A la Unió Europea hi viuen al voltant d'un milió de refugiats reconeguts. Representen el 7% del total mundial i equivalen al 0,2% de la població dels 28 països.
Però en un escenari en el què el nombre de persones desplaçades de manera forçada continua creixent cada dia al món, durant el 2017 només van sol·licitar protecció internacional als països que integren la Unió Europea la meitat de persones respecte de l’any anterior. Això s’explica perquè, en reforçar els controls i traslladar la gestió de fronteres als països veïns, s’ha deixat a una gran part d’aquestes persones atrapades en els països d’origen i de trànsit.
Les xifres d'asil a Espanya el 2017
31.120 noves
sol·licituds
13.345 decisions
adoptades
4.670 persones
protegides
65% peticions
rebutjades
42.025 persones
pendents de resposta*
Font: Eurostat.
* Total acumulat a febrer de 2018.
L’Estat espanyol acull molt pocs refugiats si es compara amb altres països de la Unió Europea i això que és un dels quatre països més grans. De fet, no ha estat mai generós en la protecció de persones necessitades de refugi, i aquestes no l’han triat com un lloc de destinació preferit.
De totes maneres, mentre que les peticions d’asil a la UE van caure un 50% el 2017, principalment per la caiguda del número de persones sol·licitants a Alemanya causa de l’enduriment de les polítiques d’asil i dels controls d’entrada al país, Espanya, en canvi, en va registrar el doble que l’any anterior, gairebé el 5% del total a la UE.
Es tracta de la xifra més elevada mai assolida en un any i fins i tot s’aproxima a la suma de totes les registrades entre 2007 i 2014. Per primera vegada, Espanya va ocupar el sisè lloc del rànquing de països en nombre de sol·licitants a la Unió Europea, per davant de nacions amb un arrelat compromís amb la protecció de les persones refugiades com Suècia, que en va rebre 26.325. Al capdavant es troben Alemanya, en primera posició, seguida d’Itàlia, França, Grècia i el Regne Unit. Només en aquests sis primers països es van presentar el 81% del total de sol·licituds de la Unió Europea.
Els veneçolans (10.325 o el 34% del total), sirians (4.150 o el 14%) i colombians (2.410, equivalents al 8% del total) representen les principals nacionalitats que van reclamar asil a Espanya.
La nota negativa és que el 65% de les sol·licituds van ser denegades. D’aquesta manera, Espanya es va situar, amb un 35% de reconeixement, per sota de la mitjana de la UE (46%) i sobretot dels seus propis índexs de reconeixement del 2016 (67%).
I pel que fa a les resolucions favorables, només el 13% van aconseguir l’estatus de refugiat, principalment persones originàries d’Eritrea, Palestina i el Marroc (en el cas d’aquest país, persones que al·legaven persecució per pertànyer al col·lectiu LGTBI). La resta van ser reconegudes amb la protecció subsidiària.
Així mateix, l’increment de les sol·licituds de protecció internacional no va representar un augment proporcional del nombre de resolucions resoltes, la qual cosa va agreujar considerablement l’acumulació d’expedients pendents de resoldre. A finals de febrer de 2018 el col·lapse del sistema d’asil afectava 42.025 persones.
L’Estat espanyol té, alhora, un dels percentatges de retorns forçats de migrants en situació irregular més alts de la Unió Europea. L’any 2017 van ser detingudes 18.794 persones en situació irregular i es van dictar 4.917 ordres d’expulsió, de les quals es van executar 4.054: 3.041 des d’un CIE (75,01%) i 1.013 sense mesura d’internament prèvia.
Política d’asil i d’acollida 
La política d’estrangeria i el dret d’asil a l'Estat espanyol són competències exclusives de l’Estat. La protecció internacional està regulada en la Llei 12/2009, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària, que sis anys després de la seva aprovació encara no disposa d’un reglament que la desenvolupi.
L’Estat no ha incorporat en els terminis previstos la directiva europea sobre requisits d’asil, que fixa estàndards mínims per al reconeixement i l’atenció de les persones necessitades de protecció internacional i les apàtrides.
Les persones que sol·liciten protecció internacional a l'Estat espanyol tenen dret a entrar en un programa d’atenció quan la seva demanda ha estat admesa a tràmit. Les ajudes, amb tot, s'assignen sovint amb retard o acaben molt abans que finalitzi el procés, que pot allargar-se tres anys.
L’Estat ha externalitzat la gestió de l’acollida en ONG que treballen en asil, i que els proporcionen un lloc per viure i manutenció durant sis mesos, i un màxim de nou en els casos més vulnerables.
Durant aquest període són allotjats en algun lloc de la xarxa estatal d’acollida, que inclou quatre centres d’acollida repartits entre Madrid, Sevilla i València, dos centres d’estada temporal d’immigrants (CETI) a Ceuta i Melilla, tots aquests dependents del Ministeri de l’Interior, i altres dispositius dependents del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i gestionats per les tres entitats gestores.
Els beneficiaris del programa són enviats on la xarxa d’acollida té vacants, amb independència del lloc on hagin presentat la sol·licitud. No poden triar destinació.
Les decisions d’asil les pren a l'Estat espanyol el Ministeri de l’Interior a proposta de la Comissió Interministerial d’Asil i Refugi (CIAR), en la qual participen representants dels departaments amb competències en política exterior, de justícia, d’interior, d’asil, d’immigració i d’igualtat.
Els sol·licitants que no obtenen protecció han d’abandonar el país si no disposen de permís de residència o passen a ser considerats persones migrants en situació irregular.
Les mesures d’emergència
L'Estat espanyol és un dels països de la Unió Europea que acull menys refugiats i sol·licitants d’asil, però va reaccionar a la crisi humanitària regatejant a la baixa el nombre de persones que la Comissió Europea li va proposar reubicar des d’Itàlia i Grècia. L’argument del Govern central va ser que el país estava “saturat” d’immigrants en situació irregular.
En tot cas, l’executiu espanyol va comunicar al setembre de 2015 el seu compromís de traslladar a Espanya un total de 17.313 persones (en el qual s’inclou la seva quota inicial del pla de reubicació i la xifra acceptada del programa de reassentament), però finalment ha acabat en 1.910 a través dels dos mecanismes.
El setembre de 2017, moment en què s’acabava el termini, Espanya només havia rebut a un 14% de les persones refugiades que s’havia compromès a traslladar des de Grècia i Itàlia. De fet, es troba entre els estats amb una taxa d’incompliment més elevada de la seva quota, només per davant de diversos països de l’Est i superat, fins i tot, per Romania, que a diferència de l’executiu va votar en contra d’aquest sistema. Aquest incompliment, però, ha estat denunciat i el Suprem ha acabat condemnant l’Estat espanyol per haver incomplert el compromís d’acollida de refugiats. La sentència dictamina que encara que s’hagi superat el termini per a la seva execució, l’Estat està obligat a complir aquest compromís d’acollida.
El govern també es va comprometre a contribuir amb 6,5 milions d’euros a diversos programes humanitaris destinats a ajudar els països de l’Àfrica i el Pròxim Orient limítrofs als conflictes, especialment el sirià.
En el marc dels compromisos europeus, el setembre del 2015 el Govern central va crear una comissió interministerial per a la crisi de refugiats de la qual formen part els ministeris de l’Interior, de Sanitat i d'Ocupació. Però, malhauradament, aquesta Comissió ha estat fortament criticada per la seva ineficàcia i les seves carències de coordinació.
Finalment, també va aprovar una subvenció d’urgència de 13 milions d’euros per a les tres entitats gestores, per executar fins al juny del 2016 i destinada sobretot a incrementar el nombre de places d’acollida a tot l’Estat. A tot Catalunya, fins aleshores, només n’hi havia 28. Se n’han creat 90 més, però caldria obrir-ne almenys un miler més per acollir les persones que es reubiquin.
- Sol·licitants de protecció internacional per nacionalitat a Espanya
- Reconeixement de l'asil per país a Espanya
- Sol·licituds pendents de resolució a Espanya per nacionalitat
- Resolucions favorables i desfavorables a Espanya
