“La gent s’ha de conscienciar que l’islam no és nou a Barcelona i que hi serà per a tota la vida”

25/05/2017 - 17:12

Redacció

Entrevista. Conversem amb Mustapha Aoulad Sellam, president de l’associació Stop als Fenòmens Islamòfobs a Catalunya (SAFI) i consultor extern del Pla municipal contra la islamofòbia.

Mustapha Aoulad Sellam (Tetuan, 1974) és llicenciat en Físiques i màster en Anàlisi i Intervenció en Conflictes Socials. Viu a Catalunya des del 1999 i ha treballat durant molts anys en l’àmbit de la mediació i la gestió de la diversitat cultural i religiosa. Fa quatre anys va ser un dels impulsors de SAFI, una associació que agrupa persones musulmanes i no musulmanes i que té per objectiu contrarestar, combatre i sensibilitzar contra les actituds i els discursos islamòfobs a Catalunya. Va ser el coordinador del procés de consultes del Pla municipal contra la islamofòbia de Barcelona, una iniciativa pionera a Espanya, i ara fa el seguiment d’algunes de les mesures que s’estan posant en marxa. També és membre de l’Observatori de la Islamofòbia en els Mitjans, que han creat recentment l’IEMED i la Fundació Al Fanar.

El Pla municipal de lluita contra la islamofòbia subratlla que a Barcelona hi ha un clima d’hostilitat i desconfiança creixent envers la comunitat musulmana. És així?

Sí, és així. Les notícies que surten de tant en tant sobre la suposada implicació de persones musulmanes en dinàmiques violentes repercuteixen automàticament en la vida quotidiana de moltes persones que fàcilment són identificades com a musulmanes, sobretot les dones que porten hijab o els homes que porten barba o vestimenta típica i també els joves musulmans. I això està creixent, perquè abans la percepció no era tan criminalitzadora.

I la promouen els mitjans?

Algunes vegades, sí.

Algunes o moltes?

Diria que és promoguda algunes vegades; confirmada i consolidada, moltes vegades, i contrarestada, gens ni mica. Sense anar més lluny: el 8 de maig es van detenir tres persones, una a Salou, una a Badalona i una a Tànger. Per què se’n publiquen les adreces? Per què se’n publiquen els noms? Fa dos o tres mesos van detenir una noia a Terrassa i la detenció es va fer davant una munió de mitjans de comunicació. La noia de Terrassa ara està en llibertat i això no es publica. Per què? I això no passa només amb dinàmiques suposadament violentes. Un exemple: el que hi ha a Barcelona i el que es vol obrir a Nou Barris no són mesquites, són oratoris. Ni tan sols són construccions, són rehabilitacions de locals existents. Això canvia molt la percepció de la gent que llegeix les notícies.

És manipulació informativa o és desconeixement?

Les dues coses. A vegades s’ajunten i a vegades és l’una o és l’altra.

No sempre és mala fe.

No, absolutament. A vegades alguns periodistes s’escuden en el fet que volen saber però no tenen on acudir. Però dissabte vam fer una jornada sobre els acords del 1992, que regulen una sèrie de drets civils dels musulmans i les musulmanes a Espanya. Jo, personalment, vaig convidar-hi almenys quatre periodistes de diferents mitjans i no hi va venir ningú. Si vols aprendre, vine, era una gran oportunitat i era un horari fàcil. És falta d’interès i és un interès excessiu per coses polèmiques.

Un fet polèmic actual: l’obertura d’un oratori al carrer del Japó, a Nou Barris. Són els veïns que el rebutgen o són els grups ultres que els estan atiant?

Jo crec que al principi eren alguns veïns, que van fer públic el seu malestar per l’obertura de l’oratori, i a això es van sumar els grups d’extrema dreta, Democracia Nacional i Plataforma per Catalunya. A més a més, suposadament diuen que si s’hi obre un oratori, la policia no hi deixarà d’anar diàriament, i diuen que hi ha un grupet de persones que tenen interès que això no passi, possiblement per dinàmiques il·legals.

Hi haurà presència policial si s’obre l’oratori?

Absolutament. Sempre. Mossos, Policia Nacional, CNI [Centre Nacional d’Intel·ligència], Guàrdia Urbana, fins i tot Guàrdia Civil si convé. Això no ho dic jo, ho diuen les persones representants de les comunitats musulmanes de Barcelona i d’arreu de Catalunya i d’Espanya.

I això, què et suggereix?

Em suggereix malestar. Com a musulmà, no m’agrada. Sé que han de fer la feina, però que es coordinin una mica i no molestin les persones.

Quina és la relació entre l’oratori i la policia?

Suposadament, un terrorisme que es cuina, que es genera, que neix, que es cultiva, que es predica. És que si no, no té cap explicació. Espero que sigui per protegir a l’oratori les persones! Espero que m’estigui equivocant, però no ho crec.

Justifiquen els darrers atemptats a Europa aquest control policial de la comunitat musulmana?

Això no és d’ara, passa des de fa molts anys. Jo no hi trobo cap justificació, ni aquí ni enlloc. No té cap justificació coartar la llibertat de les persones. S’ha de fer una feina, en col·laboració amb tots els actors que hi pugui haver, un dels quals són les mateixes persones musulmanes, que hi poden aportar molt. Se’ls ha de demanar col·laboració, se’ls ha de conscienciar, se’ls ha d’educar.

Ho has viscut a la pròpia pell?

Sí. A vegades. Posaria les mans al foc que alguna vegada el meu telèfon ha estat intervingut.

El pla defineix com a islamofòbia el discurs estereotipat, els prejudicis i la discriminació. Tot això del que estem parlant és islamofòbia?

Absolutament. Tots són els components que ens donen aquest resultat: crear por en la gent, crear o difondre idees estereotipades, com que la dona és infravalorada, que el vel és una opressió i que les obliguen a portar-lo. Per exemple, el PRODERAI. Saps què és?

Què és?

El Procediment de Detecció de la Radicalització Islamista.

El programa que ha posat en marxa la Generalitat per detectar processos de radicalització en l’àmbit escolar?

Exacte. Això és brutal, això estigmatitza els joves, els nens i les nenes de la comunitat musulmana.

Quins són els principals estereotips i quins els que fan més mal?

Per exemple, que les dones són submises, que estan sota el control dels homes en totes les qüestions quotidianes i en totes les seves decisions. El vel. És un estereotip i és una obsessió. Si hi ha una obsessió d’alguns sectors masculins musulmans per imposar el vel, també hi ha una obsessió a les societats no musulmanes per treure’l. Es tracta les dones musulmanes com a infants que no saben el que és bo per a elles. No poden decidir i, per tant, les hem d’acompanyar perquè adoptin la nostra manera de viure i de veure el món. És surrealista.

El pla posa en marxa mesures de prevenció, sensibilització i formació. I de persecució de delictes d’odi?

Absolutament. L’Oficina per la No-Discriminació i l’Ajuntament hi estan compromesos. Una de les coses que farà aquesta oficina és tenir un observatori sobre els delictes d’odi i de discriminació, entre altres, la islamofòbia. Per tant, hi haurà persecució, hi haurà una resposta contundent de l’Ajuntament, hi haurà judicialització d’algunes accions i, fins i tot, l’Ajuntament es personarà en casos de grans dimensions.

Ho ha fet en el cas de l’agressió que va patir una dona musulmana embarassada a Ciutat Vella l’any passat. És un cas aïllat?

Jo diria que ha estat un cas que ha agafat volada i ha tingut repercussions perquè va passar al centre de la ciutat, a una dona embarassada i perquè la gent va reaccionar contra els agressors i va fer que la Guàrdia Urbana hi acudís ràpidament. Però d’aquests casos segur que n’hi ha. I més casos, diria jo, de violència psicològica, més que física, insults…

És el que anomeneu crims submergits? Per què no es denuncien?

Perquè la gent té por, perquè no confien gaire en les instàncies judicials, perquè no tenen el coneixement, perquè no tenen l’apoderament.

No crea rebuig això?

I tant. Crea un rebuig enorme en el sentiment de les persones musulmanes cap a la societat en general, no cap a les persones. És el més negatiu, per a mi, perquè la gent no fa la diferència. I és un fenomen de doble direcció: la persona que agredeix ho fa com si agredís tot el col·lectiu musulmà, i a l’inrevés també. Aquí fa falta un treball enorme, a les escoles, sobretot.

Tres experts del SAFI van fer una recerca sobre la problemàtica de la pràctica religiosa de la comunitat musulmana a Barcelona que ha servit de punt de partida al pla. M’ha sorprès que subratlla que la situació no ha canviat des dels anys noranta. No s’ha evolucionat en aquests vint anys?

Desgraciadament, no, i diria que la situació està pitjor encara. Abans, a la segona meitat dels noranta, els musulmans tenien moltes facilitats per accedir a l’espai públic i fer-hi les oracions de les festes essencials. Ara no. Es feien a la plaça de Joan Miró i hi venia gent d’arreu. Ara és molt difícil tenir-ne l’autorització. Estem millorant amb l’arribada del nou Govern municipal, i no ho dic per quedar bé. Només cal anar a l’Oficina d’Afers Religiosos per poder-ho corroborar. Les dinàmiques han canviat. El pla mateix n’és una mostra. Les festes s’estan celebrant, però en barris una mica perifèrics, com el Besòs, i en un camp de futbol, que és a l’aire lliure però no és via pública. No és una necessitat que no tingui alternatives, però estaria bé, perquè com més presència i més visibilitat tinguin els musulmans, més es contrarestaran el discurs i els delictes d’islamofòbia.

Ets optimista de cara al futur?

La situació que estem vivint no és òptima i això és per diverses causes. Principalment, i ho dic amb franquesa, per la incapacitat de les comunitats musulmanes, i més específicament, la incapacitat dels lideratges de les comunitats musulmanes, que no saben defensar-ne els drets, que no saben interlocutar, que no saben ser-hi. No tots els lideratges, però sí la majoria. Això, d’una banda. En segon lloc, per la manca de voluntad política d’alguns responsables municipals, de la Generalitat i de l’Estat. La tercera pota és la societat civil, que no està per la labor d’acceptar una cosa que suposadament diuen que és nova, i l’islam no és nou a Barcelona, hi és ja fa més de quatre dècades. La gent, per tant, s’ha de conscienciar que això no és nou i que no serà temporal, serà per a tota la vida. Això forma part estructural de la societat catalana. Si no es treballen aquestes tres potes possiblement podríem anar enrere, perquè les coses negatives tenen més impacte que les positives i és brutal com les promouen els mitjans de comunicació. Hem de sumar esforços per avançar.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp