Per què participar en programes de voluntariat que treballen amb persones refugiades?

19/11/2018 - 12:36

Redacció

Voluntariat. En els darrers nou mesos, 225 persones s’han ofert a col·laborar desinteressadament amb ONG que treballen amb demandants de protecció internacional.

Moltes organitzacions necessiten el treball de voluntaris per poder donar resposta a la necessitat d’acompanyament i de formació de les persones refugiades o demandants de protecció internacional. El formulari del pla “Barcelona, ciutat refugi”, gestionat per la Federació Catalana de Voluntariat Social, és el principal canal per apropar-se al món del refugi i col·laborar-hi.

El 2016 es va obrir un formulari en línia per facilitar la rebuda i la gestió del nombrós grup de persones que cercaven organitzacions per fer de voluntaris en el sector del refugi i l’asil. El pla “Barcelona, ciutat refugi” i la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) van fer possible d’aquesta manera canalitzar les mostres de suport i redirigir-les a les entitats amb les quals es preveia que podien treballar adequadament.

Segons ens explica la responsable de promoció comunitària de l’FCVS, Berta Barquer, durant el primer any va ser difícil complir les expectatives de les 696 sol·licituds, ja que les entitats no els podien oferir tasques perquè no s’havia arribat a la quantitat prevista de demandants d’asil.

En realitat, no ha estat fins al 2018 que les demandes de voluntariat s’han pogut derivar fàcilment, gràcies a la cooperació fluida entre les administracions i les entitats. També perquè enguany s’han presentat menys sol·licituds: l’any 2017 van ser 250, i el 2018, a manca de les xifres dels últims tres mesos, han estat 225 les persones que s’han ofert a col·laborar desinteressadament amb ONG que treballen amb demandants de protecció internacional.

És un enriquiment mutu que permet compartir coneixements, mirades i processos.”

Una d’aquestes persones és Isabel Gutiérrez, que fa un any i mig va emplenar el formulari del pla “Barcelona, ciutat refugi” i, posteriorment, va començar a fer de voluntària amb l’FCVS. A més de donar un cop de mà a la Berta traduint documents de la mateixa federació, també va col·laborar amb l’ONG Refugees Welcome Barcelona. L’origen del seu interès per fer de voluntària és una tasca de voluntariat que va fer a la Creu Roja de Bèlgica fa uns anys. Tot i que la seva feina no estava relacionada directament amb les persones refugiades, sí que hi va compartir l’espai, i així va conèixer situacions i experiències que la van vincular a aquest col·lectiu.

A la Isabel, però, no li agrada la paraula col·lectiu, perquè, ens diu, “l’etiqueta refugiat engloba molta gent que prové de situacions diferents, de contextos culturals diversos i amb vivències úniques; no tothom que demana asil ho fa de la mateixa manera, ni pels mateixos motius ni amb un bagatge únic”.

La Isabel creu que és un enriquiment mutu poder compartir coneixements, mirades i processos, i que són projectes que deixen de banda la idea “d’ajudar l’altre”, que sona molt paternalista i connota una posició desigual entre les parts. Amb aquest tipus de projecte troba precisament que no és així, ja que es tracta de fer acompanyaments i de facilitar en la mesura del possible que les persones refugiades es puguin moure d’una manera autònoma pel nou context que els envolta.

Hi ha moltes persones disposades a compartir una part del seu temps lliure amb gent que arriba de lluny i necessita connectar-se a la ciutat.

Griselda Bereciartu també va començar a fer de voluntària a Barcelona després d’una experiència a l’estranger, concretament a Alemanya, en un camp de refugi. Allà realitzava tasques de treballadora social, ja que parla àrab, perquè és filòloga. El cercador d’internet la va portar al formulari de l’FCVS i, poc després d’inscriure-s’hi, li van trucar perquè fes de voluntària a Open Arms.

Un petit accident domèstic li va impedir prendre part en l’acció de desembarcament i primera atenció a les persones rescatades de les costes de Líbia el mes de juliol, però poc després es va incorporar a BarcelonActua per acompanyar dones que havien arribat justament amb aquell vaixell. Ara la Griselda ha passat de ser voluntària d’aquesta ONG a treballar-hi.

Els seus coneixements d’àrab i la seva experiència són clau per atendre i acompanyar persones que només parlen àrab, però també treballa amb usuaris i usuàries francòfons o anglòfons. Per la Griselda no hi ha cap imatge més gratificant que la de les classes de castellà que es fan al local de BarcelonActua dos cops per setmana i que serveixen per ensenyar la llengua, però també com a punt de trobada de les persones arribades de països en conflicte i persones disposades a dedicar una part del seu temps lliure a compartir-lo amb aquestes persones i a connectar-les a la ciutat.

Persones migrants i refugiades que han rebut ajuda també han decidit participar en tasques de voluntariat.

Una altra experiència que motiva fer-se voluntari d’organitzacions de refugi i asil és la pròpia vivència de refugiat. Així, a través de la Berta i la Griselda hem conegut dos nois joves migrants i refugiats que han decidit fer tasques de voluntariat.

Moussa Konate, per exemple, originari de la Costa d’Ivori, era i és un dels usuaris de les classes de castellà de BarcelonActua. Ens explica que s’hi sentia tan bé que va voler anar un dia a una altra activitat de l’entitat: el repartiment d’aliments que fan al Raval per a gent sense sostre. Es va posar a plorar en veure que no només a l’Àfrica la gent passa gana i es troba en situacions límit. Des d’aquell dia hi va cada dijous. “No hi he faltat cap dia”, ens diu, content de poder participar en una activitat com aquesta.

Amin Hadian, iranià i demandant d’asil, és l’altra persona que ens comenta que no podia pensar en una manera millor de dedicar el poc temps lliure de què disposa que ajudant les persones que, com ell, van arribar un dia a Barcelona sense gairebé res i fugint de persecucions.

Ell mateix gaudeix dels circuits d’acollida de la ciutat, estudia en un institut i comença a tenir una xarxa pròpia que el fa sentir-se a gust a Barcelona, segons ens diu. I ben aviat començarà a fer classes d’anglès d’una manera totalment voluntària. No és la primera tasca de voluntariat que fa: ja va ajudar a traduir de l’anglès al farsi en un camp de refugiats a Grècia, quan hi va passar anant cap al Canadà, que aleshores era la seva destinació. Ho té clar: “Si puc ajudar, per què no ho hauria de fer?”

Comparteix aquest contingut

Whatsapp