Comerç i art, junts per reivindicar el refugi

12/03/2019 - 12:37

Redacció

Sensibilització. “Línia de fuga” és l’exposició de retrats de persones refugiades amb què l’Associació d’Amics i Comerciants de la Plaça Reial comença la celebració dels seus vint anys de vida.

Quan el comerç i l’art es troben per visibilitzar les històries de les persones migrants, sorgeixen exposicions com la que es podrà veure fins al dia 25 de març a la plaça Reial de Barcelona. Els panells situats al mig de la plaça mostren els retrats de deu persones que han arribat a Barcelona a través d’una imaginària “línia de fuga” des de diferents indrets del planeta i que estan refent les seves vides a la ciutat.

El símil és gairebé obligatori amb la plaça Reial, un punt de confluència de la nostra ciutat, amb històries diverses de veïns, veïnes, comerciants, visitants i, també, de persones migrants. La iniciativa és fruit del treball conjunt de l’Associació d’Amics i Comerciants de la Plaça Reial, la Fundació Setba, amb seu a la mateixa plaça, i OAK Stories, una productora de “projectes documentals singulars”.

Una plaça com a “punt de fuga” de vides migrants

Una plaça emblemàtica, una associació que es declara “agitadora cultural del barri” i una entitat creadora de consciència social a través de l’art són els pilars de la intervenció artística que mostra els rostres i les vides d’algunes d’aquestes persones acollides a la nostra ciutat. Durant uns vint dies, els visitants de la plaça Reial hi trobaran les mirades, els gestos i les postures de deu persones desconegudes que han aterrat a Barcelona amb motxilles carregades de processos vitals de lluita i que segueixen batallant, aquí també, per aconseguir la dignitat a la qual tenen dret.

L’Associació d’Amics i Comerciants de la Plaça Reial ha triat començar la celebració dels seus vint anys d’existència amb aquesta exposició per transmetre els seus valors culturals i socials, així com la seva implicació en el zumzeig i l’activitat de la ciutat, més enllà de les arcades i del barri, tal com ens va explicar, el dia de la inauguració de la mostra, Cristina Sampere, portaveu de l’associació i directora de la Fundació Setba.

“El meu retrat i la meva història han d’ajudar a entendre situacions extremes que es donen en altres països”

Les cares del refugi

El George assisteix a la inauguració. És un dels deu rostres que ens interpel·len al centre de la plaça. És de Sierra Leone. La seva història, com moltes les de perseguits a causa de l’LGTBI-fòbia, va començar ben aviat, a l’escola, on va patir insults i agressions, però es va tornar insostenible quan el van tancar a la presó uns anys després de fundar l’associació Pride Equality, plataforma a través de la qual lluitava pels drets del col·lectiu LGTBI al seu país. Gràcies a la seva projecció mediàtica en països europeus, entre ells Espanya, va aconseguir protecció internacional per via diplomàtica, i ara lluita des d’aquí. “El meu retrat i la meva història”, ens diu, “han d’ajudar a entendre les situacions extremes i la vulneració de drets injustes que es donen en altres països.”

Tres persones més que ens miren des de les fotografies dels plafons passegen per la plaça: la Maritza, l’Enhammed i l’Alain, arribats a Barcelona en diferents moments, fugint també de persecucions als seus països. Hondures, el Sàhara Occidental i el Camerun, tres orígens que conflueixen a Barcelona com unes línies de fuga. Tots coincideixen a afirmar que iniciatives com aquesta exposició ajuden a fer-los sentir part de la ciutat; són reconeguts, formen part de la ciutadania.

“Volíem imatges amb les què les persones protagonistes se sentissin còmodes i orgulloses”

Més enllà d’uns rostres

Sovint parlem dels llargs processos d’obtenció de papers, de la inclusió de les persones migrants o refugiades, però poques vegades tenim l’ocasió d’aprofundir en històries concretes, en detalls de les seves vivències; experiències vitals que ens demostren que són com nosaltres, que només han tingut la mala sort de viure allà on la seva existència no estava garantida. Va ser precisament per anar més enllà dels estereotips del refugi que OAK Stories (en concret, un dels seus fundadors, el fotoperiodista Javier Corso) va dissenyar un projecte amb moltes capes, que permetés ensenyar la imatge i la història que els seus protagonistes volguessin mostrar.

El Javier ens explica: “El projecte, encarregat per la Fundació Setba, ha estat un treball de sis mesos, una gran part dels quals s’han dedicat a establir complicitats amb les deu persones protagonistes. Ens hi hem reunit per conèixer-les, per intentar mostrar-ne una imatge real, la que les fes sentir-se còmodes i orgulloses. Aquestes deu persones han estat molt valentes i compromeses, perquè donar la cara per explicar la teva història no és fàcil. Però la decisió de compartir-la pot ajudar moltes altres persones.”

Un comerç compromès amb la ciutat

L’exposició ha rebut el suport de la Regidoria de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona en el marc de l’Any del Comerç i la Cultura, que busca unir dos sectors que estimulen la cohesió social i la integració a la ciutat de les persones refugiades. Fins al 25 de març la ciutadania podrà gaudir del resultat d’aquestes sinergies; a la plaça Reial, el punt de fuga d’històries migrades.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp