Activisme als barris: un compromís amb el refugi i l’acollida

05/11/2018 - 12:50

Redacció

Ciutadania. La mobilització ciutadana a favor del refugi té una vessant veïnal important. Parlem amb dos grups de veïns per saber què fan i què demanen.

Grups de veïns i veïnes dels barris de Barcelona es van implicar en les reivindicacions que, arran de la crisi provocada per la guerra de Síria, es van fer amb els lemes “Refugees welcome” i “Volem acollir”. Es van organitzar de diferents maneres, més o menys informalment, però amb la mateixa idea: mobilitzar-se des de baix per exigir accions dels governs i acollir les persones que es preveia que arribarien a la ciutat. Hem xerrat amb un parell d’aquests grups: Sarrià - Sant Gervasi Refugi i Barri Obert Gràcia. Però també n’hi ha d’actius en altres barris, amb una reivindicació comuna: obrim les fronteres.

La majoria de grups d’activistes sorgeixen de l’onada d’indignació que va generar la negativa de bona part de la classe política a acollir persones refugiades. Segons ens comenten els grups de Sarrià – Sant Gervasi i de Gràcia, tots dos van voler participar en aquesta “ciutat refugi” que l’Ajuntament, amb una forta implicació de l’alcaldessa, estava projectant. Barcelona, juntament amb altres ciutats espanyoles i europees, es va posicionar radicalment a favor d’acollir i d’obrir les fronteres a les persones que fugen de la guerra.

Joana Llinàs, de Barri Obert Gràcia, ens explica: “Davant de la desesperança havíem de fer alguna cosa, per més petita que fos.” Manel Diéguez, de Sarrià – Sant Gervasi Refugi, afegeix: “La ciutat són els seus barris, la seva gent, perquè és finalment als barris on l’acollida ha de tenir lloc, i per això calia preparar-se.”

Sensibilització i denúncia

I què fan aquests grups de gent dels barris? Tot i que al principi volien participar activament en l’acollida, de seguida van veure que els refugiats no arribaven a Catalunya per la manca de voluntat política de l’Estat espanyol. En canvi, la necessitat de mobilitzar-se per denunciar aquesta situació creixia, i els barris es van dedicar precisament a això, a visibilitzar la posició del Govern central de no deixar entrar al país les persones refugiades.

És amb aquest propòsit que la gent dels barris han organitzat xerrades, projecció de documentals i pel·lícules i altres activitats per mobilitzar i conscienciar el veïnat. Manel Diéguez se sent especialment orgullós de la feina de recollida de signatures per demanar al Congrés dels Diputats vies segures i el compliment dels compromisos internacionals: “Les sis mil signatures recollides van ser registrades, i vam poder mantenir una reunió amb tots els grups parlamentaris, menys amb Ciutadans i el PP.”

Però també acullen

Joana Llinàs ens comenta que últimament sí que han pogut donar suport a persones nouvingudes, desde dones afganeses arribades al barri fins a gent que necessitava un contracte legal. I ara mateix tenen previst interpel·lar el Districte perquè faciliti allotjament a les persones arribades.

Manel Diéguez també ens explica que ara mateix a Sarrià – Sant Gervasi treballen en col·laboració amb un dels centres d’acollida de persones sol·licitants d’asil de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR): s’han constituït parelles lingüístiques per millorar les competències en català i castellà, fan acompanyaments a centres mèdics i faciliten la integració promovent la participació en les festes majors i festes populars.

Millor en xarxa

Des de l’inici, els grups de Sarrià – Sant Gervasi i de Gràcia es van coordinar amb entitats del districte que treballaven en la defensa dels drets de les persones refugiades o migrades. Perquè, com diu Joana Llinàs, “plegades tenim més força, i el que no aporta un col·lectiu ho aporta un altre”. Amb aquest esperit, es va constituir la Xarxa de Suport a Persones Refugiades i Migrants en Lluita de Gràcia, per exemple, o la Xarxa Educativa en Suport de les Persones Refugiades de Sarrià – Sant Gervasi, en què participen una vintena d’entitats com escoles de primària, instituts, agrupacions de lleure, centres cívics del districte i altres entitats educatives.

Obrim Fronteres aplega col·lectius, entitats i grups de ciutadans i ciutadanes que defensen una política europea de migració basada en els drets humans.

De la mateixa manera que els grups es coordinen en el context del barri o del districte corresponent, també formen part d’una plataforma catalana que es coordina a escala nacional: Obrim Fronteres, que aplega la majoria de col·lectius, d’entitats i de grups de ciutadans i ciutadanes que defensen una política europea de migració basada en els drets humans.

Manel Diéguez, un dels membres més actius d’aquesta coordinadora, ens explica que Obrim Fronteres treballa actualment perquè es reconegui el dret al padró sense domicili fix promovent mocions als ajuntaments que no reconeixen aquest dret, que són la majoria, incloent-hi els de Barcelona. La coordinadora també va donar l’alarma sobre la situació dels MENA, menors estrangers no acompanyats, abans que es fes pública la terrible situació en què es troben.

Els grups de Sarrià – Sant Gervasi i de Gràcia també han donat suport a diverses lluites, com les tancades de migrants, i han participat activament en la preparació i realització de la gran manifestació de “Casa nostra, casa vostra”, en les manifestacions anteriors per reclamar vies segures i en diverses manifestacions antifeixistes.

Preocupació per la situació actual

Aquests dies el que realment els preocupa són les notícies de les més de 3.500 persones procedents de la frontera sud que col·lapsen la capacitat d’acollida d’emergència de la ciutat de Barcelona. L’Ajuntament sovint ha d’assumir aquesta càrrega en solitari, i a més, el problema de l’acollida d’emergència s’afegeix a la crisi d’habitatge social que pateix la ciutat.

Joana Llinàs comenta que la societat ha girat full respecte al tema de les persones refugiades, que ja no són notícia. Segons ella, el sentiment d’empatia vers les persones que havien d’arribar fugint principalment de la guerra de Síria s’ha esvaït, i el que n’ha quedat són les “molèsties” que causen les persones nouvingudes.

Per això és tan important la tasca que es duu a terme als barris d’aplegar persones que reclamin, denunciïn i donin un cop de mà en l’acollida des de la base.

Comparteix aquest contingut

Whatsapp