Una qüestió de drets, no de terminologia: ‘persones refugiades’, ‘migrades’ o ‘desplaçades climàtiques’?

26/09/2019 - 10:26

Redacció

Refugi climàtic. Actualment una de les causes més importants del desplaçament de poblacions són les climàtiques. No és, però, una causa reconeguda a l’hora de demanar protecció internacional.

Que el canvi climàtic és una amenaça és un fet. Però, som conscients de quina és exactament aquesta amenaça i si afecta a tothom de la mateixa manera? Les pluges i la variació de les temperatures ja perjudiquen els nostres hàbitats europeus, d’una manera —ho hem vist recentment— fins i tot terrible.

Però en molts altres llocs del planeta els efectes ja són tan greus i extrems que, segons el Banc Mundial, el 2050 es pot arribar als 120 milions de persones desplaçades internament per motius climàtics. Això vol dir que només es compta la població d’Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica que es mou d’una zona a una altra sense creuar cap frontera. Sabem, però, que les migracions no s’aturen a les fronteres.

Segons el Banc Mundial, la xifra de 120 milions seria la més pessimista de l’estudi que ha realitzat, que presenta tres escenaris, però l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) parla de 200 milions. En tot cas, la situació només milloraria si es posessin en marxa actuacions globals que reduïssin dràsticament les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, però no sembla que això es trobi a les agendes dels grans poders, ni polítics ni econòmics, malgrat que aquests dies es puguin sentir declaracions que ho assegurin.

La realitat més enllà de les xifres

Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), que ben aviat publicarà un llibre sobre aquest tema, ens confirma la tendència més pessimista: “Tant unes xifres com les altres”, ens diu, “són molt preocupants, perquè són desplaçaments que ja fa molts anys que es produeixen, només que ara se’n parla més. Des del 2005 es compten entre 17 i 20 milions de persones desplaçades anualment per huracans, pluges i altres fenòmens sobtats, unes xifres superiors als 9-10 milions de desplaçats anuals per causa de conflictes armats.” I afegeix: “La tendència es pot agreujar, efectivament, si no es frena l’origen d’aquests desastres naturals sobtats o d’altres que es puguin produir a mitjà o llarg termini, com la desertificació o la pujada del nivell del mar. Així, per exemple, desapareixeran molts més hàbitats progressivament en zones ja tensionades com és el Sahel, a l’Àfrica.”

Parlem de “refugi climàtic”

Les persones obligades a deixar casa seva i el seu poble perquè aquests han estat arrasats per un desastre natural o perquè ja no troben els mitjans de subsistència que hi havia abans, què són? Quin terme les defineix?

L’ACNUR no reconeix el terme refugiat climàtic, perquè el dret internacional no el recull. I és ben cert que, entre les raons que detalla la Convenció de Ginebra, del 1951, per poder sol·licitar protecció internacional, la fugida provocada per condicions climàtiques no hi és. El terme correcte, segons aquest organisme, seria persona desplaçada, ja que, de fet, la gran majoria de desplaçaments són interns, en què no es creua cap frontera.

Es compten els desplaçats interns, però els fluxos no s’aturen a les fronteres

El que aquest posicionament no té en compte és, d’una banda, que en el cas dels desastres naturals es tracta de fenòmens agressius, gairebé tant com els conflictes armats, i d’altra banda, que els fluxos no s’aturen a les fronteres, malgrat que siguin difícilment quantificables.

Miguel Pajares ho explica així: “Els desplaçaments es poden produir en diferents etapes: una persona que a Centreamèrica ha perdut el seu hàbitat rural i ha emigrat per això a la ciutat pot acabar sortint del seu país per culpa de les maras. Aquest últim pas serà el que es registrarà com a ‘refugi’, tot i que, en realitat, el seu primer moviment va ser per la desertificació. De la mateixa manera, els migrants climàtics del Sahel van cap a zones costaneres, i des d’allà poden acabar arribant a les nostres fronteres.” I continua: “Aquí ens és difícil parlar de ‘refugi climàtic’, perquè, com que no és una raó per demanar asil i no representa per als migrants cap benefici legal, ningú no ho utilitza per explicar la seva història. És només després d’indagar molt les seves experiències i el fil de la seva migració que podríem considerar algunes persones com a refugiades climàtiques.”

Com protegir-ne els drets, tant si en diem “persones refugiades” com “migrades”

Segons la investigadora en dret ambiental Susana Borràs, la qüestió realment important és com es protegeixen els drets d’aquestes persones. En el seu assaig de la revista Papeles, de la fundació FUHEM, “La migración ambiental: entre el abandono, el refugio y la protección internacional”, hi recull propostes provinents de diferents entitats i organismes, com per exemple la Iniciativa Nansen, que proposa establir un acord entre estats sobre els principis i els barems referits a la protecció de les persones desplaçades.

“Les modificacions ambientals, origen dels moviments forçats, poden impactar sobre el dret a la vida, a una alimentació adequada, a no patir gana, a un habitatge digne…”

També hi ha la idea d’establir un nou tractat internacional específic sobre migracions per canvi climàtic o d’afegir un protocol a la Convenció marc de l’ONU sobre el canvi climàtic. Borràs és escèptica respecte a les tres propostes, tenint en compte que depenen del voluntarisme dels estats, tant a l’hora de ratificar les mesures acordades com d’aplicar-les.

A més, en l’estudi de Borràs queda palès que, encara que l’estatus de refugiat no reconeix el dret d’asil a poblacions que fugen de desastres climàtics sobtats o latents, el respecte pels drets humans hauria de ser la garantia de protecció per a aquestes persones: “Les modificacions ambientals, origen dels moviments forçats, poden impactar sobre algun dels drets de les persones: el dret a la vida, a una alimentació adequada, a no patir gana o a un habitatge digne.”

És per aquest motiu que, de fet, s’hauria d’aplicar a qualsevol persona, tant nacional com estrangera. Però, com denuncien moltes entitats civils des de fa anys, ara mateix a l’Estat espanyol la política d’immigració no garanteix tots els drets bàsics.

Gràcies a la mobilització global per la vaga pel clima, impulsada pel moviment de joves Fridays For Future, molta gent s’està conscienciant que l’emergència ja és aquí, que el canvi climàtic afecta a tothom i que potser ens trobem al principi d’una nova etapa en què es reconegui el dret al medi ambient i, per tant, a ser refugiat o refugiada ambiental, i es posi en qüestió el model de creixement industrial i energètic que expulsa constantment persones del seu hàbitat.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp