Viatges que transformen, viatges per transformar

24/07/2018 - 18:20

Redacció

Cooperació. Tres persones voluntàries expliquen la seva experiència com a participants en viatges solidaris a països del sud i en fan balanç.

L’estiu obre un espai de temps lliure a molts joves que aprofiten les vacances per dur a terme viatges solidaris, camps de treball o brigades, a països del sud. Per l'emergència humanitària sorgida arran de la difícil situació que viuen les persones refugiades que arriben a Europa, el territori europeu també és objecte i fi de trajecte de voluntaris i voluntàries que volen donar un cop de mà a entitats i organitzacions que estan actuant sobre el terreny.

Per saber de primera mà què els motiva, com valoren la seva experiència i què ha canviat en les seves vides a la tornada, ens trobem amb Blanca Muñoz, que va estar a Tanzània; Arnau Quinquillà, a Guatemala, i Cristina Gironès, que marxa aquest agost a Palestina, però que ja ha estat a Grècia i al Sàhara Occidental.

Organitzacions dedicades a la sensibilització

Les tres organitzacions amb les quals han viatjat o viatjaran són, respectivament: el Servei Civil Internacional, SETEM Catalunya i l’Associació Catalana per la Pau (ACP). Totes tres són reconegudes ONG —encara que gairebé se’ls pot anomenar moviments socials—, de sensibilització i de lluita pels drets de les persones a escala global.

Amb els seus programes d’estades en zones del planeta on hi ha conflictes o vulneració dels drets humans, econòmics o socials, no pretenen anar a ajudar, sinó ben al contrari, a ajudar-nos a les persones d’aquest nord privilegiat a prendre consciència i a entendre els orígens de realitats i fluxos, com per exemple, els de les persones refugiades o immigrades.

No sobta, doncs, que el perfil dels tres sigui de persones compromeses amb la societat i conscients de la nostra petjada en el planeta, ja abans de marxar. Però aprofundim en les seves motivacions i, sobretot, en els canvis interns i les seves visions sobre la justícia global.

Raons de consciència per viatjar i conèixer

Quan els preguntem perquè van escollir aquest tipus d’activitat per dedicar-hi un temps de les seves vacances, els tres coincideixen en la necessitat que tenien de conèixer les diferents realitats d’altres països; però, sobretot, de models de vida o situacions i lluites completament alienes a la seva vida quotidiana. Aquesta motivació, però, es barreja amb les ganes de “fer alguna cosa”, d’intentar donar un cop de mà a persones en situacions greus o de desigualtat. És el cas de la Cristina, per exemple, que el 2015 va decidir que no es podia quedar aquí sense fer res, a la vista del que estava succeint a Grècia, va agafar la motxilla i va marxar per participar en l’activitat dels squads amb Sos Refugiados.

L’objectiu de transformació de la persona que viatja, com de les seves accions posteriors a la tornada, requereix conèixer l’origen de les desigualtats.

Formació amb esperit crític

Les entitats que organitzen les estades duen a terme sessions de formació que acaben de situar en el context les persones voluntàries que viatgen. Però malgrat els filtres, no totes tenen la mateixa visió que aquestes entitats.

La transformació de la persona que viatja, com les seves accions després de la tornada, requereix conèixer l’origen de les desigualtats, els models econòmics i les implicacions de les nostres accions en les situacions socials o mediambientals de determinades regions del món.

L’Arnau ens explicava que, sent físic de formació, la part de context sociopolític i econòmic el va ajudar a entendre moltes de les dinàmiques mundials que, tot i que sabia que eren injustes, en desconeixia les causes a fons.

La duresa de l’estada

Tots tres estan d’acord que les estades solidàries són dures, no tant per les condicions de vida, molt diferents de les que tenen a Barcelona, sinó perquè fa mal tocar de tan a prop la injustícia i les desigualtats.

Conèixer de prop certs fets, com l’escolarització impossible de nens i nenes a Tanzània, en el cas de la Blanca, la destrucció de recursos camperols que va experimentar l’Arnau amb el Comité d’Unitat Campesina a Guatemala o les condicions de vida als camps de refugiats de Grècia que va veure en directe la Cristina, els va fer patir una mena del nou concepte d’estrès posttraumàtic vicari, que és l’assumpció d’una part de l’estrès de les persones amb qui han estat en contacte.

Viatjar per transformar-se

Quan volem saber si creuen que van ser útils per a les entitats i persones que les acollien, l’Arnau ho té clar: no. Però, igual que la Cristina, assenyala que l’objectiu era que fos útil per transformar i impulsar l’activisme de persones com ells en favor de models més justos, a través del coneixement de les realitats del sud, i en aquest sentit, sí que són útils. La Blanca, tot i que va poder participar en un procés d’alfabetització i en el programa d’apoderament de col·lectius de dones de Tanzània, també creu que la durada és massa curta per poder aportar realment alguna cosa.

“T’adones que vius amb molt més del que necessites, que no ens cal tot el consum que fem i que moltes vegades ens queixem de vici.”

Un xoc a l’anada però també a la tornada

A la pregunta de com els ha canviat aquest viatge, la Cristina i la Blanca responen que la sensació a la tornada ha estat com un “estat de xoc”: “T’adones que vius amb molt més del que necessites, que no ens cal tot el consum que fem i que moltes vegades ens queixem de vici.”

També van sentir el privilegi que ens atorga la condició de “persona blanca europea” i especialment la possessió d’un passaport amb el qual es poden travessar fronteres sense problemes.

De fet, tot i que tant la Blanca com l’Arnau i la Cristina afirmen que abans dels seus viatges podien entendre les raons de les persones que arriben a Barcelona fugint de guerres, persecucions o pobresa, és a partir dels seus viatges i de les experiències viscudes que han pres encara més consciència. “Ens reafirmem en la injustícia de no voler deixar-los entrar. És inhumà.”

Després de tornar dels seus viatges tots tres segueixen integrant en la seva vida quotidiana aquests aprenentatges i la voluntat de canviar el món. La Blanca ens comenta que va decidir fer el postgrau de Desenvolupament, Cooperació i Acció Comunitària; l’Arnau continua el seu activisme i la Cristina, després de Grècia, s’ha implicat encara més en projectes d’incidència política, com la creació d’una associació de joves en suport a la causa del Sàhara Occidental: SàharaDempeus, o la realització d’un documental sobre la causa Palestina, projecte que durà a terme amb l’ACP aquest mateix estiu, amb la resta dels membres de la seva brigada que viatjaran allà a l’agost.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp