“L’efecte crida de les ciutats refugi no existeix”

26/06/2019 - 18:01

Redacció

Entrevista. Conversa amb Lorena González, regidora de l’Ajuntament de Seattle (EUA), un focus de resistència a les polítiques migratòries de Trump.

Lorena González va ser la primera dona llatina escollida com a regidora de l’Ajuntament de Seattle, i així es presenta, amb orgull, al web del consistori.

Advocada de professió, ara està bolcada a representar els ciutadans i les ciutadanes més vulnerables i d’orígens diversos de la ciutat gràcies al fet que exerceix la presidència de la Comissió d’Equitat de Gènere, Comunitats Segures, Nous Americans i Educació a l’Ajuntament. La vam conèixer durant la Conferència Internacional “Cities for Rights”, que va tenir lloc a Barcelona el desembre del 2018 amb motiu del setantè aniversari de la Declaració universal dels drets humans. Allà va presentar l’experiència capdavantera que han posat en marxa a la seva ciutat: un bo de defensa social per a persones migrades que afronten la deportació. Ara conversem amb ella perquè ens expliqui amb més detall aquestes polítiques municipals de suport a persones migrades i refugiades.

Una de les teves responsabilitats a l’Ajuntament de Seattle és l’àrea anomenada Nous Americans. Com vas començar a treballar en l’àmbit de les persones migrades i refugiades?

Soc nascuda als EUA, però de mare i pare mexicans. Quan ells van arribar als EUA, van estar uns anys sense documents. Recordo molt bé la meva infància sentint les dificultats que la manca de papers provocava. Aquesta és una de les raons per les quals vaig començar la carrera política com a activista en defensa dels drets de les persones migrades i refugiades. En aquest sentit, la meva aportació des del consistori és donar veu a aquests col·lectius i oferir-los suport amb polítiques que els facilitin una mica la vida.

La majoria de persones anaven sense advocats al judici on es decidia si eren deportades o no, i, per tant, tenien moltes més probabilitats de perdre’l

El programa de suport de la defensa jurídica de persones migrades i refugiades és una d’aquestes polítiques de protecció de la nova ciutadania? 

Sí, es tracta d’un programa que ofereix acompanyament jurídic d’advocats a les persones que estan en risc de ser deportades. A partir d’un estudi vam veure que la majoria de persones anaven sense advocat al judici on es decidia si eren deportades o no, i, per tant, tenien moltes més probabilitats de perdre’l, en concret, unes deu vegades més. Ara mateix les persones que han rebut assessorament són set-centes, i són de més de seixanta nacionalitats .

Quin nombre de sol·licitants de protecció internacional hi ha entre aquestes persones migrades?

És aproximadament el 50%, i la majoria són de Centreamèrica, sobretot del Salvador i Hondures, però ara també arriba molta gent d’Àfrica. Entren al país legalment, amb un visat de turista i amb altres programes que no són d’asil, i, un cop se’ls acaba el programa, consideren que no poden tornar al seu país a causa del trauma i el risc que implica el retorn. És aleshores que, aconsellats pels seus advocats, demanen la protecció internacional.

Quines possibilitats té una persona demandant d’asil que li atorguin l’estatus de refugiada? 

Molt poques, però hi ha un problema encara més gran abans de fer la sol·licitud. L’administració de Trump té una estratègia de bloqueig burocràtic que fa que es tardi fins a divuit mesos a concedir la primera cita per sol·licitar l’asil, i milers de persones queden en l’abisme de la deportació durant aquest temps d’espera. Si una persona es troba amb un agent d’immigració, no li serveix de res haver demanat una cita.

Què fa l’Ajuntament en aquests casos? Per què Seattle és una de les ciutats santuari juntament amb Los Angeles, Nova York i altres ciutats dels EUA?

Per exemple, i seguint el fil de la pregunta anterior, mentre esperen aquesta primera cita, a l’Ajuntament tenim la responsabilitat que els infants puguin anar a l’escola pública i que no es vulnerin els drets de les persones als llocs de treball, i integrem en la mesura del possible aquestes famílies a la vida de la comunitat. Vam obrir també una oficina de drets civils que s’assembla molt a la que teniu aquí, l’Oficina per a la No Discriminació, i una oficina d’assumptes de migracions i refugi. Aquesta última és molt important per poder treballar amb les persones més vulnerables i recollir dades perquè el Govern conegui la dimensió de la situació.

De totes maneres, haig de dir que fins i tot abans que l’equip actual arribéssim al Govern, Seattle ja era una ciutat que oferia accés universal a tots els serveis de l’Ajuntament, sense fer distincions segons la situació administrativa.

Pertanys a una xarxa de càrrecs electes municipals progressistes. En què consisteix aquesta xarxa?

Quan Trump va amenaçar les ciutats santuari de deixar de transferir-nos recursos i fons econòmics, ens vam organitzar des dels diferents municipis i el vam demandar. L’última paraula la va tenir la Cort Federal, que ens va acabar donant la raó i va reconèixer que no ens poden denegar els fons només pel tipus de polítiques que fem amb les persones migrades i refugiades.

Creus en l’efecte crida d’aquestes ciutats santuari o refugi per raó dels serveis que oferiu als col·lectius de persones migrades?

Les persones migrades es mouen per diverses raons cap a un lloc o un altre; el més important és si hi ha una comunitat o una família o grups més extensos al lloc d’arribada. La quantitat d’ajuts no és un factor que es tingui en compte, senzillament perquè no estan en condicions de fer cap comparativa.

Som una majoria de regidores dones, i això provoca evidentment un cert biaix cap a polítiques més feministes

La ciutat de Seattle té un govern majoritàriament del Partit Demòcrata. I molt femení. Això marca gaire l’orientació de les polítiques?

Efectivament, l’alcaldessa és dona, i també ho som sis de les regidores. Això provoca evidentment un cert biaix cap a polítiques més feministes, com la introducció d’una visió més política de les cures. Te’n puc donar un exemple molt concret: a la nostra ciutat la cura d’infants és molt cara (més del 30% dels ingressos de les famílies), i a l’Ajuntament fem accions perquè la gent treballadora tingui accés a escoles bressol. Un altre exemple és que som molt actives a l’hora de promoure polítiques que puguin assegurar l’equitat de gènere en els sous i evitar o reduir la bretxa salarial.

Quines són les polítiques que tenen el teu segell? Com a demòcrata, com a advocada dels drets civils? 

Als EUA no hi ha baixa de maternitat pagada, ni per a dones ni per a homes. Només hi ha un permís que concedeix la llei federal, però que els ciutadans difícilment es poden agafar perquè no cobren. I aquest factor és molt perjudicial per a les persones treballadores amb pocs recursos. L’any passat vaig estar treballant amb grups ciutadans [ella els anomena “la comunitat”] i amb altres actors per exigir a l’Estat de Washington prestacions econòmiques per a col·lectius determinats. I ho vam aconseguir! Durant dotze setmanes una dona (o un home) té dret a una prestació per valor del cent per cent del sou.

També hem fet una llei d’igualtat a Seattle: les empreses o les persones de recursos humans no poden demanar a les persones entrevistades quants diners volen guanyar, perquè està provat que les dones sempre en demanen menys.

Els municipis poden fer moltes coses per minimitzar situacions de vulnerabilitat i de desemparament davant lleis i polítiques antiimmigració dels governs

Com veus el paper de les ciutats en la lluita pels drets humans?

Els municipis poden fer moltes coses per minimitzar situacions de vulnerabilitat i de desemparament davant lleis i polítiques antiimmigració dels governs. Hem de recuperar el poder per avançar cap a una visió compartida de prosperitat econòmica, de justícia i d’igualtat davant la llei, de comunitats habitables i sostenibles i de bon govern, que serveixi a l’interès públic.

A Seattle ens queda molta feina per fer, sobretot si guanya Trump per segon cop, però tinc molta esperança: la comunitat de persones migrades i refugiades és forta, i crec que les polítiques que fem tenen sentit i els acaben facilitant l’existència.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp