La realitat de les dades d’immigració i de refugi enfront dels discursos de la por

12/02/2019 - 16:41

Redacció

Acollida. El SAIER presenta les dades d’immigració i de refugi del 2018, que mostren un increment en el volum de l’atenció oferta.

El total de persones ateses pel Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de l’Ajuntament de Barcelona durant el 2018 ha estat de 19.422 persones, un 14% més que l’any anterior.

Aquest increment no justifica els discursos alarmistes respecte a la suposada allau d’arribades a la nostra ciutat que no fan més que atiar la xenofòbia. És el que han explicat el tinent d’alcaldia, Jaume Asens; la comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López; el director del pla “Barcelona, ciutat refugi”, Ignasi Calbó, i el director de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, Ramon Sanahuja, durant la presentació del balanç del SAIER del 2018. Això sí, cal que totes les administracions aportin els recursos que els pertoquen.

Un any més es reforça l’atenció i l’acollida

Les dades d’immigració i de refugi de l’any 2018 confirmen la necessitat de seguir treballant i de reforçar l’atenció a les persones immigrants i demandants d’asil: com més persones arribades, més necessari és incrementar els serveis d’acollida i, per tant, cal ampliar els recursos, econòmics i humans. I això és el que ha fet en els últims tres anys l’Ajuntament de Barcelona, que ha incrementat en un 121% els recursos del SAIER.

Però, com ha dit Jaume Asens: “Aquest esforç ha de ser compartit. Per aquest motiu, no hem deixat de reivindicar davant del Govern central que tornin a dotar els Fons d’Acollida i Integració, que respectin el destí dels fons de la UE per a persones refugiades que ara mateix s’estan desviant a altres objectius, però també que modifiquin ja la Llei d’estrangeria.”

L’Ajuntament de Barcelona ha augmentat un 121% els recursos del SAIER per a l’acollida des del 2015

El tinent d’alcaldia també ha volgut donar un missatge de calma pel que fa a la utilització de les dades d’increment d’arribades de persones immigrants: “No hi ha tal desbordament d’immigració com pretenen fer creure els grups d’extrema dreta o interessats a mostrar imatges d’una suposada invasió de persones migrants i d’inseguretat per tal d’atiar la xenofòbia. Els recursos hi són, però la planificació i l’aposta política han de ser clares des de totes les administracions, que no s’han d’inhibir, com està fent ara mateix el Govern central.”

Tant Ignasi Calbó com Lola López han destacat que aquesta insistència a l’hora de demanar recursos creixents per acollir les persones immigrants no és una opció, sinó una necessitat, en especial si tenim present el context internacional, amb forts moviments migratoris a tot el planeta i on les ciutats són els principals punts d’entrada i arribada. La incorporació de població nouvinguda a la ciutat no és nova, ni tampoc hauria de ser traumàtica, sempre que es faci amb una mirada a mitjà i llarg termini i unes polítiques transversals i completes.

Increment de les demandes d’asil

Una de les dades que ha destacat Ramon Sanahuja és la de l’increment de persones demandants d’asil sobre el total d’ateses, que ha passat del 25% al 38%. S’observa, doncs, un transvasament d’immigració a refugi, que té les causes en l’agreujament dels conflictes polítics en països llatinoamericans, però també en el coneixement creixent de les persones nouvingudes de la possibilitat i els avantatges de demanar asil i, sobretot, de poder obtenir un permís de treball.

No sorprèn, per tant, que les dues nacionalitats que lideren la llista de demandants de protecció internacional siguin Veneçuela, amb 1.882 persones sol·licitants, i Colòmbia, amb 1.018. No gaire lluny els segueixen Geòrgia, Hondures, El Salvador i Ucraïna. Síria no es troba entre les deu primeres, en part perquè l’Estat espanyol no ha complert els compromisos de la Unió Europea d’acollida de persones refugiades, però també perquè Madrid és un pol d’atracció més fort per la seva comunitat siriana, més assentada.

La situació d’irregularitat com a norma

El 45% de les persones que són ateses al SAIER estan en una situació administrativa irregular. Aquesta dada confirma que la Llei d’estrangeria actual crea una bossa molt important de persones abocades a treballar en l’economia submergida. Es tracta, però, de persones que no volen l’assistència indefinida, sinó que de seguida que poden demanen el permís de treball, que, com hem vist, és un dels elements decisius per sol·licitar l’asil.

Les persones demandants no volen dependre sempre de l’assistència, el seu desig és treballar per ser persones autònomes

Lamentablement, moltes d’aquestes persones que escullen demanar l’asil per poder accedir abans a un permís de treball acaben patint un problema afegit: la irregularitat sobrevinguda, que es produeix quan l’Estat espanyol denega la protecció internacional i obliga a persones que tenien permís de treball a tornar a regir-se pel règim d’estrangeria i, per tant, a perdre la feina, amb tot el que això implica.

Increment en les dotacions a l’allotjament

Conscients de la dificultat extrema de trobar allotjament a Barcelona, l’Ajuntament ha anat augmentant les dotacions a aquest tipus d’ajut: durant el 2018 van créixer en un 35%. Així es va aconseguir oferir places d’emergència a 133 persones que esperaven poder entrar en el programa d’ajuda estatal. Aquestes mesures s’expliquen perquè des del consistori es considera que cobrir les necessitats d’allotjament de les persones immigrades és la base d’un bon començament com a ciutadà o ciutadana de ple dret.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp