Qui és refugiat o refugiada? 
Un refugiat o refugiada és algú que fuig del seu país perquè la seva vida hi perilla i busca protecció en un altre. La legislació espanyola estableix que la condició de refugiat o refugiada es reconeix a tota persona que, a causa d’uns temors fonamentats de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a un determinat grup social, gènere o orientació sexual, es troba fora del país de la seva nacionalitat i no pot o, a causa d’aquests temors, no es vol emparar amb la protecció d’aquell país.
El dret a la protecció internacional se sustenta sobre el principi de no-devolució, de l’article 33.1 de la Convenció de Ginebra de 1951: “Cap Estat contractant no pot posar, per expulsió o devolució, de cap manera un refugiat en les fronteres dels territoris on la seva vida o la seva llibertat perillin per causa de la seva raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social determinat o opinions polítiques”.
Quina és la diferència entre una persona refugiada i una sol·licitant d’asil?
La diferència és jurídica. Una persona refugiada és la que ja ha obtingut protecció internacional. Una sol•licitant d’asil és qui l’ha demanada, però encara no ha rebut resposta. Tota persona refugiada, per tant, ha estat abans sol•licitant d’asil.
I quina és la diferència amb una persona migrant?
La diferència rau en la normativa que s’aplica en cada cas. En el cas de les persones que demanen protecció internacional, la norma aplicable és la Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària. En canvi, a la resta de persones estrangeres, els és aplicable la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.
Tant les persones refugiades com les migrants han abandonat els seus països d’origen o de residència a la recerca de seguretat. Hi ha diversos motius per fer-ho, des dels conflictes armats, la violència interna i la vulneració dels drets humans fins als desastres naturals o la pobresa.
La diferència principal és que les persones refugiades han hagut de fugir dels seus països d’origen per força i no hi poden tornar, tret que millori la situació que les va empènyer a marxar-ne. Les persones migrants n’han marxat per buscar una vida i un futur millors, però són lliures de tornar-hi.
Amb tot, moltes de les persones anomenades “migrants econòmiques” no podrien garantir la subsistència de les seves famílies en cas que tornessin als seus països. Per tant, també haurien de poder accedir a un sistema de protecció internacional. Com va dir Hanna Arendt: “No fem mai la distinció entre els qui fugen de la misèria i els qui fugen de les bombes.”
Qui pot demanar protecció internacional a Espanya?
Poden sol·licitar protecció internacional totes les persones que han fugit del seu país d’origen o residència habitual, o que són fora i no hi poden tornar per motius no econòmics. La protecció internacional pot ser reconeguda a través de l’estatut de refugiat/ada o de la protecció subsidiària.
La Llei 12/2009 reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària a Espanya pot resoldre’s en:
- L’estatut de persona refugiada s’atorga a tota aquella persona que tingui un temor fundat de ser perseguida al seu país per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a un determinat grup social, gènere o orientació sexual.
- La protecció subsidiària s’atorga a les persones que no poden tornar al seu país d’origen perquè s’enfrontarien amb un risc real de patir danys greus, com la condemna a pena de mort o la seva execució, la tortura o els tractes inhumans i degradants o les amenaces greus a la seva vida o integritat per una situació de violència indiscriminada a causa de situacions de conflicte intern o internacional.
- Es preveu la possibilitat que es concedeixi una autorització de residència per raons humanitàries quan: es té una malaltia de caràcter greu que requereix assistència sanitària especialitzada no accessible al país d’origen, o quan el trasllat al país del qual s’és originari o es prové implica un perill per a la seguretat de la persona sol·licitadora o de la seva família.
Si obtinc protecció internacional, també obtinc la nacionalitat?
No, però si accedeixes a l’estatut de persona refugiada, es redueixen els terminis d’accés i pots sol·licitar-la en cinc anys.
Què passa si em deneguen la petició de protecció internacional?
En aquest cas, pots recórrer la denegació davant del tribunal competent. Si vius a Barcelona, pots anar al SAIER, al carrer de Tarragona, 141, perquè t’informin de les opcions i se’t pugui gestionar una cita amb un/a advocat/ada.
És fàcil obtenir l’estatut d’asil? Qui ho decideix?
La política d’asil és una competència exclusiva de l’Estat i depèn del Ministeri de l’Interior. Cal sol•licitar-lo, fer una entrevista en profunditat i esperar un temps per saber si s’ha admès a tràmit.
Quins beneficis té el programa d’atenció estatal?
La sol·licitud de protecció internacional és un procediment jurídic que no comporta cap ajut social.
Les persones sense recursos que sol·liciten asil poden accedir al programa d’atenció estatal un cop la seva petició s’ha admès a tràmit.
El programa d’atenció és gestionat per entitats socials i ONG mitjançant una convocatòria competitiva de subvencions del Ministeri d’Ocupació, Migracions i Seguretat Social. El programa consta de tres fases de sis mesos cadascuna, dividides segons el grau d’atenció que reben les persones ateses. Tal com ho explica el “Manual de gestió del Sistema d'Acollida i Integració per a Sol·licitants i Beneficiaris de Protecció Internacional” de l’Estat, abans de l'inici de l'itinerari té lloc una fase d'avaluació i derivació (Fase 0) en la qual es valora el perfil i les necessitats de les persones sol·licitants per derivar-les al recurs més adequat.
Un cop feta aquesta valoració, s'inicia l'itinerari d'integració, que comprèn tres fases.
La Fase d'acollida (primera fase) consisteix en l'entrada a un centre o dispositiu d'acollida i pretén cobrir les necessitats bàsiques de la persona destinatària des del moment de la seva arribada (allotjament i manutenció, intervenció social, atenció psicològica, formació, interpretació i traducció i assessorament legal).
La Fase d'integració (segona fase) s'inicia quan les persones acaben l’estada en el dispositiu d'acollida i requereixen continuar rebent suport. Es duu a terme, principalment, a través d'intervenció social i d'ajudes econòmiques i, en tot cas, en la mateixa comunitat autònoma on s'ha iniciat l'itinerari.
L'itinerari es pot completar amb una tercera fase en què la persona destinatària pot necessitar assistència o suport eventual o esporàdic en determinades àrees.
Les persones refugiades es beneficien d’algun avantatge en relació amb altres persones migrades residents al país, com ara tenir autorització de treball automàtica i dret a sol·licitar la nacionalitat en cinc anys en lloc de deu.
I què passa si l’Estat els denega l’asil?
Molts sol·licitants de protecció internacional no poden retornar als seus països d’origen perquè la seva vida hi correria perill. El fet que no se’ls concedeixi protecció no implica que el retorn sigui segur. Això els converteix en immigrants en situació irregular i sense protecció legal, tret que tinguin algun tipus d’autorització de residència.
I què fa l’Ajuntament?
L’Ajuntament no té competències en asil, però des del 1989 el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), que gestiona l’Ajuntament amb algunes entitats socials de la ciutat, dona ajuda i assessorament a les persones refugiades. És la porta d’entrada del programa d’acollida estatal i en cobreix les deficiències, ja que es fan càrrec de les necessitats bàsiques i de l’atenció a les persones més vulnerables en la Fase 0, fins que hi poden accedir.
A banda, hi ha altres serveis i projectes destinats a persones migrades i refugiades.
El SAIER és la porta d’entrada per a l’atenció social de les persones que van arribant a Barcelona pel seu compte, tant de manera individual com en família. El degoteig és constant, i amb un increment exponencial els darrers anys. La procedència és molt diversa i varia segons diversos factors, com ara els conflictes o les situacions de violència als països d’origen, o bé l’obertura o el tancament de vies d’arribada formals i informals.
En tot cas, més enllà de les places que tingui disponibles la xarxa estatal d’allotjament temporal o la xarxa municipal, que ens diuen el nombre de persones ateses socialment, l’estatus de refugiat o de protecció internacional no és una dada que es pugui extreure del padró municipal i, per tant, únicament se’n poden fer estimacions.
Barcelona garanteix els drets de totes les persones residents amb independència de la seva situació administrativa i facilita l’empadronament com a via per accedir als serveis municipals.
Tots els menors que resideixen a Barcelona s’han d’escolaritzar si tenen edat de cursar ensenyaments obligatoris. La seva incorporació al sistema educatiu no va en detriment de la seva qualitat; al contrari, la diversitat és un valor positiu que contribueix a millorar la formació de joves i infants. El tràmit previ a l’escolarització en un centre educatiu és el padró; si encara no el té tramitat, cal que ho faci al més aviat possible.
Les persones sol·licitants de protecció internacional tenen dret a accedir immediatament a la targeta sanitària individual (TSI) i a la cobertura sanitària general.
Hi pots ajudar de diverses maneres. Llegeix el algunes de les idees que hem elaborat a partir de les propostes de les entitats socials. T’orientarà sobre quines són les millors maneres de contribuir-hi.
La cobertura de les necessitats bàsiques (allotjament i alimentació) i l’atenció psicosocial d’aquestes persones són responsabilitat de les institucions i els professionals, però han d’anar acompanyades de processos que n’impulsin l’autonomia i la incorporació a la vida social quotidiana. La Federació Catalana de Voluntariat Social disposa d’aquest formulari per poder canalitzar les demandes de participació
Consulta els serveis de l’Ajuntament de Barcelona que ofereixen atenció a les persones refugiades.
On puc presentar la sol·licitud d’asil?
Per presentar la sol·licitud d’asil a Barcelona, cal demanar cita prèvia a través d’aquest enllaç a l’Oficina d’Asil i Refugi, situada al passeig de Sant Joan, 189. Metro L4 Joanic (línia groga).
Així mateix, també es pot sol·licitar l’asil als punts fronterers d’entrada al territori espanyol, als ports, als aeroports i als centres d’internament d’estrangers (CIE).
Puc sol·licitar l’asil des de l’estranger?
La llei d’asil espanyola preveu la possibilitat que els ambaixadors d’Espanya a l’estranger puguin promoure el trasllat d’un sol·licitant de protecció internacional que hagi acudit a la representació diplomàtica i hagi al·legat un perill per a la seva integritat física, sempre que no sigui nacional del país en què es trobi.
Com s’inicia el procediment de la sol·licitud d’asil?
El primer pas és demanar cita prèvia a l’Oficina d’Asil i Refugi (d’ara endavant, OAR) de Barcelona per fer la sol·licitud a través d’aquest enllaç.
El dia de la cita, se’t lliurarà la manifestació de voluntat per presentar la sol·licitud de protecció internacional amb una data per fer una entrevista individual.
En aquesta entrevista et poden preguntar les dades personals, les dades familiars, l’itinerari de viatge i les raons per les quals sol·licites la protecció internacional (motius de la fugida). Has d’explicar-ho de manera detallada i cronològica, presentar els documents d’identitat dels quals disposis i els documents de prova que donin suport a la sol·licitud. Se’t lliurarà el resguard de la presentació de la sol·licitud de protecció internacional i et prendran les empremtes.
Quins són els passos que seguirà la meva sol·licitud d’asil?
Fase 1. Admissió a tràmit. En el termini d’un mes, l’OAR ha de comunicar a la persona si no s’ha admès la sol·licitud. Si durant aquest mes no es posa en contacte amb la persona sol·licitadora, s’entén com a admesa a tràmit.
En cas que hagis presentat la sol·licitud en un punt fronterer, les autoritats tenen fins a quatre dies per decidir l’admissió a tràmit.
Fase 2. Instrucció. L’OAR ha d’examinar en profunditat la sol·licitud admesa a tràmit.
Fase 3. Resolució. Una vegada estudiada la sol·licitud, t’ha de comunicar la resolució.
Recorda que l’Estat membre de la Unió Europea on s’arriba per primera vegada és el responsable de tramitar la protecció internacional. Per tant, si has entrat a la UE per Espanya, has de fer la sol·licitud en aquest país.
És confidencial el procés?
Sí. Totes les persones que parlin amb tu (funcionaris, policies, intèrprets, advocats, etc.) estan obligades a mantenir la confidencialitat, tant de les teves dades com de tot el que exposis.
És important que sàpigues que mai no es comunicarà la teva sol·licitud al govern del teu país d’origen o de procedència.
Pots tenir l’ajuda d’un advocat i d’un intèrpret?
Sí. Els sol·licitants de protecció internacional tenen dret tant a assistència jurídica gratuïta com que se’ls proporcioni un intèrpret.
L’Ajuntament de Barcelona disposa del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), on t’assessoraran sobre com presentar la sol·licitud. Pots sol·licitar una cita al servei a través d’aquest enllaç.
A què em dona dret la sol·licitud d’asil?
Ser sol·licitant de protecció internacional et dona dret a romandre a Espanya de manera regular mentre es resol la sol·licitud. Queda suspès qualsevol procés de devolució i expulsió del país. També tens dret a rebre assistència jurídica i sanitària, a accedir al programa d’acollida estatal i a ser documentat com a sol·licitant de protecció internacional.
Quina documentació tindré?
El primer document que tindràs és la manifestació de voluntat de presentar la sol·licitud de protecció internacional. En aquest paper ja consta el dia en què es farà l’entrevista (formalitzarà la sol·licitud) i el lloc, les dades d’identitat de la persona interessada, la seva fotografia i els documents que ha de presentar en l’entrevista.
Una vegada acabada l’entrevista, es lliura el resguard de presentació de la sol·licitud de protecció internacional. És un document que identifica com a sol·licitant de protecció internacional i té una durada d’un mes, prorrogable vuit mesos més. Es tracta d’un document provisional mentre s’estudia la sol·licitud presentada. Passats sis mesos de la sol·licitud, aquest document atorga una autorització per treballar.
Passats els nou mesos, l’has de renovar i et lliuraran la targeta vermella. Aquest document t’identifica com a sol·licitant de protecció internacional i permet romandre i treballar al territori estatal durant sis mesos. És un document provisional mentre s’estudia la sol·licitud presentada.
Els sol·licitants de l’estatut d’apàtrida disposen d’un document verd amb foto i un número d’identitat d’estranger (NIE), però no tenen autorització per treballar.
Qui i quan prendrà una decisió sobre el meu cas?
El Govern espanyol és l’única autoritat competent en matèria d’asil i refugi. Ho decidirà el Ministeri de l’Interior espanyol, a proposta de la Comissió Interministerial d’Asil i Refugi (CIAR).
Quines prestacions socials rebré?
El Govern espanyol disposa d’un programa d’atenció social per a les persones sol·licitadores de protecció internacional que no disposin de recursos econòmics per cobrir-ne les necessitats bàsiques.
Per accedir al programa, has d’haver iniciat la sol·licitud de protecció internacional dins del període dels sis primers mesos des que vas arribar a territori de la Unió Europea.
Per accedir al programa, sempre que visquis a la província de Barcelona, pots demanar una cita al SAIER a través d’aquest enllaç, en què t’informaran sobre el procés.
Has de tenir en compte que es tracta d’un dispositiu d’acollida estatal, amb places a tot el territori espanyol, i és el Govern espanyol qui t’assignarà la plaça, independentment d’on hagis iniciat el procediment de sol·licitud de protecció internacional.
Tinc dret a l’extensió familiar?
Sí, sempre que la teva resolució hagi estat favorable (estatut de persona refugiada o protecció subsidiària). Les persones que poden acollir-se a l’extensió familiar poden ser: el/la cònjuge o parella, ascendents en primer grau que acreditin la dependència i descendents en primer grau menors d’edat. Altres membres de la família, sempre que resulti prou establerta la dependència i la convivència prèvia al país d’origen o procedència.
Hi ha ajuts socials específics (habitatge, ajuts econòmics, etc.) per a les persones refugiades? Com els poden demanar?
Les persones sense recursos que sol·liciten asil poden accedir al programa d’atenció estatal un cop la seva petició s’ha admès a tràmit, però no hi ha altres ajuts específics.
L’Ajuntament disposa del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). Un servei permanent i universal que atén qualsevol situació d’urgència o emergència social les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, i que garanteix la cobertura de necessitats bàsiques a totes les persones que arriben sense recursos. El telèfon és: 900703030.
Puc acollir persones refugiades a casa meva?
Les persones que arribin a Barcelona no necessitaran allotjar-se amb famílies de la ciutat en una primera fase. El programa d’acollida estatal els cobreix les necessitats durant els primers mesos, amb un acompanyament professional per ubicar-se i engegar el seu nou projecte de vida.
És aquí quan, en fases més avançades, hi ha un programa d’acollida a Barcelona per a aquestes persones. Si estàs interessat/ada a acollir a casa teva i vols saber com fer-ho, demana més informació a llars_acollida@bcn.cat.
Podem acollir un infant a casa?
La competència en infància és de la Generalitat de Catalunya.
En cas de voler col·laborar amb l’acollida d’un infant , has de contactar amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) per informar que estàs interessat/ada a fer-ho.
Es pot trucar al 116 111 o enviar un missatge a dgaia.dso@gencat.cat.
Així mateix, us volem informar que a Barcelona hi ha famílies, moltes de les quals són migrades i refugiades, que de manera temporal i per diferents circumstàncies necessiten la col·laboració d’altres persones per atendre els/les fills/filles.
Us convidem a conèixer el Servei de Famílies Col·laboradores, un projecte municipal de suport a famílies que també requereix la implicació ciutadana.