“Pensava que estava segur a Europa”

23/10/2017 - 15:01

Redacció

Entrevista. Parlem amb Hamza Yalçin, escriptor i periodista suec d’origen turc.

Hamza Yalçin (Divriği, Turquia, 1958) va ser detingut el 3 d’agost a l’aeroport del Prat, quan feia una escala amb destinació a Londres. La policia nacional va respondre a una alerta vermella (ordre de recerca) interposada per les autoritats turques a la Interpol, en la qual demanaven el seu arrest i extradició sota l’acusació d’haver injuriat el president turc, Tayyib Erdogan. Va passar 56 dies en presó preventiva a Can Brians, i va ser alliberat cautelarment per l’Audiència Nacional el 28 de setembre, després que el PEN Català amb el suport de l’Ajuntament li proporcionessin un domicili per acreditar a Barcelona. L’endemà, el Govern espanyol va rebutjar extraditar-lo i va posar fi a la via judicial.

Yalçin, escriptor i periodista, llicenciat també en Pedagogia i Psicologia Social, va poder tornar a Suècia, el país on es va refugiar l’any 1984 i que li va concedir la nacionalitat el 2006. Aquest ha estat el darrer ensurt d’una llarga vida dedicada a l’activisme polític, sobretot des de la tribuna de la revista turca Odak, que li ha costat diverses etapes a presó, una condemna a cadena perpètua i haver de viure a l’exili. Ens ho explica aprofitant que ha tornat a Barcelona per assistir a un acte a l’Ateneu Barcelonès.

No és només ara, des que eres molt jove has estat perseguit per les autoritats turques.

Sí, perquè sempre he estat a l’oposició, és per això (riu). Vaig començar l’activisme polític quan era estudiant a l’acadèmica militar, i això estava prohibit a l’exèrcit. Hi havia aleshores una guerra civil petita a Turquia, més de cinc mil persones van morir i més de vint mil van ser ferides. Tothom era actiu aleshores i jo em vaig comprometre molt amb el moviment socialista. I em van ferir, em van empresonar, em vaig escapar de presó, em vaig amagar a la clandestinitat i al final vaig fugir a Europa, i després a Suècia. I més tard vaig tornar a Turquia.

Això és el que em pregunto. Per què hi vas tornar? Ja havies obtingut protecció internacional a Suècia…  

Perquè estava molt compromès amb la lluita per les llibertats. Hi he dedicat la meva vida a aquesta lluita. Hi vaig retornar i em vaig quedar fins que em van condemnar a cadena perpètua. Després d’això, vaig tornar a Suècia. A partir d’aquí sempre he intentat ser tan actiu com ha estat possible, viatjant arreu d’Europa.

La situació de les llibertats a Turquia és pitjor ara o abans?

Penso que ara és pitjor, perquè aquest Govern té la religió al darrere i la religió és molt perillosa. La gent segueix cegament Erdogan, sense pensar. Té el suport d’almenys el 40% o el 45% de la població turca. I a això cal afegir el 10% de la seva minoria.

Què vols dir?

Erdogan va fer un referèndum [de reforma de la Constitució turca, l’abril del 2017], i, de fet, el va perdre. Va canviar les regles del recompte de vots i es va declarar guanyador, quan havia perdut, però l’oposició no va gosar qüestionar-ho per por d’una guerra civil. Penso que Erdogan té el suport d’entre el 40% i el 45% de la població, i això és molt, però a això se ha d’afegir l’aparell de l’Estat: tot és a les seves mans, des del sistema judicial, el Parlament, la policia, l’exèrcit, els serveis d’intel·ligència, i també la màfia. Tot. Tothom treballa per a ell. I l’oposició està desorganitzada. Som la majoria i només en tenim un al davant. Som deu contra un, però el Govern ens divideix i fa que ens enfrontem.

Una de les víctimes principals de la deriva autoritària d’Erdogan són els periodistes i la llibertat d’expressió.

A Erdogan, no li agraden els periodistes. Escrius alguna cosa i s’emprenya. També s’enfada amb els periodistes europeus. Jo soc un periodista a Suècia, i escric els articles des d’allà seguint les lleis sueques. Però em va denunciar a la Interpol i les autoritats espanyoles el van ajudar. Em van detenir i em van tancar a la presó.

No només a tu, uns dies després, un altre escriptor, en aquest cas turc-alemany, va ser detingut…

Sí, en Dogan! [Dogan Skhanli, arrestat el 19 d’agost en un hotel de Granada.] No sé per què ho fan. Pensava que Espanya era un Estat democràtic i no m’esperava que fes una cosa així. Però he après una cosa sobre Espanya i és la importància de les seves relacions econòmiques amb Turquia i amb l’Aràbia Saudita. A Espanya hi ha uns mitjans de comunicació forts, que poden qüestionar moltes coses, i té Catalunya i el País Basc. Però l’aparell de l’Estat és encara una mica franquista.

Vas denunciar que els guàrdies de la presó et van pegar.

Em van demanar que em despullés i els vaig preguntar per què, nomes això, i em van començar a pegar. Els vaig dir que era un ésser humà i em van contestar que aleshores els havia d’obeir. Vaig escriure sobre el que havia passat i em van visitar de la Sindicatura de Greuges. També va venir la direcció de la presó, em van preguntar els noms dels guàrdies. Però el problema no són unes persones, és el sistema.

Les organitzacions de drets humans denuncien que Erdogan està fent un ús abusiu de la Interpol per estendre els tentacles a Europa. Què en penses?  

Erdogan intenta arribar a tot arreu, també als activistes que són a Europa. Els països europeus hi tenen relacions econòmiques, i necessiten tenir-hi bones relacions. Les autoritats sueques temen Erdogan i no van dir res [quan el van detenir] fins que no van detenir en Dogan i Angela Merkel va reaccionar amb contundència. Va ser aleshores que el Ministeri d’Exteriors va fer un comunicat sobre el meu cas, perquè l’oposició va criticar que tinguessin un ciutadà detingut i estiguessin callats. No havien gosat fer-ho abans. Erdogan és perillós i no volien posar en risc les seves relacions econòmiques.

Només a causa de les relacions econòmiques?

Per molts motius. Si Erdogan s’enfada, pot amenaçar Europa, per exemple, de deixar entrar els refugiats. Crec que també els amenaça amb l’ISIS, però no obertament: si tolereu terroristes, ells també us poden atacar. Turquia té uns serveis secrets molt forts i que han estat molt actius al Pròxim Orient contra el PKK [Partit  dels Treballadors de Kurdistan]. I Turquia té molta influència sobre els països musulmans.

Pensaves que estaves segur a Europa?

Sí, ho pensava, i ho deia, que estava segur a Europa.

I ara?

Ara ja no ho dic. No estic segur. Quan li he dit avui al meu advocat que havia arribat a Barcelona m’ha enviat un missatge. Em diu: “Hamza, ves amb compte. La teva alerta vermella està encara en vigor.”

Què t’hauria passat si t’haguessin extradit?

Com a mínim, complir la cadena perpètua, però també torturar-me. No ho sé.

Què vas escriure per fer enfadar tant Erdogan?

Només el vaig criticar, en diversos articles. En un vaig dir que havia matat milers de persones al Kurdistan en poc temps. I que havia donat suport a la guerra civil a Síria, que havia eliminat el secularisme a Turquia i que havia concentrat tot el poder a les seves mans. Només el vaig criticar. També vaig dir que era el primer responsable d’ISIS, li dona suport obertament. Vaig criticar també l’exèrcit, jo vinc de l’exèrcit i el seu deure és protegir el sistema laic de Turquia i no ho ha fet.

No has tornat a Turquia des del 1998. Com et fa sentir això?

No hi penso, no hi vull pensar. Però, saps? Espanya, Itàlia i Grècia em recorden molt Turquia. Moltes coses s’assemblen. Avui he vist Barcelona per primer cop, perquè quan em van detenir no vaig veure res, i he pensat: Quina ciutat més bonica! S’assembla a Istanbul, però fins i tot és millor.

Què es el pitjor de l’exili?

El més difícil va ser moure’m d’un petit poble turc a Istanbul. Després vaig marxar a Grècia, que és gairebé com Turquia, després a Alemanya, on hi ha molt turcs, i després a Suècia. A mi m’agrada la gent i no tinc problemes per socialitzar. M’agraden els suecs i vaig aprendre la seva llengua, però al principi va ser molt difícil. Plorava sovint. Però des que vaig decidir que no tornaria a Turquia, no hi penso. Però mira el que faig: quan veig gent a Suècia parlant en turc, els segueixo sense que ells em vegin, intento escoltar-los i a vegades intento establir-hi contacte. Em fascina sentir parlar turc. També ho he fet aquí. Ara, després de parlar amb tu, he quedat amb una estudiant turca que no conec. La va conèixer la meva dona i l’he trucada i em deu estar esperant.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp