Les ciutats refugi uneixen forces contra Rajoy

27/09/2017 - 10:41

Redacció

Asil. Representants d’una vintena de municipis exigeixen al Congrés dels Diputats que l’Estat aculli amb urgència les 15.000 persones refugiades que encara no ha reubicat.

Que vinguin, i que vinguin ja. Aquest ha estat avui el clam de les ciutats refugi de l’Estat, que han unit forces per exigir al president espanyol, Mariano Rajoy, que compleixi els compromisos europeus en matèria d’asil i que aculli amb urgència a l’Estat les 15.000 persones refugiades que encara no han arribat a Espanya.

“Rajoy no pot seguir amagant-se i posant excuses. O compleix amb les seves obligacions de drets humans o que deixi pas a les ciutats refugi”, ha dit el tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Jaume Asens.

Asens ha encapçalat una delegació de representants d’una vintena de ciutats que s’han desplaçat al Congrés dels Diputats, a Madrid, en un dia molt simbòlic, el 26 de setembre, just quan venç el termini de dos anys que tenia el Govern espanyol per reubicar i reassentar 17.337 persones refugiades a Grècia, Itàlia i els països veïns a Síria. De totes aquestes persones, i al llarg d’aquests 24 mesos, n’han arribat menys de 2.000, 1 de cada 10.

El missatge de les ciutats ha estat clar: exigeixen a Rajoy que posi en marxa un pla d’emergència, detallat i amb calendari, perquè arribin les més de quinze mil persones que falten i que siguin acollides a l’Estat garantint-ne tots els drets i amb dignitat. També li exigeixen que expliqui al Congrés dels Diputats, als municipis i a la ciutadania els motius pels quals no ha complert els compromisos que va subscriure fa dos anys amb la Unió Europea.

“Les ciutats estem disposades a treballar per acollir les 15.000 persones que ja haurien de ser aquí”, ha afirmat Asens al costat d’altres càrrecs municipals que s’han desplaçat a la capital espanyola i que representen Badalona, Cadis, Còrdova, Girona, Granada, la Corunya, Las Palmas de Gran Canaria, Madrid, Palma de Mallorca, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, Tarragona, València i Saragossa.

“Milers de persones estarien fora de perill si Rajoy hagués complert el seu compromís amb la UE. Les ciutats refugi no ens resignem. Volem acollir!”, ha dit, al seu torn, en un tuit l’alcaldessa Ada Colau.

La delegació ha mantingut una reunió de treball amb membres de diversos grups parlamentaris als quals ha tramès la indignació davant la passivitat i la falta de sensibilitat del Govern central i els han animat a posar en marxa mesures conjuntes que el forcin a complir els compromisos d’acollida que va subscriure amb la UE, tot i que amb el venciment del termini n’acaba la vigència i l’obligació.

Els representants dels grups que els han rebut —Compromís, En Comú Podem, En Marea, PdCat, ERC i Unidos Podemos— han subratllat el fet que el Govern Central s’ha desentès de les seves obligacions i que alhora ha impedit que altres administracions poguessin rebre i atendre les persones refugiades amb els recursos necessaris. El PP i Ciutadans no hi han assistit perquè havien declinat la invitació i el PSOE, que havia confirmat que hi seria, finalment no s’hi ha presentat.

Els municipis han volgut denunciar també la manca d’ajut que han rebut els ajuntaments a l’hora d’atendre les persones refugiades que arriben a diari i pel seu compte a les seves ciutats. En aquest sentit, Asens ha denunciat la manca de transparència pel que fa a la gestió dels fons europeus que Espanya rep per a la integració de persones immigrades i refugiades, “i que en canvi es fan servir per vigilar fronteres i fer polítiques d’expulsió”, ha destacat.

Asens ha posat l’exemple de Barcelona, on durant els primers sis mesos d’aquest any s’havia atès ja el mateix nombre de persones que durant tot l’any passat, prop de 2.300 persones. “Barcelona dedicarà, el 2017, 1,5 milions d’euros a fer front a l’atenció inicial de persones refugiades que arriben a la ciutat i encara no estan sent ateses pel pla d’acollida estatal. Per això creiem que és una despesa que hauria d’assumir l’Estat, com ho fa a altres ciutats espanyoles”, ha explicat.

Els representants municipals han coincidit a denunciar també l’opacitat informativa del Govern central; la greu mancança de pisos per allotjar aquestes persones en algunes ciutats; el gran esforç de coordinació que han de fer els municipis amb les entitats d’atenció a persones refugiades per poder-hi treballar, o el fet que molts ens locals han hagut de posar en marxa programes alternatius al pla d’acollida estatal en les seves ciutats per a les persones sol·licitants d’asil que queden fora de la cobertura de l’Estat.

Aquesta trobada amb els grups polítics del Congrés dels Diputats neix de la trobada que es va celebrar el juny a Barcelona amb els representants de 25 ciutats refugi, en què es van comprometre a seguir treballant junts per compartir experiències d’èxit en aquest àmbit, i a portar la denúncia de desatenció al Govern estatal.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp