L’hort com a teràpia

25/09/2018 - 10:12

Redacció

Entitats. La mitja hectàrea de cultiu que la Fundació Benallar té prop de Vallvidrera s’ofereix com un recurs terapèutic i de suport emocional a les persones refugiades.

Des del 2016 la Fundació Benallar és una de les entitats participants en el programa Nausica, d’atenció i de suport social a les persones refugiades que va posar en marxa l’Ajuntament de Barcelona. La fundació els dona acollida residencial, suport en les necessitats bàsiques i un acompanyament socioeducatiu molt orientat a la inserció laboral.

Molt a prop de Vallvidrera ens sorprèn un petit camí que mena a un espai obert amb jardins cuidats. Al darrere s’hi troba un ric terreny hortícola, on encara despunten les últimes albergínies de l’estiu. És mitja hectàrea de cultiu cedida per la congregació religiosa Germanes de l’Assumpció i que, des de fa uns quants anys, forma part del curs de promoció professional de jardineria i d’horticultura per a persones migrants de la Fundació Benallar.

Quan hi arribem, ens rep l’educadora social responsable de la formació, María José Susperregui. “Cada any una vintena de joves aprenen a cultivar fruites i verdures, que després subministrem al restaurant Semproniana, de la xef Ada Parellada”, ens explica. Aquests darrers dies de pluges han fet més difícil encarregar-se de la terra, i per això el Mohamed hi ha anat més tard amb la seva bicicleta. Ell és un dels joves que cada dia es guanya un sou cultivant la terra i que vol formar-se per treballar en horticultura.

Recurs terapèutic i de suport emocional

Des que formen part del programa Nausica, el recurs ha agafat encara més pes en veure que podia contribuir a millorar l’autoestima, la seguretat i la confiança de les persones refugiades i sol·licitants d’asil. Les persones refugiades que atén la Fundació Benallar acostumen a tenir una formació que han cursat als seus països d’origen.

Així que, en aquest cas, l’hort s’ofereix com un recurs terapèutic i de suport emocional. “Es tracta que les persones que acaben d’arribar tinguin un espai a l’aire lliure on sentir-se persones i vegin que són capaces de fer una feina de manera autònoma”, diu l’educadora.

Llengua, pis i feina

L’objectiu de la Fundació Benallar és garantir l’autosuficiència de les persones refugiades. Per a això, ofereixen estades temporals en quatre pisos i elaboren un pla de treball individual amb accions dirigides a tramitar la sol·licitud d’asil i aconseguir un pis i una feina. Les persones que s’inscriuen en el projecte són joves, d’entre 30 i 40 anys, amb estudis universitaris que han deixat feines estables o negocis als seus llocs d’origen.

“Són periodistes, professors d’universitat o farmacèutics titulats que, un cop aquí, no tenen oportunitats laborals com les que han deixat enrere”

L’equip de professionals de l’entitat, format per 40 voluntaris i professionals, també ha de fer un treball psicològic que mira d’adequar les expectatives de les persones refugiades al nou entorn. “Són periodistes, professors d’universitat o farmacèutics titulats que, un cop aquí, no tenen oportunitats laborals com les que han deixat enrere”, explica l’educadora social responsable del projecte de refugi de la fundació, Mercè Bros.

Avui la Fundació Benallar està satisfeta amb la nova activitat d’horticultura i els horitzons que pot obrir en l’acompanyament de les persones nouvingudes perquè trobin una nova llar a Barcelona. Per això també desenvolupa altres projectes, com un mètode propi d’aprenentatge de llengües, que permet a les persones refugiades fer-se amb la llengua que es parla a la ciutat de manera pràctica i ràpida.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp