Trobada acadèmica entorn de les migracions i el refugi

17/09/2019 - 09:28

Redacció

Recerca. La Universitat Autònoma de Barcelona va ser la seu del IX Congrés de Migracions, que va aplegar experts i expertes del món acadèmic internacional.

Amb el lema “Fronteres, exclusions i mobilitat”, el CER-Migracions, en col·laboració amb la Xarxa d’Excel·lència d’Estudis Migratoris, va organitzar la novena edició del Congrés de Migracions, que es proposa mantenir i actualitzar un espai de debat interdisciplinari i holístic entorn del fet migratori.

Durant els tres dies que va durar el Congrés de Migracions, experts i expertes de tot el món es van trobar a Barcelona per presentar estudis i investigacions, aportar perspectives i coneixements nous i analitzar a fons el fenomen migratori i els preocupants impactes que té aquest fenomen sobre la vida de les persones que s’hi veuen abocades.

Segons comenta un dels organitzadors del congrés, David Moya, professor de la Universitat de Barcelona i coordinador del Màster interuniversitari en migracions contemporànies (UB-UAB): “El teixit universitari de Barcelona és un dels més rics en grups i centres rellevants d’investigadors sobre el tema de les migracions i el refugi, i per tant, ja era hora que acollíssim una edició del congrés. A més, tenim think tanks potents com, per exemple, el CIDOB i l’IEMed, i unes administracions, local i autonòmica, altament potenciadores d’aquests tipus de recerques.”

Investigant realitats complexes

A més de tractar la situació migratòria concreta de l’Estat espanyol, el congrés també va oferir visions més europees, africanes o, fins i tot, de Llatinoamèrica. És el cas de l’estudi que va presentar la periodista i investigadora Helena Maleno, Mujeres que se mueven, en què analitza el discurs de les dones subsaharianes al Marroc.

“Les investigacions requereixen una actitud permeable i flexible per poder apropar-se a realitats molt complicades”

Maleno va explicar que l’informe pretén visibilitzar les dones migrants com a subjectes de dret, que resisteixen davant les violències que pateixen i reivindiquen els drets que els pertanyen. “Els projectes migratoris d’aquestes dones ens poden donar pautes per analitzar la necropolítica, la que dona més valor a unes vides que a unes altres i que, en el cas de les dones, les converteix en una mercaderia”, va dir. Per acabar, la periodista va compartir la idea que les investigacions requereixen una actitud permeable i flexible per poder apropar-se amb cura a realitats tan complicades com la d’aquestes dones, en estat de màxima vulnerabilitat.

Les ciutats com a centres d’acollida

En la conferència central es va poder sentir la veu del professor de la Universitat d’Edimburg Nasar Meer, que, amb el baumanià títol de “Cities of hope, cities of fear”, va presentar un estudi comparatiu del tractament de les migracions en tres ciutats europees, Malmö (Suècia), Cosenza (Itàlia) i Glasgow (Escòcia), i va advertir del perill de caure en el localisme com a mètode, sense tenir en compte tots els nivells d’intervenció. “Entenc”, va dir Meer, “que les ciutats són agents crucials en l’acollida de persones migrants i refugiades, però hem de ser curosos i tenir una visió àmplia a l’hora d’estudiar els diferents models d’actuació.”

Refugi i integració social

Les aportacions al tema concret del refugi van ser molt diverses, i un exemple d’això és l’estudi realitzat per Juan Iglesias i Cecilia Estrada, de la Universidad de Comillas, sobre la integració social de les persones refugiades per mitjà del sistema d’acollida de l’Estat espanyol.

Les principals conclusions d’aquest estudi, després d’investigar aquest col·lectiu i els agents que intervenen al llarg dels primers cinc anys del procés, és que es repeteixen les condicions d’integració vulnerables que es donen en altres països europeus, les quals deriven en precarietat laboral, debilitat residencial i incertesa econòmica. El sistema d’acollida espanyol es mostra, per tant, incapaç d’oferir la integració social dels col·lectius de refugiats, i com a mínim cal replantejar-lo.

Amb la idea de retrobar-se d’aquí a tres anys a Madrid, en el X Congrés de Migracions, els i les investigadores es van acomiadar amb el compromís de seguir oferint estudis i anàlisis sobre la realitat de les migracions a les administracions, els mitjans de comunicació i la societat en general per tal d’ajudar a combatre les tendències populistes i xenòfobes actuals.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp