Solidaritat al costat de casa

26/06/2017 - 13:39

Redacció

Refugi. La implicació amb les persones refugiades i migrades es pot articular a través de petites grans accions. Parlem amb dues entitats i un servei municipal que complementen la feina dels professionals amb la col·laboració clau de persones voluntàries.

El Martí i el Mustafa tenen una relació atípica, però que els enriqueix a tots dos. El Martí és català, el Mustafa és gambià. El Martí té 60 anys, el Mustafa fa poc que és major d’edat. El Martí està prejubilat, el Mustafa busca feina. Es van conèixer el 2015 a través de Punt de Referència, una associació que dona suport a joves estrangers extutelats en risc d’exclusió social. El Martí n’era un dels voluntaris i el Mustafa un dels usuaris. El Martí es va convertir en el seu mentor durant sis mesos. Més de dos anys i mig després, mantenen la relació.

Punt de Referència és una de les moltes entitats que dona suport a les persones migrades i refugiades a la ciutat amb el suport de persones solidàries. En el seu cas, se centren en l’atenció a joves que van arribar sols a Barcelona quan eren menors d’edat i que han estat tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) fins als 18 anys. Molts, com és el cas del Mustafa, van abandonar el seu país d’origen fugint de la violència política, i han sol·licitat protecció internacional a Espanya.

L’entitat, que celebrarà aviat dues dècades d’activitat, gestiona dos programes de mentoria per acompanyar-los en el procés d’emancipació i afavorir la seva plena integració social, la igualtat d’oportunitats i la millora de la seva qualitat de vida: el programa Referents i el programa Acull. El primer, en què va participar el Martí, ofereix als joves una persona voluntària que els dona suport emocional, lúdic, lingüístic i social, a més d’un acompanyament en la inserció laboral i en la cerca d’habitatge. El segon, ofereix als joves la possibilitat de conviure durant vuit mesos en un nucli familiar i integrar-se en el seu dia a dia.

“La mentoria facilita que la persona se senti més part de la societat d’acollida”

Mercè Garet, psicòloga i tècnica de programes de l’entitat, explica que les mentories són una eina d’intervenció social que aporta molts beneficis. “Facilita que la persona adquireixi millor l’idioma i la cultura, avanci en els estudis i se senti més part de la societat d’acollida”, afirma.

Punt de Referència va disposar d’un total de 65 persones voluntàries l’any passat. El compromís que adquireixen les que participen en el programa Referents és de sis mesos de durada, durant els quals es veuen amb el jove un cop per setmana. Es tracta d’una mena de període de prova, explica Garet, per veure si aquesta relació, creada d’una forma “artificial”, prospera.  “Els estudis afirmen que calen almenys sis mesos per crear una relació i perquè l’impacte sigui significatiu”, afirma. L’entitat promou que les relacions continuïn, ja pel seu compte, després d’aquest període inicial, cosa que passa en dues terceres parts dels casos.

El Martí es va incorporar al programa Referents el 2015. S’havia prejubilat i tenia temps i ganes de fer un voluntariat social i es va convertir en el mentor del Mustafa.“El més difícil va ser crear-hi lligams de confiança. Va costar molt trencar la cuirassa i que poc a poc s’anés obrint. Al principi només deia “sí”, “no” o “d’acord”, podíem estar deu minuts sense parlar. Et preguntes si ho estàs fent bé. Amb el temps vam poder parlar de tot, i això és el més gratificant”, va explicar el 20 de juny passat, durant l’activitat que l’associació va organitzar al Casal del Pou de la Figuera en el marc de commemoració del Dia Mundial de les Persones Refugiades.

Juntament amb el Martí, van participar dos voluntaris més a la presentació. El Pedro, que va fer de mentor de l’Abdulah, de Guinea Conakry, i l’Anna, que va acollir durant nou mesos a casa l’Ali, d’origen afganès. La trajectòria dels tres joves ha estat diversa i molt vinculada a la seva situació legal a Espanya: l’Ali s’ha emancipat, viu i treballa a Barcelona i és pare d’un nen. El Mustafa va trobar feina, però la denegació recent de la sol·licitud d’asil l’ha enviat a la casella de sortida i l’ha convertit en un migrant en situació irregular. A l’Abdulah també li van denegar l’asil. Ell va optar per marxar del país i provar sort a França.

Què n’han tret els mentors d’aquesta experiència de voluntariat?: “Aporta enriquiment, creixement personal, tocar de prop aquesta realitat. És entrar en un món que veiem amb preocupació però amb comoditat des del sofà de casa”, afirma Martí. “Perdre la por i conèixer una realitat que és molt diferent a la tele i a la premsa. Veure un nen, o gairebé un nen, que ha viscut molt més que tu i sentir-te útil”, diu el Pedro.

Xarxa d’hospitalitat

La Fundació Migra Studium, una entitat vinculada a la Companyia de Jesús a Catalunya, està posant en marxa una proposta d’acollida adreçada en general a totes les persones refugiades i migrades més vulnerables i als seus fills. Es tracta d’un projecte similar al que Refugiats Benvinguts ha iniciat a Barcelona amb el suport de l’Ajuntament, i que promou la convivència a través d’una fórmula d’habitatge compartit. El projecte sorgeix d’un replantejament del sistema d’acollida actual, tant per banda de les institucions com de la societat, i de l’aposta per una acollida més propera i individualitzada, molt allunyada del paternalisme i l’assistencialisme.

“L’acollida pot ser tolerar el qui arriba, atendre’l i donar-li aliment i ja està. Nosaltres volem fer un pas més enllà: no només tolerar el qui arriba sinó celebrar-ho, de forma que aquell que acull també surt transformat de la relació. No és una relació de superioritat sinó d’un certa horitzontalitat”, explica Oriol Prado, responsable de la xarxa d’hospitalitat de Migra Studium.

“Volem que l’acollida no sigui només tolerar el qui arriba sinó celebrar-ho, de forma que aquell que acull també surt transformat de la relació”

La xarxa és un dels eixos de la campanya d’hospitalitat que l’entitat va posar en marxa fa més d’un any per promoure la cultura de solidaritat i que treballa també en incidència, sensibilització i cooperació. L’objectiu és crear una xarxa de famílies solidàries acollidores (que ofereixen una habitació a casa seva per compartir), de persones acollides i de persones voluntàries que acompanyen el procés. El projecte tot just està començant i ja disposa de tres famílies, però se’n necessitaran més.

“La decisió d’acollir entenem que ha de ser molt pensada i treballada, no  improvisada. El bombardeig de notícies i imatges ha estat molt important i ha generat el sentiment que calia fer alguna cosa ja”, subratlla Prado, fent referència a la crisi humanitària de persones refugiades. “Això ha de servir com a punt de partida no com a punt d’arribada. Cal pensar què pot fer cadascú davant aquesta situació. L’acollida és una opció possible, però ha de ser una decisió madura, no és una resposta des de la immediatesa sinó des de la reflexió i des del reconeixement que la realitat en què estem vivim no ens agrada”, afegeix.

Famílies col·laboradores

Aquest procés de maduració és probablement el que han seguit algunes persones i famílies de Barcelona que es van oferir a col·laborar amb Ciutat Refugi la tardor del 2015 acollint infants refugiats a les seves llars. Com que aquesta opció no era viable, el pla les va posar en contacte amb el Servei de Famílies Col·laboradores, un programa municipal que dona suport a les famílies de la ciutat quan, de manera temporal i per diferents circumstàncies —salut, conciliació de la vida laboral i familiar, absència temporal…— necessiten ajuda per atendre els seus fills.

El Servei de Famílies Col·laboradores és un altre exemple de petit gran projecte de solidaritat al costat de casa. El programa s’adreça a tothom qui el necessiti, amb independència de la seva nacionalitat o país d’origen, siguin famílies refugiades o no. La col·laboració és voluntària i temporal, ja que només dura el temps necessari fins que es resol la necessitat que l’ha motivat, i es duu a terme al més a prop possible de l’entorn habitual de l’infant. La col·laboració pot tenir diferents formes: d’hores, de dies, de caps de setmana i vacances, o de períodes d’acollida d’un màxim de sis mesos.

Per a Marta Guinart, responsable d’aquest programa municipal, la relació amb el pla “Barcelona, ciutat refugi” ha estat un èxit.  De les 35 famílies que l’any passat s’hi van interessar a col·laborar, 15 van arribar derivades des del pla. D’aquestes, una tercera part s’han incorporat al banc de famílies. Amb tot, el servei en necessita moltes més.

“La col·laboració amb el pla “Barcelona, ciutat refugi” també ens ha servit per fer un aprenentatge, i és que ens hem d’adreçar a gent que ja té predisposició per ajudar. La gent que ja ve motivada encaixa millor en la nostra proposta”, afirma Guinart.

El servei va donar assistència a 73 infants diferents l’any passat. Com en els casos anteriors, no només les famílies ateses en van treure beneficis, també les famílies col·laboradores en van tenir un guany positiu.

“El retorn és a l’instant i en forma d’emoció positiva. Ens cobreix determinades necessitats personals, permet l’intercanvi de sentiments i ens fa millors persones”, assegura Marta Guinart.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp