El programa d’acollida Nausica, a examen

26/10/2018 - 09:42

Redacció

Asil. Vint mesos després que es posés en marxa, una avaluació externa avala l’èxit d’aquest programa municipal d’atenció integral a persones sol·licitants d’asil.

A finals del 2015 i en el marc del pla “Barcelona, ciutat refugi”, diverses entitats i l’Ajuntament de Barcelona van començar a treballar conjuntament per oferir una solució a les mancances del sistema estatal d’ajuda a persones sol·licitants de protecció internacional i, alhora, demostrar que una altra política d’acollida és possible. Així és com va néixer Nausica, un programa municipal i complementari al sistema estatal que ofereix allotjament temporal i una atenció social integral a persones que acaben el programa estatal (o fins i tot que n’han quedat excloses) sense haver assolit el grau d’autonomia necessària per viure al país amb els seus propis recursos. Però realment funciona aquesta iniciativa? Contribueix a aconseguir l’autonomia de les persones que hi participen? Veiem-ne els resultats.

L’estudi, que ha realitzat la societat cooperativa Broll i ha estat dirigit per Ariadna Fitó, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en avaluació de polítiques públiques, demostra que l’acompanyament integral que ofereix el programa és una aposta més eficaç que altres tipus de dispositius per a l’acollida. Les persones beneficiàries aconsegueixen viure amb molta més autonomia a la ciutat, perquè tenen més possibilitats d’aconseguir un contracte laboral, perquè poden desenvolupar les activitats de la vida quotidiana sense cap tipus de suport o, fins i tot, perquè participen més activament en esdeveniments socials i col·lectius de la ciutat.

El 43% de les persones aconsegueixen feina

Com que es tracta d’un programa orientat a fer més autònomes les persones, és molt important veure si tenen accés a una feina un cop deixen el programa. I en aquest aspecte, les xifres són positives: el 43% de la població adulta que hi participa aconsegueix un contracte laboral.

La requalificació professional amb cursos de formació i l’aprenentatge de llengües, claus de l’èxit del Nausica.

El programa du a terme una estratègia de requalificació de les persones que és molt eficaç en nombre d’insercions. Ariadna Fitó explica que això es fa reorientant el perfil professional amb cursos de formació en sectors d’activitat amb més capacitat d’ocupació. Destaca, a més, que els grans avenços en l’aprenentatge de llengües de les persones beneficiàries també explicarien en gran part aquesta elevada inserció laboral. El 90% de les persones incrementen el seu nivell d’aprenentatge del castellà, i un 7% comença el programa sense entendre gens castellà i al cap de només vuit mesos ja l’escriu; es tracta d’un període sorprenentment curt.

Lamentablement, tal com explica Fitó, hi ha aspectes en els quals caldrà seguir treballant: “S’ha aconseguit que les persones incrementin la seva autonomia econòmica, i això és molt positiu, però no hi ha una estabilitat d’ingressos. Malgrat la inserció laboral, estem parlant de llocs de feina molt castigats per la temporalitat i la precarietat. Tant és així que només el 5% de les persones beneficiàries aconsegueixen un contracte indefinit. La urgència d’inserir ens porta a una preocupant segmentació laboral ètnica. El 92% dels contractes es realitzen en sectors com l’hostaleria, la restauració… En definitiva, en professions no qualificades. I això genera a la vegada una doble discriminació, no només per ètnia, sinó també per gènere. Les dones tenen un 28% més de probabilitats que els homes d’aconseguir contractes per dia.”

Més autonomia personal i social i més confiança

Per aconseguir que les persones que sol·liciten asil aconsegueixin més autonomia, no podem parlar només de la dimensió econòmica i laboral. Cal tenir en compte també el vessant personal i social, que és clau per a l’èxit. Les persones han de poder desenvolupar les activitats de la vida quotidiana sense cap tipus de suport i, alhora, tenir la motivació necessària per aterratge a la ciutat i participar en les activitats en grup que s’hi fan. En aquest punt les dades tornen a ser esperançadores, ja que, en acabar el programa, les persones beneficiàries incrementen en un 18% l’autonomia personal i en un 48% l’autonomia social.

Les persones beneficiàries són molt vulnerables, però gràcies a l’acompanyament integral del programa guanyen confiança per dur una vida amb més autonomia.

Finalment, però, hi ha un punt que la coordinadora de l’avaluació destaca especialment: “En acabar l’estudi, hem detectat que el programa genera un clima de confiança entre una població molt castigada i amb unes trajectòries migratòries molt complexes. Es tracta de persones molt vulnerables en molts aspectes, no només psicològics, sinó també jurídics. Però, gràcies a l’acurada cobertura de les seves necessitats que ofereix el dispositiu, poden anar adquirint les competències per tenir una vida autònoma a la ciutat de Barcelona.”

Un model que segueixen altres ciutats

Des que el programa es va posar en funcionament, l’Ajuntament de Barcelona l’ha compartit amb diferents municipis. Ciutats com València, Saragossa, Sabadell, Sant Boi de Llobregat o el Prat de Llobregat ja l’estan aplicant, i algunes ciutats europees també han impulsat iniciatives similars.

Aquest reconeixement internacional també es posa de manifest en un informe del 2018 de l’OCDE sobre immigració i refugi que considera el programa Nausica com una bona iniciativa de governança entre administracions i destaca el paper dels municipis, l’administració més propera a la ciutadania.

L’èxit garanteix el futur del programa?

L’avaluació del programa és un exercici de transparència que contrasta amb la manca de dades del sistema estatal d’ajuda a persones sol·licitants de protecció internacional. El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, explica que els resultats de l’avaluació legitimen la continuïtat del programa i, sobretot, la necessitat d’ampliar-lo amb més places —el dispositiu actual és de 80 places. Però, perquè el programa pugui créixer, és necessari que l’Estat hi destini diners. “El programa neix per cobrir deficiències del Govern central. Per aquest motiu demanem que destini part dels recursos que rep de la Unió Europea, més de 330 milions, a finançar aquest tipus de programes. Els resultats ens avalen i ens permeten exigir amb contundència la seva corresponsabilitat. No podem seguir impulsant-lo sols.”

Comparteix aquest contingut

Whatsapp