Quan els aeroports són la primera acollida

28/11/2018 - 12:23

Redacció

Acollida. Recollim les principals conclusions de la Jornada “Protecció internacional i tràfic de persones als aeroports europeus. Reptes de la detecció, l’atenció i l’acollida a zones internacionals”.

El 20 de novembre la plataforma d’entitats Asil.cat va organitzar una jornada per reflexionar sobre l’arribada a través dels aeroports de persones que busquen asil i de possibles víctimes del tràfic d’éssers humans.

Creu Roja va ser l’amfitriona de la trobada, en què organitzacions i administracions espanyoles, catalanes i internacionals van compartir pràctiques i experiències de diferents indrets i van posar sobre la taula les mancances de l’acollida als aeroports espanyols, tot i la gran tasca que hi fan les ONG, les quals, de facto, sovint substitueixen les administracions.

L’aeroport és un dels llocs de primera acollida de les persones que busquen asil i, com a tal, hauria de ser un espai de protecció, de seguretat, per a aquestes persones. Però també pot i ha de ser un espai de detecció de tràfic d’éssers humans i d’intervenció immediata en aquests casos. La jornada organitzada per Asil.cat va tractar sobre com millorar l’acollida i la detecció, i ho va fer centrant-se en tres qüestions: quines són les condicions materials actuals dels nostres aeroports, amb les quals es troben les persones que no compleixen els requisits d’entrada; quina és l’atenció humana (funcionaris, ONG…) que reben aquestes persones, i quins són els protocols de trasllat al territori.

Condicions materials i infraestructures necessàries

A la jornada va quedar palès —encara més després d’escoltar l’experiència del Regne Unit, que va descriure Amanda Read, cap nacional d’Operacions per a la Protecció i Tràfic d’Éssers Humans de la UK Border Force— que és necessari establir un sistema de referència, un òrgan superior que vetlli per la coordinació correcta i la coherència entre l’acollida que s’ofereix als sol·licitants d’asil i el procediment d’aquesta petició, i que articuli també una resposta per als casos de tràfic d’éssers humans (TEH) detectats o identificats a la frontera.

D’altra banda, es va proposar elaborar un estudi per millorar la ubicació de les instal·lacions on han d’estar-se els sol·licitants de protecció internacional i que aquestes instal·lacions garanteixin les condicions ambientals i materials que recomana el Defensor del Poble, representat per Elena Arce, cap de l’Àrea de Migració i Tracte Igualitari del Defensor del Poble. A més, aquests espais haurien de respondre a les diverses necessitats que tenen aquestes persones. En aquest sentit, s’haurien d’establir espais per a les famílies o separar els possibles traficants de les víctimes i les persones per sexes o per orientació sexual, tal com es fa, per exemple, al Regne Unit.

Cal que els equips mixtos (formats per policies i membres de les ONG) siguin altament especialitzats, perquè puguin contextualitzar millor les possibles situacions de tràfic d’éssers humans

Finalment, es va posar de manifest la necessitat d’aclarir de qui depèn la gestió d’aquest espai i, sobretot, de qui és la responsabilitat última: “L’Estat espanyol l’ha d’assumir i no la pot delegar en ONG, que treballen des de la voluntarietat i en funció dels recursos de què disposen”, va assenyalar Rosa Cendón, de SICAR.cat, membre de la xarxa Asil.cat.

Acolliment professional i humà

Respecte a l’acollida de les persones sol·licitants de protecció internacional i víctimes del TEH, en la jornada es va valorar la combinació de les actuacions de persones pertanyents a l’Administració i a les ONG, que, a més de fer-se càrrec de les necessitats bàsiques (vestuari, alimentació i suport emocional) de les persones que arriben als aeroports, també poden ajudar a avaluar-ne la vulnerabilitat i a millorar la detecció de possibles casos de TEH. En aquest sentit, en la jornada es va dir que s’hauria de dissenyar un sistema que faciliti l’accés de les ONG als espais considerats de “seguretat” i, per tant, d’accés restringit.

Així mateix, en la trobada es va fer constar que és cabdal establir un sistema d’informació compartit i de treball en xarxa que eviti duplicitats i possibles revictimitzacions. També es va dir que cal vetllar per la gestió d’aquest tipus d’informació, que és altament sensible i està subjecta a la Llei de protecció de dades. Així mateix, es va incidir en la necessitat que els equips mixtos (formats per policies i membres de les ONG) siguin altament especialitzats perquè puguin contextualitzar millor les possibles situacions de TEH. “Cal cercar un equilibri entre els indicis judicialitzables que interessen a les forces i als cossos de seguretat de l’Estat i els indicis raonables que exigeix el marc jurídic internacional per identificar una presumpta víctima de TEH”, va concloure Rosa Cendón.

Per acabar, es va plantejar la necessitat d’ampliar la detecció a altres formes d’explotació, i no exclusivament la sexual, assumint que els homes poden ser víctimes de TEH.

Detecció de casos de tràfic d’éssers humans

La detecció de possibles víctimes de TEH ha millorat molt en els últims anys, però la conclusió de la jornada és que cal seguir treballant per avançar encara més. Per exemple, cal treballar en la descripció de tots els casos que es poden donar i de tots els actors implicats. La valoració del nivell de risc de la víctima de TEH també és un element clau per poder atendre la víctima d’una manera correcta i oferir-li el sistema d’acollida més adient. També s’han de generar sistemes d’alerta per als casos en què s’observin indicis de TEH durant el procés d’acollida.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp