Estudiants de còmic il·lustren el cartell del Dia Mundial de les Persones Refugiades

24/05/2019 - 09:32

Redacció

Refugi. En la campanya comunicativa s’utilitzaran diverses propostes d’alumnes de l’Escola Joso, un centre dedicat a l’ensenyament del còmic i les arts visuals que ha treballat el tema del refugi en ocasions anteriors.

Artistes, ras i curt. Això és el que són la Mònica, el Swen i l’Eduard, els alumnes de tercer curs d’il·lustració de l’Escola Joso seleccionats per il·lustrar la campanya de difusió del Dia Mundial de les Persones Refugiades, que se celebra cada any al voltant del 20 de juny. Els seus dibuixos penjaran com a banderoles per tota la ciutat de Barcelona gràcies a un projecte que combina l’art, el compromís ciutadà i el refugi.

 

Amb el lema “Soc veí, soc refugiat”, aquest any es vol il·lustrar la vida quotidiana de les persones refugiades a la nostra ciutat. Una vida que, si bé no sempre és fàcil per a la majoria de nosaltres, pel que fa a temes com l’habitatge, la feina o la sanitat, per a les persones sol·licitants d’asil es converteix a vegades en un camí ple d’obstacles.

Accions tan quotidianes com obrir un compte bancari, anar al metge, intentar muntar un petit negoci, trobar un habitatge o una escola per als fills poden esdevenir autèntiques barreres per dur una existència normal com a veí o veïna, que és el que són.

Per il·lustrar aquestes realitats en la campanya de difusió del Dia Mundial de les Persones Refugiades, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar uns dibuixos als alumnes de l’últim curs d’il·lustració de l’Escola Joso, que en altres ocasions ja han dut a terme activitats al voltant del refugi. El projecte consistia que tothom que volgués fes tres il·lustracions, entre les quals se n’escollirien tres per a la campanya.

D’històries reals a dibuixos

Un dia del mes de març, la Maritza i l’Enhamed van anar a l’Escola Joso per explicar la seva experiència als alumnes. Tots dos són sol·licitants d’asil a Barcelona, i tots dos han de bregar molt per superar els entrebancs del dia a dia.

“Els relats de la Martitza i l’Enhamed ens van enriquir la mirada com a il·lustradors per abordar el projecte des de l’empatia”

Els seus relats, plens d’anècdotes, van ser el detonant per a l’alumnat de tercer, que van engegar les tauletes o van agafar paper i llapis per donar color i forma a algunes de les escenes que acabaven d’escoltar. “Aquell moment va ser molt potent i alliçonador. Ens van parlar des d’un punt de vista totalment humà, allunyat del que és políticament correcte, sense maquillatge. Ens vam emocionar molt amb els seus testimonis, que ens van enriquir la mirada com a il·lustradors per poder abordar el projecte des de l’empatia més absoluta”, explica el Danide, professor responsable del projecte.

Els tres alumnes seleccionats per il·lustrar la campanya, Mònica Secall, Swen Schmitz i Eduard Coll, estan completament d’acord que la sessió amb la Maritza i l’Enhamed va ser cabdal per engrescar-los a treballar en el projecte.

La Mònica és l’autora de la imatge on es veu la Martitza davant de la seva botiga de tatuatges, acabada d’obrir; el Swen és l’autor del dibuix on surt l’Enhamed demanant tanda en un mercat municipal, i l’Eduard, que no va poder conèixer el tercer protagonista, el George, perquè no va poder assistir a la sessió de l’escola, va haver d’imaginar-se’l en una escena on el George té una típica conversa d’ascensor sobre el temps.

Sensibilitats artístiques i humanes

La Mònica, l’Eduard i el Swen estan molt satisfets dels seus dibuixos, però asseguren que la resta de la classe també va fer peces molt bones. Tant és així que es va decidir utilitzar-les per a materials de suport de la campanya diferents de la de les banderoles: bàners del web, gifs per a xarxes i fullets… Els estils són ben diferents i molt personals, tot i que el plantejament de les escenes i la perspectiva ajuden a crear una campanya única.

La Mònica explica que ella és potser la que ha adaptat més el seu estil, suavitzant-lo una mica per fer-lo més amable, però en els tres casos s’han sentit molt còmodes i han seguit la seva línia d’il·lustració habitual. Segons el seu professor, en Danide, aquest últim curs a l’escola va precisament d’això, de treballar la mirada artística pròpia, de desenvolupar la sensibilitat característica de cada persona.

“Els estils són ben diferents i molt personals, tots han mantingut la seva mirada artística pròpia”

Pablo Peralta, tècnic del pla “Barcelona, ciutat refugi”, destaca la predisposició i l’entusiasme dels alumnes el dia que va explicar-los el projecte. La suma de la creativitat, la tècnica dels estudiants i la possibilitat de donar veu a les persones refugiades a la nostra ciutat ha estat l’element clau per obtenir unes imatges tan boniques.

Un projecte perfecte per a una escola solidària

En Danide resumeix el projecte així: “L’alumnat ha viscut l’encàrrec des d’una posició virtualment professional, treballant en equip i amb el privilegi de crear una campanya tan positiva i propera. Com a docent, però, estic segur que també puc parlar en nom de l’escola i dir que aquests projectes ens fan sentir orgullosos de la nostra professió d’il·lustradors, difícil i excitant alhora.”

L’Escola Joso té una trajectòria antiga de solidaritat amb les persones refugiades, ja que, a més del projecte de la imatge de la campanya del Dia Mundial de les Persones Refugiades, alguns docents i alumnes de l’escola col·laboren amb l’ONG Dibujos por Sonrisas.

L’Escola Joso té una llarga trajectòria de solidaritat amb les persones refugiades

Totes dues entitats han participat en diverses activitats, algunes d’organitzades per l’Ajuntament de Barcelona, com per exemple el còmic en viu que van realitzar estudiants de l’escola amb motiu de la celebració, l’any passat, del Dia Mundial de les Persones Refugiades al Saló de Cent. Enguany hi tornaran a ser el dia 16, per crear un còmic gegant amb el públic.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp