“Una societat intercultural és aquella que es construeix entre els diferents grups que hi formen part”

29/10/2018 - 17:11

Redacció

Entrevista. Conversem amb Lola López, comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Fa uns mesos es va presentar el Pla de ciutadania i immigració de la ciutat de Barcelona 2018-2021. Xerrar amb Lola López, artífex del pla, és una bona oportunitat per conèixer quines són les línies mestres que es desenvoluparan els pròxims anys a Barcelona amb relació a la immigració, els drets de les persones migrades i la convivència en una ciutat diversa com la nostra.

Lola López, reconeguda antropòloga, experta investigadora en temes d’interculturalitat, convivència i migracions, té un perfil marcadament activista: membre fundadora del col·lectiu Stop als Fenòmens Islamòfobs (SAFI), membre de la Unitat contra el Feixisme i Racisme, membre del Grup Multiculturalisme i Gènere de la Universitat de Barcelona (UB), etc. Ens rep a la seva oficina de l’Ajuntament, des d’on, dia a dia, treballa perquè Barcelona sigui la ciutat integradora i diversa que reivindicava abans d’acceptar ser la comissionada en l’equip de govern actual.

Per què un nom tan llarg per al Comissionat?

Si la idea és tenir en compte a tothom quan governes, s’ha de començar per triar les paraules que ho recullin. La paraula immigració es deixava, per exemple, les realitats diverses internes com la del poble gitano, o els diferents col·lectius religiosos, que no tots són immigrants. Pel que fa a la interculturalitat, es tracta precisament d’una aposta política, és una manera d’abordar aquesta diversitat des d’un cert punt de vista.

El pla incideix en les polítiques de drets o de plena ciutadania: garantir els drets de les persones i la seva participació en les decisions que les afecten

Què significa la interculturalitat?

La interculturalitat es basa en tres principis o les tres des: no discriminació, diversitat i diàleg. Sobre aquests eixos hem dut a terme el Pla de ciutadania i immigració, fent especial esforç a potenciar les polítiques de drets o de plena ciutadania: garantir els drets de les persones i la seva participació en les decisions que les afecten, però seguint treballant en els altres objectius, per suposat.

No discriminació cap a les persones migrades i refugiades?  

Sí, però no només això. A banda de l’acollida que busca garantir una igualtat en drets i equitat en l’accés a les oportunitats, també parlem del pla de lluita contra l’islamofòbia, contra l’antigitanisme, contra el racisme, etc. Aquest eix tot sol podria ser molt similar a una política assimilacionista que cerqués la integració de les persones migrades, i alhora la igualtat de tothom, independentment de la seva diversitat. Per això cal incidir en els altres dos.

Què aporta el concepte de diversitat?

La diversitat és un concepte que engloba no només fenòmens migratoris actuals, si no que també té en compte una sèrie de realitats més antigues i que segueixen tenint unes cultures o unes religions diferents, ja he posat l’exemple del poble gitano, però les migracions de la resta de l’Estat espanyol dels anys cinquanta i seixanta, o les tradicions del col·lectiu jueu de Barcelona en podrien ser uns altres. Sobre això voldria afegir que des de l’Ajuntament volem potenciar el coneixement d’aquesta diversitat cultural i/o religiosa, però també el reconeixement: donar-los el valor que tenen i reconèixer que formen part de la ciutat, de la diversitat de la ciutat. Ja és un pas més enllà que el mer fet de saber que existeixen.

I això es pot potenciar o no des de les institucions públiques, permetent l’ús de l’espai públic per a aquestes demostracions, participant-hi, donant-los veu, etc. La nostra visió és que s’ha d’estendre el reconeixement a totes les realitats culturals diferents.

La interculturalitat no és un model, és un procés de construcció col·lectiva que ha de crear un sentiment de pertinença a través de la participació

Però deies que tot això sense els drets és multiculturalisme.

Bé, no del tot, el multiculturalisme parla molt poc de reconeixement i en tot cas des d’un punt de vista bastant folklòric. Convivim, però els drets, l’economia, el sistema polític, els continua decidint la societat majoritària. La perspectiva intercultural ha d’afegir un diàleg crític: hem de dialogar entre totes les persones que formem la societat, la cultura majoritària, però també les cultures minoritàries o minoritzades. Això vol dir que hem de treballar per obrir la participació a aquests grups i que hem de garantir els seus drets. La interculturalitat no és un model, és un procés de construcció col·lectiva i que no ha d’assimilar sinó crear un sentiment de pertinença: i això només es pot fer des de la participació. Per exemple, els joves d’origen marroquí han de considerar-se part d’aquesta societat sense deixar de ser qui són, però, més important encara, aquesta societat majoritària els ha de considerar com el que són, part d’ella.

Parles d’estrangerització de segones generacions. Què vol dir?

Sí, és precisament això que deia: si a una persona que ha nascut aquí, que parla català perquè sempre ha anat aquí a l’escola i que treballa se li està qüestionant constantment que sigui realment català per com va vestida o per quina és la seva religió, o pel seu to de pell, se l’està estrangeritzant i se li dificulta arribar a tenir aquest sentiment de pertinença. Per això aquest últim eix està més pensat per a la ciutadania amb cultura majoritària.

El treball conjunt de les entitats amb l’Administració va ajudar a gestionar el conflicte al carrer del Japó arran de l’obertura d’un centre de culte musulmà

Com s’aconsegueix aquest pas més enllà?

El llenguatge i la simbologia és cabdal: jo puc dir —si és necessari— un marroquí o puc dir un veí d’origen marroquí. En el segon cas estic reconeixent la seva pertinença a la ciutat. El conflicte del carrer del Japó amb l’obertura d’un centre de culte musulmà exemplifica perfectament com es pot fer. D’entrada, es va parlar de drets fonamentals d’uns veïns, perquè tothom té dret a tenir un lloc on anar a resar. Després es va potenciar el coneixement del que implica un oratori musulmà (conceptes de l’islam, espiritualitat, pràctiques, horaris…). Pel que fa al reconeixement, les entitats del barri (Nou Barris Acull, Casal de Barri Prosperitat,  AAVV de la Prosperitat) ja havien encetat un procés perquè  participessin en les festes del barri, i alhora que altres veïns participessin en les seves festes (va fer un Id al-Fitr multitudinari, per exemple, com una festa més del barri). I per acabar, diàleg de portes obertes amb tothom qui ha volgut participar-hi, excepte el grup d’ultradreta, evidentment. Des de l’Ajuntament, a més, es va defensar els drets amb la intervenció de la Guàrdia Urbana, patrullant i amb un servei de mediació que va treballar porta a porta parlant amb tot el veïnat. Com he dit, és un model d’èxit de treball conjunt de les entitats amb l’Administració.

S’està aconseguint la participació dels grups minoritaris en les decisions municipals?

Precisament per assolir aquest objectiu, juntament amb l’àrea de participació de l’Ajuntament vam presentar la Mesura de govern per al foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació el maig. Les diferents línies d’acció tenen a veure amb la visibilització dels canals, que alhora implica el reconeixement del dret a la participació dels diferents col·lectius, el treball conjunt amb aquests actors, la capacitació del personal de l’Ajuntament, així com garantir la perspectiva intercultural en les comunicacions.

Un altra línia d’acció: afavorim la participació de persones dels col·lectius minoritaris en activitats municipals, que són seves, igual que de qualsevol veí o veïna, però que se’ls negava. Per exemple als diàlegs de l’Espai Avinyó sempre es preveu que els i les ponents siguin d’orígens culturals diferents, sigui quin sigui el tema.

De la tancada d’immigrants de l’Escola Massana encara es pot llegir la demanda “empadronament per a tothom”

El tema és que segueixen reivindicant coses que ja van aconseguir. Barcelona empadrona a tothom que viu a Barcelona. El que no podem fer és empadronar persones que no viuen a la ciutat i que pretenen empadronar-se en una adreça d’una associació. S’ha de demostrar que es viu a Barcelona, encara que sigui en situació de carrer, fins i tot les persones sense llar estan sent empadronades a Barcelona, quan es reconeix que realment ho són. Cosa fàcil, perquè els serveis socials ho poden detectar: solen dormir en els mateixos llocs i estan atesos ja pels serveis del barri.

Ha dit en alguna ocasió que la irregularitat sobrevinguda és més dolorosa, si és possible, que la primària.

Efectivament, i a més és una situació que afecta molt els demandants d’asil polític. Durant el temps que triga la resolució de la sol·licitud d’asil, quan tenen la targeta vermella, poden treballar i molts ho fan. Quan se’ls la denega, i cada cop es deneguen més sol·licituds, cauen de sobte en una situació bastant tràgica: si no porten tres anys de residència a Espanya, no poden seguir treballant per molt que els contractants vulguin seguir amb ells. A la Mesura de govern per afavorir l’accés a la regularitat i prevenir la irregularitat sobrevinguda ja vam incloure un seguit d’accions per paliar aquests casos. El mateix cas seria el de persones que van perdre la seva situació regular per no tenir feina en els anys de crisis, ara han de començar de nou.

Com es veu la gestió d’una ciutat diversa amb els ulls activistes?

La veritat és que he entès moltes dinàmiques i fins i tot diria que m’he institucionalitzat una mica. Però això no vol dir que pensi que els moviments socials hagin de canviar la seva pressió. Just el contrari, m’agradaria veure que les reivindicacions no callen pel simple motiu que gent d’aquests moviments estem ara a dins l’Ajuntament. No es poden desapoderar, perquè no sabem qui governarà i no poden estar desactivats. La mirada crítica i la pressió dels moviments socials és indispensable, així com el seu coneixement del que passa al carrer.

 

Comparteix aquest contingut

Whatsapp