Viatges solidaris: com, quan i per què

24/04/2017 - 11:20

Redacció

Entrevista. Reflexionem amb tres entitats sobre cooperació, voluntariat a l’estranger i transformació social.

La crisi humanitària de persones refugiades ha empès molts catalans a viatjar de forma solidària a Grècia per donar-hi un cop de mà o a organitzar recollides de béns de primera necessitat per enviar-los als camps. En alguns casos aquestes iniciatives es duen a terme de forma poc informada i sense una reflexió en profunditat sobre quines són les necessitats i quina és la millor manera d’ajudar-los. El mateix passa quan es donen altres situacions injustes al món que ens indignen. El voluntariat a l’estranger és la millor resposta davant les situacions de desigualtat i d’injustícia social que volem contribuir a solucionar? Què ens hem de plantejar abans de posar-nos en marxa? Quins n’haurien de ser els objectius? Parlem de tot això i d’altres coses amb responsables de tres entitats de casa nostra amb una llarga experiència sobre el terreny: la Junta del Servei Civil Internacional; Martí Busquets, tècnic de voluntariat de Setem, i Pepa Martínez, directora de Lafede.cat, que engloba 114 organitzacions federades. Els hem enviat un qüestionari elaborat per la Direcció de Cooperació i Justícia Global. Si en alguna cosa coincideixen totes tres en les seves respostes, és que el voluntariat és una eina de transformació social que no es pot desvincular de la consciència política.

Què els diríeu a les persones que es plantegen fer un voluntariat a l’estranger? Per què fer un voluntariat en la situació actual?

Lafede.cat: Que s’informin i es formin. El voluntariat és la manera més directa de sentir que estem fent alguna cosa. Ens fa sentir útils i bé amb nosaltres mateixos: ens impliquem en alguna cosa i, el que és més important, ens permet acostar-nos a d’altres realitats en primera persona. Tanmateix, sovint aquesta solidaritat sorgeix de la immediatesa, del cor en estat pur, de la indignació davant situacions que poden ser molt injustes. Aquesta reacció és molt bona, però cal també donar espai al cap i analitzar la situació per valorar quines són les causes que han provocat allò que vull ajudar a “solucionar” i si el voluntariat és la millor resposta en aquell moment.

Servei Civil Internacional (SCI): Vivim actualment en un sistema capitalista que genera situacions de desigualtat, vulneracions de drets humans, socials, econòmiques, ambientals i un llarg etcètera. Hi ha molts col·lectius i associacions que estan fent molta feina transformadora en l’àmbit local, a través de treball voluntari. El voluntariat internacional permet posar en contacte persones d’arreu del món que estan intentant, en la mesura de les seves possibilitats, crear un canvi en el seu entorn. Cadascú, amb el seu petit granet de sorra, pot contribuir a la transformació social.

Setem: Creiem que és molt important fer un voluntariat en la situació actual per prendre consciència de les conseqüències que tenen els nostres actes quotidians en els països del Sud, dels impactes que tenim com a societat. Els camps de solidaritat de Setem ofereixen una oportunitat única per veure la realitat del Sud en primera persona i conscienciar-te sobre les desigualtats entre els països enriquits i els països empobrits, que neixen d’una relació desigual.

Anem encaminats cap a un voluntariat que neix de les necessitats de les comunitats on es treballa, o que, en canvi, parteix de les necessitats dels mateixos voluntaris?

Setem: La forma que tenim de col·laborar amb les contraparts que visitem no és ni assistencialista ni de treball sobre el terreny. La nostra forma de cooperació no consisteix a enviar paquets d’ajuda humanitària ni recursos econòmics. Creiem que la cooperació assistencialista és simplement una eina pal·liativa que no aporta cap solució als problemes socials que pugui tenir el país que visitem. Nosaltres col·laborem visibilitzant les lluites i els projectes de les organitzacions que visitem, removent consciències per tal d’assolir una transformació social en la nostra societat. Per això creiem que és essencial que els voluntariats neixin de necessitats comunes, tant de les organitzacions locals com de les voluntàries.

Lafede.cat: Un avantatge dels temps que ens ha tocat viure és que tenim accés a la informació de manera immediata. Sabem què està succeint a Grècia, a Turquia, al Líban o a Síria amb un sol clic, i tanmateix aquestes notícies molt sovint mostren una realitat molt parcial i incompleta. En el cas de les persones que migren buscant noves oportunitats, a vegades només veiem el drama que la càmera ha pogut copsar. Imaginem que falten mans i que cal que hi anem, encara que ningú no ens ho hagi demanat. La nostra bona voluntat d’anar a ajudar o d’enviar ajuda es pot convertir llavors en alguna cosa innecessària o fins i tot que faci nosa. Per això és imprescindible un bon diagnòstic de les necessitats que hi ha sobre el terreny, dels recursos de què es disposa i del que manca. I això no ho podem fer des de casa, llegint els tuits o mirant la tele. Cal ser al lloc per poder tenir la informació.

SCI: En el cas de l’SCI, formem part d’una xarxa internacional formada per més de quaranta branques locals. Cada branca s’encarrega d’organitzar els projectes de voluntariat conjuntament amb col·lectius i entitats locals. D’aquesta manera són els mateixos col·lectius del país els que decideixen quines són les necessitats o els objectius del projecte. Els voluntaris són conscients que van a donar suport a un projecte que ja existeix durant tot l’any, i que durant un temps determinat acull un grup de voluntaris perquè els donin un cop de mà. A més, aquests projectes internacionals són una experiència inspiradora que ens pot fer plantejar què podem fer a casa nostra per tenir una societat civil més apoderada i compromesa.

Quina importància té que el futur voluntari reflexioni sobre les pròpies capacitats i habilitats i sobre l’impacte que tindrà la seva tasca en la població del país que l’acollirà abans d’embarcar-se en un programa de voluntariat?

SCI: És molt important reflexionar sobre l’impacte que pot generar la participació en un voluntariat, tant l’impacte que pot tenir en el col·lectiu amb el qual anem a col·laborar, com en la població local i, òbviament, en la persona voluntària. És important reconèixer que les situacions de vulneració de drets i de desigualtats són estructurals dins del sistema i que, per tant, la nostra petjada en el projecte de voluntariat segurament serà petita i humil, però no per això innecessària.

Setem: Per a nosaltres és fonamental que totes les participants facin la formació prèvia al viatge, en la qual es treballen tant les desigualtats Nord-Sud, com l’impacte que tenim quan viatgem a un país del Sud. Com que viatgem a un país amb una cultura diferent, tenim un impacte en la comunitat que visitem. Per això és fonamental que els participants reflexionin sobre el nostre comportament i les accions que duem a terme un cop som a la comunitat que ens acull.

Lafede.cat: Potser el més important si volem fer un voluntariat és que ens fem preguntes. Aquí comença el nostre viatge! Per què vull fer aquest voluntariat? Per què vull marxar, no puc fer alguna cosa aquí? Què és el que realment busco? Soc imprescindible? Quanta gent abans que jo hi ha anat i què s’hi ha trobat? Què puc aprendre de la seva experiència? Quan les haguem contestat al més sincerament possible, ens n’haurem de fer d’altres: què sé d’allà on vaig? Amb qui marxo? Si és una entitat, una persona o un projecte: què en sé? Quins valors defensen? Quina és la seva tasca concreta? Treballen amb altres entitats sobre el terreny o ho fan tot sols? I jo què sé fer? Quines llegües parlo? Què parlen les persones que trobaré? Què sé de la seva cultura? Què puc oferir? Com més preguntes tinguem sense una resposta clara, més hem de sospitar que l’entitat, la persona o el projecte amb qui marxem està poc treballat.

Es pot entendre el voluntariat com una opció d’oci o d’ocupació del temps lliure, deslligada de la consciència política?

Lafede.cat: És molt difícil que una experiència solidària de caràcter social no comporti qüestionar-se les desigualtats, les injustícies, la manca d’oportunitats… I això ja és política! Sempre reaccionem davant del dolor i el patiment d’un altre ésser humà, i aquesta reacció pot ser passar de llarg (la indiferent), donar-li la mà perquè s’aixequi i continuï caminant pensant que hem sigut molt bones persones (la caritativa), o ajudar i, a més, preguntar-li i preguntar-nos com se sent, què li ha passat i per què i si caldria canviar alguna cosa per millorar la situació (la críticotransformativa). Aquesta darrera reacció, sens dubte, demana consciència política i és l’única que pot realment canviar la situació.

SCI: Per a nosaltres el voluntariat ha de ser una eina de transformació social i, per tant, no pot anar deslligada d’una consciència política i social que llegeixi de forma crítica la situació de desigualtat o vulneració de drets i la vulgui corregir. A més, creiem en el voluntariat com a forma de participació que apodera la societat civil perquè prengui partit sobre el que passa al seu voltant.

Setem: Per a nosaltres, sense la consciència política els camps de solidaritat de Setem no tenen sentit. Per això, la clau dels camps és el que anomenem tercera fase: els canvis personals de les persones que viatgen i les accions que fan aquí, a la nostra societat, per tal d’esdevenir agents transformadors.

Seria positiu canviar el concepte de volunturisme pel de turisme responsable? Són, com s’ha dit a vegades, dues cares de la mateixa moneda?

Setem: Els conceptes de volunturisme i turisme responsable són equivalents, i la feina que fem a Setem se’n desmarca. Els camps de solidaritat són una eina de transformació social. A través de les vivències en primera persona, lluitem per reduir les desigualtats entre països enriquits i països empobrits, conscienciant la nostra ciutadania d’aquestes desigualtats i treballant-les des de la nostra societat un cop els participants tornen del camp.

SCI: El concepte de volunturisme desperta una connotació de crítica de l’ús que fan algunes persones dels projectes de voluntariat internacional com a experiències exclusivament de descoberta d’un país des d’una perspectiva una mica diferent. El concepte de turisme responsable es relaciona amb un model turístic que és important que es promogui des de les comunitats i administracions locals, però no el veiem relacionat amb la tasca de les associacions i les organitzacions que promouen el voluntariat internacional. És important que no es confonguin els termes. El voluntariat internacional no és turisme, ni és una altra manera de viatjar, sinó que és un procés d’aprenentatge i suport mutu entre persones de diferents orígens i cultures, que òbviament permet descobrir llocs, persones i cultures que ens són llunyanes des d’una perspectiva intercultural.

S’informen prou els voluntaris sobre l’entitat amb la qual aniran a treballar i sobre els valors que defensa?

SCI: En el nostre cas, la persona voluntària té accés a la informació de l’entitat, així com a informació del projecte en què participarà. Tot i així, animem el voluntari que investigui sobre l’organització de rebuda i la situació sociopolítica del país. També organitzem un cap de setmana de formació abans que se’n vagi al camp, on s’explica al voluntari què és l’SCI i quina n’és la història. De vegades ens trobem amb voluntaris que desconeixen el teixit internacional de la nostra associació.

Setem: A Setem considerem fonamental que les voluntàries coneguin l’entitat que visitaran i els valors que defensa. De fet, quan una voluntària tria la destinació, no ho fa pel país que visitarà, sinó pel tema i els valors que defensa l’organització local que l’acollirà.

Ladefe.cat: A Lafede.cat fem a principis d’any la Fira de Voluntariat Internacional #Tornacanviada, en què totes les ONG federades que organitzen viatges poden donar informació de primera mà a la gent que es vol informar. És una bona oportunitat per saber què s’ofereix i quines preguntes cal plantejar-se abans de marxar. No només ONG amb experiència en cooperació i anys d’experiència sobre el terreny ofereixen viatges solidaris. Hi ha petites organitzacions que estan fora de les xarxes del sector i agències de viatges que també els organitzen. Cal informar-se bé sobre què proposen fer i l’acompanyament que es tindrà sobre el terreny. Organitzar viatges no és fàcil ni barat. Cal coneixement del terreny, logística, contactes, moure gent d’una banda a l’altra, cases, transports. I cal anar amb compte amb tot el que tingui a veure amb els infants. El turisme “d’orfenat” està molt qüestionat; lamentablement hi ha gent que fa negoci particular amb les criatures més vulnerables.

Habitualment, quin és el grau de vinculació dels programes de voluntariat a la comunitat local? I quina importància té això per al desenvolupament de la tasca que s’hi realitza?

Lafede.cat: Un bon programa de voluntariat ha d’estar inserit en el marc d’una col·laboració estable i no pot concebre’s sense la participació de la comunitat a la qual es dirigeix. En desenvolupament fa molt de temps que sabem que la transformació és únicament una tasca de les persones que pateixen la injustícia. Qualsevol intervenció que imposi una transformació des de fora està condemnada a fracassar. El que les persones voluntàries aporten a les comunitats és coneixement, fer amics, descobrir el món i altres realitats, explicar als altres com fan les coses, ensenyar-los, reivindicar, la seva cultura, les seves tradicions, sentir la solidaritat, oportunitats de feina, etc. I explicar la realitat local un cop tornin a casa seva.

SCI: Els projectes sempre són organitzats per una entitat local. A més, cada projecte té la figura d’un coordinador o d’una coordinadora local, que és qui s’encarrega d’acollir i de dinamitzar el grup de voluntaris internacional. Tots els projectes tenen en compte la importància del vincle amb la comunitat local per tal d’establir processos de coneixement interculturals. En alguns casos les persones voluntàries comparteixen espais amb la comunitat local, com ara activitats locals i celebracions, el mateix projecte o, fins i tot, comparteixen habitatge durant els dies del projecte.

Setem: La nostra tasca és conviure amb les famílies i acompanyar-les en els projectes que realitzen les contraparts. Per a les comunitats això té un impacte positiu, ja que s’està visibilitzant i donant a conèixer la feina que fan.

Regular el voluntariat en l’àmbit global, amb sistemes burocràtics de selecció i borses internacionals, és una opció realista? Quins punts forts i febles hi trobaríeu?

Setem: Organitzar i regular el voluntariat suposa un nivell de complexitat elevat; creiem que fer-ho de manera global és molt poc realista i poc eficient. També cauríem en l’error d’homogeneïtzar els diferents tipus de voluntariat i les diferents inquietuds que porten a algú a realitzar-lo.

SCI: És una eina més, però no l’única. Per a nosaltres és necessari establir un sistema d’enviament i acollida de voluntàries, per la quantitat de persones que movem. És una forma efectiva i ordenada de fer-ho, però no per això ha de ser l’única. El que sí que veiem molt important és que hi hagi un bon procés de formació i benvinguda de les persones que faran un voluntariat, ja que a vegades no tothom marxa amb les mateixes expectatives ni amb la mateixa idea de què és el voluntariat.

Lafede.cat: En l’àmbit català ja existeix una regulació. Hi ha cartes de drets i d’obligacions. Les persones voluntàries han de conèixer el marc on es mouen, i està bé que hi hagi uns mínims escrits. Però aquest marc ha de ser prou flexible per adaptar-se a les diferents realitats de persones, de tipus d’activitats i d’entitats. Lafede.cat, per exemple, signa un acord de col·laboració amb les persones que hi col·laboren. Amb realitats molt diverses és difícil una regulació internacional i compartida. Una altra cosa és que en l’àmbit europeu s’organitzin programes d’intercanvi i de voluntariat per a tota la Unió Europea.

Quin futur preveieu o voleu per al voluntariat? Ens encaminem cap a un voluntariat més autoconscient? Quins exemples de bones pràctiques s’estan començant a aplicar per promoure un voluntariat més responsable?

SCI: Pel que fa a sostenibilitat nosaltres ens estem plantejant el tema de minimitzar al màxim la nostra petjada de carboni buscant formes de viatjar alternatives a l’avió, i en el cas dels camps de voluntariat, intentant que tots apliquin criteris de sostenibilitat ambiental. Pel que fa a l’autoconsciència social i intercultural, com hem dit anteriorment, la formació prèvia al voluntariat és importantíssima per despertar un sentit crític i no caritatiu del voluntariat.

Lafede.cat: El voluntariat és sempre una forma d’aprenentatge molt vivencial. Aprenem valors, actituds i aptituds, desenvolupem capacitats. El voluntariat és una escola de compromís vital perquè et canvia per dins. L’evolució natural és seguir compromès per transformar el món a llarg termini. La militància i l’activisme suposen un grau més de consciència, també política, i d’implicació, de solidaritat madura i responsable. Sense aquest compromís personal primer i col·lectiu després, difícilment poden produir-se o facilitar-se els canvis reals i realment transformadors. En el camp de l’activisme s’han plantejat propostes molt interessants, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la Plataforma per una Fiscalitat Més Justa, l’Auditoria Ciutadana o Stop Mare Mortum, que mantenen el focus sobre realitats que poden quedar silenciades.

Setem: El voluntariat és autoconscient o no pot ser voluntariat. En aquest sentit els cursos de formació són fonamentals, ja que redueixen el pensament d’un voluntariat assistencialista i paternalista.

La crisi humanitària de persones refugiades ha empès moltes persones a anar-se’n a Grècia a fer voluntariat pel seu compte, sense lligams previs amb ONG. Com ho valoreu?

Setem: En moments de crisis humanitàries són importants les persones voluntàries per poder cobrir la demanda d’emergència que sorgeix, però també és molt important que aquestes persones ho facin amb una formació prèvia per garantir que el seu impacte sobre el terreny sigui positiu. És fonamental també dur a terme un treball paral·lel per aconseguir erradicar la crisi migratòria d’arrel a través de conscienciar i sensibilitzar la nostra ciutadania sobre les causes que la generen i assolir una incidència política que permeti canviar la situació.

SCI: D’una banda ens mostra que, afortunadament, hi ha persones que s’arremanguen quan les coses es posen negres i que prenen la iniciativa quan qui l’hauria de prendre no ho fa. En aquest sentit han sorgit experiències de projectes autogestionaris als camps de refugiats molt interessants i necessaris. D’altra banda, el fet que algunes de les persones que marxen ho facin sense una experiència prèvia en voluntariat, participació o activisme, suposa un risc per al desenvolupament de la tasca voluntària que van a fer, per a les persones refugiades, que no reben l’atenció que els correspondria, i per a elles mateixes, si les seves expectatives no es compleixen.

Lafede.cat: Potser no hi tenen lligams directes, però en molts casos poden haver tingut experiències prèvies de voluntariat o haver passat per esplais i institucions educatives que els han despertat aquest interès. A Grècia hi ha moltes ONG: grans i petites, gregues i internacionals, i també els grans organismes dependents de les Nacions Unides. Molts voluntaris col·laboren també amb aquestes ONG, i altres s’autoorganitzen, però sovint hi ha diàleg i col·laboració. La realitat dels refugiats ha desbordat a tothom.

Què els recomanaríeu?

SCI: Les recomanacions que els faríem serien: primer, plantejar-se si és a Grècia on poden tenir un paper més important de cara a transformar la situació d’injustícia que viuen les personers refugiades, perquè potser també hi ha altres llocs i projectes, i segon, en cas que vulguin marxar, que triïn molt bé l’organització o el col·lectiu amb què marxin, que es deixin assessorar per organitzacions expertes i que participin en una formació prèvia, que en moltes ocasions no existeix però és molt necessària.

Lafede.cat: El que passa a Grècia no és diferent del que durant anys ha fet molta gent, agafar la motxilla i marxar. El que passa és que ara és més fàcil i barat, perquè Grècia la tenim al costat. No cal una ONG per animar-se a fer alguna cosa, però cal fer-la de manera coordinada. I això és el que garanteixen les ONG responsables: experiència, construïda sovint sobre errors, i contactes i capacitat de coordinació. És important no només que ens moguem, sinó també que ens preguntem per què volem marxar. Sovint el focus és en nosaltres i les nostres necessitats. Cal tenir clar que les necessitats dels altres són les importants i que el més important és escoltar-los, i que tot i que cobrir necessitats bàsiques i immediates és important, el més important sempre són les solucions polítiques i de llarg termini. Ni les ONG ni els voluntaris no podran canviar la situació dels refugiats sense el suport majoritari de la ciutadania europea i sense canvis polítics importants.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp