Tants nens morts

20/09/2016 - 09:05

Redacció

Dades. Prop d’un terç de les persones refugiades que van perdre la vida a la Mediterrània oriental el 2015 eren menors d’edat. La ruta migratòria cap a Europa és la més perillosa del món. Cada any provoca més víctimes.

Més de 22.400 persones han mort ofegades a la Mediterrània durant les darreres dues dècades mentre intentaven arribar a Europa. L’Ajuntament ret homenatge a les víctimes amb un memorial permanent instal·lat a la platja de la Barceloneta. Com en aquest web, un comptador actualitza periòdicament el nombre de persones que han perdut la vida al mar des de l’inici d’aquest any, el més mortal fins ara.

El 2 de setembre de 2015, l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) va deixar constància d’un naufragi mortal al mar Egeu, davant la costa de Turquia. La seva delegació en aquest país va fer públic un comunicat, asèptic, de víctimes, pensat per fer-ne un recompte i documentar-les: “Set van morir i tres van desaparèixer. Entre els morts hi havia una mare siriana i els seus dos fills (de 3 i 5 anys). Un germà i una germana iraquians també van perdre la vida, de 9 i 11 anys.”

El nen de 3 anys era Aylan Kurdi. El que en tenia 5 era el seu germà, Galib Kurdi. La mare es deia Rehan i tenia 35 anys. De tota la família, originària del Kurdistan sirià, només va sobreviure el pare, però això es va saber més tard, quan una fotògrafa turca va difondre la imatge del cos del germà petit abandonat per les ones a la platja de Bodrum, una localitat turca situada davant l’illa grega de Kos, on es proposaven arribar. Per això també sabem la identitat dels dos germans iraquians que viatjaven en la mateixa barca inflable que els va matar. Els seus pares, que van sobreviure, no els van poder salvar: eren la Zainab i el Haidar Abbas. Tenien 12 i 8 anys.

Aquell mateix dia van morir ofegats tres infants més que també viatjaven en barques precàries i sobrecarregades a la recerca de refugi a Europa: un a la costa de Lesbos i dos més anant cap a Kos. Tres dies després, el 5 de setembre, va morir un nadó de dos mesos a l’illa d’Agathonisi. Una setmana després, el 12 de setembre, van morir prop de Samos tres germans —dos nens i una nena de 8, 9 i 13 anys— i un altre nen de 10 anys, tots de nacionalitat siriana. L’endemà, el 13 de setembre, es van ofegar quinze infants prop de l’illa de Farmakonisi. D’un sol cop, en un sol naufragi. Eren quatre nadons, cinc nenes i sis nens.

I així cada dia, o setmanalment. A més de l’Aylan, almenys 53 nadons, infants i adolescents van morir ofegats durant aquell mes de setembre en algun punt del mar Egeu anant cap a les illes gregues. A l’octubre van perdre la vida 95 menors d’edat; al novembre, 36; al desembre, 82; al gener del 2016, 62; al febrer, 14; al març, 19; l’abril, 2. Aleshores ja havia entrat en vigor l’acord entre la Unió Europea i Turquia, i el gruix del flux migratori es va tornar a desplaçar del Mediterrani oriental al Mediterrani central, cap a Itàlia.

El projecte Missing Migrants de l’OIM calcula que prop d’un terç de totes les persones refugiades que van morir ofegades o van desaparèixer engolides pel mar anant cap a Grècia eren menors d’edat. Una de cada quatre, el 25%, tenien entre 2 i 17 anys, i una de cada cinc, el 5%, menys de 2 anys. La majoria dels infants no havien fet 12 anys, havien nascut a Síria, l’Afganistan i l’Iraq —o en algun punt pel camí— i haurien hagut de créixer en territori europeu.

Tres de cada quatre víctimes

El projecte Missing Migrants, que documenta el nombre de vides que provoquen els trajectes migratoris a tot el món, es va posar en marxa l’octubre del 2013, després de la mort d’almenys 386 persones en dos naufragis davant les costes de l’illa italiana de Lampedusa.

A falta de conèixer el nombre de víctimes que causen les rutes per l’interior de l’Àfrica i pel desert del Sàhara, on rarament hi ha registres i testimonis, les dades que s’han pogut recopilar assenyalen que moren més persones a les portes dels països desenvolupats als quals intenten arribar que durant el trànsit pels països més pobres.

Això és especialment així a Europa. La travessia de la Mediterrània és, amb una gran diferència, el trajecte més perillós del món: l’any 2014 va concentrar el 75% de totes les morts i desaparicions documentades de migrants; el 69% el 2015 i el 74,8% del començament del 2016 ençà: tres de cada quatre. El segueixen en mortalitat el golf de Bengala i la mar d’Andaman, al sud-est asiàtic, i la regió situada a la frontera entre Mèxic i els Estats Units.

En total, i al llarg de les dues darreres dècades, s’han ofegat a la Mediterrània almenys 22.400 persones, més d’un terç dels més de 60.000 migrants que es calcula que han mort des del 1996 a tot el món mentre viatjaven cap a un futur millor.

La travessia de la Mediterrània oriental, entre Turquia i Grècia, és la que causa una mortalitat infantil més elevada, perquè és en la qual s’embarquen més famílies, i els menors són especialment vulnerables en un viatge ple de riscos com aquest. La que s’emporta més víctimes, però, és la de la Mediterrània central, entre el nord d’Àfrica i Itàlia. Des de l’any 2014 ha concentrat el 85% de les morts de refugiats que van intentar creuar el mar de forma irregular per arribar a Europa, però només el 25% dels que hi van aconseguir arribar.

La mortalitat s’ha incrementat del començament del 2016 ençà. Entre els mesos de gener i agost han mort un 20% de persones més que durant el mateix període de l’any passat. El 2% de les víctimes intentaven arribar a Espanya; el 12%, a Grècia, i el 86%, a Itàlia. En aquesta darrera travessia s’han ofegat aquest any una mitjana d’1 de cada 23 persones que es van embarcar, mentre que en els anys anteriors la mitjana era d’1 de cada 50.

Morir en l’anonimat

Les dades del projecte Missing Migrants recullen només les víctimes que es poden documentar: el nombre de persones que se sap que van morir i el nombre de persones que se sap que van desaparèixer i que presumiblement són mortes. Per fer aquests recomptes, l’OIM es basa en diverses fonts: registres oficials, informes d’ONG, publicacions en mitjans de comunicació i el relat dels supervivents dels naufragis. És una tasca que va iniciar el projecte periodístic The Migrant Files amb l’objectiu de valorar la mortalitat, amb nombres concrets, que causen les polítiques migratòries, d’asil i de seguretat de la Unió Europea.

L’organització ha centrat el segon informe anual, que va fer públic aquest estiu, en la identificació de les víctimes i la recerca de les persones desaparegudes, que considera una altra tragèdia que se suma a la tragèdia. L’any passat només es van recuperar una mica més de la meitat dels cossos de totes les persones que van morir a la Mediterrània. La majoria es van enterrar en fosses comunes sense haver-los pogut identificar.

Les persones sense identificar i totes les que han desaparegut i de les quals no s’han trobat els cossos van morir en l’anonimat. Les seves famílies no sabran mai on són ni què els va passar. Però hi ha unes altres víctimes, les que no figuren en els recomptes perquè no s’han pogut documentar. Són difícils de quantificar, però l’OIM creu que són moltes. Són les morts doblement anònimes: ni se sap qui eren ni que han deixat de ser.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp