos més vulnerables, en especial les famílies amb menors i les persones que tenen problemes de salut.

L’Ajuntament va destinar 10,5 milions d’euros del superàvit de l’any 2015 al pla "Barcelona, ciutat refugi" i a les polítiques de suport als refugiats. Aquesta despesa es va destinar a ampliar la xarxa d’habitatge social del Patronat Municipal d’Habitatge, a reforçar el SAIER i a posar en marxa el programa integral d’atenció a les persones refugiades residents a la ciutat.

Com que encara no han arribat persones refugiades com s’esperava en el marc dels compromisos de l’Estat, un total de 2,5 milions es van derivar al Consorci d’Educació de Barcelona per a beques menjador.

Com hi puc ajudar? Fes clic per desplegar el contingut

Hi pots ajudar de diverses maneres. Llegeix el decàleg d'idees que hem elaborat partint de les propostes de les entitats socials. T’orientarà sobre quines són les millors maneres de contribuir-hi.

Vull fer voluntariat. Com ho puc fer? Fes clic per desplegar el contingut

Les persones refugiades i a la recerca de protecció internacional es troben en una situació d’alta vulnerabilitat que requereix una acollida i una atenció individual i especialitzada. Per això, caldrà orientar el voluntariat cap a tasques d’acompanyament que ajudin els nouvinguts en el procés d’incorporació a la ciutat i a la vida social quotidiana.

El pla "Barcelona, ciutat refugi" disposa d’un espai ciutadà per coordinar amb les entitats i col·lectius de la ciutat les activitats de participació de la ciutadania i els oferiments de recursos i serveis que s'han rebut. Si encara no t'has ofert per fer voluntariat, pots fer-ho a través d'aquest formulari, que gestiona la Federació Catalana de Voluntariat Social. El teu oferiment es vehicularà a través de les entitats de la ciutat.

Conec persones refugiades que voldrien venir a Barcelona i les puc i vull ajudar. Com ho puc fer? Fes clic per desplegar el contingut

En principi, serà molt difícil que les puguis ajudar a arribar a l’Estat perquè hi puguin sol·licitar asil. Tot depèn d’on siguin, de la seva situació personal i dels seus recursos, i de l’ajuda que els puguis oferir. El millor és que consultis el vostre cas als serveis jurídics del SAIER.

Si ja han arribat a territori europeu i són a Grècia o Itàlia, aquests estats són els responsables de tramitar-ne la sol·licitud d’asil, i si aconsegueixen arribar pel seu compte a Espanya hi podrien ser retornades.  Si són de nacionalitat siriana, iraquiana o eritrea podrien acollir-se al mecanisme de reubicació europeu, però està funcionant molt lentament i amb moltes dificultats i no permet triar el país de destinació.

Les persones refugiades que no són a la Unió Europea només tenen tres vies legals d’entrada: la reunificació familiar en aquell país on viuen familiars directes que disposin de l’estatut de refugiat o hi hagin sol·licitat asil;  el reassentament des d’un primer país en el qual han trobat protecció, i l’admissió humanitària, per la qual s’ofereix protecció temporal a grups de població vulnerable refugiada en tercers països.

La normativa d’asil espanyola preveu la possibilitat que els ambaixadors a l’estranger puguin decidir el trasllat d’una persona a territori espanyol per sol·licitar asil, però és un poder discrecional i aplicable només a persones que estiguin en un país diferent al de la seva nacionalitat i al·leguin un perill per a la seva integritat física.  El reglament que ha de desenvolupar la llei, i que encara no s’ha aprovat, determinarà les condicions d’accés dels sol·licitants a les ambaixades i consolats i el procediment per valorar-ne les necessitats de trasllat a Espanya.

En cas que es disposi de recursos, l’alternativa és intentar aconseguir un visat temporal per viatjar a Espanya i sol·licitar asil un cop s’hagi arribat a l’Estat.

I els visats humanitaris? En podrien sol·licitar un? Fes clic per desplegar el contingut

Només alguns països europeus disposen de visats humanitaris relacionats amb refugi. És el cas de França, per exemple, i el seu “visat a títol d’asil”, que poden atorgar les seves representacions diplomàtiques a l’estranger a les persones necessitades de protecció, amb l’objectiu que puguin arribar legalment al país i sol·licitar-hi asil.

Els visats humanitaris no estan regulats a la Unió Europea, però sí que hi ha les bases legals per fer-ho al Codi de visats de Schengen. Es tracta dels anomenats “visats de validesa territorial limitada” (VTL), previstos en el seu article 25.1, un tipus de visat temporal que dóna accés només al territori de l’Estat que l’emet i que es pot concedir de manera excepcional, quan l’Estat considera que és necessari per qüestions humanitàries, d’interès nacional o per les seves obligacions internacionals. 

L’article 19.4 del Codi de visats, a més, preveu que es puguin limitar per raons humanitàries o d’interès nacional les condicions d’admissibilitat que s’exigeixen per aconseguir un visat, que difícilment podrien reunir els refugiats.

El visat de validesa territorial limitada es pot sol·licitar als consolats situats als països tercers de la Unió Europea i a les seves fronteres exteriors. Espanya en va expedir prop de disset mil l’any passat, segons dades de l’Eurostat. Les estadístiques no en desglossen els motius.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp