Missatges de la ciutadania

La bústia del pla “Barcelona, ciutat refugi” va rebre més de mil missatges de ciutadans que s’oferien a col·laborar durant les cinc primeres hores de posar-se en marxa, el 4 de setembre de 2015. Deu dies després, n’havia rebut més de dos mil cinc-cents. I en continuen arribant.

Aquests són fragments d’alguns dels correus que s'han rebut. Quan no s’ha respectat la literalitat, s’ha indicat amb (...).  S’han traduït a una sola llengua i s’ha suprimit qualsevol referència de noms, cognoms, adreces electròniques o telèfons per preservar la protecció de dades.

 

Bon dia, m’agradaria poder ajudar els refugiats que estan arribant. Sóc mare de dos fills i casa meva no és gaire gran (només tinc dues habitacions)  però tant jo com el meu marit estem disponibles per ajudar en el que faci falta. Jo sóc infermera i el meu marit és enginyer. Per favor, contactin amb mi quan ho necessitin.

Gràcies per la iniciativa que han proposat, no volem veure més morts. Cal actuar ja.

Sóc argentina però fa catorze anys que visc a Barcelona. Estic casada i tinc dues nenes de set i tres anys. El meu avi era sirià. Als sis anys es va escapar de la guerra en un vaixell. Anava sol, sense la seva família i, dins de la seva desgràcia, va tenir la sort d’arribar a bon port i de viure la seva vida.

La història d’aquestes persones que fugen com el meu avi em toca molt de prop i sento una gran necessitat d’ajudar. Tinc 39 anys i actualment no tinc feina, per la qual cosa se’m fa difícil oferir ajuda econòmica però sí que puc oferir els meus serveis com a pastissera, cuinera i costurera, a més a més del calor i l’afecte de tota la meva família (…).

Sóc infermera de Barcelona. He llegit la notícia i la nota de premsa a través de Facebook sobre la proposta de ciutat refugi i estaria interessada a col·laborar com a voluntària en aquesta iniciativa.

No disposo de tots els dies, ja que treballo, però m'agradaria ajudar tots els que pugui. No em puc creure el que està passant i crec que tots hem de donar un cop de mà perquè aquesta situació és intolerable.

Sóc metgessa amb formació en atenció i també en tècniques corporals per a la gestió del dol. Tinc experiència en l’atenció de població desplaçada al meu país, Colòmbia. 

Pel que sigui útil.

Ara per ara estic a l’atur i embarassada. No tinc un lloc per oferir-los per viure, però sí que tinc una cosa que crec que és valuosa, temps. M’agradaria poder ajudar de qualsevol manera, encara que visc a Sabadell, tinc cotxe.

Sento una impotència enorme cada dia per no saber com ajudar. La meva neboda plora preguntant perquè ningú ajuda aquestes persones que tenen por. Tant de bo tingués els recursos necessaris. Si necessiteu algú, aquí teniu una voluntària.

Hem llegit sobre la iniciativa que ha posat en marxa l’Ajuntament de Barcelona per acollir refugiats sirians i ens agradaria saber si tot i que no vivim a la ciutat, sinó en un poble, podríem ajudar. Som una família mixta àrab-espanyola i creiem que podríem ser d’ajuda (…), ja que compartim cultura, religió i llengua.

Sóc professor i som diversos els companys d'escoles diferents que ens sentim cridats a col·laborar com sigui possible amb la iniciativa de #ciudadesrefugio (...). 

Hem pensat:

- Treballar en l'àmbit pedagògic a l'aula.
- Establir ponts per voluntariat amb organitzacions per part d'alumnes i professors (...).

Ens posem a la vostra disposició per explorar vies de col·laboració.

Els meus fill i jo, uruguaians d’origen, vam ser refugiats quan hi va haver el cop d’estat de Pinochet a Xile, on havíem arribat fugint de la repressió al nostre país (...). Sabem molt bé el que se sent quan et ve a sobre un aparell de guerra. Ara, als tres ens ha vingut al cap el mateix pensament: això ens podria haver passat a nosaltres si en aquell moment l’anomenada "comunitat internacional" hagués estat com la d’ara. Segurament no seríem aquí.

Per això, crec que la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona mereix que li donem suport. Per raons logístiques, no puc oferir allotjament, però ofereixo col·laborar en altres coses Tinc 76 anys, estic jubilada i sóc nutricionista. Estic a Barcelona des del 1977, en què vaig arribar des de Suècia, on vam estar refugiats procedents de Xile.

Aquest escrit és per solidaritzar-me amb els refugiats de Síria (…). Fa temps que he deixat de veure les imatges que surten per la televisió; em tapo la cara perquè tot això em supera. Vull col·laborar amb els refugiats (...), no els faltarà menjar, afecte, roba, higiene però, sobretot, comprensió.

En primer lloc, els voldria felicitar per aquesta magnífica iniciativa. Mal que em pesi, les meves circumstàncies no em permeten acollir aquesta pobra gent que només fa que fugir de l’infern, com ja els va passar a molts dels nostres avantpassats.  Amb tot, us escric perquè voldria saber com podria col·laborar en la seva integració, suport, educació, etcètera (…). Tinc 29 anys, parlo anglès, sóc sociable, puc fer el que es necessiti i entenc molt bé la gent d’altres cultures perquè tinc molts amics a tots dos costats (…). Confio que entre tots puguem demostrar una cosa tan senzilla com que tots som persones i que l’ésser humà no està perdut. Quedo a la vostra disposició.

Sóc grec i fotògraf de professió i treballo a Barcelona. Vaig estar a Síria fa cinc mesos i vaig visitar la ciutat de Kobani i vull ajudar aquesta gent. Necessito saber com puc participar.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp