L’escola també acull

28/09/2018 - 10:45

Redacció

Educació. L’escolarització dels infants nouvinguts que ho han hagut de deixar tot enrere i que sovint han viscut situacions extremes és un element clau que els ofereix seguretat i la possibilitat de recuperar-se, i els obre noves perspectives de futur.

Dels més de 25 milions de persones refugiades que hi ha al món, segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), la meitat tenen menys de 18 anys. Els infants, especialment els que viatgen sols —més d’un terç—, són, precisament, els més vulnerables d’aquesta crisi humanitària. Les seqüeles que poden patir, tant des del punt de vista mèdic com psicològic, són múltiples, tals com la pèrdua dels pares o cuidadors per causa de mort o perquè es veuen obligats a separar-se'n, la fam o la falta d’higiene i assistència sanitària, però també tenen un risc alt de perdre oportunitats educatives.

A l’escola, els nens juguen, aprenen i es desenvolupen. El seu futur depèn, en part, de l’accés a una educació de qualitat. Malgrat això, l’informe “Invertir la tendència: l’educació dels refugiats en crisi”, d’ACNUR, l’agència de l’ONU per als refugiats, mostra que quatre milions de nens i nenes refugiats arreu del món no van a l’escola. Només el 61% cursen estudis de primària, en contrast amb la taxa global, que és del 92%. A mesura que creixen, la bretxa es fa més profunda: el 23% dels infants refugiats arriben a la secundària i a penes un 1% accedeixen a la universitat.

L’arribada a l’escola

El Miqueas Josué, de 9 anys, i la seva germana, la Yeinile Raquel, de 8, van arribar a Barcelona el desembre del 2017 quan els seus pares fugien de la repressió a Veneçuela, el seu país natal. Allà, la família, militants del partit opositor, estava al capdavant d’una fundació que rescatava joves drogodependents del carrer, molts d’ells pertanyents als col·lectius. Es tracta, segons l’ONU, d’organitzacions que es creen per implementar programes governamentals i que realitzen activitats de vigilància per a les autoritats, algunes de les quals fan servir les armes per intimidar i atacar persones oposades al Govern. “Vam tenir molts problemes perquè molts dels nois rescatats havien quedat en deute amb els col·lectius i no els volien deixar marxar. Ens van amenaçar de mort i vam tenir diversos intents de furts a casa, per la qual cosa vam haver de deixar-ho tot i fugir en menys de 24 hores”, segons explica el pare, Josué Salazar, conseller familiar de professió.

El procés de preinscripció d’infants refugiats és el mateix que el de qualsevol altre infant, i es facilita que els germans puguin anar tots a la mateixa escola.

Un cop instal·lats a Barcelona, primer en un hotel i posteriorment en una residència, gràcies a l’ajuda d’entitats com la Creu Roja, els petits de la família van començar l’escolarització a Els Pins, escola del districte municipal d’Horta-Guinardó. A l’igual del Tamar, el Levan i l’Anna, tres germans de Geòrgia, estat d’Europa de l’Est, de 3, 8 i 10 anys, respectivament. El procés de preinscripció, en aquests casos, és el mateix que se segueix amb qualsevol altre infant, i es facilita que els germans puguin anar tots a la mateixa escola.

El curs passat va ser la primera vegada que el centre rebia nens refugiats, i ràpidament es va muntar l’aula d’acollida, de la qual no es disposava abans. També es van afanyar per proporcionar-los un lot de material (estoig, paper, llapis…), llibres (d’un fons de llibres que l’escola va reutilitzant) i dossiers que preparen els mateixos professors. “Hi ha qui s’hi està només quinze dies; d’altres, tres mesos… però nosaltres ho projectem com si s’hi haguessin d’estar tot el curs”, ens explica la directora, Anna Mackay. A la vegada, se’ls assignen alumnes que els fan de tutors perquè se sentin més acompanyats durant el procés d’adaptació.

Principals dificultats d’aprenentatge

En aquest procés, l’idioma és el primer obstacle amb què es troben els nouvinguts, tot i que és fàcilment superable perquè les ganes de comunicar-se fa que de seguida es facin entendre. Més difícil és superar el seu estat psicològic, perquè no hem d’oblidar que són infants que no només han viscut una situació extrema, sinó que ho han deixat tot enrere. “La part més dura per als meus fills va ser haver-se de desprendre de la família, els amics, i haver de tornar a fer vincles afectius en un nou país”, recorda el Josué.

L’impacte del trauma que han viscut provoca desfasaments en diverses àrees del desenvolupament, com problemes d’atenció i memòria, por i ràbia, dificultats de relació en l’aspecte social, etc.

Per a María Álvarez, terapeuta infantil del Centre Exil, la situació psicològica en què es troben els refugiats quan arriben al país d’acollida “és molt variable, perquè depèn de la seva història prèvia al país d’origen”, però quan es tracta de nens, “l’impacte del trauma provoca desfasaments en diverses àrees del desenvolupament”, com per exemple problemes d’atenció i memòria, por i ràbia, dificultats de relació en l’aspecte social, problemes sensoriomotrius, etc. Aquesta entitat ofereix atenció terapèutica a persones exiliades víctimes de contextos de guerra, entre les quals hi ha infants que estan sent escolaritzats en escoles catalanes. Compten amb un equip format per professionals del treball social, la psicologia i la psiquiatria que intervenen de forma directa amb l’infant i la seva família, però també treballen formant les persones que els acompanyaran, com per exemple els professors.

L’escolarització és fonamental, però tal com puntualitza María Álvarez, si no es resolen les necessitats bàsiques, la rehabilitació no es pot completar. “Aquests nens viuen moltes vegades amb incerteses: potser tenen familiars que han quedat en el lloc de conflicte, no saben quina és la seva situació legal, si els donaran un pis o no… Per això és bàsic afavorir un context de seguretat (casa, escola, feina) a llarg termini i que a partir d’aquí puguin aprendre, perquè en estat d’alerta i supervivència no es pot.” “Els meus fills van arribar a pensar que sempre viuríem movent-nos d’un lloc a l’altre. Poder anar a l’escola, viure en un pis, és molt important per a ells, perquè veuen el panorama més clar i això els tranquil·litza tant a ells com a nosaltres”, assegura Josué Salazar.

La sensibilització dels alumnes i les seves famílies

Els petits Lizzi, Luka i Niki continuen a Els Pins durant aquest curs escolar, però el Miqueas Josué i la Yeinile Raquel ara viuen a Logroño, on la família ha pogut trobar, per fi, aquesta estabilitat. Anna MacKey es lamenta que, a l’igual de com arriben, poden marxar d’un dia per l’altre, i moltes vegades no tenen ocasió d’acomiadar-se. El comiat és un moment difícil tant per als alumnes com per als professors, però queda la satisfacció de la feina ben feta: “L’aprenentatge és molt gran, és un repte per a tot el claustre de professors.”

És important explicar als alumnes i a les seves famílies que al llarg del curs poden arribar nens i nenes que han hagut de deixar la seva casa, els seus amics i la seva família, de sobte.

El paper de l’escola com a vertebrador de processos d’inclusió demana també sensibilitzar els alumnes i les seves famílies. “Aquest any, els grups que tenen vacants ja els hem posat en situació explicant-los que podria ser que a mig curs arribessin nens i nenes nous i que s’imaginin com seria haver de deixar casa teva, els teus amics, la teva família, de sobte. I també hem treballat amb l’AMPA i estan tots molt disposats i amb ganes de rebre aquestes persones”, afirma la directora de l’escola Els Pins.

A banda d’això, l’Ajuntament de Barcelona i les entitats disposen de recursos pedagògics i d’eines de sensibilització i educació per al desenvolupament destinats a la societat civil en general. L’ACNUR, per exemple, porta a terme, des del 2011, programes de sensibilització destinats a l’educació primària i secundària. Una mostra són els tallers-xerrada “Escoltem els refugiats”, en els quals es treballa el coneixement dels fenòmens migratoris a través del testimoni directe de persones refugiades. Educar les noves generacions sobre les desigualtats és la millor forma de canviar.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp