On són els drets laborals i econòmics de les persones migrades?

19/04/2018 - 11:06

Redacció

Drets. L’Assemblea de Cooperació per la Pau de Catalunya alerta de la manca del compliment dels drets laborals de les persones migrades subsaharianes residents a Catalunya, al Marroc i a Tunísia.

Les persones migrades tenen drets, també laborals, i el fet de garantir la protecció efectiva d’aquests drets recau en els països d’origen, de trànsit o de destí. El dret al treball, però, va més enllà del dret a tenir un lloc de treball i de l’obligació de garantir l’ocupació plena; comprèn l’accés a un treball sense discriminació, la llibertat d’elecció de l’ocupació i una estructura de suport que faciliti l’accés al treball, incloent-hi una formació professional adequada.

Tot i que la situació a Catalunya, al Marroc i a Tunísia no és la mateixa, en realitat es tracta de tres contextos similars, amb una història comparable: han passat de ser zones d’emigració a zones de trànsit, i finalment han esdevingut països d’acollida.

Hi ha mancances, desigualtats i injustícies que es repeteixen en els tres territoris, com per exemple la necessitat d’homologar els estudis o la precarietat dels treballs de cura, àrea en què les dones migrades destaquen en les pitjors estadístiques. Totes aquestes deficiències són les que pretén diagnosticar i treballar l’Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP), juntament amb diferents organitzacions de persones migrades i sindicats dels tres països, amb l’objectiu d’obrir noves línies de treball conjunt i fer propostes que tinguin una incidència a escala nacional i europea.

Catalunya i Barcelona, exemples a seguir?

L’experiència de Catalunya podria ser un exemple a seguir per a països com Tunísia i el Marroc, que han d’acollir immigrants subsaharians quan ells mateixos encara són països d’emigració. Però, lluny de ser un problema resolt, els drets laborals i econòmics de les persones migrades a Catalunya no sempre estan garantits.

Malgrat que és un país europeu i avançat, a Catalunya moltes persones migrades continuen disposant de poca informació sobre els seus drets, tinguin papers o no. A més, la Llei d’estrangeria és completament extemporània. Aquesta llei es va formular en un moment de benestar econòmic, i no preveu la situació actual de recés o d’estancament econòmic. Ara mateix promou que les persones estiguin sense papers durant períodes llargs de temps, i vulnera així diversos convenis de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i declaracions de les Nacions Unides.

Per a garantir els drets laborals de les persones migrades, a la ciutat de Barcelona trobem diferents iniciatives que duen a terme una tasca molt necessària. Des del 1989 destaca per exemple, la feina de l’Associació per l’Orientació, Formació i Inserció de Treballadors Estrangers (CITE) i la de l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC/UGT).

També l’Ajuntament de Barcelona, que a través de l’Oficina del Pla d’ Assentaments Irregulars (OPAI), s’encarrega no només de recomptar i fer un balanç del fenomen, sinó de dur a terme polítiques socials per a aquests col·lectius, la majoria dels quals solen ser homes immigrants i molts d’ells víctimes dels trasllats sistemàtics de persones subsaharianes de Ceuta i Melilla a Barcelona: són internades al CIE i desprès posades en llibertat als carrers sense cap mena de documentació. L’OPAI acompanya les persones que atenen per aconseguir estabilitat econòmica i emocional perquè construeixin un projecte de vida digna.

Altres mesures municipals han estat la de desenvolupar nous plans d’ocupació per a persones en situació irregular, accions informatives en aquells sectors on hi ha índexs d’irregularitat més elevats (com el servei domèstic) o promoure l’autoorganització i el desenvolupament de l’economia social i solidària amb cooperatives com Alencop i Diomcoop, que tant en el sector de la recuperació com la de venda ambulant estan sent pioneres en la inserció laborals de col·lectius subsaharians.

La duresa de les condicions al Marroc

Els convenis internacionals i les lleis laborals i de drets humans estan sotmesos a la Llei marroquina 02/03, que és molt restrictiva i vulnera diversos drets fonamentals.

D’altra banda, l’estratègia migratòria marroquina de moment no ha anat acompanyada de recursos per poder-la posar en marxa, i ara mateix són les associacions marroquines les que comencen a aplicar-la per tal de promoure una inserció efectiva de les persones subsaharianes regularitzades en els darrers anys. Azzouz Boulagdour, de l’organització Asticude, relata que les condicions de les persones migrades subsaharianes encara són molt dures al Marroc i que, de fet, la majoria d’elles viuen al carrer o al bosc.

Pel que fa al potencial de l’autoorganització i de l’economia social i solidària, al Marroc s’està preparant una llei específica per regular l’economia social i una altra de pensada per a les cooperatives, un format ja molt establert al país, especialment pel que fa a l’agricultura, però l’encaix d’aquesta economia en la realitat sindical i les necessitats laborals de les persones subsaharianes migrades és difícil.

A Tunísia la situació és millor?

A Tunísia s’està avançant en l’establiment d’un nou marc regulatori de la migració al país, malgrat que això no és una prioritat política. En aquest sentit, és clau el paper del sindicat UGT Tunísia (UGTT), que cal que segueixi implicat en el desenvolupament d’aquest marc per obtenir les màximes garanties possibles. Aquest marc ha de revocar la llei del 1968 sobre l’estada de persones estrangeres a Tunísia (i les seves modificacions corresponents), així com redefinir els articles del Codi de treball tunisià sobre les demandes (hiper)restrictives imposades a les persones treballadores al país.

Aquests dos marcs regulatoris impedeixen regularitzar els col·lectius de migrants al país (actualment només existeixen dues organitzacions legals, una d’elles legalitzada de fa molt poc), tot i que això no vol dir que els migrants no s’organitzin.

Durant els darrers mesos, l’ACPP ha recollit la informació sobre l’incompliment d’aquests drets aplegada per totes les organitzacions i tots els col·lectius participants en el projecte dels tres països. Aquesta tasca té com a objectiu elaborar un pla d’incidència política, que s’executarà en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp