Sí, estem refugiant malgrat els recursos insuficients

21/06/2018 - 11:04

Redacció

Sensibilització. Persones expertes fan un balanç dels dos anys de l’acord UE-Turquia en la trobada organitzada per Fronteres i Drets amb el títol “Estem refugiant?”.

Les entitats del col·lectiu de juristes Fronteres i Drets van convidar diverses persones expertes per fer un balanç de la situació actual de l’anomenada ‘crisi de persones refugiades’ a la Unió Europea des d’una perspectiva jurídica, contrastant dades i valorant l’índex de compliment d’expectatives i de compromisos.

A la presentació de l’acte, Jaume Asens, tercer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, va explicar que l’últim esdeveniment de la crisi humanitària a la Mediterrània, l’emergència del vaixell Aquarius, pot ser una oportunitat de tornar a posar el focus sobre el problema, però també va advertir que la decisió de l’Estat espanyol de rebre l’embarcació no hauria de ser només una rentada de cara i una manera de girar full sense anar més enllà.

També va fer un repàs de l’actuació del consistori barceloní des del 2016, com a administració de “suplència”, garantint uns drets que l’Estat, l’Administració que té les competències en matèria d’asil, no garanteix actualment. Més enllà dels diferents programes d’acollida (Nausica, Refugiats Benvinguts…), Asens va insistir que l’activitat de l’Ajuntament s’ha encaminat també a denunciar l’incompliment dels acords per part de l’Estat espanyol. S’exigeix que, mentre les autoritats competents no compleixin el compromís, els diners rebuts de la Unió Europea haurien de ser gestionats pels ajuntaments o per les organitzacions que sí que acullen i atenen les persones demandants d’asil.

Finalment, Asens va comentar que, tot i que de Síria no estan arribant a Barcelona les persones que preveia l’acord UE-Turquia, sí que s’ha produït un increment molt considerable del nombre de persones refugiades, de països com Hondures, Veneçuela i altres indrets de la frontera sud. Aquest fet està provocant col·lapses al Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) i requereix molts més fons i recursos que els que el consistori hi aporta per no deixar centenars de persones sense assistència.

L’advocada Isabel Baixeres és la persona clau perquè l’organització Stop Mare Mortum pogués presentar la demanda contra el Govern espanyol davant del Tribunal Suprem espanyol, per incompliment de les quotes d’admissió de refugiats que fixava l’acord UE-Turquia. De les 9.923 que l’acord va establir per a Espanya, només s’han reubicat 1.359 persones. L’acció contenciosa administrativa va ser admesa a tràmit el novembre, i Baixeres va explicar que les al·legacions aportades pel Govern espanyol havien estat rebutjades pel tribunal, cosa que deixa oberta la possibilitat d’una resolució i una sentència en breu, potser aquest mateix juliol.

Per la seva banda, Toni Borrell, portaveu de Stop Mare Mortum, va reforçar la idea de la idoneïtat d’haver presentat la demanda, atesa la primera reacció del Tribunal Suprem, però sobretot va voler recalcar la necessitat que la ciutadania denunciï les causes reals de la crisi de refugiats: l’actitud dels estats europeus i la responsabilitat del sistema capitalista i dels seus garants, les grans empreses, en les desigualtats i les guerres en determinats països.

El cofundador de Proactiva Open Arms, Eduard Aguayo, va explicar les accions dutes a terme per l’organització en els últims dos anys al Mediterrani i el nou programa “Feeding minds, saving lives”, que impulsen als països d’origen de l’Àfrica subsahariana, “per evitar que les persones emprenguin el camí més letal de la seva vida”.

I per acabar el repàs de tots els factors relacionats amb el refugi, Estel·la Pareja, directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, va parlar del col·lapse causat per la davallada de recursos arran de les retallades, de la manca de voluntat de l’Administració central, però també del nostre model d’acollida, que, segons ella, no té res a envejar a altres models de països suposadament més oberts. Pareja va valorar positivament que es plantegi la inclusió des del primer moment, i va dir que no s’hauria d’esperar, com es fa a Alemanya, a tenir la resolució i l’estatut de persona refugiada (que pot trigar entre dos i tres anys), per exemple, per començar a oferir classes de la llengua del país acollidor.

La jornada va ser organitzada per la plataforma Fronteres i Drets, que va néixer el 2016, fruit de la iniciativa de diferents entitats de juristes que, en constatar la fallida generalitzada dels instruments jurídics en matèria d’asil, de refugi i migració, van decidir unir esforços i posar de manifest la vessant jurídica de la crisi.

Les entitats que formen la plataforma Fronteres i Drets són Jutges per a la Democràcia, el Sindicat de Lletrats de l’Administració de Justícia, l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates, l’Associació de Dones Jutgesses, la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l’ICAB, la Unió Progressista de FiscalsÀgora Judicial.

l

Comparteix aquest contingut

Whatsapp