El paper de la Unió Europea

A la Unió Europea hi viuen al voltant d'un milió de refugiats reconeguts. Representen un 7,6% del total mundial i equivalen al 0,2% de la població dels 28 països. La crisi humanitària ha doblat en un any el nombre de noves sol·licituds d’asil que s'hi presenten. L’Estat espanyol és el país gran que menys peticions rep i que menys persones protegeix. Les institucions i la societat civil catalana s'estan organitzant per acollir les que arribin.

Les xifres d'asil a Espanya el 2015

14.785 noves
sol·licituds

3.245 decisions
adoptades*

1.020 persones
protegides

2.225 peticions
rebutjades

16.432 persones
pendents de resposta**

Font: Eurostat.

  • * Les decisions tenen en compte només les que s’han adoptat en primera instància.
  • ** Total acumulat a desembre de 2015.

L'Estat espanyol acull molt pocs refugiats si es compara amb altres països de la Unió Europea i això que és un dels quatre països més grans.

El 2014 hi residien 5.798 persones refugiades i 7.535 sol·licitants asil, segons dades d’ACNUR. Per a una població de prop de 47 milions d’habitants, representa una relació d' 1,2 refugiats per cada 10.000 habitants o, sumats, de 2,8 persones per cada 10.000 habitants. En comparació, Suècia i Malta, els dos països amb la taxa per capita més alta de la Unió Europea, allotgen 150 i 140 persones refugiades per cada 10.000 habitants, respectivament.

L’històric de dades posa de manifest que l’Estat espanyol no ha estat mai generós en la protecció de persones necessitades de refugi, i que aquestes no l’han triat com un lloc de destinació preferit.

Les sol·licituds que es van presentar a l'Estat espanyol el 2015, més de deu mil, van significar només l’1,5% de totes les de la Unió Europea. A més, l’Estat va rebre més de cinc mil peticions d’altres estats membres en aplicació del sistema de Dublín, que afecten persones que van passar per l’Estat però en trànsit cap a un altre país de destinació.

La taxa de protecció, és a dir, la proporció de decisions favorables sobre el conjunt de decisions, ha estat sempre molt baixa. No arribava ni al 10% fins al 2010 i ha oscil·lat els darrers anys entre el 20% i el 30%, cosa que implica que una mitjana d'entre el 70% i el 80% de sol·licituds van ser denegades  Es va incrementar molt el 2014, en el qual va arribar fins al 44%, però el 2015 va tornar a caure als nivells anteriors.

L'Estat espanyol té, alhora, un dels percentatges de retorns forçats de migrants en situació irregular més alts de la Unió Europea juntament amb França. L’any 2014, es van identificar prop de 48.000 persones en situació irregular i es va ordenar a més de 42.000 que marxessin. Ho van fer més de 15.000, 13.000 de les quals van ser deportades, segons dades d’Eurostat.

Prop del 10% de totes les sol·licituds d'asil presentades a l'Estat l'any 2014 es van formalitzar als set Centres d'Internament d'Estrangers (CIE).

Política d’asil i d’acollida Fes clic per desplegar el contingut

La política d’estrangeria i el dret d’asil a l'Estat espanyol són competències exclusives de l’Estat. La protecció internacional està regulada en la Llei 12/2009, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària, que sis anys després de la seva aprovació encara no disposa d’un reglament que la desenvolupi.

L’Estat no ha incorporat en els terminis previstos la directiva europea sobre requisits d’asil, que fixa estàndards mínims per al reconeixement i l’atenció de les persones necessitades de protecció internacional i les apàtrides.

Les persones que sol·liciten protecció internacional a l'Estat espanyol tenen dret a entrar en un programa d’atenció quan la seva demanda ha estat admesa a tràmit. Les ajudes, amb tot, s'assignen sovint amb retard o acaben molt abans que finalitzi el procés, que pot allargar-se tres anys.

L’Estat ha externalitzat la gestió de l’acollida en tres ONG que treballen en asil, la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR), ACCEM i la Creu Roja, que els proporcionen un lloc per viure i manutenció durant sis mesos, i un màxim de nou en els casos més vulnerables.

Durant aquest període són allotjats en algun lloc de la xarxa estatal d’acollida, que inclou quatre centres d’acollida repartits entre Madrid, Sevilla i València, dos centres d’estada temporal d’immigrants (CETI) a Ceuta i Melilla, tots aquests dependents del Ministeri de l’Interior, i altres dispositius dependents del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i gestionats per les tres entitats gestores.

Els beneficiaris del programa són enviats on la xarxa d’acollida té vacants, amb independència del lloc on hagin presentat la sol·licitud. No poden triar destinació.

Les decisions d’asil les pren a l'Estat espanyol el Ministeri de l’Interior a proposta de la Comissió Interministerial d’Asil i Refugi (CIAR), en la qual participen representants dels departaments amb competències en política exterior, de justícia, d’interior, d’asil, d’immigració i d’igualtat.

Els sol·licitants que no obtenen protecció han d’abandonar el país si no disposen de permís de residència o passen a ser considerats persones migrants en situació irregular.

Les mesures d’emergència Fes clic per desplegar el contingut

L'Estat espanyol és un dels països de la Unió Europea que acull menys refugiats i sol·licitants d’asil però ha reaccionat a la crisi humanitària regatejant a la baixa el nombre de persones que la Comissió Europea li va proposar reubicar des d’Itàlia i Grècia. L’argument del Govern central és que el país està “saturat” d’immigrants en situació irregular.

El pes que ha d’assumir cada estat membre de la Unió Europea es decideix en funció del seu PIB i població, i es corregeix amb la taxa d’atur i l’esforç previ en asil. Hi ha països més grans i amb economies més fortes que l’espanyola, però Itàlia no hi participa per raons òbvies i la Gran Bretanya s’ha acollit a una clàusula d’exclusió, tal com ha fet Dinamarca.

La taxa d’atur espanyola és molt alta però l’esforç d’asil és molt baix. De fet, les sol·licituds que Alemanya va rebre només durant el 2015 són gairebé deu vegades totes les que es van presentar a Espanya els darrers deu anys.

Fins al desembre del 2015, l'Estat espanyol va rebre 18 persones refugiades procedents d’Itàlia, 17 de nacionalitat eritrea i una de siriana. Encara no està clar del tot quantes n’acabaran arribant, però oscil·len entre les 15.000 i les 19.000, en números rodons, de les 160.000 que s’han de reubicar en dos anys a escala europea. El percentatge del total que ha d’assumir l’Estat oscil·la entre l’11% i el 12%, xifra que el situa en tercer lloc després d’Alemanya i França, amb el 25% i el 19% del total, respectivament. L'Estat també ha d'acollir 854 persones més dins del programa de reassentament amb l’ACNUR, 130 de les quals haurien d’haver arribat durant el 2014.

L’Estat també s’ha compromès a contribuir amb 6,5 milions d’euros a diversos programes humanitaris destinats a ajudar els països de l’Àfrica i el Pròxim Orient limítrofs als conflictes, especialment el sirià.

En el marc dels compromisos europeus, el setembre del 2015 el Govern central va crear una comissió interministerial per a la crisi de refugiats de la qual formen part els ministeris de l’Interior, de Sanitat i d'Ocupació.

També va aprovar una subvenció d’urgència de 13 milions d’euros per a les tres entitats gestores, a executar fins al juny del 2016 i destinada sobretot a incrementar el nombre de places d’acollida a tot l’Estat. A tot Catalunya, fins aleshores, només n’hi havia 28. Se n’han creat 90 més, però caldria obrir-ne almenys un miler més per acollir les persones que es reubiquin d’Itàlia i Grècia.

Els sol·licitants d’asil a Espanya per països d’origen

Font: ACNUR, 2014

Mapa del món en què es pot veure els països d’origen de les persones que van sol·licitar asil a l’Estat espanyol durant l’any 2014. Els tres principals països van ser Síria (1.679 persones), Ucraïna (946) i Mali (620).

  • Les 10 principals nacionalitats dels sol·licitants d'asil
  • Les 10 principals nacionalitats protegides
  • Les 10 principals nacionalitats rebutjades
  • Les 10 principals nacionalitats en espera de resposta

Font: ACNUR, 2014

Es mostra en quatre gràfics de barres les deu principals nacionalitats dels sol·licitants d’asil a l’Estat espanyol, així com les deu principals nacionalitats protegides, rebutjades i en espera de resposta.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp