a�?Molts llatinoamericans no saben que existeix la��asil i es regularitzen com a immigrantsa�?

27/07/2017 - 12:13

Redacció

Refugi. Entrevista sobre les dificultats per demanar i aconseguir protecciA? a Espanya des de la��AmA?rica Llatina.

Parlem amb Erika Torregrossa i David Querol SA?nchez, secretA�ria general i membre del ColA�legi da��Advocats Penal Internacional respectivament, sobre la situaciA? a l'AmA?rica Llatina i les dificultats per demanar i aconseguir protecciA? a Espanya.

El 20 de juny el ColA�legi da��Advocats Penal Internacional (BPI-CAPI) va organitzar una jornada da��assessorament gratuA?t amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades a Barcelona, on tA� la seu, i a la��Haia, on tA� oficina. La��objectiu era atendre totes les persones interessades a saber mA�s sobre el dret da��asil, tant si eren persones necessitades de protecciA? internacional, entitats da��atenciA? a persones refugiades com advocats. Amb aquest objectiu, Erika Torregrossa i David Querol SA?nchez van passar tot el dia de guA�rdia a la seu de la��organitzaciA? al carrer da��AusiA�s March.

El BPI-CAPI (per Barreau PA�nal International) es va fundar el 2002 a Mont-real i aplega colA�legis i associacions da��advocats i juristes compromesos en la promociA? de la justA�cia global i la defensa dels drets de les vA�ctimes de delictes contra els drets humans davant da��instA�ncies supranacionals. Torregrossa na��A�s la secretA�ria general des del mes de febrer, desprA�s da��haver-ne estat coordinadora per a la��AmA?rica Llatina durant vuit anys. Querol na��A�s un dels membres.

El currA�culum internacional de tots dos A�s molt atapeA?t. Ella A�s tambA� vicepresidenta de la ComissiA? de JustA�cia Penal Internacional de l’IlA�lustre ColA�legi de la��Advocacia de Barcelona (ICAB) i A�s especialista, entre altres, en el dret humanitari internacional i la justA�cia transicional en processos de pau. Nascuda a ColA?mbia el 1974 i resident a Barcelona des del 1986, A�s neta da��un advocat republicA� de Lleida que es va refugiar a ColA?mbia fugint de la Guerra Civil i hi va morir assassinat a trets a mans da��un sicari per defensar persones en situaciA? de vulnerabilitat.

Querol tambA� tA� una trajectA?ria poc freqA?ent. Nascut a Barcelona el 1974, es va convertir el 1998 en el membre mA�s jove del cos consular acreditat a la ciutat, quan va ser nomenat vicecA?nsol de Guinea Conakry, cosa que el va posar a cA�rrec de la gestiA? migratA?ria de les persones da��aquesta nacionalitat. Actualment A�s advocat da��estrangeria i de protecciA? internacional i advocat general del consolat general da��Hondures a Barcelona. TambA� A�s president de la ComissiA? da��Estrangeria del ColA�legi da��Advocats de MatarA?.

Una de les primeres visites que van tenir el 20 de juny va ser el da��una noia veneA�olana que els va explicar la seva histA?ria i els va preguntar com podia solA�licitar asil. a�?Ens va dir que tenia por, que no podia tornar a VeneA�uela perquA? no hi havia seguretat colA�lectivaa�?, explica Torregrossa. A banda de visites, tambA� van atendre consultes telefA?niques, com la da��una advocada da��ofici que trucava des de la��aeroport del Prat, on sa��havia desplaA�at per atendre una dona hondurenya susceptible de demanar asil. La va atendre Querol mentre parlA�vem.

QuA? volia?

David Querol: Era una companya experta en estrangeria perA? no en asil. Li han trucat per fer una assistA?ncia a la��aeroport. No li han dit que era un cas da��asil, sinA? da��expulsiA? i devoluciA?. Es tractava da��una senyora gran, hondurenya, que venia com a turista perA? ha dit que venia a treballar tambA�, i aquesta contradicciA? ha fet que la��apartessin immediatament de la cua. Quan hi ha arribat la meva companya, la senyora li ha dit que si la retornaven a Hondures la matarien, perquA? no pot pagar la��impost de guerra que pagava tots els mesos a les maras [bandes criminals organitzades] i que la��havien amenaA�at de mort. Ella ma��ha trucat per preguntar-me: a�?QuA? he de fera�??

Erika Torregrossa: Si un advocat da��estrangeria no sap com fer un procediment da��asil estem en un equilibri difA�cil. Hi ha pocs advocats especialitzats en asil, perquA? fins que no hem tingut una situaciA? da��emergA?ncia humanitA�ria no hem pres consciA?ncia de la necessitat da��obrir portes i tenir un aixopluc legal i de formaciA? dels professionals per donar cobertura als usuaris. PerA? si com a advocats no coneixem la matA?ria, estem infringint un dret inalienable, com A�s el da��asil.

I quA? li has dit?

David Querol: A�A la��aeroport el procediment da��asil A�s accelerat, tens molt poc temps per saber si la peticiA? da��aquella persona serA� admesa a trA�mit o no i aquesta A�s la diferA?ncia entre que sigui tornada o no. A�s quan mA�s despert has da��estar, sobretot a la��hora de veure que no sa��hagi vulnerat cap dret. Li he dit que el que primer que ha de fer A�s reunir-se amb la senyora a soles perquA? li expliqui bA� la seva histA?ria: da��on ve, si tA� familiars aquA� que puguin aportar proves, si ha fet alguna denA?ncia que les maras la��extorsionaven o si algA? la pot fera��

TambA� la��he avisada que un dels problemes que es plantegen a la��aeroport A�s que la Policia Nacional ja haurA� parlat amb ella per treure-li informaciA?, amb les coaccions corresponents. Hi ha companys que fins i tot han denunciat que sa��ha vulnerat el dret de fer bA� una assistA?ncia da��asil i de protecciA? internacional i que per aixA? no sa��ha admA?s a trA�mit una peticiA?. El policia el que fa moltes vegades A�s prejutjar i considera que aquella persona estA� demanant asil per demanar i ho fan constar a la��atestat. PerA? cal entendre que un hondureny no explicarA� la seva situaciA? a un policia. No hi confien. A Hondures des de fa anys hi ha un procA�s de depuraciA? de la policia, perquA? molts agents colA�laboren amb les maras a canvi de diners.

Erika Torregrossa: Tenen un component de por per la seva integritat, que A�s el que mA�s retrotrau de poder demanar protecciA?.

David Querol: Un altre problema A�s la falta da��informaciA?. Quan arriben aquA� no saben que hi ha un procediment da��asil i protecciA? internacional. AixA? ho he vist en casos molt flagrants. Un noi que feia anys que era aquA� va estar mA�s de quaranta dies en un CIE i el volien expulsar. Una setmana abans, les maras van matar el seu tiet. Era un cas clar de protecciA? internacional, perA? ell no sabia que aixA? existia. Molts busquen regularitzar-se com a immigrants econA?mics.

La violA?ncia associada a les marasA�A�s la principal causa de la fugida a la��exterior des da��Hondures i altres paA?sos del Triangle Nord?A�

David Querol: SA�, la delinqA?A?ncia comuna generalitzada, que a Hondures A�s organitzada entre grups territorials i afecta qualsevol sector de la poblaciA?. Sea��lsA� coneix vulgarment com maras, de marabunta, perquA? aquests grups sa��incrusten en tots els sectors de la societat i en viuen a travA�s de la��extorsiA? i de la��anomenat impost de guerra, que la majoria dels comerA�os han de pagar. En cas que no paguin, els extorsionen, a ells o a les seves famA�lies. O pagues o tea��n vas. Les maras, a banda da��implantar terror, busquen eliminar els familiars directes de la persona extorsionada, per evitar ser detinguts i acabar a la presA?, encara que el compliment de penes A�s curt. Molts dels seus membres han estat reclutats de molt joves i els han amenaA�at de mort si no entraven a la��organitzaciA?, i si no feien una prova da��entrada, com matar algun familiar. A�s la principal causa de fugida del paA�s.

Cap on van?

David Querol: La via per escapar, tant per als que no volen entrar a la��organitzaciA? com per als que fugen perquA? en sA?n vA�ctimes, A�s fugir als Estats Units via MA?xic, a travA�s del desert, en un tren de mercaderies, al qual anomenen la bA?stia.A� Dura molts dies i alguns moren en el camA�. Altres sA?n interceptats i deportats. Molts han desaparegut en el desert. Els que poden estalviar i preparar-se, sa��amaguen dins del paA�s i busquen una segona via, que A�s la de viatjar a Espanya com a turistes. Si no tenen prou diners per desplaA�ar-se tota la famA�lia, viatgen els que estan mA�s exposats i estalvien perquA? els altres ho puguin fer desprA�s. Atenc moltes famA�lies que estan partides.

a�?Les dones, en contextos de guerra, estan sotmeses a condicions especialment vulnerablesa�?

A ColA?mbia, tot i la��acord de pau entre el Govern i les FARC, tambA� continuen els desplaA�aments interns i la fugida a la��exterior. Quines sA?n les condicions de seguretat actualment?

Erika Torregrossa: La pau va suposar la��abandonament de les armes per part de les FARC i va ser un avenA� valuosA�ssim, perA? existeixen organitzacions criminals amb interessos particulars que estan atemptant contra el cor de la pau, que sA?n els defensors dels acords i dels drets humans, i la violA?ncia continua afectant la poblaciA? civil. Aquestes organitzacions criminals han de ser perseguides, jutjades i erradicades. La��Estat ha de proveir els mecanismes perquA? la pau sa��implanti a tot el territori, que els acords no es quedin en paper mullat o en un desiderA�tum fragmentat pels territoris. NomA�s aixA� sa��aconseguirA� combatre la impunitat del crim organitzat.

ColA?mbia A�s el primer paA�s del mA?n en nombre de desplaA�ats interns. Tu has treballat amb dones obligades a fugir de casa seva. En quina mesura pateixen el conflicte? Quina A�s la problemA�tica de gA?nere?

Erika Torregrossa: Les dones, en contextos de guerra, estan sotmeses a condicions especialment vulnerables, sA?n utilitzades com a esclaves pels combatents, se n’abusa fA�sicament i moralment, sA?n les que durant els desplaA�aments porten a sobre el pes dels fills. Durant 50 anys de violA?ncia a ColA?mbia, com en altres paA?sos da��AmA?rica Llatina i del mA?n, la violA?ncia sexual ha estat una prA�ctica generalitzada i silenciada, amb un nivell da��impunitat que fa vergonya. PerA? hi ha un a�?haloa�? da��esperanA�a que creix. En els darrers anys i grA�cies a la lluita da��organitzacions no governamentals dins i fora de ColA?mbia, sa��ha obert la perspectiva de gA?nere en els processos de veritat, justA�cia i reparaciA?; sa��ha promogut la participaciA? activa de les dones en els processos de presa de decisions, i sa��ha aprovat una llei que estableix que els actes de violA?ncia sexual comesos dins el conflicte armat poden constituir crims de lesa humanitat, crims de guerra i actes de genocidi. AixA? els fa imprescriptibles.

Com en el cas da��Hondures o VeneA�uela, les peticions da��asil a Espanya per part de colombians tambA� sa��estan incrementant. Per quA? na��hi havia tan poques abans?

Erika Torregrossa: Els increments mA�s dramA�tics de solA�licituds da��asil de colombians i les colombianes a Espanya es van produir el 2000 i el 2007, just abans de la introducciA? del visat de trA�nsit a Espanya. El desplaA�ament colombiA� ha estat eminentment intern, tot i que els desplaA�ats econA?mics representen un percentatge important a Europa i els Estats Units. PrA�cticament tothom que ha marxat de ColA?mbia en un moment o altre durant aquestes darreres dA?cades, ha tingut un motiu subjacent, que A�s la violA?ncia estructural dins el paA�s. La violA?ncia, provinent de grups armats, organitzacions criminals oA� estructures paramilitars A�s el principal motiu de desplaA�ament forA�A?s. Als anys vuitanta a��jo en vaig marxar al 1986a�� es va produir una onada de violA?ncia impressionant. Cada dia hi havia atemptats a les grans ciutats amb vA�ctimes civils; les organitzacions criminals al marge de la llei es van organitzar per perpetrar crims i per sembrar el terror.A�Tothom que tenia famA�lia a la��exterior, enviava els seus fills a la��estranger.

Hi ha una part important de la poblaciA?, perA?, que desconeix els seus drets de protecciA? internacional. Molts no han estat conscients del fet que, malgrat ser vA�ctimes da��un conflicte intern, tA� una transcendA?ncia internacional i hi ha un conveni supranacional que els empara.

Quines sA?n les principals dificultats que es troben aquestes persones per poder solA�licitar i obtenir protecciA? a Espanya?A�A�A�A�

David Querol: Da��entrada, la��accA�s a fer la peticiA?, perquA? encara que els convenis internacionals estableixen que es pot solA�licitar protecciA? en missions diplomA�tiques, en la prA�ctica no es pot fer fins que sa��entra a Espanya. Un altre factor A�s la prova indiciA�ria, A�s a dir, el relat dels solA�licitants i els documents que reforcin els fets que explica: per exemple, una denA?ncia feta a la policia abans de marxar, les cA?pies dels bitllets da��aviA? o fotografies si sa��han produA?t lesions. Totes aquestes proves serveixen per reforA�ar la��entrevista que han de fer, perA? sovint A�s difA�cil aconseguir-les. I una bona entrevista A�s crucial, A�s un 80% de la��admissiA? a trA�mit de la solA�licitud. Quan acompanyo algA? a fer-la, li dic al policia que apunti que estA� plorant, que apunti la��expressiA? que mostra mentre explica quA? li ha passat. El mA�s important de la��entrevista A�s mostrar por fonamentada a tornar, el perill, com ta��ha afectat aquella situaciA?. Un cop es fa aixA?, A�s la��Oficina da��Asil i Refugi (OAR) qui investiga per saber si A�s cert o no.

Erika Torregrossa: Les entrevistes les fan policies i no funcionaris, i no tenen prou formaciA? per poder-los atendre i per poder discernir si compleixen els requisits. A vegades els requisits es compleixen i es passen per alt. A mA�s, encara no sa��ha desenvolupat el reglament de la Llei da��asil del 2009, i aixA? A�sA�fonamental, perquA? deixa molts buits. El reglament regula la��especificitat del bA� jurA�dic protegit, i en aquest cas estA� totalment desprotegit perquA? hi ha una llei molt oberta a interpretacions arbitrA�ries per part de la��AdministraciA?.

a�?En comptes de regular el dret da��asil i fer-ho de la manera mA�s rA�pida, eficaA� i humana possible, sa��ha fet tot el contrari i sa��han prioritzat les devolucions en calent.a�?

Quines conseqA?A?ncies tA� aixA??

David Querol: Doncs que li expliquis una cosa a un policia i digui: a�?Jo no considero que en la teva situaciA? hi hagi tant perill per a la vidaa�?. Ells no resolen, fan un informe i la��envien, perA? la persona que no ha vist res, que no ha vist aquest home plorar com la��he vist jo, admetrA� o no a trA�mit la peticiA? o farA� que sa��investigui en funciA? del que llegeixi.

Erika Torregrossa: Afecta els mitjans de prova. Quan hi ha persones que temem per la seva vida els pregunten com han estat amenaA�ats. Per exemple, un periodista pot dir que li han enviat amenaces de mort a travA�s de Twitter. El policia pot dir que aixA? no A�s admissible com a prova i ho pot recollir en el seu informe o no, perA? A�s discrecional. Hi hauria da��haver un reglament que especifiquA�s els mitjans i els elements probatoris pelsA�quals es pugui admetre a trA�mit o no un procediment. Si no, queda molt obert.

Fa vuit anys ja que es va aprovar la Llei da��asil, com A�s que no sa��ha desenvolupat?

Erika Torregrossa: PerquA? hi va haver un canvi de govern a Madrid i no sa��ha considerat prioritari. Tenim un govern central que A�s el mateix que ha autoritzat les devolucions en calent en la disposiciA? cinquena de la Llei de seguretat ciutadana. Estem vivint una situaciA? en quA? en comptes de regular el dret da��asil i fer-ho de la manera mA�s rA�pida, eficaA� i humana possible, sa��ha fet tot el contrari i sa��han prioritzat les devolucions en calent.

David Querol: El que tambA� estA� passant A�s que estan trigant dos i tres anys a donar una resposta a les solA�licituds. Ma��ha passat amb hondurenys que els han admA?s a trA�mit la solA�licitud i passat el temps han decidit tornar la targeta vermella, demanar el passaport i retornar a Hondures. Un dels problemes mA�s greus A�s que ningA? coneix la targeta vermella de documentaciA? que donen als solA�licitants da��asil, i no els volen donar feina. No troben feina i no poden estar sense fer res. El que necessiten A�s un NIE. Els ho dic a tots quan entren al despatx: a�?Us penseu que heu arribat a una illa i esteu salvats?a�? Esteu equivocats. Ara comencen els problemes, i em refereixo a obtenir els serveis socials derivats de la peticiA? da��asil.

Demanar asil a la��Estat no A�s una panacea?

Erika Torregrossa: Ni a Espanya ni a altres paA?sos europeus. NomA�s conec un paA�s on A�s fA�cil i ta��ho posen bA�, que A�s el CanadA�. I ha estat una aposta. La nostra organitzaciA? va nA�ixer a Mont-real i a la darrera jornada que hi vam oferir vam parlar da��asil i refugi. Una advocada canadenca ens va dir que nosaltres estA�vem a la prehistA?ria.

 

Comparteix aquest contingut

Whatsapp