Sentir i estimar lliurement

10/07/2018 - 13:27

Redacció

LGTBI. Les demandes d’asil per motius d’orientació sexual o d’identitat de gènere augmenten dia rere dia. El problema requereix solucions personalitzades i que la nostra societat prengui consciència d’aquesta situació.

El 30 de juny el Pride Barcelona va celebrar una manifestació a favor dels refugiats LGTBI, un fenomen força desconegut i que reclama una atenció urgent, atès que cada dia arriben persones migrants a les nostres costes.

Un dels principals problemes d’aquest fenomen són els pocs estudis i xifres que existeixen respecte d’això a escala local, nacional o mundial. Segons l’enquesta mundial realitzada el 2012 per l’Organization for Refugee, Asylum & Migration (ORAM), s’estima que 175.000 persones LGTBI viuen en condicions de perill o violència a tot el món. Però, quantes migren a la recerca d’una vida millor? I quantes demanen asil per motius de persecució per orientació sexual o identitat de gènere? L’ORAM calcula que d’aquestes 175.000 persones només 17.500 aconseguiran escapar, i d’aquestes, només 7.500 buscaran protecció legal. D’aquestes 7.500, només 5.000 podran sol·licitar l’estatus de refugiat LGTBI, i només a 2.500 se’ls concedirà aquest estatus.

De les 175.000 persones LGTBI que s’estima que viuen en condicions de perill o violència a tot el món, només 2.500 aconseguiran l’estatus de refugiat LGTBI.

L’ORAM calcula que el sistema internacional de protecció de refugiats serveix a milions de persones cada any i que una gran part d’aquesta ajuda és proporcionada per ONG. El 2012 l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) va informar que hi havia més de cinc-centes ONG que treballen en aquest tema arreu del món i que ofereixen assessorament legal; assistència documental; seguretat i protecció; serveis de salut; accés a aliments, aigua i refugi; habitatge; educació i formació, i ajuda per a la reunificació familiar. Però el nombre de persones que cerquen i reben ajuda i protecció es desconeix. Només alguns països com Gran Bretanya han estudiat aquestes xifres; en el seu cas, el 6% de les peticions d’asil tenen l’orientació sexual com a motiu. De les 100 nacions amb sistemes d’asil en funcionament, només unes quantes registren actualment casos LGTBI. Les estadístiques d’aquests països corroboren les xifres del Regne Unit: asseguren que entre el 4% i el 6% dels sol·licitants d’asil es basen en l’orientació sexual o la identitat de gènere. A Espanya, el Ministeri de l’Interior no desglossa les peticions d’asil segons el motiu, però diverses organitzacions dedicades a aquest problema a Espanya asseguren que les xifres han crescut exponencialment.

La persecució LGTBI: un cas, Honduras

El 27 de juny l’Acathi i la xarxa Asil.Cat van organitzar la segona trobada sobre refugiats LGTBI, emmarcada en el Pride 2018, en què Carol Murcia va explicar la seva persecució en primera persona: “A Honduras no tenim cap llei que ens protegeixi. Es basen en el codi de la ‘no discriminació’, que el Govern no aplica al col·lectiu LGTBI. A més, tenim el problema de les maras (bandes de carrer que lluiten pel control d’una zona, sovint amb pràctiques il·legals o violentes), molt homòfobes, que arriben a matar-te per marieta. Les autoritats, quan ho denuncies, et fan sentir culpable, pensen que t’ho has buscat. Encara que hi arribis apallissada, ensangonada. A mi m’han arribat a dir que el Govern no els paga per atendre pallassos i marietes. I les trans ho vivim pitjor, perquè, quan busques atenció mèdica per a l’hormonació, no existeix. Jo vaig demanar asil des del meu país, perquè ja era activista i participava en una ONG. Allà per a les trans no hi ha feina. Què feia, doncs? Exercir la prostitució, per la qual cosa encara estàs més exposada a trets i pedrades. Si passessin pel telenotícies les morts de les trans a Hondures, tindries notícies per esmorzar, dinar i sopar. Fa quinze dies van matar una companya meva arrencant-li totes les ungles i desmembrant-la.”

“A Espanya saps que no corres perill de mort, però hi ha moltes coses que es poden millorar: el retard en les cites, les ajudes i els tràmits; el fet d’haver de compartir vivenda amb altres refugiats… Imagineu-vos una persona que ha viscut tota la vida en entorns molt conservadors veient una trans”

Carol Murcia també va parlar dels problemes a què ha hagut de fer front al seu país d’acollida: “Molts gais i trans sortim del nostre país perquè les autoritats no ens donen la protecció que necessitem. En arribar aquí [a Espanya], saps que no corres perill de mort, però hi ha moltes coses que es poden millorar: el retard en les cites, les ajudes i els tràmits; la solitud de no tenir referents al territori; el fet d’haver de compartir vivenda amb altres refugiats… Imagineu-vos una persona que ha viscut tota la vida en entorns molt conservadors veient una trans. També, la relació amb els treballadors socials; et fa la sensació que ets la primera trans que han vist a la seva vida.” La Carol va arribar a Madrid, i posteriorment un funcionari li va recomanar que es traslladés a Barcelona. Aquí forma part de l’Acathi i ha estat la imatge del cartell del Pride d’enguany.

L’acollida LGTBI: eines i mancances

Espanya es considera un país obert a l’acollida de persones LGTBI. L’any 2009 va entrar en vigor la llei que introdueix la persecució per identitat o orientació sexual com a motiu per demanar protecció internacional. És un dels països pioners en aquest sentit, però presenta mancances qualitatives importants.

Juan Carlos Arnáiz, oficial de protecció adjunt de l’ACNUR a Espanya, present al debat del 27 de juny sobre els refugiats LGTBI, va alertar: “A Espanya el sistema s’ha col·lapsat en tots els aspectes. En totes les arribades a la costa hi ha persones refugiades LGTBI que necessiten ser identificades —cosa que no passa— i que necessiten informació per poder accedir al procés d’asil, que presenta greus reptes pel que fa a l’accés al procediment. Molts dels homes i les dones LGTBI que arriben no saben que són refugiats i que poden accedir al sistema de protecció internacional.”

Altres entitats especialitzades en el tema parlen d’una manca d’eines legals, assistencials i econòmiques; d’episodis d’LGTBIfòbia als centres d’acollida, i de l’existència d’estereotips i de prejudicis entre els funcionaris que avaluen els casos. Aquests reptes també apareixen en altres països europeus.

Arnáiz va subratllar, en relació amb el darrer punt: “Ens dol particularment la transfòbia de la nostra societat, que es trasllada d’una manera implacable al sistema d’asil. Hi ha un desconeixement terrible de la realitat trans, i a causa d’això, veiem moltíssims casos trans que es queden fora del sistema d’acollida.”

Més enllà de l’assistència burocràtica: la socialització

En la taula rodona del 27 de juny es va ressaltar una necessitat fonamental en tot el procés d’asil LGTBI: la necessitat de tenir espais de sociabilització per a aquestes persones, que sovint no tenen a prop la família ni els amics, no disposen de cap suport i necessiten establir-se en entorns urbans on trobar persones com elles.

Entitats referents al territori

Segons l’enquesta mundial realitzada el 2012 per l’ORAM, una de les poques organitzacions internacionals dedicades als refugiats LGTBI, molt poques ONG arreu del món tenen experiència sòlida en el tracte amb persones LGTBI en situació de refugi.

Per això és molt important destacar la feina de l’Acathi, una associació que pretén conscienciar sobre la realitat de les persones migrades LGBTQI+. En el nivell més proper treballen amb les persones perquè s’apoderin, coneguin els seus drets i evitin l’autovictimització. En aquest sentit, entre d’altres actuacions, donen suport en el procés d’inclusió sociolaboral a persones que han sol·licitat refugi per haver estat víctimes de violència, que han estat perseguides, amenaçades o discriminades per la seva orientació sexual o expressió de gènere. Entre els programes de l’Acathi destaca, en primer lloc, el seu pis per a refugiats LGTBI, obert el 2014 i que disposa de set places. En segon lloc, l’allargament del procés d’acollida i asil de les persones refugiades LGTBI dins el programa Nausica, de l’Ajuntament de Barcelona, que recull l’especificitat d’atendre les persones refugiades del col·lectiu LGTBI que, per les seves circumstàncies, requereixen una atenció individualitzada específica, un programa que situa Barcelona al nivell d’altres ciutats com Berlín pel que fa a l’acollida de refugiats LGTBI. I en tercer lloc, cal esmentar el treball únic al món que l’Acathi realitza amb persones LGTBI a la presó, on detecten possibles demandants d’asil.

“Els meus problemes són la inserció laboral i la vivenda. Mentre no tingui feina, segueixo depenent de l’ajuda i continuo estancada. Quan treballi, podré fer una aportació al país i deixaré la plaça d’acollida a una altra persona”

Al territori espanyol cal destacar també la labor de la La Merced Migraciones, que ha començat un programa centrat en refugiats LGTBI, ja que ha detectat nombrosos casos de persones que sol·liciten asil per l’orientació sexual o de gènere i s’ha trobat que les entitats LGTBI a on volien derivar els casos no tenien coneixements en els processos d’asil. Sota el guiatge de l’Acathi, ha creat un grup d’acollida de migrants LGTBI amb la intenció de crear xarxa i apoderar el col·lectiu.

Reptes de futur

L’activista Juan Carlos Arnáiz va destacar dos punts importants per millorar l’acollida d’aquest col·lectiu: “En primer lloc, cal incorporar en el procés la veu de les persones refugiades, perquè, si no, no coneixerem les seves necessitats reals, i en segon lloc, cal involucrar-hi la societat civil, incorporar-la al sistema d’asil, que no ha de ser vist exclusivament com un sistema administratiu.” Per la seva banda, Carol Murcia va manifestar: “Cal donar èmfasi a l’autonomia completa dels refugiats LGTBI. Els meus problemes són la inserció laboral i la vivenda. Cal saber per què les empreses no donen feina a les dones trans. Mentre jo no tingui feina, segueixo depenent de l’ajuda i continuo estancada. Quan treballi, podré fer una aportació al país i deixaré la plaça d’acollida a una altra persona.”

Comparteix aquest contingut

Whatsapp