L’esport no entén en fronteres

08/02/2019 - 13:04

Redacció

Acollida. Gràcies al programa d’accés als centres esportius, les persones sol·licitants d’asil disposen d’una via d’inclusió i de socialització quan arriben a la ciutat.

L’atenció a les persones sol·licitants d’asil des d’una perspectiva global, gairebé transversal, requereix elements que vagin més enllà de l’habitatge i el menjar. L’Ajuntament de Barcelona, amb la mesura de govern “Programa d’esports per a persones refugiades a Barcelona” (d’ara endavant “mesura d’esports”), pretén precisament facilitar l’accés a centres esportius municipals a les persones refugiades perquè puguin practicar esport durant la primera fase del programa d’acollida estatal. Es tracta d’una eina complementària per facilitar-ne la inclusió social i la participació en la vida de la ciutat, com la resta de veïns i veïnes.

Una primera acollida transversal

A través de les entitats que gestionen el programa estatal de sol·licitud d’asil, la mesura d’esports, aprovada l’any 2017, ofereix la possibilitat a les persones refugiades d’accedir a centres esportius municipals (CEM) per practicar-hi activitats esportives i lúdiques gratuïtament. Tal com explica Joana Castro, responsable de comunicació d’una d’aquestes entitats, Bayt al-Thaqafa, el servei s’ofereix a totes les persones sol·licitants d’asil que atenen quan arriben a Barcelona.

Dels 39 CEM inclosos en la mesura, s’escullen els tres que es consideren més adients i, segons les places disponibles, s’assigna un d’aquests centres a cada sol·licitant. En principi, també es té en compte la proximitat, però sense concentracions. Així ho explica Pablo Peralta, tècnic del pla “Barcelona, ciutat refugi”: “La mesura ofereix cinc places a cada centre, entenent que en aquests primers mesos el fet de desplaçar-se a altres llocs és positiu, per anar llegint la ciutat.”

Cent places repartides per la ciutat

L’Institut Barcelona Esports (IBE), artífex de la mesura d’esports i encarregat de gestionar els CEM, ha posat a disposició del programa 39 centres esportius amb abonats i 100 places a tota la ciutat. De moment s’han pogut atendre totes les sol·licituds, cap persona interessada no s’ha quedat sense poder accedir-hi. Des de l’IBE, Eulàlia Dordal comenta que les zones amb més demanda són Sant Andreu i Sarrià – Sant Gervasi, però les persones usuàries es reparteixen sobretot entre Sant Andreu, Horta-Guinardó i Ciutat Vella. Cal dir, d’altra banda, que al voltant del 70% de les persones usuàries són homes.

Una altra línia que es va obrir amb la mesura és l’oferta a menors de 16 anys d’activitats extraescolars esportives, en què ara mateix participen vuit menors a Barcelona.

“L’esport m’ha ajudat a no caure en bucles de pensaments negatius”

L’esport com a teràpia i espai de socialització

La Maryna, el Javier i l’Angélica són tres de les persones que han utilitzat el servei durant sis mesos. La Maryna ha disposat d’una pròrroga de tres mesos, tal com preveu la mesura.

Maryna Haydarzky, jove farmacèutica ucraïnesa, és usuària del Centre Esportiu Municipal Les Corts, on sol anar amb la seva mare, que fa menys esport que ella però n’aprofita instal·lacions com la piscina i la sauna per relaxar-se. Totes dues estan molt agraïdes a Bayt al-Thaqafa i al consistori, perquè, com diu la Maryna, “tot el que rebem ens permet viure una vida més agradable, i ens hem sentit molt ben acollides”.

Javier Betancourt, mestre d’obres que va venir de Veneçuela amb la seva família, també expressa la seva gratitud, perquè fer esport l’ha ajudat a deixar de pensar constantment en la seva situació, sobretot abans de tenir el permís de treball, que acaba d’obtenir i li permetrà accedir a una feina remunerada i, per tant, a un centre esportiu com qualsevol altre ciutadà.

Durant els mesos del programa, anava cada dia al gimnàs del Centre Esportiu Trinitat Vella, per fer-hi ciclisme de sala i exercicis cardiovasculars. Durant el període d’estancament de la primera fase del programa d’acollida estatal, també va decidir treballar (sense remuneració) com a entrenador de beisbol al Camp Municipal de Beisbol Carlos Pérez de Rozas, a Montjuïc.

“Vaig començar a dormir millor i vaig reduir l’estat d’angoixa, gràcies a l’activació de les hormones”

Angélica Castro, advocada veneçolana, ja té el permís de treball, i no va tardar ni dos mesos a trobar una feina de mossa de magatzem. Està contenta perquè, mentre espera tenir els papers i començar el procés llarg i difícil d’homologació del seu títol universitari, és independent i autònoma.

Els primers mesos, però, van ser molt durs: “Practicar esport em va permetre desviar els pensaments recurrents sobre la meva situació i, sobretot, sobre què havia deixat en la fugida, el meu pare, per exemple, que em preocupava molt. Vaig començar a dormir millor per l’esgotament físic, però també he de dir que em vaig sentir part de la ciutat, em vaig deixar de sentir petita i aliena.” Agraeix a la Creu Roja no només la possibilitat d’accedir a l’esport, sinó, en general, tota l’atenció i l’escalf humà què ha rebut. L’esport connecta amb la realitat i la resta d’habitants en igualtat de condicions.

Usuaris i usuàries dels equipaments, com la resta de la ciutadania

Aquests tres testimonis confirmen que la dimensió social de l’esport és molt important. La seva vessant d’integració, de promoció de la convivència i cohesió social fa que sigui una eina molt adient en el cas de les persones refugiades.

Des de l’IBE i el pla “Barcelona, ciutat refugi” també valoren molt positivament els resultats del programa. Les entitats col·laboradores troben molt beneficiós poder oferir aquest servei durant els primers mesos d’estada a la ciutat dels nouvinguts, un període durant el qual no poden treballar i han d’omplir el temps d’alguna manera. L’esport, a més, no requereix conèixer les llengües del país ni la ciutat, ja que és un idioma universal que permet a les persones sol·licitants d’asil sentir-se integrades en la nova realitat.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp