Qui té cura de les persones voluntàries?

23/01/2019 - 11:09

Redacció

Voluntariat. Les experiències de les persones voluntàries als camps de refugiats sovint són traumàtiques. A la tornada és possible que necessitin una ajuda terapèutica i psicològica.

Des de l’esclat de la crisi siriana, nombroses persones van anar als camps de refugiats per participar en les tasques de salvament, acollida i gestió del dia a dia de les persones que hi arriben. Però la duresa de l’experiència, de veure de tan a prop l’estat de les persones refugiades, la impotència de canviar-ne el futur immediat i la reacció inhumana dels estats han provocat traumes, més o menys profunds, en aquestes persones voluntàries.

 

Diferents iniciatives donen suport a aquestes persones, d’una banda preparant el viatge i intentant gestionar les expectatives, i d’altra banda, a la tornada, donant-los eines o derivant-les a altres professionals quan el xoc és massa dur. El fet que moltes persones voluntàries sovint facin el viatge en solitari, fora d’un entorn professional, agreuja l’impacte. Els professionals de les emergències internacionals també estan sotmesos a una pressió interna important per les situacions de les persones que atenen, però almenys disposen dels recursos personals i laborals que els calen.

Quan una persona decideix anar a fer de voluntària sense una estructura al darrere que l’orienti i li doni suport, la vivència pot arribar a ser insuportable. I, tot i que aquesta via no és recomanable, les emocions i potser també la resposta lenta de les entitats que s’hi dediquen fan que encara avui algunes persones facin el pas totes soles.

El Refugi, un espai per reubicar les emocions

El grup de teràpia anomenat El Refugi, que ofereix la Cooperativa de Salut i Medicina Integrativa COS, va sorgir d’un cas particular d’una pacient de l’àrea de psicologia. Era una persona que havia estat en un camp de refugiats i que estava molt enfadada. Quan va tornar, no trobava el seu lloc aquí i acumulava un enorme sentiment de frustració per no poder ajudar. Tal com ens va explicar Anna Delatte, membre de COS, l’entitat va considerar que segurament hi havia altres persones a la ciutat en la mateixa situació, i per això van decidir obrir una activitat de teràpia per a persones voluntàries que havien tornat dels camps i necessitaven suport.

L’impacte és dur, perquè s’estableix una vinculació intensa amb les persones que viuen als camps

En la primera edició del grup El Refugi, el 2018, es va poder confirmar, a través de les persones assistents, que l’impacte d’una vivència als camps de refugi és molt profund. D’una banda, per la proximitat amb les injustícies i el patiment aliè, i d’altra banda, per la vinculació intensa que s’estableix amb les persones que viuen als camps i, sobretot, per la presa de consciència de la poca ajuda o el suport relatiu que se’ls pot oferir a causa dels marcs polítics restrictius i xenòfobs.

Ara mateix s’està duent a terme la segona edició d’aquesta activitat grupal, que permet compartir les experiències viscudes i abordar col·lectivament la cura de les seqüeles emocionals i psicològiques que pateixen les persones voluntàries.

Atenció al voluntariat a partir de la pròpia vivència

Mònica Rivera, de l’associació Cuidando, és una de les persones que van anar als camps de refugiats pel seu compte. La seva experiència la va portar a crear, juntament amb altres persones amb inquietuds similars, una entitat, Cuidando, que donés suport psicològic a voluntaris i voluntàries, abans, durant i després del viatge.

Tornar a adaptar-se a la vida anterior és difícil i depèn de molts factors

Treballen amb persones i amb entitats, la majoria ONG, en projectes de voluntariat als camps de refugiats, com per exemple Open Cultural Center, amb qui tenen un programa d’atenció psicosocial abans i després del viatge. Segons ens explica la Mònica, el perfil del voluntariat que necessita atenció és molt divers, ja que el fet d’adaptar-se a la vida anterior depèn de molts factors, no només dels recursos personals, sinó també de l’entorn social i afectiu.

Es tracta, però, d’una primera atenció, i en cas que calgui una intervenció més llarga, es deriven els voluntaris a altres professionals.

L’organització Open Cultural Center també rep el suport de Refugee Trauma Iniciative, que, a més del treball psicològic que realitzen amb el col·lectiu de persones refugiades, atenen el personal voluntari dels camps fent tallers sobre “com cuidar-se” i establint alertes per saber quan i com han de cuidar-se. Cada dues setmanes també fan un debrífing, en què els voluntaris poden abocar tots els seus neguits i desfogar-se.

Visibilitzar la necessitat de les cures al voluntariat

El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) no atén directament les persones voluntàries que tornen dels camps de refugiats, però sí que reconeix la necessitat de visibilitzar les situacions extremes que cal atendre i a les quals s’haurien d’assignar recursos. Amb aquest objectiu, s’ha creat dins el col·legi un grup de treball, “Refugiats i persones migrades”, que vetlla perquè aquesta qüestió es consideri i es tracti en els fòrums adients.

És vital que les persones voluntàries tinguin un suport psicològic, si els cal

Segons comenta Dolors Liria, membre de la Junta del Col·legi, “al COPC es considera d’una importància vital que els professionals i les persones voluntàries rebin un suport emocional per minimitzar l’impacte d’aquesta experiència des d’un punt de vista preventiu i que se’ls pugui ajudar quan presenten algun tipus de malestar recurrent derivat d’aquest impacte”.

D’altra banda, el Col·legi també ha participat, a través de la Psicoxarxa Solidària —un grup de professionals psicòlegs solidaris—, en les tasques de preparació de les mentories de la Generalitat de Catalunya entrevistant els candidats a acollir aquí persones refugiades, per assegurar-se que els perfils dels voluntaris s’adeqüen al que es demana.

El que queda clar és que les persones que fan voluntariat amb persones refugiades es troben davant situacions límit i crues que sovint requereixen un suport extern.

El que afirmen els experts en la matèria —i l’Ajuntament de Barcelona subscriu aquesta afirmació— és que la millor opció és disposar del suport d’una organització al més local possible i que respongui a les demandes dels voluntaris, i no a la inversa.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp