Perseguides, discriminades, explotadesa�� acollides?

26/10/2017 - 13:25

Redacció

Refugi. Centrem la mirada en les dones refugiades, vA�ctimes de mA?ltiples violA?ncies que poden quedar diluA?des quan la��assistA?ncia ignora el factor de gA?nere. Aquestes dones pateixen problemes especA�fics que no sempre reben una resposta adequada.

Les dones i les nenes representen, segons la��Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), la meitat de les persones refugiades, desplaA�ades o apA�trides. No obstant aixA?, sovint sA?n invisibles. Sigui perquA? es veuen abocades a mA�fies i xarxes de trA�fic, sigui per la posiciA? social que ocupen o per la manca de perspectiva de gA?nere en dispositius da��atenciA? i acollida, els drets de les dones a la protecciA? internacional sA?n vulnerats de manera sistemA�tica. Representants de diverses organitzacions europees que dia a dia treballen per fer-los efectius sa��han trobat a Barcelona per visibilitzar les dones refugiades i analitzar els principals reptes als quals han de fer front.

La recerca de protecciA? internacional A�s una cursa da��obstacles. A�s un camA� pel qual han de transitar persones que fugen de situacions de violA?ncia i d’opressiA?, amb una motxilla plena da��inseguretats, pors i vulnerabilitat. PerA? la motxilla no va sempre igual de carregada: a alguns colA�lectius els pesa mA�s. Parlem, per exemple, de persones sense estudis, menors no acompanyats o persones sense recursos econA?mics, entre altres. I parlem tambA�, A�s clar, de les dones, que sumen una caracterA�stica mA�s als diferents eixos que posen les persones refugiades en situacions de risc.

NomA�s durant el 2016 el Servei da��AtenciA? a Immigrants, Emigrants i Refugiats de la��Ajuntament de Barcelona va atendre un total de 2.292 persones amb relaciA? a refugi; la xifra representa un augment del 67% respecte a la��any anterior. De totes les persones ateses, poc mA�s del 45% eren dones i nenes.

El gA?nere A�s un factor clau a la��hora de comprendre i donar una resposta adequada a les necessitats de les dones amb dret a refugi. Amb la��objectiu de posar-hi el focus, la ComissiA? Catalana da��Ajuda al Refugiat (CCAR) va organitzar el 23 da��octubre la jornada a�?Les dones tambA� som refugiadesa�?, en quA? van participar expertes tant de Catalunya com de la resta de la��Estat espanyol i da��Europa. Totes les veus van coincidir, en un moment o altre de la jornada, en una mateixa idea: si bA� cal reconA?ixer avenA�os aconseguits en els darrers anys, la garantia efectiva dels drets de les dones amb relaciA? a la��asil A�s encara un horitzA? llunyA�.

Persecucions per motius de gA?nere

La desigualtat de gA?nere i la subordinaciA? de les dones en la��estructura social A�s un patrA? comA? a la majoria de poblacions del planeta. AixA? situa les dones, d’entrada, en una posiciA? de desavantatge a la��hora de solA�licitar protecciA? internacional. A mA�s, perA?, cal tenir en compte que les dones sA?n objecte de formes especA�fiques de persecuciA?. Les dones sA?n vA�ctimes de diversos tipus de violA?ncia masclista, matrimonis forA�ats, mutilacions genitals, esterilitzacions forA�ades, explotaciA? sexual o feminicidis, entre altres. Com a factor de risc sa��hi suma, de vegades, una orientaciA? o opciA? sexual que qA?estiona les normes socials.

La ConvenciA? de Ginebra no recull explA�citament el gA?nere com a motiu per solA�licitar la��asil, perA? la��ACNUR, mitjanA�ant les seves consideracions, ha establert que el gA?nere es pot incloure dins del motiu a�?pertinenA�a a un grup social determinata�?. A la��Estat espanyol, la��article 3 de la Llei 12/2009, que defineix la condiciA? de refugiat, sA� que fa una referA?ncia explA�cita al gA?nere.

No obstant aixA?, la protecciA? de les dones que mereixen refugi no sempre es fa efectiva. Les causes sA?n diverses.

Com explica Helena Zarco, del servei jurA�dic de la ComissiA? Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), en els casos de violA?ncia masclista el principal problema rau a provar el relat de la vA�ctima. Tot i que aquest relat pot ser suficient per tirar endavant una solA�licitud da��asil, sempre ajuda tenir mitjans de prova que puguin corroborar-lo. En moltes ocasions, la violA?ncia masclista es produeix en la��A�mbit privat; moltes dones, a mA�s, no denuncien tant per por a represA�lies com per la certesa que la policia no actuarA� per protegir-les.

Comptar amb el suport da��una prova genera tambA� problemes per als casos de dones lesbianes. Zarco lamenta la dificultat de demostrar la��orientaciA? sexual: a�?QuA? han de fer, erigir-se en activistes perquA? la resta vegi quA? fan? Han da��exposar-se molt mA�s perquA? la��orientaciA? sexual o la identitat de gA?nere siguin visibles?a�?

En una lA�nia similar, la investigadora Maria Barcons, de la Universitat AutA?noma de Barcelona, posa la��accent en la dificultat de provar casos de matrimonis forA�ats, que a Espanya, a la prA�ctica, no es tradueixen en reconeixement del dret da��asil. Segons dades recollides pel Departament da��Interior de la Generalitat de Catalunya, durant el 2016 es van detectar catorze casos de matrimonis forA�ats a Catalunya, i durant el primer semestre del 2017, quatre casos.

Altres obstacles que impedeixen sovint la��accA�s al dret da��asil sA?n, per exemple, la��existA?ncia da��una legislaciA? al paA�s da��origen que formalment protegeix les dones (encara que sigui paper mullat), i la manca de formaciA? pel que fa a temes de gA?nere dels cossos policials i intA?rprets al paA�s da��arribada. A aquesta A?ltima qA?estiA? es refereix amb cruesa Gabrielle Hobenreich, de la��organitzaciA? alemanya SOLWODI. Hobenreich va denunciar durant la jornada les dures paraules da��una persona que havia entrevistat una solA�licitant da��asil: a�?No ma��importa el que ta��hagi passat desprA�s que abandonessis el teu paA�s. Pot ser una tragA?dia humana, perA? no A�s rellevant per a la meva decisiA?.a�?

SolA�licitud denegada

Les solA�licituds denegades sA?n un obstacle mA�s en el camA� da��algunes dones refugiades. La Sara (nom fictici) ve da��un territori on a�?ser dona A�s una lluita diA�ria: suposa estar a disposiciA? dels homes, deixar de viure la teva vidaa�?, segons explica. Divorciada al seu paA�s da��origen, la Sara se sentia a�?presa fA�cila�? per als homes; el seu entorn la��assetjava fins al punt de fer-la sentir a�?brutaa�?, relata.

Un dia, el seu exmarit la va denunciar per a�?mala educaciA? religiosaa�? de la filla que tenen en comA?, i va amenaA�ar de prendre-la��hi. La filla de la Sara, d’una altra banda, va ser amenaA�ada dues vegades amb arma blanca. Quan va denunciar les agressions a la policia, respostes carregades de masclisme van justificar els fets: la noia no duia vel i portava les ungles pintades.

A fi de garantir a la seva filla un futur en llibertat, en quA? per exemple no hagi de casar-se amb qui no vol, la Sara ha buscat refugi a la��Estat espanyol. Com a resposta, perA?, l’Estat ha considerat que els motius alA�legats eren insuficients i li ha denegat la solA�licitud da��asil. Ara, la Sara es troba pendent de recA?rrer la decisiA?.

a�?No podem tenir pora�?

De les histA?ries de dones refugiades, com la de la Sara, destaca sovint la valentia. A�s tambA� el cas de la Laura (nom fictici). OriginA�ria de la��AmA?rica Llatina, i resident a Barcelona des da��encara no fa un any, el seu relat acumula diverses formes de violA?ncia.

El seu periple va comenA�ar fa sis anys quan, embarassada del seu segon fill, va haver de fugir da��un marit que la maltractava. Va refugiar-se, amb el seu fill da��un any i tres mesos, a casa la seva mare. La criatura que duia al ventre va nA�ixer prematurament.

A casa de la mare, va haver de buscar-se la vida per tirar endavant. Com que havia comenA�at estudis da��educaciA?, va posar en marxa un petit espai da��atenciA? a infants amb problemes da��aprenentatge. A canvi da��una petita quota mensual, convertia la casa de la seva mare en un centre de suport durant algunes hores al dia. PerA? amb allA? no na��hi havia prou: la Laura volia acabar la carrera a la universitat, i a mA�s havia da��aconseguir ingressos per mantenir-se ella i els seus fills.

Per aixA?, va decidir buscar una feina com a treballadora domA?stica a casa da��un funcionari del Govern. Va passar-hi uns anys, fent-se cA�rrec fins i tot dels fills de la famA�lia. PerA? tambA� en aquesta ocasiA? la violA?ncia va marcar-li la vida. DesprA�s que el funcionari pel qual treballava la violA�s per segona vegada, va decidir denunciar-lo i passar per un procA�s en el qual fins i tot va haver da��acarar-se amb el seu agressor.

La manca de resposta del sistema judicial la va portar a denunciar el cas a la televisiA?. a�?No podia oblidar veure tant cinisme en una persona que basa la seva campanya polA�tica a parlar de la violA?ncia contra les donesa�?, explica la Laura. La seva intervenciA? pA?blica va comportar-li persecucions i amenaces, i va precipitar el tancament de la sala da��estudis que havia organitzat. Finalment, va aconseguir fugir i ara solA�licita asil a la��Estat espanyol.

Des de Barcelona, el seu missatge per a les dones que es troben en situacions de violA?ncia A�s clar: a�?Que no es deixin, que no callin […] No podem tenir por, perquA? si en tenim, com podem ajudar-nos i ajudar els altres?a�? Conscient que hi ha cicatrius que no sa��esborren, lluita cada dia per continuar endavant.

Barcelona: un bon refugi per a les dones?

Tant la Sara com la Laura parlen amb profund agraA?ment de la��equip que els ha donat suport en la seva estada a Barcelona. Segons explica Mireia Cano, integradora de CCAR que treballa en la��acollida de persones solA�licitants da��asil, en la intervenciA? es tenen en compte les motivacions i necessitats de les dones i es pretA�n apoderar-les. Als pisos da��acollida, per exemple, es treballa per evitar que es reprodueixi la segregaciA? de funcions per gA?nere, es promou la participaciA? de les dones amb fills en els itineraris sociolaborals (amb ajuts de llar d’infants i menjador escolar) i sa��acostuma a assignar a les dones la titularitat de les ajudes.

PerA? malgrat que sa��han implementat algunes bones prA�ctiques, queden molts reptes per endavant. Des de sicar.cat, Rosa CendA?n na��assenyala alguns, com la millora de la��abordatge dels casos en quA? les solA�licitants da��asil sA?n vA�ctimes de trA�fic o la diversificaciA? de la��atenciA? prestada a menors no acompanyats. CendA?nA� destaca igualment la necessitat da��assegurar una primera atenciA? adequada a tots els aeroports de la��Estat, inclA?s el del Prat.

Per continuar avanA�ant cap a la garantia efectiva del dret a la protecciA? internacional, la colA�laboraciA? dels cossos policials, la formaciA? en perspectiva de gA?nere i la participaciA? da��entitats i organitzacions especialitzades es configuren com aspectes imprescindibles. Tots poden contribuir, sens dubte, a descarregar la motxilla de les dones que necessiten refugi.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp