Nicaragua, l’exili de les feministes

25/11/2019 - 21:10

Redacció

Refugi. El documental ‘Exiliada’ explica el periple de la fillastra de Daniel Ortega a causa de les pressions que va rebre després de denunciar els abusos sexuals que va patir per part d’Ortega.

La història de Zoilamérica Ortega Murillo, filla adoptiva de Daniel Ortega, president de Nicaragua i líder del Front Sandinista, és una de les moltes històries de violència de gènere dins les famílies que han quedat impunes. O pitjor, en el cas de Zoilamérica, va haver de fugir per les pressions que va rebre després de la denúncia. Unes vivències que la jove cineasta nicaragüenca Leonor Zúniga ha relatat en el documental ‘Exiliada’, que es projecta en diferents espais del nostre país. El col·lectiu Feministas Autoconvocadas va organitzar a Casa Amèrica de Barcelona la projecció del documental i un col·loqui posterior amb la directora, ella mateixa exiliada arran del documental.

La violència sexual és molt corrent en un país que semblava que canviaria les regles del joc, no només pel que fa a la lluita de classes sinó també en les relacions de gènere. I, si no, recordem les guerrilleres de les quals la revolució sandinista feia bandera. La impunitat total en què han quedat els abusos sexuals de Daniel Ortega a Zoilamérica trenquen aquesta utopia i mostren les portes de l’exili a qui denuncia comportaments masclistes arrelats en la societat nicaragüenca.

Pressions i amenaces la van fer claudicar i marxar cap a Costa Rica

Més enllà de la impunitat: l’exili per haver denunciat 

El líder sandinista Ortega va ser denunciat per la seva filla l’any 1998, quan Ortega no era al front del Govern però, segons explica ella mateixa, seguia tenint molt poder. Va aconseguir que no es fes el judici fins que el crim va haver prescrit. Temps després, i quan ja era president de nou, va orquestrar una sèrie de pressions i amenaces que van acabar fent que Zoilamérica claudiqués i marxés del país cap a Costa Rica. El documental de Zúniga vol narrar aquest paral·lelisme entre l’abús sexual i l’abús de poder però, també, com la família sovint és una de les causes principals del manteniment de l’estructura heteropatriarcal en què aquests comportaments no són reprovables i encara menys denunciables.

I és que la mare de Zoilamérica, Rosario Murillo, que des del principi va negar les violacions i va defensar Ortega, va ser una de les acusadores i fins i tot va demanar perdó per tenir una filla que “havia traït la revolució”. Ortega era la revolució.

A Espanya es van registrar 1.368 demandes de protecció internacional per part de persones de Nicaragua el 2018

Nicaragua, un país del qual fugir

Ortega i Murillo van tornar al poder el 2006 i van emprendre la via oposada als valors sandinistes de llibertat i democràcia. Avui Nicaragua és un país governat per ells dos de manera autocràtica, on els desacords amb les decisions de la parella són sovint castigats amb penes de presó. El cas de Zoilamérica és només un dels molts casos que es poden comptar de persones abocades a sortir del país per la deriva autoritària del Govern.

Es calcula que en els últims anys, i més intensament des de l’abril del 2018, després de les repressions a les mobilitzacions contra la reforma de la seguretat social, desenes de milers de persones nicaragüenques han marxat del país. El 2018 Espanya va registrar un pic de sol·licituds de protecció internacional de ciutadans i ciutadanes nicaragüencs, 1.368, mentre que l’any anterior només se’n van produir 31.

Magaly Castillo és una d’elles. Nicaragüenca refugiada a Barcelona, va compartir la taula posterior al documental a Casa Amèrica amb Leonor Zúniga. També és una d’aquestes persones que van voler denunciar abusos sexuals, no a ella sinó a la seva cosina, per part d’un familiar. Explica que el seu primer exili va ser de la família. “No és que no em creguessin, és que volien que callés per mantenir una suposada pau familiar. El silenci que em demanaven comportava seguir convivint amb ell, amb l’abusador, sense cap conseqüència. La violència de gènere és una pandèmia a Nicaragua”, va assegurar.

Com a resposta a aquesta situació, a partir de l’abril del 2018 es va anar configurant el col·lectiu Feministas Autoconvocadas de Barcelona, que han organitzat la projecció del documental. “Un espai informal, sense estructura i nascut de l’emergència que vam acabar denominant feminista perquè era on ens ubicàvem totes les integrants i autoconvocades per sumar-nos al sorgiment de centenars de grups que així s’autoanomenen a Nicaragua. Des d’aquí fem activitats com xerrades, taules rodones, plantones i trobades per denunciar la violència del règim criminal i patriarcal dels Ortega-Murillo”, comenta una de les membres, Edurne Larracoechea.

Per la seva banda, Leonor Zúniga, directora del documental Exiliada, conscient del risc que corria a Nicaragua a partir del moment en què el documental, rodat en secret, va veure la llum, va marxar del país. I assegura que, tot i que és molt dur ser lluny de casa, ara pot dormir sense por. El documental sobre Zoilamérica no s’ha estrenat a Nicaragua.

Què se’n va fer, de les guerrilleres?

El triomf de la revolució sandinista augurava, sobretot per a grups d’activistes de l’esquerra espanyola de l’època, futures victòries de les classes populars arreu. Victòries que, com a Nicaragua, havien d’anar acompanyades d’alfabetització, de reformes agràries i de la participació de les dones en la vida pública. Indubtablement es va avançar en alguns d’aquests temes durant els anys següents a la revolució. Però tant Zúniga com Castillo confirmen que, pel que fa a la irrupció de les dones als espais de decisió, tot va ser una fal·làcia. Mai no es va donar el que semblava des de fora: les guerrilleres van seguir cuinant, tenint cura de la família i poc més. Castillo ho sap de primera mà perquè ha conegut algunes d’aquestes dones. Just abans de refugiar-se a Espanya va crear un grup de teatre col·lectiu, Las Amapolas, com a espai de trobada, sanació, pensament crític i activisme feminista. I assegura que algunes de les assistents en aquestes trobades terapèutiques, dones que havien participat en el sandinisme, van compartir per primer cop els abusos que van patir dins el moviment per part de companys polítics.

Aquesta no revolució feminista és una de les causes actuals de l’exili de moltes dones nicaragüenques. Els moviments feministes avui són un dels pilars de la oposició al règim Ortega-Murillo.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp