El paper de la Unió Europea

A la Unió Europea hi viuen al voltant d'un milió de refugiats reconeguts. Representen el 7% del total mundial i equivalen al 0,2% de la població dels 28 països. 

Però en un escenari en el què el nombre de persones desplaçades de manera forçada continua creixent cada dia al món, durant el 2017 només van sol·licitar protecció internacional als països que integren la Unió Europea la meitat de persones respecte de l’any anterior. Això s’explica perquè, en reforçar els controls i traslladar la gestió de fronteres als països veïns, s’ha deixat a una gran part d’aquestes persones atrapades en els països d’origen i de trànsit.

Les xifres d'asil a la Unió Europea el 2017

649.855 noves
sol·licituds

973.330 decisions
adoptades*

538.000 persones
protegides

534.303 peticions
rebutjades

927.300 persones
pendents de resposta

Font: Eurostat

  • * Decisions adoptades en primera instància.

L’any 2017 va haver-hi unes 650.000 sol·licituds de protecció internacional a la UE, gairebé la meitat de les sol·licituds del 2016.

El reforçament del control de les seves fronteres externes i la manca de vies d’arribada regulades i segures a la Unió Europea deixa una gran part de les persones atrapades en els països d’origen i de trànsit i les empeny a posar-se en mans de les màfies i seguir rutes perilloses. 

Entre el 2015 i el 2016, 2,3 milions de persones van arribar o van intentar accedir a territori comunitari de manera irregular, prop del doble que durant el període 2009-2014, segons dades de Frontex, l’agència europea de control de fronteres externes, i de la Comissió Europea. L’ACNUR calcula que més d’un milió de persones hi van arribar per mar.

En canvi, durant el 2017, l’afluència va baixar fins a les 204.700 persones, la xifra més baixa registrada en els últims quatre anys. Les entrades il·legals van disminuir en tres de les rutes principals d’entrada al continent: la dels Balcans Occidentals, la de la Mediterrània Oriental (amb destinació a Grècia) i, en menys mesura, de la Mediterrània Central (que condueix a Itàlia).

Només les costes espanyoles van registrar un repunt el 2017, a través de la Mediterrània Occidental, amb més de 23.000 immigrants il·legals, el doble que el 2016. Tot indica que la Mediterrània continuarà sent la principal via d’arribada a la UE durant el 2018, i també un dels punts on més morts es registren: entre 2015 i 2017, segons l’OIM, almenys 14.652 persones han mort al Mediterrani. 

La majoria de persones que han demanat protecció als països de la Unió Europea procedeixen de Síria, l’Iraq, l’Afganistan, Nigèria, el Pakistan, Eritrea i Albània, i fugen de conflictes armats, la violència, l’opressió o la vulneració dels drets humans. Altres deixen enrere catàstrofes naturals, fam i misèria.

La Unió Europea és el bloc polític més pròsper del planeta, però ha reaccionat a la crisi humanitària de refugiats blindant fronteres, negociant repartiments de quotes escasses que s’han incomplert i destinant ajuda financera a programes humanitaris i d’assistència sobretot per als països limítrofs de Síria.

Política d’asil Fes clic per desplegar el contingut

Els països de la Unió Europea són signataris d’una llarga sèrie de legislacions que els obliguen a acollir i oferir una protecció adequada als refugiats i a garantir els drets de totes les persones migrades, amb independència dels motius del seu desplaçament.

Des del 1999, la Unió Europea impulsa el Sistema Europeu Comú d’Asil (SECA), que preveu l'armonització de legislacions i l’aplicació d’uns criteris similars per tramitar i valorar les sol·licituds d’asil i per atendre tant els demandants com les persones que obtenen protecció i garantir-los seguretat i condicions d’acollida dignes, a més d’accés als serveis de salut, educació, serveis socials, permís de residència i autorització de treball.

Alguns estats membres, entre els quals hi ha Espanya, encara no les han incorporat del tot a la seva legislació nacional, per la qual cosa la Comissió Europea els va obrir procediments d’infracció el 2015. Les diferències persisteixen i les persones refugiades reben un tracte diferent segons l'estat on sol·liciten protecció.

El SECA també disposa d’una base de dades conjunta d’empremtes dactilars dels sol·licitants d’asil (Eurodac) que serveix per determinar el país responsable de tramitar-ne la sol·licitud. Això implica que quan un refugiat viatja a través de diversos països buscant refugi, un dels estats el pugui deportar al primer on va arribar, habitualment els països fronterers. L’anomenat "sistema de Dublín", pel conveni que el va posar en marxa, afecta una mitjana del voltant de 50.000 casos cada any. Té en compte el criteri d'unitat familiar, és a dir, l'estat responsable és aquell on ja hi resideixin famíliars del sol·licitant, però no les seves preferències.

La Unió Europea distingeix entre sol·licitant d’asil i refugiat. El primer és qui demana protecció internacional; el segon, qui l’obté. Per aconseguir-la, cal seguir un procediment legal més o menys llarg que varia d’un país a l’altre i demostrar que s’ha hagut d’abandonar el país d’origen perquè la vida hi perillava, cosa que no sempre és fàcil.

Els estats atorguen dues formes de protecció, l’estatut de refugiat i la protecció subsidiària. Alguns països concedeixen també permís d’estada per raons humanitàries.

Les dades d’asil Fes clic per desplegar el contingut

Segons l’Oficina Europea de Suport a l’Asil (EASO) durant el 2017 es va produir una disminució significativa en el nombre de sol·licituds d’asil a la UE el 2017: 706.913 sol·licituds d’asil es van registrar als països de la UE, una disminució del 43% en comparació amb el 2016. Aquest és el segon any consecutiu amb menys sol·licituds d’asil després del número sense precedents d’arribades que es va donar entre el 2015 i 2016.

La majoria dels sol·licitants d’asil a la UE procedia de Síria (108.040), l’Iraq (52.625) i l’Afganistan (49.280), seguits dels nacionals del Pakistan, Eritrea, Albània, Bangla Desh, Guinea i l’Iran. A banda, també destaca l’augment de les sol·licituds dels ciutadans de Geòrgia i de Veneçuela.

De fet, Veneçuela va ser el país amb més augment de sol·licituds el 2017. Mentre que fins a 2014 els veneçolans presentaven unes cent demandes a l’any a la UE, el nombre ha anat augmentant amb rapidesa en els últims anys, fins a les 12.020 sol·licituds del 2017, i ha esdevingut el setzè de la llista de principals països de origen dels demandants d’asil.

Els principals països on la van demanar van ser, en primer lloc, Alemanya, amb 222.560 peticions registrades, seguida d’Itàlia (128.850) i França (99.330).

Alemanya, però, tot i mantenir-se al capdavant per sisè any consecutiu, ha vist disminuir en un 70% les sol·licituds d’asil respecte al 2016. La caiguda es va donar en totes les nacionalitats de demandants, amb l’excepció dels nacionals de Turquia i Guinea.

També Hongria i Bulgària van registrar importants descensos en les sol·licituds, que en el cas del primer país es van situar en el 88%, i en el segon van ser del 81%.

A Àustria, un dels estats membres més durs en política migratòria, les demandes de protecció internacional es van reduir un 42%.

Els principals beneficiaris van ser ciutadans sirians —un 33% del total—, seguits d’afganesos i iraquians.

Les mesures d’emergència Fes clic per desplegar el contingut

La Comissió Europea va proposar el maig del 2015 dos mecanismes d’emergència per implicar els estats membres en la crisi de refugiats, les quotes de reubicació i les quotes de reassentament, que s'haurien de complir en dos anys. Les primeres van afectar les persones que havien aconseguit arribar a la Unió Europea i eren a Itàlia i Grècia. Les segones es referien a les persones que havien buscat protecció en els països limítrofs a Síria, sobretot en camps de refugiats de Turquia, el Líban i Jordània.

En el primer cas, se'n van repartir 160.000. En el segon, 20.000. La distribució entre països es va calcular en funció de la població i el PIB de cadascun, corregits amb la taxa d’atur i l’esforç d’asil en els cinc anys anteriors. El que més n'havia d’assumir va ser Alemanya, seguit de França i Espanya. Es va fixar que cada país rebria com a compensació 6.000 euros per persona reubicada.

Les quotes es van aplicar a aquells refugiats originaris de països tercers que tinguessin una mitjana europea de reconeixement igual o superior al 75%: Síria, Eritrea i l’Iraq.

Els dos programes van acabar la tardor de 2017 en fracàs. En conjunt, i segons les dades de la Comissió Europea, es van reubicar prop de 30.000 persones i se’n van reassentar unes 17.000, cosa que només suposa aproximadament un 25% del total. 

Finalment, l’estiu del 2018 els 28 països comunitaris van arribar a un nou acord general sobre migració. Aquest estableix la creació de centres controlats dins de la UE que separarà les persones refugiades de les que es consideri que migren per “raons econòmiques”. Aquestes últimes seran retornades als seus països d’origen, mentre que els demandants d’asil es reubicaran entre Estats que s’ofereixin voluntaris a acollir-los. Cada país decidirà "de manera voluntària" si acull o no un d’aquests establiments, la qual cosa posa fi a les quotes obligatòries de repartiment i acontenta els estats que es neguen a rebre un sol refugiat o immigrant irregular.

Fets i dades de la crisi a la Unió Europea

Migrants econòmics 'versus' refugiats

Aquesta crisi va de refugiats i no de "migrants econòmics". Si al 2015 el 84% del més d’un milió de persones que van arribar per mar a la Unió Europea procedien dels deu principals països d’origen de refugiats del món, aquesta proporció és molt semblant al 2017. La majoria han fugit de Síria, Iraq, l’Afganistan o Nigèria i tots són candidats a sol·licitar protecció internacional i a obtenir-la.

Arribades il·legals 'versus' regulars

Les rutes d’arribada a la Unió Europea són irregulars perquè la seva legislació no en preveu de regulars. La manca de vies legals i segures ha convertit la Mediterrània en una enorme fossa comuna. Segons l'informe "Estudi global del trànsit de migrants", primer estudi mundial que tracta el tràfic de migrants, assenyala que 8.189 persones van morir a tot el món durant el 2016 mentre intentaven arribar de forma irregular a un altre país, i que gairebé la meitat d'aquestes morts -3.832- es van registrar a la Mediterrània.

Migrants irregulars 'versus' sol·licitants d’asil

El nombre d'immigrants en situació il·legal ha baixat considerablement en els darrers anys a la UE: si el 2015 hi havia 2,2 milions de persones "sense papers", el 2016 eren 984.000 i el 2017, 618.780, segons Eurostat. Alemanya és el país amb un nombre més elevat d'estrangers residint de manera il·legal (156.710), encara que en aquest apartat s'acosta molt a França (115.085), Grècia (68.110) i Espanya (44.625).

Nombre de refugiats 'versus' refugiats per capita

Un país tan petit com el Líban, d’un terç de la mida de Catalunya i menys de la meitat del seu PIB per capita, el 2017 allotja 164 refugiats per cada mil habitants (250 si es contemplen també els palestins). Jordània, 71; Turquia, 43, Uganda, 32 i el Txad, 28. Suècia amb 24 i Malta amb 19 són els únics països europeus en aquesta classificació

Emergència 'versus' paràlisi

L’any 2015, els països de la Unió Europea es van comprometre a reubicar 160.000 refugiats en dos anys per alleujar el pes dels països d'arribada, especialment d'Itàlia i Grècia. Era un esquema d’emergència que els estats europeus han incomplert en més del 70%. Mentre que alguns països, com Alemanya a l’extrem, han reubicat 10.825 refugiats provinents de Grècia i Itàlia des del 2015, altres, com l’Hongria d’Orban s’han negat a acollir-ne cap. 

El cost de l’acollida 'versus' el cost de les deportacions

La despesa de l’acollida dels 160.000 refugiats per reubicar d’Itàlia i Grècia és de prop de mil milions d’euros. Els països de la Unió Europea més Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein es gasten el mateix anualment a deportar milers de persones, segons ha calculat el consorci de periodistes que és al darrere de Migrant Files.

Mapa de la Unió Europea en què es pot veure, en cada un dels 28 països membres, les dades de sol·licituds d’asil i de respostes positives i negatives durant l’any 2015, així com el percentatge que això suposa amb relació al total de la Unió Europea.

Les dades d’asil a la Unió Europea per estats membres
Decisions: només es tenen en compte les adoptades en primera instància.
Període: de gener a setembre de 2015.

Font: EUROSTAT

  • Les sol·licituds d’asil el 2015
  • L’evolució de les sol·licituds d’asil
  • Les decisions sobre asil el 2015
  • L’evolució de les decisions sobre asil

Font: EUROSTAT

Es mostra en quatre gràfics l’evolució del nombre de sol·licituds d’asil i de decisions sobre les sol·licituds que es van prendre de gener a octubre del 2015 i de l’any 2008 al 2015.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp