HistA?ries per quedar-se glaA�at

22/11/2017 - 13:15

Redacció

SensibilitzaciA?. La novelA�la grA�fica 'Un regalo para Kushbu' explica en cA?mic la fugida i el viatge traumA�tic de deu persones migrants i refugiades que viuen a Barcelona.

A la��Espai MescladA�s, una dona jove treballa atrafegada darrere la barra. Els clients i els habituals entren i surten da��aquesta acollidora terrassa ubicada entre el carrer dels Carders i la plaA�a del Pou de la Figuera, al costat da��un passatge empaperat de fotografies en blanc i negre dels veA?ns del barri. La Kushbu, aixA� es diu la��encarregada da��aquest restaurant cafeteria, parla poc, perA? somriu molt. NingA? que no la conegui ho sap, perA? A�s una de les protagonistes da��un llibre de cA?mic que porta el seu nom. Coeditat per la��Ajuntament i Astiberri Ediciones, i produA?t per MescladA�s i la��AssociaciA? Al-Liquindoi amb el suport de a�?Barcelona, ciutat refugia�?, 'Un regalo para Kushbu. Historias que cruzan fronteras' A�s tant un projecte pedagA?gic i de sensibilitzaciA? com el regal de boda amb el seu home, en Basanta, que li han fet un grup de persones que, com aquesta parella originA�ria de KatmandA?, van haver de fugir del seu paA�s i buscar-se la vida a Barcelona. a�?Que quA? li puc regalar per al seu casament? Doncs la��A?nic que tinc, la meva histA?ria!a�?, se li va acudir a la��Ilyas.

a�?La��Ilyas ens va donar la idea del tA�tola�?, recorda MartA�n Habiague, la��A�nima del projecte de la FundaciA? MescladA�s, un projecte sostenible da��economia solidA�ria que promou la cohesiA? social, el diA�leg intercultural i la��enriquiment mutu al nucli antic. ArgentA� establert a Barcelona, Habiague va muntar MescladA�s el 2005, poc desprA�s da��arribar a la ciutat procedent de BA?lgica, on, explica, havia estat testimoni de males prA�ctiques en la gestiA? de la immigraciA?. a�?Vaig arribar en uns anys en quA? Barcelona estava rebent molts migrants i jo volia posar el meu granet de sorra positiu a escala de barria�?. La��entitat acull actualment mA�s da��una vintena de persones a les quals dona feina, la majoria de les quals sA?n da��origen estranger, i es finanA�a sobretot amb els beneficis del cafA? restaurant.

MescladA�s destina el gruix dels seus ingressos al programa a�?Cuinant oportunitatsa�?,A� a travA�s del qual proporciona formaciA? i acompanyament en el mercat laboral a persones en situaciA? irregular i en risc da��exclusiA? social amb la��objectiu que puguin regularitzar la seva situaciA? administrativa. La majoria sA?n solA�licitants da��asil que han estat rebutjats i que arriben derivats des da��entitats que treballen amb persones refugiades. La��any passat, va formar 80 persones, 28 de les quals han aconseguit feina i papers.

MescladA�s tambA� duu a terme projectes culturals i artA�stics en el marc del seu programa de desenvolupament comunitari. Aquest A�s el cas deA�DiA?logos invisibles, un projecte fotogrA�fic fet el 2015 amb el fotA?graf Joan TomA�s que usa el retrat en instalA�lacions urbanes a la��espai pA?blic de la ciutat per sensibilitzar sobre la histA?ria de persones migrants condemnades a viure en la marginalitat. Com Un regalo para Kushbu, DiA?logos invisiblesA�a�?mostra que migrar A�s un dret i que estA� sent retallat amb polA�tiques migratA?ries criminalsa�?, denuncia Habiague. a�?Quan si no hi haguessin migrants els haurA�em da��inventar, perquA? no hi hauria progrA�s ni benestar a Espanya sense el que aporten.a�?

Identitats individuals

Un regalo para Kushbu dona continuA?tat a DiA?logos invisibles. Molts dels protagonistes de la novelA�la grA�fica ho van ser del projecte fotogrA�fic i la��objectiu de les dues iniciatives A�s el mateix: posar noms i rostres i dotar da��identitats individuals als seus protagonistes. Les seves histA?ries sA?n A?niques, perA? reflecteixen les de milions de persones que han vingut a Europa buscant un futur millor i que sovint sA?n tractades i despersonalitzades amb nombres i estadA�stiques.

a�?Ficar-los dins de paquets amorfs A�s el primer pas per treurea��ls la humanitat i si te la trec, puc matar-tea�?, afegeix Habiague. a�?Explicant-ne la histA?ria en primera persona hi arribes des de les emocions i tens la possibilitat da��empatitzar-hi.a�?

Els noms, en aquest cas, sA?n els de la Kushbu i en Basanta, protagonistes, molt a desgrat seu, da��una histA?ria da��amor prohibida que els va obligar a fugir del Nepal i jugar-se la vida en un viatge infernal. Una histA?ria per quedar-se glaA�at, com reflecteix una vinyeta del llibre que els mostra arraulits i abraA�ats dins da��un camiA? congelador creuant clandestinament Europa.

SA?n tambA� els noms de la��Ilyas, el Soly, la Farida, el Raju, la Deborah, el Bubakar, la Dilora i el Camilo. Deu persones diferents, procedents de nou paA?sos de tot el mA?n (el Nepal, la��A?ndia, la��Afganistan, la��Uzbekistan, el NA�ger, NigA?ria, el Senegal, el Marroc i ColA?mbia), que van acabar refugiant-se a Barcelona i sa��han trobat al MescladA�s. Molts van solA�licitar protecciA? internacional a Espanya, i a la majoria el Govern central els la va denegar. NomA�s la Farida tA� la��estatus de refugiada. La resta han anat aconseguint regularitzar la seva situaciA? administrativa per arrelament, molts amb contractes de treball reals o solidaris vinculats al servei domA?stic.

Les histA?ries de cada un da��ells sA?n particulars, perA? conflueixen i tenen coses en comA?, i moments en quA? se solapen: fugides, trajectes de risc, devolucions, detencions, precarietat, explotaciA? i desemparament, perA? tambA� solidaritat. Cada una representa un aspecte de la migraciA?: la de la Deborah aborda la��explotaciA? sexual i el trA�fic da��A�ssers humans; la de la��Ilya, la dels menors que arriben sols a Europa; la del Soly, la pobresa i la recerca da��un futur millor; la del Camilo, la identitat de gA?nere; la de la Farida, la persecuciA? de les dones a la��Afganistan dels talibans; la de la Kushbu, les mA�fies que trafiquen amb migrants; la del Raju, la detenciA? en un Centre da��Internament da��Estrangers (CIE) i la deportaciA? al punt de partida.

I hi ha tres personatges secundaris que ajuden a enllaA�ar les seves histA?ries i entendre el procA�s de construcciA? del cA?mic, que es constitueix en histA?ria dins de la histA?ria. SA?n el mateix Habiague, la��escriptor i guionista Gabi MartA�nez i el dibuixant Sagar ForniA�s, que va formar part des del principi de la��equip de creaciA? del llibre. La novelA�la volia incidir en les violacions de drets perA? tambA� en la solidaritat, i hi apareixen les entitats i algunes de les persones que els han donat suport: ACCEM, la ComissiA? Catalana da��Ajuda al Refugiat (CCAR), la��AssociaciA? Acathi, CA�ritas, Creu Roja o el Lloc de la Dona.

Espai da��uniA?

Hi ha un escenari que es repeteix, el de la��Espai MescladA�s, punt da��uniA? i de trobada, de personatges i de dibuixants. Els uns perquA? hi treballen, hi van treballar o sa��hi van formar o perquA? hi passen de tant en tant a saludar i a sentir-se com a casa. Els altres perquA? sa��hi van reunir per conA?ixer els protagonistes, preparar la novelA�la, posar en comA? la feina, debatrea��n la��estil i els colors. TambA� tenen noms. SA?n, a mA�s de ForniA�s, i per ordre alfabA?tic, Tyto Alba, Cristina Bueno, Miguel Gallardo, MartA�n LA?pez Lam, Andrea Lucio, Susanna MartA�n, Marcos Prior, Sonia Pulido i Manu Ripoll.

En Soly, un dels protagonistes de la novelA�la, na��A�s avui el gerent. Porta la��organitzaciA? da��aquest local i del bar que MescladA�s gestiona a la��OrfeA? de GrA�cia. La Kushbu A�s la seva mA� dreta. Nascut el 1984 al Senegal, va arribar en pastera a Espanya quan tenia 22 anys somiant a poder estudiar per ser enginyer de camins. Va treballar un parell da��anys en la construcciA? a Almeria fins que va perdre la feina quan va esclatar la bombolla immobiliA�ria i es va buscar la vida a Barcelona fent gairebA� de si mateix en papers de figurant en diverses pelA�lA�cules .

La seva histA?ria la va dibuixar MartA�n LA?pez Lam. La��entrevista que li va fer el dibuixant, i que Gabi MartA�nez i MartA�n Habiague li havien fet abans, li va servir per recordar detalls que havia oblidat i explicar moments dolorosos del trajecte de fugida del quals no havia parlat mai abans.

a�?Et relaxes explicant-ho, perquA? dones grA�cies a la vida per poder-ho explicara�?, afirma

CA�ritas el va posar en contacte amb MescladA�s, on va seguir un dels itineraris de formaciA? sociolaborals, da��ajudant de cuina i de cambrer. Va treballar en un parell da��hotels i en un restaurant, fins que MescladA�s el va contractar la��any 2011. No ha pogut ser enginyer de camins, perA? explica rient que ho va suplir casant-se amb una enginyera agrA?noma. PerA? ja no li importa. Pel camA�, diu, es va enamorar de l’hostaleria.

Veu prA?pia

Com en el cas del Soly, la novelA�la grA�fica es basa en les histA?ries dels personatges tal com les han explicades ells mateixos, de primera mA�, un aspecte clau de la seva elaboraciA?, perquA?, com subratlla MartA�n Habiague, a�?els migrants som interpretats pels altres i tenim molt poca veua�?. A�Un regalo para Kushbu tA� una particularitat, i A�s que en general les dones protagonistes han preferit ser representades per les dones dibuixants.

a�?El que A�s molt interessant i particular da��Un regalo para Kushbu A�s el fet que sigui un treball colA�lectiu, amb tanta gent. Entre dibuixants i protagonistes som una vintena de persones, hi ha tantes veus i tantes maneres de dibuixar!a�?, subratlla Andrea Lucio, una de les dibuixants que ha participat en el projecte.

Lucio ha estat la��A?nica dels dibuixants que no ha pogut conA?ixer la protagonista de la histA?ria que ha dibuixat. Les seves vinyetes narren la histA?ria de la Deborah, un nom fingit per a una dona nigeriana que encara ha de protegir el seu parador i la seva identitat per seguretat. Els detalls de tot el que li ha passat els va saber a travA�s da��Habiague i del guiA? de Gabi MartA�nez, i de les treballadores del Lloc de la Dona que van ajudar la Deborah i els seus dos fills a fugir de la xarxa de trA�fic de persones que la��explotava.

a�?Potser la histA?ria de la Deborah A�s la que hem hagut de recrear mA�s. Hi havia detalls concrets que no sabA�em, com, per exemple, com va creuar la frontera del Marroca�?, explica Andrea Lucio. Per poder-la imaginar i reflectir els llocs i les peripA?cies que la van marcar, es va haver de documentar. AixA�, va descobrir una anA?cdota que no sabia, com el fet que la perruca de cabells llargs i llisos que duu la Deborah A�s da��A?s habitual entre les dones a NigA?ria.

No conA?ixer-la, tanmateix, li va permetre distanciar-se da��una histA?ria molt dura, quasi com si fos una ficciA?. a�?Ho A�s tant que necessitaries pA�gines per explicar-la, i en totes hem hagut de sintetitzar molt.a�?

 

Comparteix aquest contingut

Whatsapp