"La seva actitud davant la vida A�s una autA?ntica lliA�A?"

26/06/2017 - 19:33

Redacció

SensibilitzaciA?. Parlem amb el fotA?graf HA�ctor Mediavilla, director del projecte de fotografia participativa a�?Somnis refugiatsa�?, i amb Nanthasri, un dels onze solA�licitants da��asil que sa��han format durant sis mesos amb la seva supervisiA?.

Al centre de la plaA�a de les GlA?ries, al costat d'una de les boques del metro, hi ha uns cubs enormes coberts de fotografies. De lluny, veient-los des del Museu del Disseny de Barcelona, es distingeixen retrats de gran format d'una desena d'homes i dones. SA?n els protagonistes de l'exposiciA? "Somnis refugiats", que recull el treball que han realitzat durant sis mesos onze persones en el marc d'un projecte de fotografia participativa impulsat i dirigit pel fotA?graf documental HA�ctor Mediavilla (Barcelona, 1970) amb la colA�laboraciA? de l'Obra Social "la Caixa i el suport de l'Ajuntament.

SA?n set homes i quatre dones, d’entre 15 i 33 anys, de nou nacionalitats diferents. El que tenen en comA? A�s que tots van fugir dels seus paA?sos, van recalar a Barcelona buscant seguretat i han solA�licitat asil a les autoritats espanyoles.

Ens hem citat amb l’HA�ctor i amb un dels seus alumnes per visitar l’exposiciA?. A alguns no els ve de gust parlar amb periodistes o estan ja cansats de fer-ho, altres necessiten protegir la seva identitat. Arriba el Nanthasri, escoltant mA?sica amb auriculars i amb una gorra de promociA? de la ciutat que el protegeix del potent sol de mitja tarda. Periodista, dissenyador grA�fic i guionista de 25 anys, la fotografia A�s la seva gran passiA?. Originari de Sri Lanka, d’A?tnia tA�mil, va arribar a Barcelona fa un any, desprA�s d’haver passat divuit mesos a tres paA?sos africans, EtiA?pia, Ghana i NigA?ria. EstA� aprenent castellA� i busca feina mentre estudia i fa prA�ctiques de cuina. Va entrar en contacte amb el projecte a travA�s de Accem, l’entitat que li presta atenciA? social en el marc del programa estatal d’acollida de refugiats.

Comencem la visita des del principi, davant del cub d’entrada, en quA? apareix el tA�tol de l’exposiciA? i l’explicaciA? dels objectius i la mecA�nica de treball del projecte. D’on sorgeix el nom de “Somnis refugiats”?

HA�ctor: Ho vaig proposar jo. Quan vaig presentar el projecte a la convocatA?ria de “la Caixa” li havia de posar un nom. AixA? era abans de conA?ixer les persones que desprA�s van formar part del grup. Li vaig estar fent voltes i em va agradar el de “Somnis refugiats”, i no “Somnis de refugiats”. Somnis tA� la connotaciA? de futur, d’amplitud, d’esperanA�a, i refugiats, a mA�s de descriure el colA�lectiu, em fa la sensaciA? com que no sA?n lliures del tot. A ells els ha agradat molt.

Nanthasri: A�s un bon tA�tol. Es refereix als somnis de les persones que solA�liciten asil.

HA�ctor: Si vols, llegim els objectius del projecte i desprA�s t’ensenyem les fotografies i els collages, que sA?n molt interessants. Entre els beneficis del projecte estA� l’adquisiciA? de noves habilitats i coneixements, en el sentit que aprenen fotografia. TambA� A�s una excusa per conA?ixer la ciutat. Hem estat en dos centres cA�vics els dimarts i els dijous (Centre CA�vic GuinardA? i l’Ateneu Harmonia de Sant Andreu), al platA? el vam crear a Can BastA�, i a l’Institut d’Estudis FotogrA�fics de Catalunya ens van cedir una aula amb ordinadors. TambA� vam anar a veure una exposiciA? i hem fet prA�ctiques al carrer. Hem utilitzat la fotografia, el vA�deo i la intervenciA? plA�stica com a eina per incrementar la confianA�a i l’autoestima, desenvolupar la creativitat i millorar la construcciA? de la seva identitat en el nou entorn d’acollida.

L’exposiciA? s’obre amb un primer gran retrat, un dels que Osama (LA�bia, 33 anys) li va fer al Nanthasri. A la fotografia, el Nanthasri mira cap a un punt indefinit, cap amunt, cap al cel. Suggereix esperanA�a, fe, futur. QuA? significa per a ell que el seu retrat i les seves fotografies estiguin exposades en una gran plaA�a de Barcelona?

Nanthasri: Mai hauria imaginat una cosa aixA�, era impossible. Estic molt content, A�s molt important per a mi. Vaig enviar les fotos a la meva famA�lia a Sri Lanka, a la mare i al meu germA�, i es van posar molt contents.

HA�ctor: Per mi, el mA�s important de tot aixA? A�s que ells, els autors, estiguin orgullosos i satisfets de la feina. A mi em fa molt feliA� tambA�, perquA? entenc que toquem un tema molt delicat. Ells durant el taller s’han obert i han explicat coses que sA?n difA�cils.

Deixem enrere el retrat del Nanthasri a la recerca de les seves fotografies. Les han seleccionat entre tots i les han distribuA?t barrejades sobre els diferents cubs. Ells mateixos i Barcelona sA?n un tema recurrent.

HA�ctor: A�s un treball colA�lectiu, de mA?ltiples mirades que parlen d’un mateix tema des de diferents territoris de procedA?ncia. La producciA? de cadascun A�s desigual i vam decidir barrejar totes les fotos sense indicarA�sota de qui sA?n. Hi ha moltes fotos del Nanthasri que m’agraden. TA� una sensibilitat per a la llum i les textures extraordinA�ria. A�s el seu toc.

L’HA?ctor assenyala una foto nocturna del Palau de Mar, a la Barceloneta, i una altra d’abstracta, de tons sA?pies, en la qual semblaA�que neden una mena d’angules entre llums i ombres.

Nanthasri: SA?n noodles! Vaig posar fideus xinesos amb una mica d’aigua i vaig fer aquesta foto. La vaig ilA�luminar amb la llanterna del mA?bil.

HA�ctor: A ell li agrada treballar amb poca profunditat de camp, amb molt desenfocament i formes abstractes.

El Nanthasri mostra una altra fotografia, d’una habitaciA? en penombra, en la qual una cortina vermella contA� un sol que vol entrar a dojo.

Nanthasri: A�s a la meva habitaciA?. Visc en una habitaciA? llogada a la Pau.

Ens trobem amb un nou retrat que mostra la cara d’una noia jove. MA�s enllA�, penja el retrat d’un jove amb la cara coberta amb un cercle i un text que des de lluny no es distingeix bA�.

Nanthasri: Ella A�s la Marina (SA�ria, 25 anys). Li vaig fer aquesta foto el primer dia que vam fer prA�ctiques a l’estudi. Va ser genial.

HA?ctor: El segon mA?dul era de retrat d’estudi i va estar molt bA�. Ells estan en un moment molt convuls de la seva vida i no tot estA� integrat. A travA�s dels exercicis de retrat poden expressar emocions, com el dolor, l’alegria, l’esperanA�a. Cada un era fotA?graf i model. Vam fer una ediciA? conjunta entre tots que mostrA�s diferents emocions que poden viure. La Marina estA� mA�s malenconiosa, el Nanthasri estA� mA�s esperanA�at. Dos d’ells (l’Omo, SomA�lia, 27 anys, i l’Eric, el Camerun, 18 anys) no volien sortir per problemes de seguretat. Vam debatre si era millor no posar els seus retrats o posar-los i cobrir-los la cara, i vam pensar que aixA� el missatge era molt mA�s clar: encara que sA?n aquA� se segueixen sentint insegurs.

Els dos parlen del projecte amb un entusiasme idA?ntic i expliquen el que els ha aportat. El Nasthari s’expressa amb dificultat. El seu domini de l’anglA?s A�s limitat i el seuA�castellA�, tot i que ja ha aprA?s prou, A�s encara rudimentari.

Nanthasri: Per a mi ha estat una gran sort participar en aquest projecte. A�s la primera vegada que he pogut estudiar fotografia, perquA? encara que a Sri Lanka feia fotos em vaig formar nomA�s buscant informaciA? a internet. Me’n vaig anar i vaig haver de deixar-ho, i vaig estar vivint divuit mesos a l’A�frica i no podia ni comprar una cA�mera ni aprendre. No tenia ni idea de treballar en estudi, i ara ja en sA�, i he aprA?s molta creativitat i molts trucs. Com no parlo molt bA� l’espanyol, alguns dels meus companys m’han ajudat, com Fahad (el Pakistan, 26 anys) i aixA? ha estat molt bA�.

HA�ctor: He de dir, a mA�s, que han creat un grup molt maco, que entre ells han desenvolupat una amistat. I seguim en contacte, tenim un grup de WhatsApp. A mi, personalment, aquest projecte m’ha aportat moltes coses. He viatjat molt i m’agrada conA?ixer altres persones i altres cultures, i ha estat un privilegi que hagin confiat en mi i compartit la seva vida, amb les seves llums i ombres. TambA� ha estat un bany de realitat fort. Veus ara al Nanthasri, amb el seu somriure i els seus auriculars i penses que tot li va bA�, perA? quan parles amb ell coneixes la histA?ria que hi ha al darrere. La seva actitud davant la vida, tot i tenir un passat molt dur i un present i un futur molt incerts, A�s per a mi una autA?ntica lliA�A? el fet de no quedar-te en el victimisme, sinA? intentar tirar endavant amb totes les forces i tots els suports que siguin possibles.

Nanthasri: Fa un any que sA?c a Barcelona. Vaig demanar-hi asil, perA? encara espero una resposta. No sabia molt d’Espanya. Sabia que tenia equips de futbol grans i molt bons, com el de Barcelona, perA? no coneixia res de la seva situaciA? polA�tica o econA?mica. Des que va comenA�ar el projecte de “Somnis refugiats”, fa sis mesos, no he tingut temps per pensar en els meus problemes. He gaudit molt i ha estat molt important i m’ha permA?s desconnectar i relaxar-me.

L’HA�ctor proposa que anem a veure el cub en el qual s’exposen els collages que han elaborat durant el tercer mA?dul del curs, en un taller impartit per Cristina CaA�adas Sosa amb el nom “Fragments d’una vida”. Els elements de treball sA?n les seves fotografies, grafismes de revistes i altres materials plA�stics.

HA�ctor: Amb els collages han interpretat el seu passat, el seu present i el seu futur. Ha estat una excusa per reflexionar. Tots en el grup tenen la mateixa etiqueta (refugiats) perA? tots sA?n radicalment diferents. Ha estat un espai de reflexiA? personal colA�lectiva. Els mitjans i els periodistes solen insistir en els problemes que van tenir, perA? a ells no els agrada sentir-se com si estiguessin en un zoo, ni volen centrar-se en el passat. El passat ja estA� fet. Ara tenen un present que A�s una gran lluita, encara que estiguin en una ciutat bonica i la gent sigui amable. Tots estan tremolant perquA? se’ls acaben les ajudes als divuit mesos, perquA? necessiten treballar i els treballs sA?n un desastre, precaris i mal pagats, perquA? a partir d’aquA� han de construir-se un futur. AquA� tenen l’oportunitat de dir el que pensen i el que A�s rellevant per a ells. Per exemple, ells van dir que volien parlar del problema que els planteja la targeta vermella que donen als solA�licitants d’asil mentre s’estA� tramitant la peticiA?, que sembla un carnet de conduir de fa vint anys i que ningA? coneix.

El collage que el Nanthasri ha creat sobre el seu present enllaA�a amb cercles pintats de colors alguns dels retrats retallats que li va fer Osama i diferents paraules clau: diversiA?, somriure, tranquil, victA?ria, imaginant, pensat, enfadat.

Nanthasri (riu): Ara estic tranquil. De vegades estic enfadat, perquA? no tinc feina, perquA? necessito diners per a la meva famA�lia, que em van ajudar massa. VictA?ria A�s haver aconseguit estar vivint aquA�. Imaginant A�s el futur, el que farA� desprA�s. No sA� que farA� demA�. Ara estic estudiant cuina. A partir del desembre el Govern ja no em donarA� ajudes i estic buscant feina. Jo vull fer fotos i dirigir una pelA�lA�cula i potser ho aconseguirA� d’aquA� aA�quinze anys. SA�, uns quinze anys.

El Nanthasri mostra el seu collage sobre el futur, en el qual l’element central A�s un cor amb una foto d’una parella al seu interior.

Nanthasri: La meva xicota viu a Sri Lanka i quan tingui els papers vull que vingui a viure aquA� amb mi. Ella A�s el meu futur. Fa cinc anys que vam sortir, perA? mai he pogut passar molt temps amb ella, pel treball, per la polA�tica, per l’esport, que m’agrada molt. Ara parlem a travA�s de Viber.

El collage sobre el passat del Nanthasri A�s un dibuix a llapis que representa un parell d’homes armats amb un pistola sobre una motocicleta marxantA�a tota velocitat d’un edifici petit que A�s la seu d’un mitjA� de comunicaciA?, News 7. A l’angle superior esquerre hi ha una petita foto en color enganxada com d’un presentador de televisiA? amb la cara tapada.

Nanthasri: A Sri Lanka treballava com a periodista per a una televisiA? i un diari. Aquest A�s el mitjA� en el qual treballava, encara que el nom A�s fals, el vaig canviar. Els de la moto sA?n militars o agents d’intelA�ligA?ncia de Sri Lanka. El de la fotografia sA?c jo, aA�l’estudi, perA? amb la cara coberta. A Sri Lanka els periodistes no estan segurs, estan amenaA�ats i perseguits. AquA� no teniu problemes, perA? a Sri Lanka ser periodista A�s molt perillA?s. Alguns han estat assassinats o segrestats. No nomA�s els periodistes tA�mils, han assassinat tambA� periodistes molt coneguts que no sA?n tA�mils. Vaig escriure donant suport a les reivindicacions dels tA�mils, que necessiten llibertat, poder econA?mic i terres, ja que se les van treure. Vaig escriure sobre tot aixA? i van comenA�ar els problemes.

HA�ctor: Ell no va voler ser el segA?ent i va marxar.

Nanthasri: AquA� no tinc problemes. AquA� tinc llibertat i em puc moure.

Abans d’acomiadar-se, comenten que l’exposiciA? tA� una segona pota dins el Museu del Disseny. AquA� es poden veure tres dels vA�deos amb entrevistes que l’HA�ctor va realitzar als seus alumnes. SA?n testimonis individuals que inclouen les fotografies que van fer o que els van ferA�durant el taller i imatges d’arxiu del seu passat.

L’exposiciA? estarA� a la plaA�a de les GlA?ries fins al mes de setembre. Les fotografies i els vA�deos estan penjats tambA� a la web del projecte. L’HA�ctor espera que “Somnis refugiats” tingui continuA?tat i estA� treballant perquA? almenys tres o quatre dels seus participants, els que mA�s potencialitat i interA?s tenen per la fotografia rebin una beca per estudiar en alguna de les grans escoles de Barcelona. Seria un somni per al Nanthasri.

 

Comparteix aquest contingut

Whatsapp