“El meu procés com a immigrant m’ha ajudat a investigar els fenòmens migratoris”

26/09/2019 - 09:33

Redacció

Entrevista. Conversem amb Cecilia Estrada, investigadora i coordinadora de la Càtedra de Refugiats de l’Institut Universitari d’Estudi sobre les Migracions (IUEM), de la Universitat Pontifícia de Comillas.

El IX Congrés de Migracions 2019 va portar a Barcelona un nombrós grup d’acadèmics, estudiosos dels fenòmens migratoris, d’institucions d’arreu. Cecilia Estrada, investigadora de la Universitat Pontifícia de Comillas, encarna el perfil acadèmic clàssic, però amb un component d’experiència personal que segurament hi aporta una visió especial, ja que ella mateixa, mexicana, va ser immigrant al nostre Estat.

Cecilia Estrada és periodista i doctora en migracions internacionals i cooperació per la Universitat Pontifícia de Comillas (UPC). Les seves línies d’investigació estan dirigides a l’estudi dels processos d’acollida i integració social de les persones migrants i a la representació discursiva als mitjans de comunicació de migrants i refugiats. Durant el congrés, en el qual va participar en diversos panels, vam aprofitar per parlar-hi sobre la seva recerca i les seves motivacions.

Has estat en una de les taules rodones sobre l’acollida i la integració de les persones migrants a l’Estat espanyol. Quines hi han estat les teves aportacions?

Bé, he de dir que no són només les meves aportacions; vam fer un estudi en equip, dirigit per Juan Iglesias, director de la Càtedra de Refugiats i Migrants Forçosos de la UPC, per analitzar els trets centrals de les trajectòries d’integració de les persones refugiades a Espanya, incidint en els punts febles i crítics del Sistema d’Acollida i Integració (SAI). Entre les diverses conclusions que es poden llegir a l’informe, vam confirmar que el SAI és un sistema que es limita a l’acollida, i que, pel que fa referència a la integració de les persones a llarg termini, no funciona bé. Està dissenyat d’una manera lineal i acumulativa: aprenentatge de l’idioma, inscripció als serveis socials, accés a ocupació regular i a allotjament adequat, etcètera.

“El Sistema d’Acollida i Integració estatal està dissenyat d’una manera lineal i acumulativa i xoca amb les complexes trajectòries de les persones refugiades”

Això xoca frontalment amb les complexes trajectòries de les persones refugiades, marcades per contínues anades i vingudes, però, també, amb una realitat social en la qual, per exemple, l’accés a una ocupació regular i a uns ingressos salarials estables és pràcticament impossible.

La teva trajectòria t’ha ajudat a enfocar millor les investigacions que has realitzat?

Sincerament, crec que sí. Vaig arribar de Mèxic fa anys i vaig estar sense papers un temps llarg, gairebé dos anys, durant els quals vaig patir i vaig tenir por que em paressin pel carrer per demanar-me’ls. Va ser un procés que vaig viure com a innecessari i cruel, i a sobre, vaig descobrir que, si la meva pell hagués estat més morena, més obertament “immigrant”, encara hauria patit més. He estat més d’un cop prop d’una persona immigrant a qui demanaven els papers i a mi no. Això també m’ha donat una perspectiva i m’ha ajudat a entendre que la realitat de cada persona immigrada o refugiada pot ser molt diferent.

Un altra cosa que em va impactar va ser sentir als mitjans de comunicació parlar (era l’any 2004) que la principal preocupació de la població espanyola era la immigració. Mentre que el que jo tenia era il·lusió de ser aquí i arribar a integrar-me per treballar amb ells, no “contra” ells.

Precisament el relat als mitjans de comunicació és una de les teves línies d’investigació. Aquest interès ve de la teva formació com a periodista?

Sí. Em sembla cabdal posar el focus en els discursos i les paraules. Perquè crec que no hi hauria d’haver un sol discurs; al contrari, cal pluralitat, com en tot. Però el que sí que ens falta és un acord de mínims, un equilibri o examen de com parlem. I aquí les paraules tenen un paper fonamental. Per exemple, no podem dir-li a una persona que és “il·legal”, “irregular” o “sensepapers”; si ho fem, automàticament li estem posant una etiqueta que no li correspon i que la situa en una mala posició, inferior i diferent.

“Els tempos dels mitjans de comunicació i els de l’acadèmia són diferents”

En la recent crisi de salvament al Mediterrani, per exemple, el discurs polític, a banda de no transformar-se en mesures polítiques, ha contribuït a estigmatitzar-les i discriminar-les, i ha creat la imatge de persones pobres, esparracades, brutes.

Quina relació teniu des de l’acadèmia amb els mitjans de comunicació?

L’acadèmia té una bona relació amb determinats mitjans, però no és fàcil en general, perquè els tempos dels uns i dels altres són molt diferents: nosaltres investiguem en profunditat, d’una manera reposada, i no com a reacció ràpida a una qüestió que de sobte apareix sobre la taula. Els periodistes necessiten respondre d’una manera molt ràpida i aportar continguts constantment. El que caldria fer és teixir un discurs de base, que sigui ètic, que configuri una estructura perquè les notícies diàries i actuals es basteixin correctament. M’agrada pensar que som complementaris.

Parles sovint d’un sistema circular dels discursos i les idees contra els immigrants, de com es retroalimenten els discursos polític, de la societat i dels mitjans de comunicació. Ens ho expliques una mica?

Te’n posaré un exemple que té a veure també amb els mitjans de comunicació moderns, com és el cas de Twitter. Ara tenim canals, les xarxes socials, que permeten a absolutament tothom abocar qualsevol idea, per antimoral que ens sembli. Això fa que sigui fàcil conèixer, per part dels equips que són darrere dels polítics, la magnitud de certes idees, com per exemple la xenofòbia o l’odi a l’altre. Salvini ho va fer servir, i va muntar un discurs que sabia que tenia un ampli suport. Els mitjans tradicionals també ho amplifiquen, i així una part de la societat que no estava en contra dels immigrants pot acabar afegint-s’hi. Per això parlo de “cercles”, perquè els mateixos discursos es van retroalimentant.

En els vostres estudis sempre feu propostes de millora de la realitat que analitzeu. Us fa cas, el món polític?

No et podria respondre aquesta pregunta d’una manera contundent. Els polítics ens solen escoltar, però la realitat dels seus partits i les idees que tenen sobre els fenòmens migratoris són les que, en definitiva, determinen el que faran. El discurs polític és un, però no acaba traduint-se en mesures de veritat. El màrqueting polític està fent molt mal, i una de les coses que m’interessa investigar és per què la societat no exigeix als seus partits que compleixin les promeses que fan en els seus discursos quan busquen vots.

“El màrqueting polític està fent molt mal, i com a societat hem d’exigir el compliment de les promeses electorals”

Tinc molt clar que, no només des de l’acadèmia, sinó també des de la societat, hem d’exigir a l’Estat que doni resposta a les necessitats de les persones refugiades i migrants. Està molt bé que institucions com l’Església i d’altres posin mecanismes d’acollida i integració, però qui hi ha de respondre en primer lloc és l’Estat. I allà hi ens hem de trobar tots reclamant aquests drets.

Quan parlem de l’acadèmia com a ens, no creus que és molt eurocèntrica per poder abordar un tema com el de les migracions?

I tant, però és cert que precisament la incorporació de persones que han patit el procés d’integració com a migrades fa que la mirada ara mateix sigui més àmplia, més de totes bandes. I ara mateix en som moltes, sobretot llatinoamericanes.

Una pregunta potser incòmoda: investigues les migracions en una universitat religiosa, però com es combina amb els discursos d’alguns sectors de l’Església que rebutgen l’acollida?

Com bé dius, són uns sectors. A la Universitat de Comillas et puc ben assegurar que la humanitat és el valor que es transmet en totes les activitats i tota la docència. No hi ha dissonància entre el missatge del papa quant a l’acollida i la línia de base en la qual ens movem en les nostres investigacions. És cert que s’associa molt sovint l’Església amb partits de dretes que estan en contra de les migracions, sobretot aquí, a l’Estat espanyol, i de fet podria ser una línia d’estudi, perquè realment l’evangeli parla d’acollida, no de rebuig.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp