Entitats i Administració, coordinades per a una bona acollida sociolingüística

17/09/2019 - 14:00

Redacció

Acollida. Nombroses entitats de la ciutat ofereixen classes de castellà i català a les persones sol·licitants d’asil i migrants. La Coordinadora de la Llengua vetlla per integrar-les en aquesta xarxa.

La primera acollida, més enllà de les formalitats administratives per demanar la protecció internacional i resoldre el tema de l’habitatge i la subsistència bàsica, ha de preveure la necessitat de les persones de moure’s i començar a integrar-se en la vida social i també en la vida laboral de la ciutat.

L’aprenentatge de la llengua esdevé un primer pas clau, que, en bona part gràcies a les ONG i entitats del Tercer Sector Social, les persones nouvingudes poden fer de manera immediata. La Coordinadora de la Llengua, plataforma impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i que aplega aquestes entitats, neix com a espai per compartir, crear sinergies i coordinar accions.

Acollida sociolingüística de les entitats

Conèixer la llengua catalana o la castellana és imprescindible per poder començar un projecte de vida a Barcelona. Però no totes les administracions competents hi posen els mitjans perquè les persones nouvingudes puguin accedir a cursos i aprendre el bàsic. Com passa sovint en aquests casos, la societat civil és la que acaba proveint aquests serveis, i són moltes les entitats de la ciutat que treballen amb persones migrades que, a banda d’altres suports, tenen programes d’acollida sociolingüística.

És el cas de Servei Solidari i la Xarxa 9 Barris Acull —organitzacions consultades—, totes dues ofereixen classes d’alfabetització de castellà i català, en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL). I és que el CNL és ara mateix l’únic organisme que pot certificar l’aprenentatge del català i, per tant, ja no hi ha cursos de català fora del seu aixopluc. “La necessitat dels certificats oficials per obtenir l’arrelament i altres gestions fa que no tingui sentit aprendre el català sense obtenir els títols oficials”, ens comenta Rocío Cuevas, coordinadora de 9 Barris Acull.,

“Algunes persones, quan arriben, no saben ni que arriben a un país bilingüe”

Maria José López, coordinadora del programa Formació Bàsica a Servei Solidari ens confirma que la majoria de cursos que organitzen són de castellà, l’idioma demanat majoritàriament pel col·lectiu de persones migrades. Segons la seva experiència, “algunes persones, quan arriben, no saben ni que arriben a un país bilingüe. Un cop veuen que el català els pot ser útil, per obtenir determinats papers o trobar feina, molts decideixen aprendre’l. I per això treballem amb el CNL, en el nostre espai, però amb cursos que ells certifiquen”.

El voluntariat, peça clau

Les dues entitats també coincideixen a lloar la implicació de les persones voluntàries, pilar sobre el qual recau la majoria de les classes, sense les quals no s’arribaria a tota la població que vol aprendre la llengua. La María José apunta que es demana un compromís d’un trimestre com a mínim per garantir una certa continuïtat i qualitat de les classes, i que rarament es troben amb gent voluntària que no compleix. La Rocío afegeix que, a Nou Barris, moltes persones voluntàries són veïns i veïnes del mateix districte, i que valoren fer una aportació social, però també el coneixement d’altres cultures que els aporta el contacte amb els alumnes, que solen ser d’orígens molt diversos.

Coordinadora de la Llengua de la ciutat

Amb l’objectiu de donar suport a aquestes entitats, l’Ajuntament va impulsar la Coordinadora de la Llengua, dins la xarxa d’acollida que ja existia per coordinar esforços entre el mateix Ajuntament i les entitats que treballen l’acollida de persones nouvingudes a la ciutat.

La Coordinadora està formada per més de setanta entitats de diferents perfils, com ara ONG, organitzacions del Tercer Sector Social, sindicats o centres del CNL

Segons explica la dinamitzadora de la Coordinadora i membre de la Comissió de Formació, Marta Vilar, aquesta plataforma neix amb els objectius de coordinar la tasca de les entitats, oferir recursos compartits, com per exemple materials pedagògics i metodologies, i vetllar perquè es garanteixi l’accés a l’aprenentatge de les llengües de la població nouvinguda a la ciutat.

La Coordinadora està formada per més de setanta entitats, la majoria ONG i organitzacions del Tercer Sector Social, però també sindicats i els diferents centres del CNL, que fan una tasca imprescindible per millorar el procés d’integració sociolaboral de les persones migrades.

Importància de l’aprenentatge de les llengües per a la inserció laboral

L’informe d’avaluació del programa municipal Nausica, de suport a persones demandants de protecció internacional, elaborat l’any 2018, va deixar palès que “hi ha una relació significativa positiva entre saber castellà o català i inserir-se laboralment durant l’estada al programa. Una relació significativa que és lleugerament superior en el cas del català”.

 

Comparteix aquest contingut

Whatsapp