Una Europa, molts models d’acollida

15/10/2019 - 13:50

Redacció

Acollida. Un estudi compara els diferents sistemes d’acollida de persones refugiades dels països de la Unió Europea.

Europa no és una unitat pel que fa a l’acollida i integració de persones. Malgrat que hi ha diverses directives de la Unió Europea (UE) amb relació a la política d’asil, en particular la 2013/33/EU, el cert és que cada país s’ha dotat d’una legislació i d’un marc d’aplicació per a les polítiques pròpies. Amb l’objectiu de tenir una visió de conjunt, compartir bones pràctiques i construir una base per a futures accions legislatives, el Fons per l’Asil, la Migració i la Integració (Asylum, Migration and Integration Fund, AMIF) de la UE va encarregar un estudi comparatiu de les realitats de la integració de les persones refugiades en catorze països. El Centre de Documentació Internacional de Barcelona (CIDOB) ha elaborat l’estudi del cas espanyol.

L’estudi, The European benchmark for refugee integration, estableix dos eixos d’investigació encreuats: un fa referència a la legislació, el marc de desenvolupament de la legislació i les actuacions reals de les administracions, i l’altre analitza els sectors d’intervenció, com l’habitatge, l’educació, la formació laboral o l’aprenentatge de la llengua. D’aquesta manera s’ha pogut comparar, per exemple, el marc legislatiu en qüestions d’habitatge dels catorze països i també com s’aplica realment aquest marc en la realitat del refugi de cada país.

Legislació, aprovada; aplicació, suspesa

Francesco Pasetti, un dels membres de l’equip investigador del CIDOB en aquest projecte, comenta: “Una de les conclusions principals és que, malgrat les moltes diferències entre els sistemes d’integració dels catorze països, hi ha un element comú: els marcs jurídics en general són correctes, millorables si volem, però tots fallen en les accions reals a l’hora de dur a terme la integració. Això vol dir que les persones refugiades, sobre el paper, tenen uns drets similars en tots els països, però, alhora, en la majoria d’estats, de facto, no tenen garantits aquests drets.” I en posa un exemple: “Si ens fixem en l’ocupació, la majoria dels països assoleixen una puntuació propera al 100, que és el màxim, pel que fa al marc legislatiu que garanteix l’accés a una feina digne, però es redueix fins a prop del 0 pel que fa a la implementació i l’accés real de les persones refugiades a feines dignes.”

Espanya falla de manera estrepitosa en la provisió d’habitatge a les persones sol·licitants de protecció internacional.

No fem rànquings, comparem

“L’estudi és útil per analitzar els diferents sistemes i veure’n la diversitat i les possibles bones pràctiques, més que no per fer rànquings d’estats més o menys integradors”, avisa Pasetti. Tot i així, és un fet que Suècia, per exemple, destaca positivament en tots els indicadors. No vol dir que ho faci amb un excel·lent, ja que les actuacions reals no cobreixen totes les necessitats, però sí que és evident que fa un esforç per sobre de la mitjana en la majoria d’àmbits. Altres països destaquen perquè se situen sovint en la part inferior de la barra de puntuacions. Hongria, per exemple, fins i tot en l’apartat legislatiu, està per sota de qualsevol altre país. I no és estrany: només hem de recordar que l’any passat el Parlament hongarès va aprovar una llei que permet castigar amb un any de presó a qui ajudi persones migrants en situació irregular.

Pel que fa a l’Estat espanyol, segons Pasetti, el marc jurídic no és l’ideal, però si es desenvolupés correctament el Manual de gestió del sistema d’acollida i integració, la implementació assoliria unes puntuacions més altes. Com a expert en l’àmbit de l’habitatge, l’investigador també explica que Espanya falla de manera estrepitosa en la provisió d’habitatge a les persones sol·licitants de protecció internacional. Les raons són múltiples, com la gentrificació de les ciutats i el percentatge baixíssim d’habitatge públic sobre el total, però no justifica una deficiència tan gran en un dels àmbits principals de l’acollida.

L’espanyol, un sistema d’acollida poc col·laboratiu

Un altre punt en què Espanya se situa relativament a la cua de la UE és el de la implicació i la col·laboració amb la resta dels actors de l’acollida. El sistema és molt vertical, passa quasi directament del Ministeri de l’Interior i de Treball a les ONG que presten els serveis (a través de subvencions) i obvia el paper de les comunitats autònomes i els municipis. Això no vol dir que aquestes administracions no participin en el procés d’acollida i integració, al contrari, es fan moltes actuacions en l’àmbit regional i sobretot local, però en els aspectes en què el sistema estatal no dona resposta, com en el cas de les persones que esperen per entrar en el sistema (i han d’esperar fins i tot mesos per fer la primera entrevista) o les que, passats 18 o 24 mesos (en els casos de més vulnerabilitat), ja n’han sortit sense haver assolit un grau mínim d’integració.

Sistemes a millorar

Una de les conclusions principals, a banda que hi ha molta diversitat en els sistemes d’acollida i integració, és que absolutament tots els països tractats en aquest estudi tenen espai per millorar, sobretot en l’àrea de la implementació i la col·laboració amb tots els agents del procés d’acollida i integració.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp