Les ciutats són i seran garants dels drets de les persones

12/12/2018 - 10:18

Drets de Ciutadania

Drets Humans. La conferència Cities for Rights reuneix persones expertes de tot el món per reflexionar i debatre sobre el paper de les ciutats com a espais de resistència davant els discursos d’odi que promou l’extrema dreta.

Amb motiu del 70è aniversari de la Declaració de Drets Humans, Barcelona ha acollit la conferència internacional Cities for Rights. Durant la trobada, que ha tingut lloc el 10 i l’11 de desembre passat i que ha estat impulsada per l'Àrea de Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència de l'Ajuntament, activistes i polítics municipals d’arreu han compartit estratègies i han reflexionat sobre quin ha de ser el paper de les ciutats en la lluita per la protecció dels drets i llibertats de les persones.

En un escenari en el que l’auge dels populismes, la xenofòbia i l’extrema dreta són la principal causa de la regressió de drets actuals, les ciutats esdevenen espais de resistència que defensa, garanteix i protegeix els drets de tothom. “És la nostra responsabilitat desafiar la política de la crueltat. Des del municipalisme podem fer-ho possible. Però cal un esforç per compartir estratègies que defensin la vida i crear comunitat front els discursos d’odi que promou l’extrema dreta”. Amb aquestes paraules l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va donar el tret de sortida a unes jornades que han refermat que les ciutats són el primer nivell de concreció i garantia dels drets de les persones i un actor de transformació gràcies a una ciutadania activa.

Les ciutats com a contrapoder local

Per parlar de les ciutats i com el municipalisme està plantant cara a la proliferació dels discursos xenòfobs, intolerants i de la por, les persones assistents a la conferència han pogut conèixer de primera mà els testimonis que han donat representants dels ajuntaments de Cadis, Seattle, Atenes, el comú de Saint-Denis, Tunísia, Nàpols i el tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, que entre d’altres aspectes, han destacat la importància d’una ciutadania activa i compromesa amb la democràcia en els èxits aconseguits.  

La repressió a les fronteres i les deportacions

Les resistències ciutadanes front les polítiques de repressió a les fronteres i de deportació també han tingut el seu espai de debat amb representants d’entitats de defensa dels drets humans com Cristina Jiménez, Cofundadora de United We Dream, la major associació per joves immigrants dels Estats Units i que entre els seus èxits trobem la campanya nacional que va portar a la creació i implementació del Programa d’Acció Diferida per als Arribats a la Infància (DACA), la major victòria per a les comunitats immigrants en 30 anys; Cecillia Wang de la Unió Americana per les Llibertats Civils ACLU; Andrés garcía, advocat penalista i codirector d’Iridia, i Albert Bitoden, Coordinador de la Fundació Cepaim per a la convivència i la cohesió social a Algesires.

Interculturalitat, el dret a l’habitatge i els extremismes

D’altres temes a debat han girat al voltant de la de la interculturalitat, com a aposta per aconseguir una societat més cohesionada; del dret de a l’habitatge, un dels drets fonamentals més vulnerat a la majoria de grans ciutats que està posant en perill la dignitat de la vida de milions de persones a tot el món; o fins i tot, sobre els extremismes violents. Al voltant d’aquest eix el filòsof i escriptor Santiago Alba Rico, l’escriptora i filòsofa Djamila Ribeiro, el regidor del municipi de Charlottesville, Wes Bellamy i la regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, han reflexionat sobre els reptes globals per lluitar contra els moviments intolerants i l’extrema dreta i quines respostes locals tenim.

També, recordant que el 1998 es va celebrar a Barcelona la I Conferència Europea de Ciutats pels Drets Humans que es va tancar amb l’adopció de la Carta Europea de Salvaguarda de Drets Humans a la Ciutat, s’ha tractat sobre els reptes que afronten les ciutats de drets humans 20 anys després. A més hem pogut conèixer exemples de bones pràctiques de ciutats que el concepte de ciutats dels drets humans, com Nuremberg i Sant Boi.

A més de les conferències i taules rodones, diferents entitats de la ciutat de Barcelona, com Iridia, Acathi o Creu Roja Catalunya han dut a terme tallers que giraven al voltant d’alguns dels temes tractats durant la jornada.

Projecte “Umbral”: art i drets humans

En el marc de la conferència s’ha inaugurat el projecte artístic i educatiu “Umbral”, que proposa una sèrie d’activitats per reflexionar sobre el fenomen de la migració com a característica de qualsevol societat contemporània.

El projecte reuneix les obres de dotze artistes internacionals i tres entitats socials que estan ubicades a tretze estacions de metro i distribuïdes per tots els districtes de la ciutat.

Entre els projectes d’entitats barcelonines participants, hi trobem “Frontera sur”, “Sueños refugiados” i “Un regal per a Kushbu”, que, amb l’ajut de l’Ajuntament de Barcelona i el pla “Barcelona, ciutat refugi”, ha desenvolupat uns materials artístics (vídeo, fotografies i còmic) que mostren la cara més reivindicativa de la cultura de la ciutat de Barcelona, una ciutat pels drets humans.

Les intervencions artístiques es podran veure fins al 6 de febrer de 2019.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp