La caravana Obrim Fronteres viatja a Itàlia

24/07/2018 - 16:55

Redacció

Sensibilització. Una expedició de 300 persones recorre Itàlia durant nou dies per conèixer i visibilitzar la vulneració dels drets de les persones al país.

Ventimiglia, Palerm, Catània i Riace han estat les parades d’enguany de la caravana solidària Obrim Fronteres, que va partir el 13 de juliol des de Salt rumb a Itàlia.

La caravana va fer el primer viatge el 2016 a Grècia, per denunciar l’acord entre la Unió Europea i Turquia i reclamar una acollida digna. L’any passat van embarcar-se cap a Melilla, per denunciar les devolucions en calent i els centres d’internament per a estrangers. I en aquesta ocasió, el destí final ha estat Itàlia. Àlex Blasco, membre de la Coordinadora Obrim Fronteres, explica que amb aquest viatge s’ha volgut denunciar l’actitud racista del nou Govern italià, així com donar a conèixer i visibilitzar les vulneracions de drets humans a les fronteres d’Europa.

L’experiència de Palerm
Durant aquests dies de ruta, els membres de l’expedició es van trobar amb associacions establertes al territori italià que també vetllen per la protecció dels col·lectius més vulnerables en el procés migratori (nens, dones, col·lectius LGTBI) i que denuncien els prejudicis i la criminalització que recauen sobre aquestes persones. A Palerm, per exemple, van poder conèixer l’experiència dels treballadors i les treballadors del camp a Campo Bello, els projectes d’identificació de persones mortes al mar o de la Clínica Legal per als Drets Humans de la Universitat de Palerm (CLEDU), entre altres.

Manifestacions a Ventimiglia i Catània
L’expedició també ha mostrat el rebuig a les polítiques de control migratori i de tancament de fronteres participant en la manifestació que va tenir lloc a Ventimiglia, on més de sis mil persones van reclamar un permís de residència europeu perquè totes les persones que arriben al continent tinguin llibertat de moviment. L’altra gran manifestació en la qual van participar va ser a Catània, a la seu del Frontex, per demanar el tancament de l’agència europea de control de fronteres i l’establiment d’una missió de salvament permanent al Mediterrani. Amb una performance, les activistes de la Caravana van voler recordar que “cap persona és il·legal”.

L’exemple de Riace
El poble calabrès de Riace, que en els darrers anys ha destacat per obrir les portes i donar una llar a milers de persones en cerca de refugi, va ser l’última parada de la caravana abans de la tornada. El que va començar “com una casualitat” el 1998 amb l’arribada d’un vaixell amb persones del Kurdistan s’ha convertit ara en un exemple del que s’espera de les administracions catalanes, espanyoles i europees: cooperació per fer polítiques d’acollida reals, amb propostes concretes de foment de l’ocupació i de promoció de l’economia local perquè tothom pugui tenir una vida digna.

Reptes compartits
Des de Salt fins a Riace, passant per Ventimiglia, Palerm i Catània, les persones que han participat en la caravana han vist les mateixes lluites, els mateixos reptes i oportunitats compartits. Per aquest motiu, quan han tornat a Barcelona, entre altres peticions, han reclamat a les administracions teixir una xarxa de ciutats refugi amb oportunitats reals per a les persones migrants i en cerca de refugi. Volen una política de ports oberts i ciutats d’acollida i l’ús de vies legals i segures, i recorden la responsabilitat de la societat civil i dels governs amb relació a les causes de les migracions i els desplaçaments forçats.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp