Tràfic d’éssers humans: l’esclavatge contemporani

19/03/2019 - 15:25

Redacció

Drets Humans. La Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH) complementa la feina de diferents entitats socials, dels cossos policials i d’altres àrees de l’Ajuntament.

El tràfic d’éssers humans és una de les realitats més cruels que es donen a la nostra societat, sovint davant nostre sense que en siguem conscients o ho vegem. Ara fa dos anys l’Ajuntament de Barcelona, conscient de les mancances del sistema estatal i autonòmic per donar-hi resposta, va posar en marxa la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH).

Aquest servei, obert a qualsevol víctima de tràfic (VTEH), ha atès ja més de dos centenars de persones, prop d’un 80% de les quals eren dones explotades sexualment. El treball de la UTEH complementa així la tasca que ja fan diferents entitats socials, els cossos policials i altres àrees del mateix Ajuntament.

De subjectes a objectes

Les Nacions Unides consideren el tràfic d’éssers humans com la forma contemporània de l’esclavatge. En paraules de Verónica Giménez, coordinadora de la unitat municipal especialitzada, “és la cosificació de persones, que passen de ser subjectes a objectes”.

L’abordatge ha de ser integral i preveure totes les fases del procés de la víctima

La Unitat es va posar en marxa l’any 2017 i ara mateix inclou 7 persones que ofereixen atenció a les víctimes en els terrenys psicològic, jurídic i social. “L’objectiu és el restabliment dels drets fonamentals de les víctimes amb una atenció personal, però també amb una formació especialitzada sobre el tràfic d’éssers humans (TEH) als diferents actors de la ciutat (serveis socials, sanitaris, d’immigració, etc.) i l’assessorament a professionals que, per diferents motius, participen en el procés de restabliment de les víctimes”, ens segueix comentant la Verónica.

La UTEH és un dels fruits de la Taula Tècnica contra el TEH, que des del 2015 és l’espai de coordinació entre els agents que treballen la detecció, l’atenció i la protecció de les víctimes, entre els quals hi ha la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional, la fiscalia, la judicatura i les entitats civils que treballen amb víctimes.

L’abordatge des d’un punt de vista general, que prevegi totes les fases del procés de les víctimes, és absolutament clau per avançar en la seva protecció i en la prevenció de futurs casos. En això coincideixen totes les fonts consultades.

L’explotació sexual de dones, la finalitat més freqüent

L’explotació sexual és la forma més detectada de tràfic d’éssers humans. Les dones en són les principals víctimes (la xifra és d’un 80%) i, per aquesta raó, la UTEH s’ha impulsat i creat dins el marc de la Regidoria de Feminismes i LGTBI.

Les violències i discriminacions que per motiu de gènere pateixen les dones, tant al país d’origen com al d’acollida, creen contextos propicis per als processos de tràfic d’éssers humans i un nivell elevat de vulnerabilitat de les dones davant les situacions d’explotació. Ens comenta la Verónica: “La imatge que tenim de la força física o el segrest i tancament de les víctimes en el delicte de TEH no s’ajusta a la majoria de realitats: les dones són als carrers, podrien fugir de facto, però són més les amenaces, sovint als seus fills, i la violència psicològica, el que les lliga als traficants.”

Les situacions de pobresa, desigualtats i discriminació converteixen a dones i nenes en objectes per obtenir un lucre

Rosa Cendón, de SICAR cat, una de les entitats que treballa braç a braç amb la UTEH en l’atenció de les víctimes, ens diu també que “el problema del TEH, des d’una perspectiva de gènere, és estructural: les situacions de pobresa, desigualtats, discriminació i violència que pateixen moltes dones i nenes arreu del món les converteixen en objectes dels quals es pot obtenir un lucre”.

De la captació a l’explotació

La Rosa ens explica que la captació de les dones es fa habitualment en els països d’origen, on “els captadors poden ser persones alienes, però ens trobem amb molts casos en què són persones properes al cercle de relacions de les víctimes, fins i tot familiars”.

“Els mitjans de captació són diversos”, continua Cendón, “des de l’enamorament, passant per l’aprofitament de somnis de millora material fins al mateix vudú, en determinades cultures. Però sempre es tracta d’aprofitar-se d’alguna característica o situació personal per captar.  Fins i tot de malalties mentals o discapacitat.”

La coerció que aquests o aquestes traficants exerceixen sobre les víctimes a posteriori les manté lligades, gràcies a uns bucles de por i necessitat de supervivència molt difícils de trencar.

Casos de difícil detecció

La situació de vulnerabilitat màxima de les víctimes és el que dificulta la detecció, i per tant, l’atenció per acompanyar-les en la restauració dels seus drets i la seva llibertat. Quan preguntem quantes dones calcula la UTEH que hi ha a Barcelona en situació d’explotació sexual, la Verónica ens contesta que no se sap, que “segurament les ateses són un percentatge que no reflecteix el total, però que cap institució ara mateix pot dir un número ni que sigui aproximat. D’una banda perquè la mateixa situació d’amenaces en què es troben les fa renunciar a cursar denúncies contra els explotadors, però també perquè algunes no són conscients que són esclaves”.

Giménez afegeix: “La detecció esdevé, doncs, clau i dediquem molta energia i recursos per millorar-la.” Per això una part important de l’activitat de la UTEH es dedica a formar personal dels altres serveis municipals i dels cossos policials amb l’objectiu de reforçar i ampliar les habilitats de detecció de tots els actors del procés.

El dret a la protecció internacional

Tot i que hi ha casos de persones comunitàries víctimes de tràfic de persones, moltes de les víctimes arriben de forma irregular al territori espanyol per les diferents fronteres. Quan es detecten els casos de tràfic de dones amb fins d’explotació sexual, les víctimes es poden acollir a dues vies de regularització: la de l’article 59 bis de la Llei d’estrangeria o la de la demanda de protecció internacional, per motius de gènere, recollida en la Llei del dret a l’asil del 2009.

La Llei d’estrangeria preveu que si hi ha indicis que una persona pot ser víctima potencial, són els cossos policials qui l’han d’identificar a través d’una o més entrevistes. Si finalment és identificada, s’ofereix un període de 90 dies anomenat període de restabliment i reflexió, per tal que la víctima decideixi si vol col·laborar en la investigació policial per poder perseguir i condemnar la banda o les persones traficants. Independentment de la seva decisió, té dret a obtenir un permís de residència i treball per col·laboració policial o per la seva situació personal, amb el suport d’un informe d’una de les entitats socials especialitzades.

“Tornar al país d’origen les abocaria al rebuig i l’estigmatització per part de les seves pròpies comunitats”

Però també poden sol·licitar la protecció internacional per motius de gènere quan hi ha temors fundats que la persona, en aquest cas una dona, pot patir agressions o estigmatitzacions greus si és retornada al seu país d’origen.

Serien casos, ens explica la Rosa de SICAR cat, de “dones enganyades i captades als països d’origen per xarxes de tràfic, les quals castigarien si hi tornessin. També, dones que fugen per motius aliens al gènere, però l’extrema vulnerabilitat les fa caure en xarxes de tràfic, que les exploten durant el trànsit o quan arriben al país de destí. Tornar al país d’origen les abocaria al rebuig i l’estigmatització per part de les seves pròpies comunitats”.

Tot i ser una possible sortida, la Verónica ens comenta que s’han denegat sol·licituds d’asil per motius de gènere.

Reptes de futur

Després de dos anys de funcionament de la UTEH, el servei ha consolidat els seus eixos d’actuació, tant pel que fa a l’atenció interdisciplinar a les víctimes ateses, com a la feina de formació i d’assessorament als diferents col·lectius que participen en la detecció, l’atenció i la persecució dels delictes de tràfic de persones.

En relació amb les víctimes ateses, “no els diem casos d’èxit”, ens comenta la Verònica, “però en realitat ho són perquè per a la majoria representen punts d’inflexió per aconseguir una millora en les seves condicions de vida”.

Pel que fa a la resta d’actors, la UTEH ha treballat en xarxa amb els serveis municipals (per exemple amb el Centre d’Urgències Socials de Barcelona), l’Hospital de la Vall d’Hebron i altres, i amb els membres de la taula tècnica, amb l’objectiu de coordinar i millorar l’intercanvi d’informació entre tots ells.

La coordinadora de la Unitat reconeix, però, que encara cal avançar en aquest sentit per millorar la detecció i la persecució d’una de les vulneracions més greus dels drets humans.

Crèdits: Les fotos han estat cedides per SICAR cat.

 

Comparteix aquest contingut

Whatsapp