El cos, l’art i el joc com a eina de transformació psicosocial

15/07/2019 - 10:58

Redacció

Acollida. L’entitat Accem ha creat un espai de trobada setmanal per a dones refugiades o sol·licitants d’asil del programa Nausica, entre d’altres, perquè puguin compartir experiències, expressar-se i estrènyer els llaços de suport mutu.

El 2017 Accem va posar en marxa una activitat que acull setmanalment un grup de sis a vuit dones i que, mitjançant llenguatges universals com l’expressió corporal, l’art, la meditació i els jocs teatrals, els permet alliberar-se de cuirasses i abordar temes que els preocupen i que no poden tractar en altres espais.

La creació d’aquest grup de dones refugiades i sol·licitants de protecció internacional respon a la necessitat de salut física, emocional i relacional que l’entitat va detectar, i també a la voluntat d’oferir un espai generador d’alternatives que enforteixi les capacitats d’aquestes dones, més enllà de l’atenció i l’acompanyament que els ofereix Accem.

Mònica Torrijos, d’Accem, educadora social i tècnica d’intervenció social del programa Nausica, és una persona que transmet entusiasme. De seguida te la imagines en acció, dinamitzant el grup de dones que, juntament amb una altra tècnica de l’entitat, va idear per oferir un espai de cura emocional i social a usuàries del servei d’acollida, sol·licitants de protecció internacional. La Mònica ens explica com va sorgir aquesta activitat i comenta que la volen obrir a altres dones de la ciutat, concretament a veïnes de Sant Andreu, ja que el grup es reuneix en un espai comunitari del districte: l’Ateneu L’Harmonia.

Una atenció integral

“Tot i que l’atenció que reben les famílies i les persones quan arriben a Barcelona pretén ser integral, com que es tracta d’intervencions en un marc més formal, no se’n detecten totes les necessitats psicoemocionals. Les dones han de superar sobretot la barrera idiomàtica, que sovint els impedeix interrelacionar-se amb la societat que les envolta. Per aquest motiu vam pensar que experimentar amb el cos, la música i altres expressions creatives eren les eines perfectes per treballar-hi els tres eixos que, tenint en compte la seva situació, creiem que són importants: l’autoestima, l’empoderament i la resiliència”, explica la Mònica.

“Experimentar amb el cos, la música i altres expressions creatives són les eines perfectes per treballar amb persones refugiades”

Es faciliten, doncs, espais de construcció social on les protagonistes creen formes significatives de resolució de conflictes i problemes, així com eines per utilitzar millor les seves potencialitats, trobar recursos, escollir entre diferents alternatives i promoure la participació.

Ajuda mútua i participació en la societat que les acull

“Un altre dels objectius d’aquesta activitat és ajudar a crear xarxes entre dones de diferents orígens però amb situacions similars. No és fàcil, perquè es tracta d’un grup molt variable en el temps. Tot i que el compromís és molt gran per part d’elles, les seves realitats són complicades, i no sempre tenen temps per conèixer-se. Malgrat això, estem molt satisfetes de com creen vincles i es donen suport, tant durant les trobades com a fora, quan poden. Hem creat una mena d’espai segur que permet l’expressió natural i oberta, on hi ha un nivell energètic i uns vincles potents”, afegeix la Mònica.

“Hem creat una mena d’espai segur que permet l’expressió natural i oberta, on hi ha un nivell energètic i uns vincles potents”

Aquests vincles es fan palesos en dies assenyalats, com el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, o el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, que celebren plegades, assistint a la manifestació amb pancartes que elles mateixes han fet. Però també en celebracions internes, en què comparteixen menjars dels diferents països de procedència i que els permeten mostrar a través de la gastronomia altres elements de la seva cultura.

Gràcies al grup, les dones veuen enfortides les seves capacitats innates, projecten iniciatives personals d’autoinserció i participen en mercats d’artesania per vendre els productes que confeccionen o produeixen.

Un espai segur

L’activitat es dissenya setmana a setmana per donar resposta a les necessitats que sorgeixen, i segons la Mònica, és un procés d’aprenentatge per a ella i, de retruc, també per a Accem. Està en contacte constant amb el psicòleg i els referents de cada dona, tant d’Accem com d’altres entitats que també gestionen el programa Nausica, per tenir-ne una visió global. La Mònica ens explica l’exemple d’alguns casos aïllats de violència masclista que van detectar i que es van poder abordar des del vessant dels drets de la dona, més enllà del treball amb el grup que fa en la trobada setmanal.

Aquesta metodologia és una eina generadora de transformació personal i social, perquè utilitza les forces que emergeixen del mateix procés de grup i reforça les capacitats de les persones mitjançant les interaccions i vinculacions que s’hi produeixen a dins.

De dones refugiades a dones del barri

Les trobades setmanals tenen lloc a l’Ateneu L’Harmonia, entitat que es va prestar des del principi a acollir una activitat d’aquest tipus, que s’adiu perfectament amb la seva programació. D’aquesta combinació entre una ONG de la ciutat i un espai comunitari emblemàtic va sorgir la idea d’obrir el grup a dones del barri migrades, autòctones o racialitzades, que segur que enriquiran el projecte i, sobretot, el convertiran en un viver d’interculturalitat i d’inclusió.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp