Què podem llegir per Sant Jordi? Lectures sobre migracions, asil i alteritat

19/04/2018 - 11:21

Redacció

Sant Jordi. Ens acostem a tres llibreries perquè ens recomanin publicacions que ens ajudin a comprendre les relacions i els moviments humans.

De llibres sobre les persones migrades, el refugi o l’asil, n’hi ha molts, n’hi ha d’antics, perquè la humanitat sempre ha migrat, i n’hi ha de nous, que tracten de la “crisi dels refugiats”, n’hi ha de polítics i n’hi ha de personals. I també hi ha literatura escrita des de l’exili, d’escriptors que han hagut de marxar del seu país pel que han escrit. Sant Jordi és una bona excusa per fer un repàs de la literatura que ens ajuda a entendre les migracions i a educar en els valors de l’acollida.

Barcelona disposa, a banda de la xarxa de biblioteques, d’un teixit llibreter potent, que, més enllà de les grans llibreries, conté algunes perles en forma de petites llibreries de barri, algunes de tota la vida, altres de molt més recents. Són com petits “poblats d’Astèrix” de la literatura, que resisteixen a l’embranzida de l’era digital venent paper!

De Ruanda a l’Europa fortalesa

Un d’aquests exemples de resistència és la llibreria Cap i Cua, que ofereix un ventall amplíssim de literatura transformadora, plena d’utopies i de crides per la justícia. Al capdavant de la llibreria trobem en Pepitu, que, en preguntar-li per llibres sobre la migració i l’asil, ens ha recomanat Un país petit, de Gaël Faye. Aquest llibre, tot i que el seu epicentre narratiu no és la migració, sí que ens parla de quan “la Història s’introdueix en les nostres vides per canviar-les de forma irreparable”. Això és el que va passar quan la guerra de Ruanda va obligar l’autor i la seva família a deixar el país.

En aquesta petita llibreria del barri de Gràcia també trobem Disparen a los refugiados, de Miguel Urbán i Gonzalo Donaire, que analitzen l’Europa que “amb la seva xenofòbia institucional construeix una Europa fortalesa que provoca milers de morts”.

I entre les recomanacions, no hi podien faltar autors de l’exili espanyol, entre els quals en Pepitu ens destaca els seus favorits: Rafael Alberti i León Felipe.

Lectures infantils i la importància de l’escolta

Laia Montaña, de la llibreria Taifa, ens recomana Què és la guerra?, un preciós llibre il·lustrat d’Eduard Altarriba, concebut per explicar als nens i les nenes les causes, els efectes i els mecanismes de les guerres. A més, inclou un dossier sobre la guerra de Síria, tema més actual que mai en vista dels últims esdeveniments i del qual segur que els més petits han sentit a parlar.

I d’aquest llibre tan concret passem a l’altre extrem: l’abstracció de Byung-Chul Han, autor i filòsof coreà, que, amb el seu assaig La expulsión de lo distinto, va més enllà de la crítica al capitalisme i s’endinsa en la por de l’alteritat. Això sí, ens proposa una alternativa: l’escolta. Diu: “L’escolta convida l’altre a parlar, alliberant-lo de la seva alteritat.”

La veu de les dones

Última parada: La Caníbal, on trobem una autèntica pila de llibres sobre els fets migratoris, molts dels quals estan escrits per dones. No podem comentar totes les recomanacions d’Amanda Cuesta, per això ens centrarem en els llibres d’escriptores. Com el de la Najat El-Hachmi, La filla estrangera, un relat sobre la llibertat, les arrels, les diferències generacionals o la complexa realitat personal, social i cultural que imposa la condició d’immigrant.

Saskia Sassen, sociòloga, va analitzar a Inmigrantes y ciudadanos els últims 200 anys de les migracions com a base de la seves propostes de gestió d’aquests fluxos per part de les administracions i també de la societat.

Un altre llibre acadèmic molt interessant per la perspectiva des de la qual està escrit és Memoria colonial e inmigración, de Rosalía Cornejo, que ajuda a entendre que la pervivència d’una memòria colonial condiciona la visió actual dels individus negres.

I un altre llibre infantil, La Nur s’escapa del conte, d’Abir Ali, que narra la història d’una nena que viu en un món fosc i trist. Un dia la Nur decideix encarar-se al seu present i, a través de la imaginació, s’escapa de la seva història i s’inventa un univers molt millor.

El còmic que creua fronteres

Una recomanació pròpia del programa “Barcelona, ciutat refugi”: Un regalo para Kushbu: Historias que cruzan fronteras. Es tracta d’una petita joia, amb precioses imatges de diferents artistes del còmic i de la il·lustració, que, segons els seus impulsors, tenen l’objectiu d’arribar a un públic jove, als quals a vegades els resulta difícil d’entendre que les històries de les persones migrades podrien ser les seves pròpies històries.

El còmic, produït per Mescladís i l’Associació Al-liquindoi amb el suport de “Barcelona, ciutat refugi”, va publicar-se fa pocs mesos, i aquest serà el seu primer Sant Jordi!

Com que ens queden moltíssimes propostes de lectura, i a vosaltres, segurament ganes de conèixer-les, us convidem a donar una ullada a la guia Conflictes i refugiats: una mirada al món. També us animem a participar en el club de lectura sobre el refugi, organitzat conjuntament per la Biblioteca del Guinardó i el PEN Català, que dinamitzarà Salem Zenia, periodista, poeta i novel·lista en llengua amaziga que actualment està refugiat a Barcelona. Serà a partir de l’octubre del 2018, i ja estan preparant les lectures que seran objecte del club.

I per acabar, us recomanem, tot i que tindrà lloc durant el mes de maig, Literal – Fira d’Idees i Llibres Radicals, on, entre altres activitats, podreu assistir a una xerrada amb Asmaa Aouattah, autora de l’Etern retorn, un recull de contes i d’històries de persones de procedència marroquina a Catalunya.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp