Més de 615 persones han mort al Mediterrani quan cercaven refugi des del gener del 2018

24/05/2018 - 11:45

Redacció

Mediterrani. Les dades de mortalitat que recull el projecte Missing Migrants tornen a ser esfereïdores: el Mediterrani segueix sent el principal lloc de mort de persones migrades.

Amb les dades recollides el 6 de maig de 2018, el Mediterrani torna a assolir el trist rècord de ser el principal lloc de mort de persones migrades. Des del gener d’aquest any, més de 615 persones han perdut la vida ofegades o han desaparegut al Mediterrani mentre intentaven arribar a les costes de països europeus que les acollissin.

Ens ho recorda cada dia el comptador de la vergonya del memorial “Som i serem ciutat refugi”, ubicat a la platja de la Barceloneta, que reflecteix les xifres que recull el projecte Missing Migrants, de l’Organització Internacional de les Migracions (IOM). Aquest número continua creixent sense parar, abans fins i tot de que arribin els mesos més intensos per a tristos recomptes com aquest.

Les dades de la IOM també alerten que la ràtio de morts vs. arribades s’ha incrementat respecte a l’any passat: de l’1,5% a l’1,8%.

De totes maneres, aquestes xifres no sorprenen, tenint en compte les dificultats afegides últimament per certs països europeus i els obstacles amb què es troben les organitzacions que es dediquen a rescatar persones en perill, precisament al Mediterrani.

Criminalització de la feina de les organitzacions de rescat

No només ens referim als últims incidents de Proactiva Open Arms a Itàlia, on els van immobilitzar un vaixell durant un mes, fins que el jutge en va decretar l’alliberament perquè no apreciava una “aparença delictiva respecte a l’afavoriment de la immigració il·legal”.

També cal recordar casos que van començar l’any passat i encara no s’han resolt, com el del vaixell alemany retingut, també a Itàlia, des de l’agost passat, o els que s’acaben de resoldre fa pocs dies, com el judici a Grècia als bombers espanyols de Proem-Aid, que han estat absolts de les acusacions de tràfic de migrants.

Aquestes pressions sobre persones que es dediquen a salvar éssers humans són la prova que els estats europeus tenen en el punt de mira la feina d’aquestes organitzacions i les criminalitzen sense avergonyir-se’n.

Iniciatives ciutadanes

La recurrència, any rere any, d’aquestes xifres i les actituds dels governs europeus han empès la societat a mobilitzar-se per donar suport a aquestes organitzacions i visibilitzar la doble injustícia d’acusar-les i de criminalitzar-les, precisament quan estan fent una tasca humanitària que correspondria als estats.

A Catalunya, per exemple, la plataforma Stop Mare Mortum, creada després de la catàstrofe de l’abril del 2015, quan 900 persones van perdre la vida en un naufragi prop de Lampedusa, ha denunciat el Govern espanyol per incompliment de les quotes del seu compromís amb el programa de reubicació de persones en cerca de refugi. De moment la demanda ha estat admesa a tràmit.

Recordem també que moltes altres organitzacions ciutadanes segueixen treballant i mobilitzant-se per visibilitzar la injustícia i mostrar la disposició de la nostra societat per a l’acollida. Ens referim a entitats i grups que s’impliquen en aquest àmbit, com els Minyons Escoltes, que ofereixen l’activitat teatral Amic meu!, o la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, que dona suport a projectes com “Mudances de protesta”, o Barri Obert de Gràcia, que programa activitats per sensibilitzar, com la projecció de documentals o la celebració de concerts.

I això són només alguns exemples d’accions ciutadanes. N’hi ha moltes més, perquè, veient els números creixents de morts injustes, la ciutadania es rebel·la.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp