El Pla

  • "Crida a l'afecte". Post d'Ada Colau al seu blog.
    Veure'n més
  • Carta a Rajoy. Carta de l'alcaldessa de Barcelona al president del Govern espanyol.
    Veure'n més
  • "Nosaltres, les ciutats d’Europa", carta oberta d’Ada Colau, Barcelona; Anne Hidalgo, París; Spyros Galinos, Lesbos, i Giusi Nicolini, Lampedusa.
    Veure'n més
  • Mesura de govern: Barcelona, ciutat refugi. Veure'n més

El món viu la pitjor crisi humanitària de la història recent. Cada dia, milers de persones fugen de casa seva a la recerca d’un lloc segur i moltes arriben a Europa per buscar protecció.

Els estats són els que decideixen sobre l’asil, però són les ciutats les que donen recer i les que garanteixen la convivència quotidiana d’idees, cultures i religions diferents. Ho estem fent cada dia a petita escala i ho podem fer a una escala més gran. Només cal voluntat política.

Barcelona no és a l’epicentre de la crisi, però és i ha estat sempre una ciutat oberta i d’acollida, i pot contribuir a alleujar-la. La seva solidaritat ja es va posar de manifest durant la dècada dels noranta amb la població desplaçada per les guerres a l’antiga Iugoslàvia.

L’Ajuntament dóna suport des del 1989 als migrants i als sol·licitants d’asil a través del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) i col·labora a través de subvencions amb les entitats de la ciutat que treballen en asil i en cooperació internacional i educació per al desenvolupament, ofegades aquests darrers anys per les polítiques de retallades estatals i catalanes. Des del 2009, disposa del Centre de Recursos Internacional per la Pau de Barcelona (CRIPB), que promou la cultura de pau a través del diàleg, la sensibilització i la formació en gestió de crisis i resolució de conflictes.

Volem dotar Barcelona d’un model integral d’acollida, propi i permanent. Que ens serveixi ara i per sempre.

Amb la crisi humanitària internacional i davant de la inacció de l’Estat, l’Ajuntament, les entitats socials i la ciutadania de Barcelona van decidir tornar-se a mobilitzar.

El pla "Barcelona, ciutat refugi" es va posar en marxa el setembre del 2015 per donar-hi resposta i preparar la ciutat per acollir, assistir, proveir dels serveis necessaris i garantir els drets de les persones refugiades, i exigir als estats que compleixin les normes més elementals del dret humanitari.

L’objectiu és ambiciós: dotar Barcelona d’un model integral d’acollida, propi i permanent. Que ens serveixi ara i per sempre. Barcelona és referent en molts àmbits, i en aquest també ho vol ser.

El segle XXI és el del desplaçament forçat de persones. Les circumstàncies que vivim avui són excepcionals, però també són duradores. Qualsevol solució s'ha de pensar mirant al futur. Els refugiats ja són aquí i en continuaran arribant. I una gran majoria no podran retornar a casa a curt termini.

El eixos de treball Fes clic per desplegar el contingut

El pla "Barcelona, ciutat refugi" treballa en quatre eixos que involucren diversos serveis i departaments de l’Ajuntament:

L'estratègia d’acollida: defineix l’estratègia i el model de l’acollida a Barcelona, i les fases en què es desenvoluparà. L’objectiu és minimitzar-ne l’impacte i dur-la a terme de la manera més eficaç possible tenint en compte tant les necessitats i els drets de la població refugiada com les de la població de la ciutat.

L’atenció dels refugiats que ja són a Barcelona: reforça el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) i dissenya un programa d’atenció per donar protecció i assistència als sol·licitants d’asil que ja són a Barcelona i que no reben atenció del programa estatal. Veure'n més

La participació i la informació de la ciutadania: el pla disposa d’un espai ciutadà que serveix per coordinar l'acció de l'Ajuntament i de les entitats en totes les tasques de voluntariat i de sensibilització i educació per al desenvolupament. També ha posat en marxa eines d’informació transparent, com aquest web i el butlletí d'informació que s’envia regularment a tothom que ho vulgui. Veure'n més

L'acció exterior: l'Ajuntament impulsa la coordinació i el suport mutu entre ciutats i municipis europeus, tant en una relació ciutat-ciutat com en el marc de les xarxes internacionals de les quals forma part. També ha incrementat l’ajuda financera destinada a les entitats que treballen sobre el terreny, en origen i en ruta. Veure'n més

Els principis Fes clic per desplegar el contingut

El pla "Barcelona, ciutat refugi" treballa seguint diversos principis i de manera transversal:

Impulsa les accions d’incidència política i reclama al Govern de l'Estat espanyol i a la Unió Europea la reubicació de les persones refugiades i l’establiment d’un passatge legal i segur d’arribada, així com polítiques que actuïn sobre l’arrel del problema.

Posa en marxa una estratègia d'acollida eficaç i un model propi d’atenció integral dels refugiats en col·laboració amb les entitats que són expertes en la matèria i que formen part del teixit de la ciutat, cosa que ha de permetre abordar totes les casuístiques i de manera individualitzada.

Reforça els serveis, els recursos i les xarxes de la ciutat sense crear estructures paral·leles a les que ja hi ha. Un dels reptes de l’acollida, per exemple, és el de l’allotjament. El pla està incrementant la borsa d’habitatge social de Barcelona, fet que beneficiarà la ciutat.

Col·labora amb les entitats i el teixit associatiu de la ciutat. Totes les tasques es duen a terme amb la seva complicitat i la seva expertesa, des del disseny de l’estratègia i el model d’acollida fins a l’organització i la gestió del voluntariat.

L'estratègia d’acollida Fes clic per desplegar el contingut

La política d’asil és competència de l’Estat i dels seus compromisos europeus dependrà el calendari i el nombre de persones que arribin a Barcelona.

La paràlisi i la manca d’informació i de coordinació del Govern central amb les administracions autonòmiques i locals no ajuden a preparar l’acollida i crea expectatives que no s’acaben complint, com va passar la tardor del 2015, en què l’Estat es preparava per rebre un nombre elevat de persones refugiades reubicades des d’Itàlia i Grècia que no van arribar.

En aquest context d’incertesa, el pla "Barcelona, ciutat refugi" s’avança als esdeveniments i prepara la ciutat per respondre amb eficàcia davant de qualsevol escenari: arribada normalitzada de persones a través dels contingents europeus; arribada massiva de persones en situacions imprevistes, i el flux constant d’arribades espontànies individuals o en família.

Els preparatius s’han dut a terme amb les taules de resiliència de la ciutat, que integren representants d’un bon nombre de direccions i serveis municipals. Inclouen diverses actuacions, com ara:

Reforçar els serveis municipals que han d’atendre les persones refugiades per acompanyar-les al llarg de les diverses fases del procés, i elaborar una guia d'actuació de tots els àmbits implicats, des de serveis socials i habitatge a salut, educació o treball.

Donar suport a través de convenis a les entitats que atenen persones refugiades per organitzar l’estada i el procés d’integració de manera àgil i eficaç.

Dissenyar un dispositiu d’emergència a aplicar en situacions imprevistes o en cas que arribin un nombre elevat de persones de manera sostinguda o més de 75 persones de cop que col·lapsin el programa estatal. És una mesura preventiva per garantir el funcionament ordinari de la ciutat malgrat la situació excepcional que pot provocar l'arribada de persones en un curt espai de temps.  S’inspira en el model del pla bàsic d'emergència municipal de Barcelona.

Organitzar la gestió del voluntariat i definir-ne els perfils i les tasques a desenvolupar per a cada una de les fases del procés, des de l’acompanyament en els desplaçaments i en les activitats d’esbarjo a la traducció i l’aprenentatge de llengües.

L’estratègia d’acollida consta de quatre fases: preparació, recepció, acollida i seguiment social. La seva aplicació dependrà del volum de persones que s'acullin, del calendari de l’arribada i, també, de les expectatives que elles mateixes tinguin sobre el seu futur.

L’equip del pla Fes clic per desplegar el contingut

L’equip del pla "Barcelona, ciutat refugi" està format pel seu coordinador, Ignasi Calbó, i el responsable de participació i sensibilització, Pablo Peralta de Andrés. Miquel Bautista s'ocupa de l'administració i l'atenció a la ciutadania i Mariona Sòria, del gabinet de premsa de l'Ajuntament, de l'atenció als mitjans de comunicació.

L’equip depèn de la Quarta Tinença d’Alcaldia i de la Gerència de Drets Socials, i coordina la tasca transversal de diversos departaments i serveis de l’Ajuntament: des de la Direcció d’Atenció i Acollida a Immigrants, la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional, fins a Ciutadania i Participació, Serveis Socials o Promoció de l’Habitatge.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp