“El 80% de la població nord-americana està en contra de les deportacions”

23/01/2019 - 12:16

Redacció

Entrevista. Conversem amb Cristina Jiménez, cofundadora i directora de United We Dream, l’organització liderada per joves migrants més gran dels Estats Units, que va visitar Barcelona amb motiu de la conferència Cities for Rights.

Als 13 anys Cristina Jiménez i la seva família van deixar l’Equador a la recerca del somni americà. Però, sense papers, el camí és difícil. Conscient de la necessitat de canviar les coses, a la universitat va començar a organitzar joves estudiants també en situació irregular per fer sentir la seva veu. Això va ser l’origen de United We Dream, actualment l’associació liderada per joves immigrants més gran dels Estats Units.

 

Entre els seus nombrosos èxits, destaca haver participat activament en l’organització de la campanya nacional que va portar a crear i aplicar el Programa d’acció diferida per als arribats a la infància (DACA), que protegeix de la deportació els joves en situació irregular que han crescut al país, la victòria més rellevant per a les comunitats immigrants en més de trenta anys.

El setembre del 2017 el president Donald Trump va posar fi a aquest programa, però, malgrat el clima polític advers, ni Cristina Jiménez ni la resta de dreamers no es rendeixen, i a poc a poc estan aconseguint canviar el punt de vista de la societat nord-americana en relació amb el refugi i la immigració. Aprofitem la visita de Jiménez a Barcelona amb motiu de la conferència Cities for Rights per parlar-hi d’aquest tema i d’altres qüestions.

Donald Trump és el pitjor que els podria haver passat a les persones refugiades i migrants dels Estats Units?
És cert que ara les condicions són més extremes. Tenim un govern feixista que roba els infants als seus pares. Tothom ha vist les imatges de com les famílies són separades i es tanca els infants per deportar-los. Però cal tenir present que durant l’administració d’Obama es van dur a terme més de tres milions de deportacions, el nombre més alt en tota la història del país.

“Tenim un govern feixista que roba els infants als seus pares”

No hi ha tanta diferència, doncs, entre les administracions?
Aquest president està destruint tot el que s’ha aconseguit en els darrers anys, però, lamentablement, tant els republicans com els demòcrates han contribuït a criminalitzar les persones refugiades i migrants als Estats Units. El que volem aconseguir amb la nostra lluita és derrocar aquest sistema que ens criminalitza.

Com penseu aconseguir-ho?
L’única manera que tenim de protegir les comunitats és organitzar-nos col·lectivament. També hem d’exposar tot el que passa sota aquesta administració, indicar què és legal i què no ho és i denunciar les violacions dels drets humans a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació. També hem de generar pressió social a les alcaldies, els recintes escolars o el mateix govern.

Tot i el retrocés dels drets de les persones hi ha símptomes de canvi?
Doncs sí. Fins i tot amb aquest president hem aconseguit victòries a nivell local. Per exemple, abans explicava que les deportacions van augmentar durant l’administració d’Obama, i això en part va ser gràcies a la col·laboració que es va establir entre la policia local i els agents federals d’immigració. Nosaltres ara intentem posar fi a aquesta relació de col·laboració. De fet, hem aconseguit que en un estat tan antimigrants com Texas la policia local deixi de col·laborar amb els agents federals.

Cal entendre que moltes vegades aquestes relacions són per motius econòmics. Els centres de detenció per a migrants són un negoci per als seus propietaris, que també ho són de les presons. Com més migrants tinguin detinguts o més persones negres estiguin tancades a les seves presons, més diners fan. Així, cada cop que trenquem aquesta relació de col·laboració, aconseguim que la nostra comunitat tingui més eines per defensar-se davant les deportacions, i també anem desgastant cada cop més aquest sistema, que ens perjudica tant.

“Com més migrants o més persones negres estiguin tancades a les seves presons, més diners fan amb el negoci dels centres de detenció”

I sou les mateixes persones refugiades i migrades en situació irregular les que pressioneu per al canvi. Com s’ha produït aquest apoderament?
Gràcies a com ens organitzem. Les comunitats afectades han de ser les responsables d’aquest canvi, tant de l’estratègia com de la mobilització. De fet, aquest és l’ADN de la nostra organització. D’entrada la nostra xarxa esdevé un espai d’acollida i suport on la gent se sent segura per explicar la seva història. Els ajuda a perdre la por i a trencar l’aïllament a què els aboca la clandestinitat i, alhora, hi troben una comunitat de suport on crear relacions, identitat i compartir experiències similars. L’organització aconsegueix aquesta transformació. Posteriorment, donem als joves eines i formació perquè guanyin seguretat, puguin anar a la universitat… Cada cop que aconseguim que un estat permeti accedir a la universitat a estudiants sense papers, aquests joves prenen consciència que poden canviar les coses, i això els dona poder.

Abans també comentaves que l’exposició i la visibilització de la vostra situació era un dels vostres objectius.
Sí que ho és, i n’és un de molt important. Quan vam començar a compartir les nostres històries, l’eslògan que vam utilitzar, “Sense papers, sense por”, va suposar tot un dilema moral en el debat polític i social del país. Per exemple, els professors es van trobar davant el dilema de què havien de fer cada cop que descobrien que algun dels seus alumnes no tenia papers. Compartir les nostres històries va tenir molt d’impacte a l’hora de canviar la narrativa migratòria i d’humanitzar la conversa, perquè va permetre que la societat prengués consciència que, quan parlem de persones refugiades i migrants, estem parlant d’éssers humans amb família, amb somnis i amb dret a viure amb dignitat.

Teniu el suport de l’opinió pública?
Cada cop més. Actualment el 80% de la població nord-americana està en contra de les deportacions, mentre que, quan vaig començar, fa una dècada, no arribava al 50%. Evidentment aquesta evolució s’explica per diferents factors, però estic convençuda que el nostre moviment ha influït molt en aquest canvi. Davant la retòrica de l’extrema dreta, que ens etiqueta com a criminals, nosaltres compartim les històries de les famílies, de nens i nenes, pares i mares que pateixen una situació injusta.

Per a això us cal l’interès dels mitjans de comunicació…
És cert que hem estat bons estrategues utilitzant els mitjans de comunicació, però la situació també va sorprendre els mateixos periodistes. Abans les notícies es feien sense donar noms, respectant l’anonimat de les persones. I de sobte apareixem nosaltres, disposats a compartir la nostra història donant noms i cognoms. Això els va sobtar molt.

Però el risc de parlar en primera persona és alt.
Sí, lamentablement molts dels joves que estan lluitant en pateixen les conseqüències. Però estic molt convençuda de la feina que fem i de com la fem. Personalment comparteixo aquesta transparència. La meva història és ben coneguda per tothom. Ara mateix tinc la residència permanent, però els meus pares i el meu germà encara no.

“Les persones joves estem creant un moviment polític que serà transcendent per a la història dels EUA”

El teu optimisme sorprèn una mica.
Potser, en part, és per la meva manera de ser, ja que sóc optimista de mena, però sobretot és pel nostre moviment. Evidentment tinc moments de molta tristesa. Molts joves han passat de tenir papers a estar en una situació d’irregularitat, i això els fa ser molt més vulnerables. No puc negar que hi ha més por. Però viatjo molt per tot el país i també veig com estem guanyant. Ara, per exemple, hem començat a utilitzar també l’eina electoral en la nostra estratègia, i en les eleccions passades quatre dels cinc candidats promigrants que vam presentar van guanyar a les seves localitats.

Seguireu, doncs, amb aquesta estratègia política?
Aquesta és la nostra intenció. La nostra organització creix cada dia amb nous joves. Ara mateix, el 80% dels membres de la nostra organització són dones, el 40% són persones del col·lectiu LGTBI i més del 75% estudiants de secundària. Parlem, doncs, de persones molt joves, amb les quals estem creant un moviment polític que estic convençuda que serà transcendent per a la història del país. És d’aquí d’on sorgiran els candidats i líders que protagonitzaran el canvi en les seves comunitats. I això m’omple d’esperança, tot i l’adversitat del moment.

I no tens temptacions de fer tu mateixa el salt a la política? Ets una veu molt valorada, i fins i tot la revista Time t’ha inclòs a la llista de les cent persones més influents…
[Riu.] No, no, jo prefereixo seguir fent el que faig ara, que prou feina tinc.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp