El paper de la Unió Europea

A la Unió Europea hi viuen al voltant d'un milió de refugiats reconeguts. Representen un 7,6% del total mundial i equivalen al 0,2% de la població dels 28 països. La crisi humanitària ha doblat en un any el nombre de noves sol·licituds d’asil que s'hi presenten. L’Estat espanyol és el país gran que menys peticions rep i que menys persones protegeix. Les institucions i la societat civil catalana s'estan organitzant per acollir les que arribin.

Les xifres d'asil a la Unió Europea el 2015

1.322.190 noves
sol·licituds

593.295 decisions
adoptades*

307.625 persones
protegides

285.670 peticions
rebutjades

1.003.005 persones
pendents de resposta**

Font: Eurostat.

  • * Decisions adoptades en primera instància.
  • ** Total acumulat a desembre de 2015.

L’any 2014 i el 2015 van acabar amb xifres rècord i alarmants de desplaçaments de persones. Només durant el 2014, tres milions de persones van fugir dels seus països per buscar refugi en un altre lloc. Més de 627.000 van demanar asil a la Unió Europea. Al llarg del 2015, hi van buscar protecció més d'un milió de persones més.

La manca de vies d’arribada regulades i segures a la Unió Europea i el reforçament del control de les seves fronteres externes empenyen els refugiats a posar-se en mans de les màfies i seguir rutes perilloses. Durant el 2015, més d’1,5 milions de persones van arribar o van intentar accedir a territori comunitari de manera irregular, prop del doble que durant el període 2009-2014, segons dades de Frontex, l'agència europea de control de fronteres externes, i de la Comissió Europea. L’ACNUR calcula que més d'un milió de persones hi van arribar per mar, i 3.771 van morir ofegades en naufragis o van desaparèixer pel camí.

La majoria procedeixen de Síria, d’Eritrea, l’Afganistan, Somàlia, Nigèria i l’Iraq, i fugen de conflictes armats, la violència, l’opressió o la vulneració dels drets humans. Altres deixen enrere catàstrofes naturals, fam i misèria.

La Unió Europea és el bloc polític més pròsper del planeta però ha reaccionat a la crisi humanitària de refugiats blindant fronteres, negociant repartiments de quotes escasses que alleugin la pressió sobre Itàlia i Grècia, i destinant ajuda financera a programes humanitaris i d’assistència sobretot per als països limítrofs de Síria, on són actualment el gruix dels refugiats.

Política d’asil Fes clic per desplegar el contingut

Els països de la Unió Europea són signataris d’una llarga sèrie de legislacions que els obliguen a acollir i oferir una protecció adequada als refugiats i a garantir els drets de totes les persones migrades, amb independència dels motius del seu desplaçament.

Des del 1999, la Unió Europea impulsa el Sistema Europeu Comú d’Asil (SECA), que preveu l'armonització de legislacions i l’aplicació d’uns criteris similars per tramitar i valorar les sol·licituds d’asil i per atendre tant els demandants com les persones que obtenen protecció i garantir-los seguretat i condicions d’acollida dignes, a més d’accés als serveis de salut, educació, serveis socials, permís de residència i autorització de treball.

Alguns estats membres, entre els quals hi ha Espanya, encara no les han incorporat del tot a la seva legislació nacional, per la qual cosa la Comissió Europea els va obrir procediments d’infracció el 2015. Les diferències persisteixen i les persones refugiades reben un tracte diferent segons l'estat on sol·liciten protecció.

El SECA també disposa d’una base de dades conjunta d’empremtes dactilars dels sol·licitants d’asil (Eurodac) que serveix per determinar el país responsable de tramitar-ne la sol·licitud. Això implica que quan un refugiat viatja a través de diversos països buscant refugi, un dels estats el pugui deportar al primer on va arribar, habitualment els països fronterers. L’anomenat "sistema de Dublín", pel conveni que el va posar en marxa, afecta una mitjana del voltant de 50.000 casos cada any. Té en compte el criteri d'unitat familiar, és a dir, l'estat responsable és aquell on ja hi resideixin famíliars del sol·licitant, però no les seves preferències.

La Unió Europea distingeix entre sol·licitant d’asil i refugiat. El primer és qui demana protecció internacional; el segon, qui l’obté. Per aconseguir-la, cal seguir un procediment legal més o menys llarg que varia d’un país a l’altre i demostrar que s’ha hagut d’abandonar el país d’origen perquè la vida hi perillava, cosa que no sempre és fàcil.

Els estats atorguen dues formes de protecció, l’estatut de refugiat i la protecció subsidiària. Alguns països concedeixen també permís d’estada per raons humanitàries.

Les dades d’asil Fes clic per desplegar el contingut

La Unió Europea acollia a març de 2015 al voltant d’1 milió de refugiats reconeguts i més de 800.000 sol·licitants de protecció internacional pendents de rebre una resposta, segons dades de la Comissió Europea. Sumats, equivalen a un 0,36% de la població total de la Unió Europea o a 3,6 persones per cada 1.000 habitants.

El nombre de sol·licituds d’asil es va incrementar molt el 2014, en el qual van demanar refugi un 45% més de persones que durant l’any anterior. Però es van disparar sobretot a partir del juny del 2015, amb una mitjana mensual de 125.000 persones, més del doble que durant els mesos anteriors. El còmput anual va superar el milió de persones, enfront de les 627.000 del 2014.

Els deu principals països d’origen de les persones que van sol·licitar protecció durant el 2014 i el 2015 són Síria, l’Afganistan, Kosovo, Iraq, Albània, Pakistan, Eritrea, Nigèria, Sèrbia i Ucraïna. Els principals països on la van demanar van ser Alemanya, Suècia, Hongria, Àustria, Itàlia i França.

La tria del país europeu on sol·licitar asil depèn de molts factors, des dels vincles històrics entre el país de sortida i el de destinació, i el coneixement de la llengua fins a la presència de comunitats ja establertes o la situació econòmica local. Però hi té un pes important la percepció que es tingui de les possibilitats d’obtenir-hi protecció internacional o dels beneficis que aquesta aporta.

En aquest sentit, Suècia i Alemanya són els dos països més generosos de la Unió Europea. El primer és el que rep més sol·licituds per capita, 4,3 per cada 1.000 habitants, i el que té una proporció de concessions de protecció més alta, el 71% de totes les decisions que pren. El segon és el que més sol·licituds rep, una de cada tres de totes les de la Unió Europea, i el que més en concedeix en valors absoluts, un 26% del total.

La mitjana de reconeixement dels països de la Unió Europea el 2014 va ser del 45% de les decisions adoptades. O sigui, el 55% van ser denegades. Els principals beneficiaris van ser ciutadans sirians —un 37% del total—, seguits d’eritreus, afganesos i iraquians.

Les mesures d’emergència Fes clic per desplegar el contingut

La Comissió Europea va proposar el maig del 2015 dos mecanismes d’emergència per implicar els estats membres en la crisi de refugiats, les quotes de reubicació i les quotes de reassentament, que s'han de complir en dos anys. Les primeres afecten les persones que han aconseguit arribar a la Unió Europea i són actualment a Itàlia, Grècia i Hongria. Les segones es refereixen a les persones que han buscat protecció en els països limítrofs als conflictes, sobretot en camps de refugiats.

En el primer cas, se n’han repartit 160.000. En el segon, 20.000. La distribució entre països s’ha calculat en funció de la població i el PIB de cadascun, corregits amb la taxa d’atur i l’esforç d’asil en els cinc anys anteriors. El que més n’assumeix és Alemanya, seguit de França i Espanya. Cada país rep com a compensació 6.000 euros per persona reubicada.

Les quotes s’apliquen a aquells refugiats originaris de països tercers que tinguin una mitjana europea de reconeixement igual o superior al 75%: actualment són Síria, Eritrea i l’Iraq.

Les quotes han anat acompanyades de mesures per promoure l'expulsió de població migrant en situació irregular. Entre el setembre i el desembre del 2015, es van deportar 153 persones des d’Itàlia i 683 persones en vols conjunts coordinars per estats membres i Frontex, l'agència de control de fronteres exteriors de la UE, amb destinació a diversos països, entre els quals Egipte, Tunísia, Nigèria, el Pakistan, Albània i Kosovo.

No hi ha dades completes sobre el nombre de persones que es força cada any a abandonar el territori europeu. El 2014 es van identificar prop de 626.000 persones en situació irregular i a més de 470.000 se’ls va ordenar de marxar. Més de 192.000 ho van fer. Una mica més de 42.000 persones van ser deportades des de 16 països sobre els quals es tenen dades, un 30% de les quals des de França i un 30% més, des d’Espanya.

Fets i dades de la crisi a la Unió Europea

Migrants econòmics 'versus' refugiats

Aquesta crisi va de refugiats i no de "migrants econòmics". El 84% del més d'un milió de persones que van arribar per mar a la Unió Europea el 2015 procedien dels deu principals països d'origen de refugiats del món, segons dades de l’ACNUR. Prop de la meitat havien fugit de Síria, el 21% de l’Afganistan i el 13% de l'Iraq i Eritrea, tots candidats a sol·licitar protecció internacional i a obtenir-la.

Arribades il·legals 'versus' regulars

Les rutes d’arribada a la UE són irregulars perquè la seva legislació no en preveu de regulars. L'any 2015, el nombre d'arribades va ser gairebé el doble que durant el període 2009-2014. La manca de vies legals i segures ha convertit la Mediterrània en una enorme fossa comuna. Un informe de l'Organització Internacional per a les Migracions (IOM) estima que l'any 2014 va concentrar el 75% de totes les morts de persones durant trajectes migratoris a tot el món.

Migrants irregulars 'versus' sol·licitants d’asil

No se sap quantes persones sense papers viuen a la Unió Europea, només el nombre de les que les autoritats de cada país identifiquen en situació irregular. Un terç de les prop de 626.000 que es van detectar el 2014 eren ciutadans de Síria, Eritrea i l’Afganistan, segons dades d'Eurostat. L'any 2014 es va ordenar a prop de 470.000 persones que abandonessin algun dels estats membres. De totes elles, 44.700 eren de nacionalitat siriana.

Nombre de refugiats 'versus' refugiats per capita

Un país tan petit com el Líban, d’un terç de la mida de Catalunya i menys de la meitat del seu PIB per capita, allotja 232 refugiats per cada mil habitants. Jordània, 87; el Txad, 34, i Suècia, 15. En comparació, la Unió Europea n’acollia a març de 2015 una mitjana del voltant de 3,2 per cada 1.000 habitants, sumant els refugiats reconeguts i els sol·licitants d'asil pendents de resposta.

Emergència 'versus' paràlisi

Els països de la Unió Europea s’han compromès a reubicar 160.000 refugiats en dos anys per alleujar el pes dels països d'arribada, especialment d'Itàlia i Grècia. És un esquema d’emergència, però si segueix el ritme del 2015 durarà més de 245 anys. El 2015 es van habilitar al voltant de 4.200 places d'acollida i es van reubicar 272 persones, segons dades de la Comissió Europea, que n'informa regularment.

El cost de l’acollida 'versus' el cost de les deportacions

La despesa de l’acollida dels 160.000 refugiats per reubicar d’Itàlia i Grècia és de prop de mil milions d’euros. Els països de la Unió Europea més Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein es gasten el mateix anualment a deportar milers de persones, segons ha calculat el consorci de periodistes que és al darrere de Migrant Files.

Mapa de la Unió Europea en què es pot veure, en cada un dels 28 països membres, les dades de sol·licituds d’asil i de respostes positives i negatives durant l’any 2015, així com el percentatge que això suposa amb relació al total de la Unió Europea.

Les dades d’asil a la Unió Europea per estats membres
Decisions: només es tenen en compte les adoptades en primera instància.
Període: de gener a setembre de 2015.

Font: EUROSTAT

  • Les sol·licituds d’asil el 2015
  • L’evolució de les sol·licituds d’asil
  • Les decisions sobre asil el 2015
  • L’evolució de les decisions sobre asil

Font: EUROSTAT

Es mostra en quatre gràfics l’evolució del nombre de sol·licituds d’asil i de decisions sobre les sol·licituds que es van prendre de gener a octubre del 2015 i de l’any 2008 al 2015.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp