Ucraïna: l’exili europeu

28/10/2019 - 17:42

Redacció

Refugi. Tot i ser un país europeu, l’any passat a Ucraïna es van originar 2.010 sol·licituds de protecció internacional.

L’est d’Ucraïna està en guerra des de fa més de cinc anys. És, sens dubte, el conflicte bèl·lic que ens queda més a prop, el d’un país amb un acord d’associació amb la Unió Europea. No per això sembla que tingui una solució millor, i continuen arribant a l’Estat espanyol exiliats i exiliades, el 2017 i el 2018 van ser la quarta i la sisena nacionalitat amb més arribades. Demanen protecció internacional com a víctimes de la guerra i d’amenaces d’algun dels dos bàndols enfrontats. La zona fronterera a Rússia, el Donbass, que inclou les dues autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk, és el territori on es dirimeixen les ànsies de poder de Rússia i Ucraïna. Una part de la població, de parla russa, vol integrar-se a Rússia, una altra, ucraïnesa, no vol perdre una part important del seu país.

Morts, amenaces i repressió, com hem vist en la condemna recent a un periodista, són la causa que l’any 2018 arribessin 2.010 persones d’origen ucraïnès a les nostres fronteres, moltes de les quals a Barcelona. No es tracta d’un col·lectiu especialment homogeni i, segons l’informe de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), “les víctimes principals del conflicte són les dones, que en les sol·licituds d’asil a Espanya al·leguen que han patit violència de gènere.”

La Iulina mai no s’havia significat per cap dels dos bàndols. Malgrat això, va haver de fugir a causa de les amenaces

Efectes col·laterals del conflicte

Aquest, però, no és el cas de Iulina Synolytsia, una dona ucraïnesa amb qui parlem de la situació al seu país i de les raons que la van portar a Barcelona. Ella va fugir de les amenaces que grups de partidaris prorussos li feien arran del rodatge d’una pel·lícula. Sí, una pel·lícula de ficció, rodada en part als territoris en conflicte, a Khàrkiv, però que no tractava el conflicte, sinó la Segona Guerra Mundial. Segons els partidaris de la independència d’Ucraïna dels territoris del Donbass, la pel·lícula es pronunciava clarament en contra de la nació russa. La Lulina era assistent de la direcció artística i, tot i que mai no s’havia significat a favor de cap de les dues faccions —de fet, ella mateixa té els dos orígens—, va ser amenaçada repetidament durant el rodatge. En dues ocasions es va haver d’amagar amb col·legues i, en tornar a Kíev, les amenaces i trucades de persones prorusses van continuar. Segons la Iulina, el que més la va enfonsar va ser que no la contractessin en més pel·lícules perquè les productores tenien por de ser, també, boicotejades.

Amb un quadre de depressió i por que la seva integritat física fos atacada, la Iulina finalment va fugir. Ara és una d’aquestes 2.010 persones ucraïneses que han demanat protecció internacional a Espanya, i, tot i que va arribar a Barcelona, on tenia amics, va haver d’anar a Burgos, on es va acollir a les mesures d’acompanyament del programa de protecció internacional estatal. Finalment, però, va poder tornar a Barcelona gràcies a l’arrelament —hi té amics— i ara segueix el programa amb Bayt al-Thaqafa, entitat federada de Red Acoge, estudia castellà i català i rep atenció social i psicològica. Treballa de cambrera, però té clar que tan bon punt pugui defensar-se en castellà o català trobarà feina en alguna productora. 

Mentre s’atorgaven aquests 70 estatus de refugiat, es denegaven 2.625 expedients ucraïnesos, la xifra més alta de totes

La procedència europea: avantatge o inconvenient per obtenir l’estatus de refugiat?

Segons les xifres de l’informe del CEAR, l’any 2018 la segona nacionalitat que va obtenir l’estatus de refugiat és la ucraïnesa, però si ens fixem en les dades absolutes veiem que parlem només de 70 persones. De fet, mentre s’atorgaven aquests 70 estatus de refugiat, es denegaven 2.625 expedients ucraïnesos, la xifra més alta de totes. En consultar Laura Moreno, d’ACCEM i coordinadora del servei jurídic als sol·licitants d’asil i refugiats al SAIER, sobre les raons d’aquesta quantitat impressionant de denegacions, comenta: “És difícil determinar els motius de denegació, perquè depèn de la història individual de cada sol·licitant. Això sí, que el conflicte es desenvolupi en una sola zona i hi hagi possibilitats de fugir dins del mateix país és determinant.” És cert que el conflicte bèl·lic està localitzat en una zona del país, i que el Govern ucraïnès, tot i que és dels més corruptes d’Europa, no és una dictadura, però, com hem vist amb l’experiència de la Iulina, no ofereix recer a les víctimes del conflicte.

Moreno, a més, afegeix: “D’altra banda, cal precisar que no totes les sol·licituds de protecció internacional sol·licitades per ucraïnesos o ucraïneses fan referència al conflicte: hi ha dones que fugen perquè pateixen maltractaments i no troben protecció, per exemple.”

En tot cas, l’elecció de l’independent Volodímir Zelensky com a president d’Ucraïna a les últimes eleccions, al maig, és una finestra d’esperança tant per solucionar el conflicte dins el mateix país com per a la resta de causes d’exili de persones ucraïneses. Les xifres dels anys vinents ens ho diran.

 

 

Comparteix aquest contingut

Whatsapp